Moviments socials útils.
Una de les bases sobre la que descansa el nostre injust sistema de vida, és la consideració de que no hi ha alternatives viables.
Sovint, quan critiquem -sí, allò que m’agrada tant- qualsevol aspecte de la societat en la que vivim, sempre hi ha algú que diu; “doncs si això no t’agrada, proposa una alternativa!”.
De alternatives no en falten, però el que no hi ha son ganes de canviar. A la nostra societat capitalista, que ha convertit als ciutadans en addictes al consum, és molt difícil viure aliè a tota la enorme pressió de la maquinària propagandística que patim a diari.
El que potser no seria tant difícil és posar-nos petits objectius, uns objectius que ens beneficiïn i que siguin senzills d’assolir per a tothom. Em refereixo a tenir una actitud crítica amb la nostra societat i molts dels valors que ens imposa. No cal combatre aquesta societat cara a cara, això és picar pedra, crec que així avui no s’aconsegueix gran cosa.
Una de les iniciatives que més m’interessa és la “Cooperativa Integral Catalana”, aquest és un
Moneda social.
projecte que veig com dia a dia va agafant més importància, va creixent amb molta força gràcies a la implicació de molta gent. Crec que el gran èxit d’aquesta cooperativa és i serà el seu caràcter obert, per una vegada no cal ser reivindicatiu, no es demana una ideologia concreta i lo més important de tot, cadascú s’implica en el grau que li sembla. Ho sigui, que hi ha des de la gent que s’implica en el seu funcionament i expansió a “jornada complerta” fins a persones sense cap tipus de relació que senzillament compren un quilo de tomàquets per la seva amanida.
Crec que si hi ha alguna possibilitat de canviar el que sigui, aquest és el camí. Esperar que els demés canviïn radicalment o actuïn involucrant-se al 100% és una batalla perduda, el que cal és crear tendències i això ho han fet molt des de de la “Cooperativa Integral Catalana”. Així a la llarga segur que a molta gent li serà més senzill apropar-se a conceptes com la moneda social o la permacultura, d’altra manera els moviments socials quedaran en boniques utopies que al final no van enlloc.
http://cooperativa.ecoxarxes.cat/pg/pages/view/204/
..: MadeByMiki :.. 
M’ha agradat això de la “transició per a construir una manera de viure on ni la banca ni l’estat seran necessàries.” Força interessant, no coneixia el moviment. Esperem que la societat de l’apatia (com comentava Conjunt buit en un post passat) es vagi dissolent amb aquestes iniciatives, tot i que tenen un llarg i dur camí per recòrrer.
Crític de cine
21 Octubre 2010 at 11:16 am
Pel que sembla el camí serà gairebé etern, però com a mínim sempre val la pena fer alguna cosa.
madebymiki
21 Octubre 2010 at 3:08 pm
Esperem que sigui una petita escletxa dins el sistema que aquest no sigui capaç de reparar (cosa que sol passar)… però ja veig algu buscant alguna manera de denunciar-ho si comença a agafar força.
conjuntbuit
21 Octubre 2010 at 2:29 pm
Aquest moviment com molts altres es mou dins la més estricta alegalitat, per tant sempre hi ha la possibilitat de que se’l ataqui de mil maneres diferents… però lo important son les tendències i hem de tendir cap a alternatives com aquesta.
madebymiki
21 Octubre 2010 at 3:11 pm
És molt interessant aquest moviment social, que no coneixia fins a llegir teu post.
Havíem parlat en anteriors ocasions de la necessitat de fer gestos personals, relacionats amb l’ajustament del consum. Això és un pas més enllà, en tractar-se d’un moviment organitzat i amb unes fites clares.
Cal animar iniciatives d’aquesta mena i una de les maneres és com la que has fet tu, que amb el teu post dones a conèixer una iniciativa que encara no és de domini general.
Molt interessant.
Tomàs
21 Octubre 2010 at 4:51 pm
De fet poca cosa més faig que donar a conèixer aquest moviment, crec que el primer pas és la conscienciació, i per allà anem…
madebymiki
21 Octubre 2010 at 8:59 pm
No sé si faríem cap al mateix lloc o si acabaríem arribant al mateix fi, però estic d’acord amb la teoria del canvi que planteges i en la idea dels petits canvis. També coincideixo en que estem malalts de consumisme i @en que cal plantejar alternatives viables, creíbles i factibles. Per altra banda també penso que hi ha un factor clau que no es toca i que és el de l’educació, em refereixo que moltes vegades quan veig algú que proposa alternatives veig que no té ni idea del que parla, no sap el que diu i acaba abocant un munt de tòpics. El canvi ha de venir per aquí també, per la comunicació. Com saps jo acostumo a defensar posicions bastants liberals, no sempre, però el discurs liberal és molt fàcil, ja està fet i té mitjans molt potents, cal que l’esquerra, o els moviments alternatius siguin capaços de bastir discursos lògics, coherents i potents. El teu m’agrada. 🙂
RS
21 Octubre 2010 at 9:56 pm
Jo no hi crec massa en dretes i esquerres, tinc la sensació de que son conceptes massa antiquats.
El que valoro son les iniciatives que considero positives i honestes, i aquesta m’ho sembla, el fet de que triomfin o no és secundari confio que com a mínim tinguin el poder d’obrir consciències i fer propostes imaginatives.
Gràcies per comentar, per cert, et defineixes com a liberal, liberal tipus “Juan de Mariana”?, o no tant?.
madebymiki
21 Octubre 2010 at 10:31 pm
Ui, no! No m’agrada definir-me com a … el que sigui, només he dit que a vegades ho són alguns dels meus comentaris. Penso que el món és massa complicat com per reduir la seva interpretació a una categoria massa estreta. Preferiria l’escepticisme però en sóc una mica escèptic 🙂
RS
21 Octubre 2010 at 10:56 pm
Era una pregunta “trampa”, però no ha colat. Deixem-ho en que ets força inquisitiu, ok?
madebymiki
21 Octubre 2010 at 11:34 pm
Mai no aconseguirem res si romanem asseguts al sofà, però s’hi està tant bé…
caleglin
22 Octubre 2010 at 12:32 am
Qualsevol cosa que representi una organització cooperativa, social i col·lectiva per proposar alternatives al lliure mercat és positiu!
Jo si crec en la diferència entre dreta i esquerra, son dos mons ideològics completament oposats que defensen classes socials amb interessos econòmics oposats i plantejaments ideològics contraposats. Tan sols li pot interessar fer veure que les ideologies han mort, a qui vol matar-ne una en concret: el socialisme.
Arqueòleg Glamurós
23 Octubre 2010 at 2:54 pm