..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

“Mango”, una marca o una declaració d’intencions?

with 20 comments


Alguns diaris parlen avui del nomenament de tres nous vicepresidents del Banc de Sabadell, es tracta d’en Javier Echenique, president del Banco Guipuzcoano (entitat que ara ha passat a mans del Banc de Sabadell), José Manuel Lara Bosch, aquest potser us sona, és el president del Grupo Planeta i de Antena 3, i per acabar Isak Andic Ermay, potser no tant conegut però segur que us sona una mica la empresa que presideix: “Mango”, també és president del “Instituto de la Empresa Familiar”.

Em centraré en Isak Andic, el misteriós president de “Mango”, va néixer a Istanbul fa 55 anys, és d’origen jueu sefardita i molt recelós de la seva vida privada. No és d’estranyar que fins fa 3 anys no es deixés fotografiar i la seva cara era una incògnita. Posseeix més de 2.000 milions d’euros, deu societats d’inversió valorades en 240 milions més, i es calcula que disposa de la segona fortuna més gran d’Espanya. Ah!, i se’m oblidava, el 5% del Banc de Sabadell és directament seu.

La seva família es va afincar a Catalunya quan ell tenia 16 anys, i als 17 “diu la llegenda”, que al tornar d’unes vacances va començar al negoci de la moda al vendre un parell de camíses a uns amics pel doble del que li havien costat, 900 pessetes.

La veritat és que el negoci seriós va començar l’any 1980, quan Isak i el seu germà Nahman tenien un magatzem on es dedicaven a fer de majoristes de roba, bàsicament abrics brodats a l’Afganistan que venien per les seves primeres botigues a Barcelona. El 1984 ja va obrir la seva primera botiga al Passeig de Gràcia. Ho sigui que van ser pioners de la globalització tèxtil i la invasió de roba barata del tercer món (roba barata en origen, però no tant pel comprador final), van ser pioners en això tal i com ho han estat en el disseny local i la fabricació externalitzada a països del tercer món.

En Isak a fet el que tenia que fer per ser un empresari d’èxit, el seu balanç és espectacular, a part dels seus ingressos avui té unes 1000 botigues en més de 80 països, el centre de disseny tèxtil més gran d’Europa amb 14.000 metres quadrats i unes vendes que superen els 1200 milions d’euros anuals.

El nostre sistema està fet per a premiar a grans triomfadors com l’Isak, i fer-los servir d’exemple per a nous emprenedors, però algú s’ha parat realment a mirar aquests imperis de manera crítica?, quants “Isaks” podem tenir?, és bona per a nosaltres la deslocalització que sistemàticament practiquen?, no son empreses com aquesta les que han fet tant de mal al tèxtil a Catalunya?, no és immoral fer treballar a empleats de països pobres a preus i condicions de misèria?, quantes petites botigues acaben tancant per la competència i pressió d’aquests monstres?.

Si tenim en compte aquestes característiques que comparteixen totes les grans empreses trans-nacionals, son realment tant bones com ens diuen?, potser generen més inconvenients que avantatges a la nostra societat.

En Isak sempre ha declarat que la passió, la disciplina i la il·lusió son la base de la seva manera de ser, no ho dubto, el seu èxit té molt de mèrit, però la veritat és que crec que aquests triomfadors son un veritable perill per a la nostra societat, creen un model a seguir altament antisocial i totalment insostenible, s’aprofiten del que sigui per enriquir-se i no contribueixen a fer d’aquest món un lloc millor.

No tinc res personal contra l’Isak Antic, ni contra la seva empresa “Mango”, però si contra aquest model de negoci que practiquen tant ells com Inditex, Ikea, Apple, Nike… i la majoria de multinacionals que basen el seu èxit en la circulació lliure del diner i l’aprofitament de la mà d’obra barata i sense drets. Hi ha coses que haurien de ser delicte o com a mínim pagar grans impostos per la seva manca de consciència social.

Written by MadeByMiki

26 Novembre 2010 a 9:59 pm

20 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Bo, bon treball de dissecció del que és una multinacional i explicat en poques paraules.

    El sistema financer i fiscal espanyol premia les grans empreses. Els treballadors, els petits empresaris i els autònoms, normalment, són els que paguen la festa.

    Les grans empreses “no paguen” el que els hi podria pertocar si el tracte fos el mateix per a tothom.

    Utilitzen a tothom per créixer i per mantenir-se. Utilitzen als d’aquí i quan els hi cal una altra cosa, sigui el que sigui, ho van a buscar allà on sigui. És el món global, sobretot per als grans capitals.

    Tomàs

    26 Novembre 2010 at 10:26 pm

  2. Espero que l’Isak Antic no ho llegeixi… però és exactament el que penso, que aquests exemples de triomfadors no son socialment acceptables.

    Espero que ningú s’ho prengui malament, gràcies per comentar tant depresa.

    madebymiki

    26 Novembre 2010 at 10:46 pm

  3. Aplaudeixo l’article!!

    Jo sí que espero que ho llegeixi,

    Ell et dirà que no ha esclavitzat a ningú, que fa obres socials “que desgraven”, que Mango compra la roba allà, que les fàbriques no són seves, que ningú ens obliga a comprar-li roba o a treballar a les seves botigues… la resposta a aquests arguments és una altra preguta,
    Perquè penses que ho mereixes més que ells?
    La seva defensa podria ser; – tu haguéssis fet el mateix.
    – No, jo no ho hagués fet i no ho faig.

    El classisme d’aquesta gent els fa despreciar l’opinió d’uns pobres assalariats, són impermeables a aquests raonaments, (amb perdó), tant se’ls en fots Miki.

    Fa temps un professor meu va fer un paral·lelisme racisme-classisme molt interessant.
    La conclusió era que ideològicament són el mateix però l’un segueix estant socialment acceptat.
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Classisme

    I have a dream?

    fcesc

    27 Novembre 2010 at 12:35 am

    • Amen, és ben cert que avui no hi ha més que racisme disfressat de classisme.

      madebymiki

      27 Novembre 2010 at 5:28 pm

  4. Avui mateix sabem que Zapatero es reunirà a kla Moncloa amb un grup de grans, grandíssims empresaris (dic grandíssims per l’envergadura dels seus negocis, ja que hi assistiran els 30 que presideixen els principals grups empresarials amb més pes econòmic de l’economia espanyola), diuen oficialment que per conèixer quines són les iniciatives de l’entramat empresarial espanyol per superar la crisi. La gran majoria d’aquests empresaris tenen una trajectòria tant o més criticable que la de l’Isak Antic. Les multinacionals i els grans grups empresarials tenen la paella pel mànec i el govern està nerviós. Com si no es produeix aquesta reunió, criticada fins i tot per la meteixa CEOE? Doncs aquestes multinacionals, aquest “grup selecte d’empresaris” del món de la banca, de la construcció, del sector energètic, hoteler, etc, s’han aprofitat de la globalització per fer el que se suposa que ha de fer un empresari: guanyar tants diners com puguin al menor cost possible. I els mètodes utilitzats els copien aquí mateix, a Catalunya sense anar més lluny, tots els mitjans i petits empresaris que poden, ja que conec empreses amb noms i cognoms que envien part de la seva producció a Xina, per exemple. Això és el que ha provocat la famosa globalització. Així que sí, és cert que la manera de fer diners de l’Isak Antic és, com a mínim, moralment dubtosa, però ja em direu si no ho és també que els milions d’aturats que tenim tenim, molts d’ells que ja ni cobren l’ajut de 400 euros, hagin de veure com el president del país, amb el cul ben estret, convoca als 30 grans de l’economia, els que malgrat la desastrosa situació econòmica continuen tenint milions i milions d’euros de beneficis anuals, perquè donin “idees” sobre com superar la crisi. No crec que aquestes “idees” afavoreixin gens els que de veritat l’estan patint. I si no, llegiu-vos el famós document (“Transforma España) presentat per Eduardo Serra i la fundació Everis, on 100 dels grans del món econòmic donen receptes, no només per superar la crisi, sinó també per “canviar” el país.

    http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201011/17/economia/20101117elpepueco_1_Pes_PDF.pdf

    Està clar que aquest document ha tingut alguna cosa a veure amb la famosa reunió d’avui a la Moncloa… Així que no sé fins a quin punt el president de Mango mereix que se li dediqui un post, és només un de tantíssims, més grans i més petits. És paradigmàtic, això sí, del que és l’economia salvatgement neoliberal, ni més ni menys que com qualsevol altre empresari del món actual.

    Cristina

    27 Novembre 2010 at 9:03 am

    • És absolutament immoral que un govern que es diu d’esquerres faci un seguidisme tan descarat del capital. Perquè votem?, a qui representen?, a mi segur que no.

      madebymiki

      27 Novembre 2010 at 5:30 pm

      • I parlo de “Mango” i del seu president amb la sana intenció de fer veure que no tots els mals venen de fora, hauria estat més fàcil parlar de l’Amancio Ortega i fer-lo passar per un mal exterior…

        madebymiki

        27 Novembre 2010 at 5:34 pm

  5. la seva manca de consciència local és exactament el que li ha permès fer-se brutalment ric.
    De totes maneres, és un comportament molt català. Mira enrera i diguem com es van fer rics fa 200 i més anys…
    però llavors l´esclavitut era permesa…

    germaneta aneta

    27 Novembre 2010 at 10:02 am

    • Tal i com a passat amb el racisme, la esclavitud ha mutat i avui es practica de manera molt generalitzada però més discreta. Les cadenes no es veuen tant però hi son.

      madebymiki

      27 Novembre 2010 at 5:32 pm

  6. Està clar que l’economia la controlen quatre gats que ni tan sols sabem qui són. Tinc molt clar que no sortirem d’aquesta crisis fins que aquestes persones s’en cansin. Així està montat aquest “mercadillo”. Si les persones que tenen diners volguessin, com el senyor que aquí presentes, ja no estaríem en crisis.

    Crític de cine

    27 Novembre 2010 at 1:05 pm

  7. Un exemple de persona transparent… Quan parlen d’emprenadors, en realitat estan parlant d’explotadors. Prefereixo ser un jove emprenyador que un jove emprenador. Posen totes les facilitats del món perquè les multinacionals s’instal·lin a aquest país (per generar treball), però després no passen comptes quan aquestes multinacionals s’instal·len a països més pobres en la recerca de mà d’obra barata per tal d’augmentar encara més els guanys.

    http://unaminoriaradical.wordpress.com/

    unaminoriaradical

    27 Novembre 2010 at 9:59 pm

  8. És evident que ningú guanya 2300 milions d’euros “treballant”, aquí hi ha alguna cosa més i naturalment el que deixen de guanyar uns s’ho queden uns altres. Lo trist és que això es toleri o pitjor encara que es fomenti.

    madebymiki

    28 Novembre 2010 at 12:09 am

  9. Per què se’ls titla d’emprenedors quan en realitat només són exponents de la cultura del “pelotazo”. Uns ho feien amb totxanes i altres pagant preus ridículs per la producció que després vendran a preus ‘occidentals’. No és massa diferent del que volien fer en Cortés, Pizarro i tots els conqueridors espanyols a Amèrica: buscar or i emportar-se’l tot a canvi de quincalla o a base de mastegots. Ells també eren emprenedors, a la seva manera.

    minosabe

    28 Novembre 2010 at 2:18 pm

    • Ben vist, potser aquests si que van ser els primers globalitzadors…

      madebymiki

      28 Novembre 2010 at 6:59 pm

  10. entre el valor dels articles i dels comentaris que es publiquen, necessitaré dedicar una hora al dia a seguir el blog, al final!😀

    jordi

    28 Novembre 2010 at 4:59 pm

  11. Per cert! és avui que toca noves filtracions de wikileaks?!

    jordi

    28 Novembre 2010 at 5:00 pm

  12. […] Aquí hi ha un camí marcat i ben estudiat, els grups de pressió de les empreses i bancs, els polítics venuts, i totes les élits del país van a una i saben quin és el seu objectiu. Ens parlen de “modernització del sistema productiu” però del que es tracta és de precaritzar al màxim les nostres condicions laborals i fer el que sigui per mantenir-nos atemorits i obedients, i a poder ser que encara diem allò de “lo important és treballar”. Articles relacionats:  https://madebymiki.wordpress.com/2010/11/26/mango-una-marca-o-una-declaracio-dintencions/ […]

  13. […] Aquí hi ha un camí marcat i ben estudiat, els grups de pressió de les empreses i bancs, els polítics venuts, i totes les élits del país van a una i saben quin és el seu objectiu. Ens parlen de “modernització del sistema productiu” però del que es tracta és de precaritzar al màxim les nostres condicions laborals i fer el que sigui per mantenir-nos atemorits i obedients, i a poder ser que encara diem allò de “lo important és treballar”. Articles relacionats:  https://madebymiki.wordpress.com/2010/11/26/mango-una-marca-o-una-declaracio-dintencions/ […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: