..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Democràcia i llibertat?

with 15 comments


Torno de nou a l’apartat del post dedicat, per en aquesta ocasió dedicar-lo al blog “La Rosa de Sang”. Miraré de donar resposta a un comentari del seu autor on em demanava -casi res- quin tipus de democràcia volia. Davant la meva persistent crítica al sistema actual i la meva intenció d’abstenir-me a l’hora de votar, sempre rebo les mateixes preguntes que crec que son més aviat retòriques, ja que a poca gent li interessa veritablement la opinió dels altres, normalment el que interessa és la pròpia i la manera de mantenir-la a perpetuïtat. Així docs som-hi amb el post dedicat d’avui:

Per canviar un sistema que repudies el primer -i potser lo únic- que cal és identificar els seus defectes,les seves mancances i els seus excessos ocults, que sovint queden amagats sota la normalitat amb la que acceptem qüestions que son -si te les mires amb atenció- totalment inacceptables.

  • Hi ha molts tipus de llibertat, i molts nivells, per tant sempre es pot optar per una llibertat totalment limitada, i això és el que avui estem patint. Els nostres governs capitalistes han optat per una llibertat dels individus, i tota la política que avui es fa va orientada a incrementar aquesta idea.
  • Per justícia i humanitat caldria primar la llibertat del grup, del conjunt de totes les persones, però això seria un tipus de govern massa solidari i aniria contra les bases que avui imperen a tots els països occidentals (i no tan occidentals). Per la subsistència d’un món capitalista, consumista i neo-conservador ens obliguen a acceptar aquestes premisses i no hi ha opció a canviar-les anant a votar:
  • La llibertat individual passa per sobre dels interessos del grup. Els governs defendran aquesta llibertat sempre pel seu interès de crear un món més insolidari, competitiu i aïllat.
  • Aquest sistema permet un control molt més senzill de la població, ja que cada vegada les persones es veuen més com a individus que com a grup i per tant acabaran prioritzant els seus interessos per davant dels del col·lectiu. Això ha fet minvar l’empatia i la solidaritat, a la vegada que es tendeix cap el despotisme i la tirania global, això si, en nom de la llibertat.
  • Hi ha una promoció d’idees com el “darwinisme econòmic o social”. Les idees asocials son ben vistes, per exemple s’indueix a fer pensar a la gent: “si ets pobre és perquè t’ho mereixes”, “si una empresa pública no dóna diners cal privatitzar-la”, o una de ben actual “si els estrangers no tenen feina, que se’n vagin” es prescindeix de tota idea d’utilitat social, tot es basa en l’èxit econòmic i personal.
  • Es criminalitzen o ridiculitzen totes les idees que difereixen d’aquests valors. És més, si no s’accepta aquesta “llibertat limitada” aquesta es imposada per la força, no es poden acceptar alternatives a la “nostra veritat”. Tan sols hi ha un camí permès: privatitzar, individualitzar i crear un món global totalment homogeni.
  • Els sistemes democràtics no garanteixen per si sols la democràcia. Espanya és un bon exemple, ens volen fer creure que som una monarquia democràtica -dos termes absolutament oposats- i que anant a votar cada dos o quatre anys a “això” ja és una democràcia.
  • Des de fa anys el nou ordre polític que ha sortit de la globalització tan sols pretén protegir als seus ciutadans i defensar les seves llibertats, procurant la igual llibertat, ja que la felicitat i la igualtat en altres àmbits són assumptes completament voluntaris i de responsabilitat individual. Això és el que anomenem “llibertat negativa” i és el concepte de llibertat que impera i al que t’has d’adaptar a la força. Tant la dreta com l’esquerra han adoptat aquest concepte llibertat tant restrictiu com a única opció.
  • Tots els partits amb opcions a tenir representació parlen de creixement, creixement sostenible o altres conceptes matemàticament impossibles. No podem seguir tractant al planeta com a un enemic o espoliar els seus recursos de manera irracional. La única opció viable és orientar-nos cap a un decreixement voluntari i progressiu.

Respecte a l’abstencionisme, tan sols puc afirmar que és una opció perfectament vàlida i que en general -per qui no ho sàpiga- té una clara lectura política. El missatge d’una gran abstenció com la que ha passat a Atenes, amb un fantàstic 58% és: deslegitimar les eleccions en protesta per una classe política que no representa al poble i que és al servei d’interessos poderosos i ocults.

Anuncis

Written by MadeByMiki

13 Novembre 2010 a 12:12 am

15 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Ostres, no estic acostumat a llegir un post tan llarg en el teu blog!!! Tot i que cal dir que el tema s’ho val. Només tu podies fer un resum tan ajustat i crític de la situació política actual.
    Malauradament, el sistema polític i de votacions actual està muntat de tal forma que no permet queixar-te del sistema: si votes en blanc, els vots se’ls reparteixen els polítics perquè “et dóna igual qui mani”; si votes nul és perquè “t’ha sequivocat” i no perquè estàs en contra de tots els partits; si t’abstens és perquè “no acceptes la democràcia”. Només es pot dir: a prendre pel sac.

    Crític de cine

    13 Novembre 2010 at 1:16 pm

    • La veritat és que soc una mica gandul, però de tant en tant toca fer algun post llarg perquè el llegiu en diagonal…

      Gràcies per llegir-lo, que és tot un rotllo.

      madebymiki

      13 Novembre 2010 at 7:18 pm

  2. Doncs tot i que el post està molt ben desenvolupat, no hi puc estar més en desacord:

    – La teva crítica a al contradicció entre llibertat individual i drets col·lectius, és la bàsica entre el socialisme i el liberalisme. Tens moltes i diferents opcions que defensen una o altre opció. Els problemes del capitalisme no son als parlaments sinó als mercats i, per tant cal votar partits partidaris de regular-los.

    – El sistema polític català és molt multipartidista i en aquestes eleccions el nombre de candidatures i ofertes representa a totes les idees possibles i fins i tot i han diversos partits que representen els mateixos principis amb diferents candidats

    – Una participació baixa sempre beneficia a la dreta (CIU), o a l’extrema dreta. Si els meus càlculs estadístics no van errats, amb una participació inferior al 37% Anglada tindria assegurada la seva entrada al parlament.

    -El gran problema de la política catalana és que la llei electoral beneficia el caciquisme rural on CIU arrasa, donant més diputats que al cinturó roig, feu de l’esquerra.

    Arqueòleg Glamurós

    13 Novembre 2010 at 4:11 pm

    • Em sembla molt bé el la teva crítica i que votis a qui vulguis (no sé perquè alguna cosa em diu que serà a ICV). No pretenc que tothom em segueixi, tampoc me’n sortiria… tan sols dono la meva visio i els meus motius particulars.

      Merci també per comentar amb coherència, i sí, el teu vot com habitant de l’Hospitalet val ben poc, és molt injust.

      madebymiki

      13 Novembre 2010 at 7:26 pm

  3. Un bon post Miki, ple de conceptes i reflexions que veiem i patim en el dia a dia.
    El concepte de democràcia pura, avui en dia és una utopia. Tenim en tot cas democràcies tutelades.

    Diguin el que diguin, el pes dels mercats i dels grans lobbies mundials té un pes en les decisions macroeconòmiques. Després cal valorar el pes dels mercats i dels lobbies interiors, els més propers, per al disseny de la política microeconòmica. La suma de tot plegat condiciona l’acció política dels partits.

    Els partits petits, els que no tenen res a perdre, però tampoc poden arribar a manar, són els que segurament són menys vulnerables a aquestes influències. Aquests poden presentar uns programes més agressius, més interessants per als ciutadans. Ara bé, arribaran algun dia a poder-los posar en pràctica?

    Amb tot, no estem dient que tot vingui ja predissenyat, però si que els que volen manar o manen, sabem de que va el rotllo. Saben fins on poden arribar internacionalment per a que se’ls tingui en compte. Saben que d’altra manera seran sancionats, deixats de banda…

    Crec que avui en dia hi ha una forta influència externa i interna en la tasca política dels polítics. Una altra cosa és el que ens expliquin en campanya. El que és important és el que després veiem que fan en la realitat.

    Tomàs

    13 Novembre 2010 at 6:20 pm

  4. Com que jo no tinc encara edat per anar a votar, no entraré a debatre les meves inclinacions polítiques, però deixant de banda el que jo pugui opinar, haig de dir que el post m’ha semblat totalment ajustat a la realitat política del moment. Malhauradament no està en mans dels polítics governar, per això ja existeix la banca i les grans corporacions. En un món totalment globalitzat no es podia esperar una altra cosa.

    zillahh

    14 Novembre 2010 at 4:15 pm

    • Vaja, tu no tens edat i no en tinc ganes, on anirem a parar!.

      Com a mínim és interessant saber més o menys on som i per on ens enganyen.

      madebymiki

      14 Novembre 2010 at 10:34 pm

  5. M’agradaria complementar el teu post matisant que la denominació democràcia es potser massa genèrica. El nostre sistema es una democràcia representativa, on el poble escull uns representants que son els qui decideixen. Per contra, pot haver-hi la democràcia directa, on els ciutadans, per exemple a traves de referèndums continus, decideixen sobre propostes concretes.
    Salut!

    SalvadorPla

    14 Novembre 2010 at 6:01 pm

    • Si, això que proposes si es fes en qüestions importants milloraria molt la nostra democràcia.

      madebymiki

      14 Novembre 2010 at 10:40 pm

  6. Ja som 2 els que no votarem, doncs jeje. Votar cada 2 o 4 anys no és democràcia i menys quan els polítics que has elegit acaben fent el que els hi manen els de més amunt. El PSOE va dir que realitzaria una reforma laboral? ICV va dir que s’encarregaria del departament d’interior perseguint els moviments contestataris? El PP va dir que ocuparia Irak durant la campanya electoral?

    Penso que la democràcia és quelcom més que votar cada 4 anys. La democràcia és la participació activa de les persones en els seus problemes, proposant millores, discutint i enriquir-se amb la resta de la societat. La democràcia comença al teu barri, la teva feina i el teu municipi. Si hi hagués un moviment polític prou fort que actués des de baix, els polítics no podrien fer el que volguessin com ara. L’abstenció està bé per mostrar el rebuig a la partitocràcia, però cal també implicar-se en els moviments de base. A Grècia hi ha abstenció i a més un moviment popular (anarquista, comunista,etc) molt potent, a l’estat espanyol no és així.

    http://unaminoriaradical.wordpress.com/

    unaminoriaradical

    14 Novembre 2010 at 11:02 pm

    • Coincidim, com la majoria de abstencionistes el fet de no votar vol dir alguna cosa, que no ho vulguin veure és un altra història.

      madebymiki

      15 Novembre 2010 at 12:01 am

  7. Ei Miki!

    Gràcies per la dedicatòria i disculpa que hagi tardat tant a contestar, he tingut un cap de setmana una mica estressant. Com és habitual, procedeixo amb la discrepància 😉

    Penso que parteixes d’un prejudici i ho demostres amb la primera frase “Per canviar un sistema que repudies el primer -i potser lo únic- que cal és identificar els seus defectes”, ostres, jo penso que és exactament al revés, primer veus els defectes i després repudies, no? Tu el que fas és, estar convençut que és dolent, d’aquí el prejudici, i després busques els defectes.

    En segon lloc, crec que per jutjar un sistema et falten dues variables més, els punts positius que pot tenir per una banda, i les alternatives de l’altra, sense això no pots confrontar ni jutjar i l’únic que fas és mantenir-te en el prejudici.

    Sobre els punts que toques puc estar més o menys d’acord amb alguns però això no em fa repudiar el sistema, em fa considerar que el sistema és molt millorable, això ho sabem tots, i que dels sistemes factibles és el menys dolent. Sí, estic segur que hi hauria sistemes millors que passarien per conscienciar la població i fer-li entendre la insostenibilitat, les dificultats del creixement actual, per formar ciutadans coherents i educats en altres valors, sí, però això a curt termini no és possible i cal treballar-ho a poc a poc. Sempre he pensat en els petits canvis més que en les revolucions, tu en vas parlar un dia, i també crec en el canvi des de dintre, per això crec que cal participar i votar.

    Salutacions i felicitats pel post!

    RS

    14 Novembre 2010 at 11:06 pm

    • Sí, tinc prejudicis, que hi farem, i és veritat, tots sabem que el sistema és molt millorable però no podem fer-hi res.

      Que se’n va fer de la Igualtat, llibertat i fraternitat? aquests conceptes jo no els veig ben desenvolupats per en lloc. El que tenim és un règim ben diferent,

      Gràcies per comentar i per donar-me la idea pel post, salut!!

      madebymiki

      15 Novembre 2010 at 12:10 am

      • Miki,

        No hi ha cap problema en tenir prejudicis, tots en tenim, però crec que és poc honest fins i tot amb un mateix iniciar una anàl.lisi partint justament d’un prejudici, el resultat només pot sortir esbiaixat.

        RS

        15 Novembre 2010 at 12:43 am

      • Miki,

        No hi ha cap problema en tenir prejudicis, tots en tenim, però crec que és poc honest fins i tot amb un mateix iniciar una anàl.lisi partint justament d’un prejudici, el resultat només pot sortir esbiaixat.

        RS

        15 Novembre 2010 at 12:43 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: