..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

MadeByMiki entrevista a en Plàcid Garcia-Planas.

with 13 comments



En Plàcid Garcia-Planas és reporter de la secció d’internacional de La Vanguardia des de 1988, ha estat enviat a diferents fronts, com el dels Balcans (on va cobrir els diversos episodis de la guerra de l’antiga Iugoslàvia, de 1991 a 1999) i el del Pròxim Orient (tant en la Guerra del Golf, 1990-91, com en la de l’Iraq, 2003). Ha informat des de l’Afganistan, i ha estat un dels pocs europeus que ha aconseguit entrar a Kandahar, la ciutat emblemàtica dels talibans, on s’ha disfressat de paixtu per evitar el risc del segrest, segons ell mateix diu, les seves faccions son força similars a les dels paixtuns.

Tal i com us vaig prometre fa força temps, avui publico gràcies a la amabilitat de’n Plàcid, una entrevista amb aquest gran periodista i corresponsal de guerra.

Després de la seva estada a Caracas i d’unes més que merescudes vacances, m’ha fet el favor de contestar a tot el que li he preguntat.

MadeByMiki: Plàcid, ets una persona amb molt poca presència a internet, és una cosa que em va sorprendre molt quan vaig voler escriure un post sobre els teus articles. De fet a partir d’escriure sobre la teva feina m’he trobat amb estudiants que volien entrevistar-te i em demanaven el teu mail, això prova que ets difícil de localitzar en un temps on tothom ho sap tot del tothom. Ets crític amb la tecnologia i la seva utilització o senzillament internet no et motiva suficientment?

Plàcid Garcia-Planas: Internet i les noves tecnologies son fantàstiques. Crec, però, que hi ha altres coses al món tant o més fantàstiques per comunicar-se. La pregunta és per què els estudiants dels quals parles no van ser capaços de despenjar un telèfon i trucar a “La Vanguardia”. O escriure-hi una carta. A internet hi veig moltes dades, poc pensament i massa insults.

MBM: Has estat recentment a fira d’armament terrestre de Paris, una fira on es venen amb total tranquil·litat des de armes lleugeres fins a enormes míssils. Com pot pair això un reporter de guerra?

Plàcid: Amb perplexitat i amb molta ironia, la veritat. Hi venen tota mena d’armes i complements per als soldats… tret de taüts.

MBM: Els periodistes, especialment els que treballeu amb un material tant delicat com el teu, les guerres, teniu una certa responsabilitat moral amb la societat, pateixes molt amb el pes que això suposa?

Plàcid: Treballar sobre el dolor dels altres, més que responsabilitat moral, provoca molts i molts dubtes. La narrativa de guerra sol caure en el patetisme d’arrel romàntica, i no acaba reflectint res.
L’horror és com el mar o l’univers: indescriptible per definició. I per reflectir alguna cosa de la guerra i el dolor només ens queda la paradoxa de les coses i un cert lirisme, que també és irracional.
No oblidem que la primera gran obra de la literatura occidental és casi una crònica de guerra i una poesia: la Ilíada.

MBM: Quan llegeixes articles d’en Gaziel sobre la Primera Guerra Mundial o teus des de Kandahar, el lector experimenta una veritable immersió al lloc i al moment que descrius. Com t’ho fas per portar la guerra que vius als teus lectors?

Plàcid: Només tinc un parell de folis per fer-ho, i l’única manera és escollir ben escollits els detalls que reflecteixin l’escena que veus i vius. L’essencial és el que tu apuntes: transportar el lector. En aquest sentit, el reporter és sempre un taxista.

MBM: Aquesta frase sempre m’ha fet pensar molt: “totes les guerres son la mateixa guerra”, és realment revolucionària. Totes les guerres son la mateixa guerra i l’únic que canvia és l’embolcall amb el que ens les “venen”?

Plàcid: No és que totes les guerres siguin iguals, és que tots els homes, que som els que fem les guerres, ho som, en el fons, d’iguals.

MBM: Tu vas viure de ben jove i intensament la guerra de Bòsnia, a aquest bloc es va parlar sobre un documental de la BBC anomenat “The death of Yugoslavia”, a mi em va semblar excepcional i molt neutral. Has vist aquest documental?

Plàcid: Efectivament, és un documental impecable. El millor documental sobre les guerres iugoslaves. No hem de confondre, però, documental i reportatge.

MBM: Que n’opines dels “periodistes incrustats”?

Plàcid: Res en contra si es fa amb intel·ligència i esperit crític.

MBM:Al teu darrer llibre “Jazz al despatx de Hitler”, jugues amb el temps i ens mostres en que s’han convertit varis llocs on es va decidir el futur d’Europa i de milions de persones. Jo interpreto que el missatge del llibre és que no som tant importants com ens pensem, vaig bé?

Plàcid: Efectivament. No som gaire cosa. El sol esclatarà d’aquí a uns 1.500 milions d’anys (milió amunt, milió avall) i del món no en quedarà res. De fet, no passa el temps: passem nosaltres.

Gràcies a la immensa amabilitat de’n Plàcid Garcia-Planas, tinc l’oportunitat de fer una petita entrevista a en Marc Bassets, corresponsal de “La Vanguardia” a Washington, us aniré informant en propers posts.

No em demaneu imparcialitat amb en Plàcid, ell és el periodista que més admiro i a sobre m’ha regalat el seu darrer llibre dedicat, que per cert és una obra mestra de la literatura periodística i colpeix i fa reflexionar a cada pàgina.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pl%C3%A0cid_Garcia-Planas_Marcet

https://madebymiki.wordpress.com/2010/09/09/placid-garcia-planas-jazz-en-el-despacho-de-hitler/

https://madebymiki.wordpress.com/2009/08/21/placid-garcia-planas-el-reporter-de-la-vanguardia/

13 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Ja em passaràs el llibre. Segur que m´encanta!

    germaneta aneta

    3 Novembre 2010 at 9:28 am

    • És molt bo, amb aquest llibre aprens molt i veus -gairebé vius- els fets històrics d’una manera crítica i reflexiva.

      Potser algun dia d’aquests te’l deixaré -segur que si-, primer cal que l’acabi i ja et faré un toc!!

      madebymiki

      3 Novembre 2010 at 9:49 am

  2. Estic astorat!! No tots tenim la sort de poder entrevistar a persones que admirem. Et felicito Miki per poder haver fet aquesta entrevista. Algun dia jo podré entrevistar al Tarantino. jejeje
    Per cert, el llibre queda apuntat.

    Crític de cine

    3 Novembre 2010 at 9:47 am

    • I perquè no pots entrevistar a en Tarantino?, si no ho probes no te’n sortiràs mai, i val molt la pena probar-ho.

      El llibre val mot més del que costa, m’ha enganxat molt i penso comprar-me la resta de llibres d’en Plàcid ben aviat.

      Gràcies pel comentari, maco!!

      madebymiki

      3 Novembre 2010 at 9:54 am

  3. Què bé, quina sort perquè a més se’t veu il•lusionat i això no té preu!

    Bon post, bona entrevista i bon periodista. Íntegre, neutre quan ho ha de ser i compromès quan toca.

    Quina merda les guerres, siguin o no les mateixes!.

    Felicitats.

    Tomàs

    3 Novembre 2010 at 6:36 pm

    • Gràcies maco, la veritat és que he gaudit molt amb aquest post, si hi ha una cosa que m’agrada és aprendre, per això admiro a gent com en Plàcid, i per això llegeixo blogs com el teu amb posts que inciten a la reflexió.

      Salut amic!!

      madebymiki

      3 Novembre 2010 at 6:48 pm

      • Molt bona entrevista!!!

        Em quedo amb la frase “A internet hi veig moltes dades, poc pensament i massa insults.”

        Salut!!

        fcesc

        3 Novembre 2010 at 8:19 pm

      • És impossible fer una entrevista dolenta a una persona amb tant per explicar com en Plàcid, m’ho ha posat tot tant fàcil que la veritat és que poc he tingut que fer.

        Salut amic!!

        madebymiki

        3 Novembre 2010 at 9:42 pm

  4. Molt bona l’entrevista!

    anomenatinutil

    3 Novembre 2010 at 11:11 pm

  5. M’ha encantat l’entrevista i el personatge, que desconeixia! Sempre m’han cridat l’atenció els periodistes de guerra, per força han de ser persones interessantíssimes!

    Cada dia et superes, felicitats!

    Arqueòleg Glamurós

    3 Novembre 2010 at 11:20 pm

    • Mil gràcies maco, creu-me, val la pena llegir qualsevol article o llibre seu, és un veritable exemple de pensament crític i intel·ligent.

      madebymiki

      3 Novembre 2010 at 11:24 pm

  6. Bona entrevista a un bon periodista!!! Genial en Plàcid quan diu: “tots els homes, que som els que fem les guerres, ho som, en el fons, d’iguals.”

    minosabe

    3 Novembre 2010 at 11:49 pm

    • Totalment d’acord, aquest senyor és un periodista de veritat, i la frase és sensacional.

      Per un altre banda, que ha passat amb ecolnomia?, renaixerà aviat?…

      Merci pel comentari.

      madebymiki

      3 Novembre 2010 at 11:58 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: