..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

El secret de Juan Carlos I.

with 19 comments


Per començar seré sincer, a aquest post de tant en tant parlaré d’un llibre que no he llegit, però la veritat és que no crec que calgui llegir-lo, amb el títol i el resum n’hi ha prou, es tracta de “El 23F, el Rey y su secreto” de’n Jesús Palacios.

Com podeu deduir, aquest llibre parla d’un tema que sembla evident però de que encara no interessa que se’n parli massa. Resulta curiós parlar ara del intent de cop d’estat del febrer de 1981, en plena involució democràtica i en estat d’alerta, més o menys estem en un altre cop d’estat amb uns objectius a la vista i uns altres ocults.

El 23 de febrer del 1981, en plena transició, Espanya va patir un misteriós intent cop d’estat amb unes intencions gens clares i amb un recolzament sospitosament escàs per part de l’exercit. També va ser molt curiós els pocs implicats que van ser descoberts i condemnats. L’historiador Jesús de Palacios, durant el seu llibre defensa que el que va passar el 23-F no va ser un intent de cop d’estat, més aviat va ser una operació d’involució, una manera senzilla de fer una correcció del sistema polític, van treure poder als nacionalismes i de passada van atemorir-los amb l’amenaça d’un alçament militar. També se’ns explica com tot va ser orquestrat contant amb el coneixement i recolzament dels caps del govern i l’oposició, també tenien el suport de l’administració dels EEUU i del Vaticà.

L’inici de tot va ser la distanciació del President del Govern espanyol Adolfo Suárez del Rei Juan Carlos I, el Rei volia “corregir” un desenvolupament per ell excessiu de l’estat de les autonomies. Es volia reformar una llei electoral que donava massa presència i importància als nacionalismes basc i català. Adolfo Suárez va ser acusat de “suïcida” per part de Joan Carles I per la seva política autonòmica, i els nacionalistes per la seva banda van ser acusats de fer un xantatge constant a l’Estat per obtenir cada vegada més privilegis.

La solució a tots aquests problemes es va optar per fer “La operació especial 23-F”, amb ella es corregirien aquests excessos, fins hi tot s’havia planejat el formar un govern excepcional amb representants de totes les opcions polítiques excepte els nacionalistes, aquest govern seria presidit pel General Alfonso Armada amb Felipe González com a vicepresident. Aquest nom no va ser una opció casual, Armada va ser secretari de la Casa Real i un home fidel tant al Rei com a la corona.

Aquell 23-F tan ben orquestrat va servir per moltes coses, no es va anomenar un govern provisional, sembla que per problemes d’enteniment amb António Tejero. Però el que si que es va modificar és la constitució i el seu sentit original, es van treure de la màniga una llei regressiva com la LOAPA, i un altra que ara està molt de moda, la “Llei d’alerta”, aquella llei de dubtosa constitucionalitat amb la que podem aplicar la llei militar a qui vulguem amb alguna excusa pertinent. Segur que quan les coses es posin pitjor s’en traurà molt de partit d’aquestes lleis tan poc democràtiques…

Written by MadeByMiki

9 Desembre 2010 a 9:16 am

19 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Bon post! Al final el rei no serà tan bonifaci com sembla…

    I ara l’aplicació de l’estat d’alerta tampoc s’ha aplicat per a fer tornar als treballadors al seu lloc, jo conec una manera més fàcil de fer-ho i és solucionant els problemes que té el sector dels controladors, crec que més aviat s’ha fet amb la intenció d’anar acostumant als ciutadans a una intervenció militar cada cop més constant.

    Buscaré que és això de la LOAPA…

    Arreveure!

    Sergi

    9 Desembre 2010 at 1:16 pm

    • La LOAPA i la Llei d’alerta son un parell de lleis que si algú tingués el que ha de tenis (estic mirant als nacionalistes) caldria impugnar per anticonstitucionals.

      Salut amic!!

      madebymiki

      9 Desembre 2010 at 10:28 pm

      • Ja ho veus, sembla que fan més feina de le que ens diuen…

        madebymiki

        9 Desembre 2010 at 11:57 pm

  2. Veieu de què serveix tenir una familia reial al país?? No pot sortir res de bo. Segur que en aquests temps de crisi, el rei i tota la seva guarnició ja tenen reservat un parell de bitllets als alps suïssos, que diuen que s’esquia molt bé.

    Crític de cine

    9 Desembre 2010 at 1:58 pm

  3. Bueeeeeeeeeno… Això és una minúcia!

    Nosaltres prohibim els toros, fem les manis més grans i aixequem columnes de Puig i Cadafalch.

    Que n’aprenguin!!

    fcesc

    9 Desembre 2010 at 2:10 pm

  4. passava per aquí i…

    jordi

    9 Desembre 2010 at 5:04 pm

  5. Ahh, ohh, que interessant!! M’agrada la teoria!

    Has vist Conspiración, una molt bona del Mel Gibson i la Julia Roberts?? El teu bloc em recorda al taxista protagonista… o al Hodgins de Bones. I no dic que no sigui veritat el que dius, eh!

    Reflexionem-hi

    9 Desembre 2010 at 5:28 pm

  6. Bon post Miki!

    Mira, un paio que es fa dir Juan Carlos I, ja ens informa que té la insana intenció que després del primer en vinguin més. D’altra manera s’hagués fet dir Juan Carlos.

    Veieu com és del tot necessària l’existència de Wikileaks! Necessitem saber si tenen informes sobre aquest forat negre del 23F. En el seu defecte, una mini Wikileaks d’aquí també serviria.

    És un tema molt seriós. Va haver un abans i un després en molts temes de les autonomies. I el malson encara dura i dura…, de vegades en forma de TC.

    En el post que vaig fer sobre el Controladors ja malfiava i malparlava de l’Estat d’Alerta. Ha estat una passada total per solucionar un tema civil i laboral.

    També posava en dubte la legalitat de tot plegat. Avui he llegit ja un article d’un penalista de la UB (J.J. Queralt), que qüestiona la possibilitat de militaritzar civils tal i com es va fer i pels motius que es va fer. Veurem com acaba tot.

    Ha estat també un “aviso a navegantes”? Ha estat una patinada històrica?

    Si teniu roba de camuflatge, tingueu-la a mà.

    Miki, espero que en Palacios no tingui raó. D’alguna manera prefereixo pensar que va ser obra de quatre passats de rosca, que no pas una confabulació orquestrada contra molts, que de manera pacífica demanem poder expressar com volem viure i ens agradaria poder dir si volem o no tenir un J. Carlos I o II a les nostres vides. O al seu fillet.

    Tomàs

    9 Desembre 2010 at 8:09 pm

    • Coi, quantes dades!!, i si, crec que això ha estat un “aviso a navegantes” sense cap mena de dubte.

      madebymiki

      10 Desembre 2010 at 12:05 am

  7. Desconeixia que la llei “del estado de alerta” vingues del 23 F, tot lliga, s’estant preparant per “apaga” altres revolucions, més del poble

    joeyllagrima

    9 Desembre 2010 at 10:03 pm

  8. No he llegit el llibre del tal Palacios, però el teu post en fa un molt bon resum del contingut. No sé qiè dir, això de les teories conspiratòries sempre és molt atraient i xens dubte serveix per vendre molts exemplars d’un llibre. Tots en podem recordar moltíssimes, d’aquestes conspiracions a l’ombra de les versions oficials de determinats fets. Com es tracta de conspiracions, se suposa que és molt difícil saber la veritat, tot i que el fenomen wikileaks pot acabar amb aquests secretismes. Jo opino com el Tomàs: espero que el 23 F fos el deliri de quatre nostàlgics que no es feien el càrrec que les coses estaven canviant. De vegades, l’explicació més senzilla és la real. El 23 F em queda lluny, en els intersticis dels records d’infantesa, així que se’m fa difícil emetre una opinió sobre el que va passar. L’únic que sempre m’ha semblat clar és que va servir perquè la figura del rei sortís reforçada davant d’una ciutadania que no tenia clara quina era la postura del rei davant el procés democràtic de la transició. Al 1981, Joan Carles encara duia un llast fatxa innegable. Crec que és del 23 F que surt aquest comentari que tots hem escoltat en el sentit que Espanya no és monàrquica, sinó joancarlista. Personalment, el paper del rei en l’intent de cop d’estat mai me l’he acabat de creure: el rei no havia tingut una educació democràtica ni la monarquia espanyola tenia una tradició propera al poble, precisament (el seu avi, Alfons XIII, va ser un rei absolutament infame). Però és que la monarquia, en essència, no és democràtica, no sé què ens esperem, parteix de la idea de l’existència d’una casta privilegiada que està per sobre de la resta dels humans. Però com aquest és un país peculiar, si es fes un referéndum sobre la monarquia, estic segura que sortiria SÍ per abrumadora majoria.
    Pel que fa al tema de la “llei d’alerta”, no sabia que venia de l’època del 23 F. L’únic que puc dir que un col·lectiu no pot tenir segrestatada la societat del seu país cada cop que els surt d’allà matex, amb reevindicacions que els haurien de fer enrogir de vergonya atesa la situació laboral i econòmica de la immensa majoria dels seus conciutadans. Alguna cosa s’havia de fer, no sé què en penseu. I és evident que no m’agradaria en absolut que l’aplicació d’aquesta llei es convertís en un costum, però és que una situació com la que van provocar els controladors no és una cosa que passi cada dia (només durant les vacances, ponts, etc, que ja s’ho muntaven bé, o no?). Cap col3lectiu professional té aquest poder de posar un país precisament en “estat d’alerta” com l’han tingut els controladors.

    Cristina

    10 Desembre 2010 at 7:15 am

  9. Dubto que mai se’n tregui l’entrellat de què va passar realment el 23F

    Higini

    10 Desembre 2010 at 3:38 pm

  10. A mi em van justificar l’exitència del “rei” com el piuet de l’olla a pressió militarista postafricanista.
    A les espanyes, els fa falta aquest símbol del poder autoritari, que el cap de l’estat no sigui un càrrec electe pel populacho comunista, que tingui la fidelitat i el control dels “exèrcits” de manera extrademocràtica.

    Odio aquesta figura però penso que sense ella no haguéssim tingut tanta “estabilitat”.
    En “l’estabilitat” sempre hi perdrem menys que en “l’inestabilitat”.

    Ja estic fart dels que parlen de la constitució! És que hi havia alguna alternativa? l’haguessin tornat a redactar o haurien interpretat que ja estavem bé sota la tecnocràcia?

    La constitució va ser aprovada sota el xantatge del totalitarisme i va ser un acte de por, ara, els detractors

    fcesc

    12 Desembre 2010 at 7:56 pm

  11. .. s’hi aferren i ataquen als reformistes dient-nos que va ser un acte de democràcia i que va portar pau i estabilitat…

    La pau dels vencedors esclavitza els vençuts 74 anys després, i el que ens queda.

    Perdó pel salt!!

    fcesc

    12 Desembre 2010 at 8:00 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: