..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Sàhara, un nou exemple d’hipocresia a la carta.

with 16 comments


La tàctica és sempre la mateixa, el que potser canvia és la percepció ciutadana. Això és el que ahir anava pensant al saber la sospitosa maniobra marroquí de oferir als periodistes filmacions dels atacs salvatges que els hi propinaven els “saharauis violents”.

Per alguna banda o altra, deu haver-hi una espècie de manual internacional per manipular l’opinió pública quan aquesta mostra una certa repulsió pels abusos d’un govern.

De cop recordo aquella gavina (era una gavina o un albatros???) plena de petroli, que ens mostraven a la tele cada dia per fer-nos veure lo dolents que eren els iraquians a la Primera Guerra del Golf, aquella que més endavant es va saber que era una gavina afectada pel petroli vessat del Exxon Valdez a Alaska, però és igual, aquí no passa res, menteix que alguna cosa queda.

El govern d’Israel també s’ha lluït sovint amb el seu patètic intent de justificar-se, l’imatge de “les armes” que duien els integrants de “la flotilla humanitària” assaltada per les tropes d’elit jueves son d’aquelles que et deixen sense paraules, quatre “cutters” i un grapat de ganivets de cuina… de vergonya, la veritat.

Que hi farem, això és el que passa quan tan sols se’ns dóna una versió dels fets, el que faríem be és de no creure cap d’aquestes mentides i recordar sempre com actuen els governs en aquests casos. Hi ha una espècie de “gremialisme” que els impedeix ser crítics l’un amb l’altre, el que cal evitar és comparacions i generalitzacions d’uns drets que no interessa que tinguem. No és bo crear precedents perillosos.

Certament poc, molt poc pot esperar el poble saharaui del govern espanyol, de fet si tenen memòria ben segur que recordaran la matança de més de cent manifestants pacífics a El Aaiún l’any 1970 per part de l’exèrcit espanyol. A aquella època ja demanaven la seva independència i avui 40 anys més tard es veu el que poden esperar dels governs espanyol, marroquí i de la ONU, res de res.

És molt graciós el veure com el govern espanyol es nega a condemnar la violència en aquest cas, potser caldria il·legalitzar-lo, això és hipocresia a la carta

Si voleu ampliar enormement la informació sobre aquest tema no us perdeu aquest exhaustiu post:

http://trt2009.wordpress.com/2010/11/16/els-murs-del-marroc-al-sahara-occidental/

Anuncis

Written by MadeByMiki

17 Novembre 2010 a 9:28 pm

16 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Hola Miki!

    He vist que m’havies deixat un retroping (és nou per a mi). Ja he vist el que era. Si ho se fer, faré el mateix amb el teu (no et garanteixo l’èxit, ja que soc molt pato amb aquestes coses).

    M’ha agradat el teu post. Aporta un punt de vista crític i amb una mirada històrica del problema.

    No soc gens optimista amb aquesta situació. No arreglaran ara en una “sentada” el que porta ja més d’un segle sense solució. Situació arrastrada que, al meu entendre va a pitjor cada dia que passar per al poble sahrauí.

    Tomàs

    17 Novembre 2010 at 10:29 pm

    • Gràcies de nou, la veritat, després de llegir el teu post tan documentat i extens he trobat que calia promocionar-lo. Per vergonya meva no en sabia res dels murs marroquins, m’he quedat estorat.

      madebymiki

      17 Novembre 2010 at 10:45 pm

  2. […] Nota: si voleu llegir un nou puntde vista crític i argumentat sobre aquest tema no us perdeu aquest post: https://madebymiki.wordpress.com/2010/11/17/sahara-un-nou-exemple-dhipocresia-a-la-carta/#comment-258… […]

  3. La política internacional és així i no serveix de res criticar-ho. Ningú no vol prendre mal per salvar els plats del veí, sobretot si mentre ho fas et poden fotre els de casa teva. Els saharauis farien bé de no ser tan ingenus i comprendre que des de la pobresa extrema i la manca de tot recolzament exterior no són més que una anècdota.
    França, a tall d’exemple, ja ha recordat que qualsevol veleïtat condemnatòria envers el Marroc xocarà contra el seu dret a veto al Consell Permanent de l’ONU… És filar molt prim criticar al govern espanyol, que ja es va descartar fa molts anys en aquesta partida, i no veure que QUALSEVOL en la seva tesitura faria lo mateix o pitjor.
    Crec que mots (governs, països i persones) tenim una indigestió de drets, que després no podem pagar ni exercir.

    minosabe

    17 Novembre 2010 at 11:59 pm

    • És ben cert el que dius, però que hauria dit un PSOE a l’oposició?, suposo que tots en sabem la resposta, per aquí ve lo de hipocresia…

      madebymiki

      18 Novembre 2010 at 12:33 am

  4. oh, jo, jo! jo també tinc una de molt bona!

    1a guerra del golf: la gent de pobles massacrats van a l’entrada del poble i aplaudeixen l’entrada dels americans talment com si fossin enviats d’Alá. El “truco”?
    Una agència de publicitat precedia l’arribada dels convois militars i oferia diners a qui aparegués a gravacions aplaudint als tancs americans. Diners a posteriori, of course.

    jordi

    18 Novembre 2010 at 12:01 am

    • He vist les imatges, evidentment és un altre bon exemple del comportament immoral d’alguns governs.

      madebymiki

      18 Novembre 2010 at 12:35 am

  5. Evidentment la situació és d’hipocresia absoluta. Primer per part del PSOE i les seves bases, sempre tan progres, tan donades a protestar demanant la llibertat del poble saharaui i ara quan tenen a les seves mans protestar obertament i des d’una posició de poder… res de res.

    I segon per part del PP, que mai ha obert boca en aquest tema i ara resulta que són els grans defensors dels drets humans i dels saharauis. Va home, va!

    caleglin

    18 Novembre 2010 at 11:12 am

  6. Hipocresia. Volem pescar en aigües marroquines i que ens ajudi amb la lluita antiterrorista a canvi només cal girar el cap i no veure els abusos i morts d’aquí i d’allà… Si els valors humans pesessin en diplomàcia tancaríem el 90% de les ambaixades. Als països musulmans pel tractament de la dona, a dictadures com Xina o Cuba per les llibertats civils, als països amb pena de mort, als països amb lleis homofòbiques…

    Tots els diplomàtics a l’atur i això en plena crisi econòmica no es pot plantejar… no?

    Reconec que faig una mica de demagògia i que es podria trobar un terme mig però tal com està ara fa una mica de tuf…

    Sí, molta hipocresia….

    Higini

    18 Novembre 2010 at 12:14 pm

  7. Si, Jordi, però l’exemple que cites diu ben poc també a favor dels que es venien per un plat de llenties i es posaven a la foto, oi?

    minosabe

    18 Novembre 2010 at 12:16 pm

    • crec que amb wikileaks darrerament ha quedat més que clar com els americans no reparen en danys col·laterals. Imagino que aquella gent no devien estar precisament nadant en l’abundància i que uns quants petrodòlars potser els van ajudar a aguantar uns mesos més i poder comprar menjar…

      jordi

      18 Novembre 2010 at 3:52 pm

  8. Sí, evidentment, però ¿quin exèrcit no ha entrat “en olor de masas” a un país ocupat? A Barcelona s’hi van diagnosticar molts esquinços de tant alçar el braç quan van entrar els tancs franquistes… Ja sé que ho preparen tot els vencedors, però també hi ha molta gent que es posa “al sol que más calienta”.

    minosabe

    18 Novembre 2010 at 5:43 pm

  9. Sahara està al ADN de l’esqurra espanyola, és un referent romàntic ineludible. Ara que el PSOE remuntava unes dècimes a les enquestes gràcies al canvi de govern, van i ho tornen a tirar tot per la borda. En fi, el PSOE tan mesell dels interessos econòmics i tan disposat a traïr-se a si mateix com sempre!

    Arqueòleg Glamurós

    18 Novembre 2010 at 7:48 pm

  10. Suposo que tothom ho ha vist ja, és indispensable:

    Trinidad Jiménez en directe!!!

    madebymiki

    18 Novembre 2010 at 10:46 pm

  11. Bé, un vídeo que il·lustra clarament que mentre a Espanya hi hagi bipartidisme obligat (via representativitat d’Hondt reforçada) i mani el PPSOE, mai no canviarà res. De totes maneres, també és bastant preocupant la manca total d’iniciatives polítiques més enllà de l’Ebre i el Matarranya. Sembla que, per seguir amb la tradició atàvica, els espanyols s’estimen més arrenglerar-se en dos bàndols antagònics de manera que la aposta sigui al 50% i que això permeti, com a mínim, si guanyes, tindre dret a escanyar els contraris per a poder viure. “O conmigo, o contra mí”.

    minosabe

    19 Novembre 2010 at 9:46 am

  12. Què fort! I quina raó tens!

    Parce

    21 Novembre 2010 at 10:10 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: