..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Filologia-prenatal

with 16 comments


Com molt be sabeu, sovint dedico posts a altres bloggers que admiro, en aquest cas, aquest post va dedidat a http://montsellado.wordpress.com/ , com sempre desitjo que t’agradi (i a la resta de lectors també).

Una de les meves mil aficions és la filologia (n’hi ha que ho toquen tot i no dominen res…), per tant vull compartir amb vosaltres la darrera notícia filològica que m’ha impressionat. Resulta que fa força temps que ja se sabia (jo no…), que els nadons acabats de nàixer sembre prefereixen la llengua més propera a la que ha sentit a la panxa de la mare. Doncs ara, s’ha fet un pas més en la “filologia-prenatal”, resulta que nous experiments han demostrat ara, que els primers xiscles que fan els bebès tenen accent!, reprodueixen l’accent tònic.

Un equip del Centre de Desenvolupament Pre-lingüistic i dels Transtorns de la Universitat de Wuerzburg a Alemanya, va estudiar les “melodies” formades pels xiscles de més de 30 nadons francesos i 30 més d’alemanys acabats de nàixer. Els resultats van sorprendre força i van resultar concloents, els francesos tenien una entonació més marcada al final del xiscle, i aquesta entonació és molt semblant a l’accent francòfon. Els alemanys feien el contrari copiant la típica entonació germànica. Aquest estudi també dedueix que la melodia dels idiomes és lo primer que es percep, i més endavant es passa a la reproducció per part del nadó de la melodia.

Segons afirmen els investigadors, s’ha fet un enorme pas en la resolució del misteri de la aparició del llenguatge en els nostres avantpassats.

http://www.international.uni-wuerzburg.de/en/international

Written by MadeByMiki

13 Desembre 2010 a 10:33 pm

16 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Increïble! I és més, la música que escolta la mare mentre està embaraçada pot arribar a a influir en el comportament del infant, i el simple estrés de la progenitora ja l’afecta, però no hagués dit mai que l’accent calaria tant!

    Arreveure!

    Sergi

    13 Desembre 2010 at 10:46 pm

    • Quan penso amb la música que escoltava la meva mare entenc moltes coses… alguna coseta de l’accent si que queda.

      madebymiki

      13 Desembre 2010 at 11:53 pm

  2. Miki, si és que un s’apropa a Chomsky per lo polític i a l’hora de la veritat s’empega tot😉

    Merci per mantenir un blog variat i interessant.

    jordi

    13 Desembre 2010 at 10:54 pm

    • Jo vaig conèixer primer al Chomsky activista i més tard al filòleg, mai oblidaré la sensació d’ignorància al provar d’entendre els seus llibres de filologia, insuperable.

      Gràcies a tu, últimament tan sols faig que treballar i una mica de moral sempre va be.

      Salut!!

      madebymiki

      13 Desembre 2010 at 11:56 pm

  3. Ostres, ara m’has deixat parat. Havia escoltat de la importància de parlar-li al fetus, d’estar relaxats o de posar-li música, però mai hagués pensat que aquest era capaç de captar els accents!!!
    Hauré de començar a practicar bé l’accent obert i tancat del català perquè quan tingui un fill no surti amb els mateixos problemes que jo per captar-los. jejeje

    Crític de cine

    14 Desembre 2010 at 12:00 pm

    • Treballa’t també molt les eles geminades i les vocals neutres, el català ho necessita!!

      madebymiki

      14 Desembre 2010 at 10:35 pm

  4. Uau, no m’agrada, no: m’encanta! (ep, sense saber-ho m’has fet un “regal d’aniversari blocaire”) Moltíssimes gràcies, Miki!😀

    Sabia que la veu de la mare és especialment reconfortant per als nadons perquè és el que senten quan són a l’úter, però que arribin a assimilar-ho fins al punt de xisclar de forma diferent ja des del naixement, és al·lucinant. Un post molt interessant i molt curiós.

    Ah, per cert, això de tocar-ho tot i (segons tu) no dominar res… doncs que per molts anys continuïs fent de tastaolletes que això ens encanta.

    montsellado

    14 Desembre 2010 at 2:10 pm

    • Me’n alegro moltíssim!!, vaig llegir sobre això i vaig pensar “coi, em sembla que ja sé a qui dedicar-li el post…”.

      Per molts anys!, això si que ha estat pura casualitat, m’ha sorprès molt.

      Salut, ens llegim!!

      madebymiki

      14 Desembre 2010 at 10:40 pm

  5. Molt interessant!

    Jo és que de tant petit no guardo records!

    Així i tot em pregunto “si aquests investigadors haguessin estudiat la Gracita Morales de fetus, les conclusions serien les mateixes?”

    Com que tinc poc més que aportar, un passo una informació vàlida per als ja nascuts (en aquesta cas seria Post-natal) i que també és interessant:

    Los bebés entre cuatro y seis meses son capaces de distinguir visualmente entre dos idiomas con tan sólo observar los gestos faciales de su interlocutor. A partir de los seis meses, sólo los bebés que viven en un entorno en el que se hablan dos lenguas mantienen esta habilidad, porque se ven obligados a estar más atentos. Son los resultados de una investigación realizada por científicos españoles y canadienses publicada hoy en Science. 25/05/2007

    I és que de petits érem Molt més llestos que ara. Bé, almenys jo.

    Tomàs

    14 Desembre 2010 at 7:06 pm

    • Ja som dos, jo de petit quan em preguntaven allò tant típic de “que vols ser de gran?” sovint responia: “res”. De petit ja veia que això de fer-se gran no pintava gaire bé.

      I ara me’n vaig cap a “casa teva” a veure que hi ha de nou.

      madebymiki

      14 Desembre 2010 at 10:46 pm

  6. Curiós realment! aquí potser xisclen amb vocals neutres fins i tot o si no és aquí segur que a Mallorca ho fan!

    hector

    14 Desembre 2010 at 8:47 pm

    • Jo crec (em temo) que al futur tindrem moltes criatures parlant com la Belén Esteban…

      Gràcies per passar per aquí.

      madebymiki

      14 Desembre 2010 at 10:49 pm

  7. que bo! molt curiós! jo amb això de la música, com que havia llegit que influïa en els nens quan estan a la panxa, ho vaig provar. cada dia quan pujava al cotxe escoltava la mateixa peça, (cada dia una vegada, tampoc ens passéssim d’obsessió). una de mozart que m’agrada (vaig pensar, fes-ho amb una calmadeta que no surti espitós). sovint, quan sonava, el Guim es movia molt a la panxa. Quan era molt bebé i plorava, havia provat de posar-li i es solia calmar. Fins i tot a vegades, havia arribat a callar mentre durava la cançó i continuava plorant quan s’acabava. Així que deu ser cert!

    paraulespetites

    14 Desembre 2010 at 9:36 pm

    • Segur que alguna cosa positiva li has aportat, queda clar que ets una persona que es preocupa pel benestar del seu fill fins hi tot abans de que neixi, i això diu molt de tu com a mare i persona (potser sona massa seriós, però és el que penso…).

      Bona nit!!

      madebymiki

      14 Desembre 2010 at 11:02 pm

  8. A mi això m’encanta, ho trobo taaaaan guai! I els escrits de la Montse també!🙂

    És molt impressionant, de fet tot el que té a veure amb el cervell i la llengua m’agrada. I que ja abans de nèixer els nens facin tants progressos… és molt revelador! De les classes de la carrera les de lingüística van ser de les que més m’interessaven per aquestes coses. Totes les teories de Chomsky són molt emocionants, les investigacions amb efàsics, autistes, o amb les diferents generacions dels parlants de “llengües” pidgin (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pidgin_(ling%C3%BC%C3%ADstica)) que evolucionaran en criolles… Ja callo, que m’emociono.

    Reflexionem-hi

    14 Desembre 2010 at 11:22 pm

  9. i les oclusives, les oclusives són el primer so que els nadons reprodueixen.

    I les que duen la batuta en quant a melodia

    ens veiem ben aviat germanet…

    germaneta aneta

    23 Desembre 2010 at 9:12 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: