..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Berlusconi

with 7 comments


És molt curiosa la sensació que torno a tenir aquests dies, estem vivint de nou una regressió, llegeixo ara pels diaris com ahir els italians es manifestaven a Roma contra la política de Berlusconi, aquest mentrestant (sota clara sospita de compra de vots) feia rebutjar les dues mocions de censura que s’havien presentat contra ell. Els cinc diputats trànsfugues: Domenico Scilipoti, Massimo Calearo, Bruno Cesario, Maria Grazia Siliquini y Catia Polidori, han desobeït els seus partits i han evitat la caiguda del govern italià per ben poc, (311 vots a 314). Berlusconi a afirmat clarament: “Itàlia no necessita eleccions”, o sigui que a ell ara no li convenen.

Doncs aquesta vegada, he rescatat de la meva col·lecció de cartes incunables (unes 200 més o menys), un fragment d’una carta que vaig rebre el 1994 d’una amiga que feia un “Erasmus” a la bonica ciutat de Trento. Quan penso que ja han passat ben be 16 anys, em queden un parell de coses clares, la més important és que ja començo a tenir una edat i la segona és que a la vista de l’èxit, potser que ens anem replantejant això de manifestar-nos pensant que alguna cosa canviarem.

No sé si aquí us arriben les notícies de la situació política i social d’Itàlia, per això no sé si saps que demà hi ha una immensa manifestació a Roma contra la política de Berlusconi. La gent hi ve des de tots els punts d’Itàlia. Evidentment jo m’hi he apuntat. Aquest vespre agafem un autobús que ens portarà a Roma. Primer anirè a la manifestació i desprès vaig a casa d’una gent que vaig conèixer aquest estiu, suposo que m’hi quedaré uns quants dies.

Deus pensar: “Quina estupidesa, que hi té a veure ella amb la política italiana”. Tens raó,no és la meva lluita aquesta, hi vaig però perquè crec que és importantíssim que tota la gent que té una determinada ideologia, que lluita contra determinades coses (i les italianes i catalanes som molt semblants), s’ha de posar en contacte gent de tot el món per prendre més força.

Meritxell.

Written by MadeByMiki

15 Desembre 2010 a 9:23 am

7 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Caram i dius que això va ser l’any 1994? Sembla que no ha cambiat res…. És molt fort tot això…

    A més en les manifestacions d’itàlia s’han fet fotos a agents camuflats entre el públic que es dedicaven a causar destroces inmobiliaries (alguns se’ls veu pegant a altres manifestants), vaja, com aquí alguns mossos de paisà en la manifestació de la vaga general. que tombaven contenidors i malmeteien l’espai públic per a que després s’acusés als manifestants de la majoria de desperfectes…

    Percert, per kaos, en alguns comentàris s’hi comença a veure moviment, espero i desitjo que la gent es comenci a moure a Espanya, perquè encara que la gent pensi que les manifestacions canviaran alguna cosa, és pitjor quedar-se a casa i no fer res, com fem en aquest territòri!

    Arreveure!

    Sergi

    15 Desembre 2010 at 6:34 pm

    • Si, i el fragment l’he copiat 100% literal, tinc la carta a les mans amb el seu segell de 750 lires i amb la data ben marcadeta, és realment terrible recordar com a aquella època ja tothom deia que no volia a Berlusconi (vaig passar-hi uns dies a Trento)…

      madebymiki

      15 Desembre 2010 at 10:44 pm

  2. Això del Berlusconi és el que més s’assembla a una dictadura encoverta. Sembla que aquest costarà de fer-lo fora. El que sembla mentida és que guanyés les últimes eleccions. Són d’aquelles coses que mai comprendré.

    Crític de cine

    15 Desembre 2010 at 6:50 pm

    • Una dictadura amb comandament a distància, qui controla la tele controla en pensament de molta gent…

      madebymiki

      15 Desembre 2010 at 10:46 pm

  3. Realment la política italiana viu en un bucle infinit de repetició constant! Ara només faltaria que Romano Prodi tornés a ser el candidat de l’esquerra…

    Arqueòleg Glamurós

    15 Desembre 2010 at 7:23 pm

  4. És maca i interessant la carta que has tret del teu “baúl de los recuerdos”.

    Bon post MIki.

    Malauradament és un fet trist per a Europa. Anava a dir i per a la democràcia, però és que la pobra està ja tant traginada que potser no li ve d’aquí.

    Hores abans de la votació, sentia per la ràdio com hi havia periodistes que especulaven amb el que després va passar. Mentre els escoltava jo em deia: no, aquesta vegada no, aquesta vegada el faran caure!

    Doncs no. Sempre se’n surt en el darrer moment. Els mitjans són el de menys, ja que no fa gaires coses diferents ara de les que feia abans o que farà demà. És així.

    Ara bé, quina estranya màgia fa que una part important dels electors italians el segueixin votant?

    Tomàs

    15 Desembre 2010 at 11:17 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: