..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

MadeByMiki entrevista a en Marc Bassets.

with 11 comments


Ara fa unes setmanes vàreu poder llegir aquí una entrevista a en Plàcid Garcia-Planas, corresponsal de “La Vanguardia”. En Plàcid em va suggerir que potser seria interessant fer una ronda d’entrevistes a diferents corresponsals estrangers d’aquest diari, ell amablement es va oferir com a “pont” per a facilitar la feina.

Per començar, crec que el més interessant és entrevistar a en Marc Bassets, corresponsal de “La Vanguardia” a Washington.

Nascut a Barcelona el 1974. Abans va ser corresponsal a Nova York i a Berlín. Entre 2000 i 2002 va treballar en la corresponsalia del diari a Brussel.les, després de especialitzar-se en la Unió Europea al Centre Universitaire d’Enseignement du Journalism d’Estrasburg. Llicenciat en Humanitats i en Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, va començar a escriure a ‘La Vanguardia’ el març de 1999. Amb anterioritat, va col.laborar amb ‘El Punt’.

MadeByMiki (MBM): Al país de la mobilitat dels treballadors i pàtria del capitalisme més extrem, pots explicar-me com pot digerir la ciutadania dels EEUU la crisi i un 10% d’atur de llarga durada.
Marc Bassets: Els Estats Units han digerit coses pitjors a la seva història. Però és cert
la crisi i el 10% d’atur, un nivell molt elevat per aquest país, acostumat
els últims anys a una situació propera a la plena ocupació, són difícils de
digerir per molts nordamericans. No és només l’atur sinó, com passa a Europa
i a Espanya, la por de perdre la feina, o la por que els familiars la
perdin, o senzillament la por d’un futur pitjor. La diferència als Estats
Units és, potser, que la xarxa de l’estat del benestar no és tan sòlida com
a l’Europa occidental. Això en crisis anteriors s’ha compensat, en part, amb
la mobilitat: un nordamericà no té tants problemes com un europeu a vendre
la casa, carregar-ho tot en un camió, i començar una nova vida a l’altra
punta del país si allà hi ha feina. Això ha contribuït al dinamisme dels
Estats Units, però ara, precisament, com que la crisi és immobiliària, hi ha
moltes persones que no poden vendre la casa, i això, entre d’altres factors,
frena la mobilitat.

MBM: Les enquestes diuen que els nord-americans estan majoritàriament decebuts amb Obama, deixant a part les enquestes, quines sensacions captes al parlar amb la gent del carrer?.

Marc Bassets: Abans de les eleccions vaig viatjar durant una setmana de Washington fins a
Chicago. Seria perillós treure conclusions d’un viatge com aquests respecte
a un país tan gran que de fet és un continent. La zona per on vaig viatjar
és el vell cor industrial dels Estats Units (acer, carbó, automòbil), que
porta dècades en decadència, i és una de les parts menys dinàmiques del
país, ja abans de la crisi actual. La primera impressió que vaig tenir va
ser d’apatia i indiferència. Hi havia poc interès en les eleccions i poca
esperança en els polítics. També vaig confirmar que una part important dels
nordamericans senten una hostilitat quasi visceral cap a l’Obama. I entre
els negres, molts estan convençuts que l’hostilitat cap a l’Obama amaga
racisme.

MBM: Llegia a un article teu una teoria interessant, segons la qual la demografia cada vegada era més aliada dels demòcrates, cap el 2050 els EEUU deixarien de ser un país amb majoria blanca, i això perjudica a un partit molt “WASP” (White Anglo Saxon-Protestant) i envellit com és el republicà, que et sembla aquesta idea?

Marc Bassets: Les projeccions demogràfiques no sempre es compleixen, però aquesta
projecció indica el que, en la meva opinió, és evident: que el rostre dels
Estats Units està canviant. Quan pensem “Estats Units” o “nordamericans” a
molts encara ens pot venir el cap la imatge d’un blanc. Doncs bé, els Estats
Units cada cop és menys això, i més un país multicultural -ho ha sigut
sempre, però ara més. Un país on, per exemple, cada cop es parla més
castellà. El Tribunal Suprem, on aquest curs, per primer cop a la història,
no hi ha cap WASP. Els nou jutges més poderosos dels Estats Units són tots
catòlics o jueus. L’Obama encarna aquesta nova Amèrica, mestissa,
cosmopolita, global. Alguns comentaristes veuen l’emergència d’un moviment
populista i conservador com el Tea Party  com la reacció dels blancs que
veuen com s’estan convertint en minoria. El Partit Republicà té un problema
amb les minories, i amb els hispans. Molts hispans els veuen com un
partit antiimmigració. Els estrategues demòcrates calculen que, si els
republicans no canvien el discurs i s’obren a aquest nou electorat, el
Partit Demòcrata dominarà la política nordamericana com el republicà l’ha
dominat -amb excepcions notables- des de finals dels anys seixanta fins la
victòria de l’Obama. Els conservadors, en realitat, estan dividits. De fet
el George W. Bush va ser un dels presidents més “multiculturals” i més
atents a les minories, i va promoure unes lleis migratòries més “amables”
amb els immigrants que, no obstant això, el propi Partit Republicà li va
rebutjar. I és veritat, com diuen alguns republicans, que el votant hispà
sol ser conservador i tradicional (religiós, creu en la família tradicional,
contrari als matrimonis homosexuals…). Per tant, podria perfectament ser
republicà si els republicans l’acabessin seduint.

MBM: Qué es el millor i el pitjor dels nord-americans?

Marc Bassets: Intento evitar generalitzar, i encara més en el cas d’un país com els Estats
Units que, com deia en una resposta anterior, més que un país és un
continent. Tampoc m’agrada sentenciar els nordamericans per això o per allò:
prefereixo intentar entendre’ls i després intentar explicar-ho als lectors.

Espero que us hagi resultat força interessant aquesta petita entrevista a en Marc Bassets, al que des de aquí li agraeixo la seva col·laboració i el temps dedicat, certament les respostes han estat ben fonamentades i extenses.

Dintre d’unes setmanes aquest apartat d’entrevistes del blog, contarà amb altres corresponsals de “La Vanguardia”, el proper serà en Tomàs Alcoverro corresponsal a l’Orient Mitjà, sempre amb l’ajut de’n Plàcid Garcia-Planas, intentaré no abusar del seu temps i la seva paciència…

Per cert, si teniu alguna pregunta en ment per fer-li a en Tomàs Alcoverro, no perdeu la oportunitat de facilitar-me la feina, feu un comentari i les vostres preguntes i suggerències seran tingudes en compte.

(White Anglo-Saxon Protestant)

Written by MadeByMiki

22 Novembre 2010 a 9:56 am

11 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Està bé llegir de mans de gent especialitzada en nord-america com en Marc Basset que el Tea Party és un moviment conservador per evitar convertir-se en minoria. Sempre alegra el dia un comentari d’aquest tipus.
    Al Tomàs Alcoberro, més que per la situació de l’Orient Mitjà (que ja en tenim molta informació, i de tot tipus) li preguntaria sobre com es viu en un territori on la tensió i el temor està a l’ordre del dia.

    Crític de cine

    22 Novembre 2010 at 12:18 pm

    • Queda apuntada la teva pregunta, és interessant aquesta manera d’entendre el Tea Party.

      madebymiki

      22 Novembre 2010 at 1:03 pm

  2. Això de la decadència dels WASP ja va bé i sobretot l’analisis dels técnics demòcrates (no sé pq els facilita la feina als republicans) dient que o es canvia de discurs o poca cosa faran. El partit republicà serà el partit dels hispans i els blancs si s’ho saben muntar, cosa que benificiarà al demòcrates per desgràcia.

    Al Tomàs li preguntaria fins a quin punt pt arribar a informar sobre el que passa a l’Orient Mitjà, pq crec que hi ha moltes coses que no s’ens diuen per incentivar el temor terrorista.

    Felicitats per l’entrevista!

    conjuntbuit

    22 Novembre 2010 at 12:59 pm

  3. Miki, molt bona feina. Original i interessant.

    Si, els Estats Units és més un Continent que un país, per la grandària i per les diferències entre els diferents Estats, així com entre el Nord i el Sud i la costa Est i l’Oest.
    És molt interessant la composició del Tribunal Suprem i el sorgiment del Tea Party.
    Caldrà esperar uns anys per veure si els no anglosaxons fan canviar les EEUU que en els darrers anys hem conegut.

    Pel que fa al corresponsal de l’Orient Mitjà, Tomàs Alcoverro (crec que va amb “v” el seu cognom), jo li demanaria si en queda alguna cosa d’aquell Beirut que fa uns anys era com l’Habana d’abans de la revolució. O per què es parla més del conflicte entre Israel i Palestina del que passa al Líban, o per la seva tasca amb els mes necessitats.

    Tomàs

    22 Novembre 2010 at 9:32 pm

    • Les teves preguntes queden apuntades i gràcies per comentar i per corregir l’errada. Aviat li passaré les preguntes i un dia d’aquests les publicaré.

      madebymiki

      22 Novembre 2010 at 11:18 pm

  4. Ens agrada molt que entrevistis gent tan interessant! Està bé veure què n’opinen a l’altra banda del planeta dels mateixos problemes que tenim aquí 🙂 M’he adonat que els del Tea Party són una mena de PP d’aquí… Ai, quina por tenim al que no coneixem!

    Reflexionem-hi

    22 Novembre 2010 at 11:37 pm

    • La veritat és que en certa manera la feina de corresponsal deu ser molt enriquidora, segur que és molt interessant veure-ho tot en perspectiva.

      Bona nit!!

      madebymiki

      22 Novembre 2010 at 11:58 pm

  5. Molt bona entrevista, les penso seguir totes!

    caleglin

    24 Novembre 2010 at 10:47 am

  6. […] de la darrera entrevista a un corresponsal de “la Vanguardia”, en aquell cas va ser en Marc Bassets (Washington). Avui tot i que uns problemes tècnics amb el mail han fet endarrerir el post, en Plàcid […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: