..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Desesperació.

with 28 comments


A hores d’ara tothom deu estar assabentat de l’assassinat d’Olot. Resumint de la informació que tinc fins ara: L’assassí treballava per una constructora i des del Març no cobrava, havia presentat denúncies, però no havia obtingut resposta, a l’empresa li havien notificat que després de Nadal el despatxarien i sembla que el banc li començava a embargar per no pagar els deutes. Davant això ha decidit matar els propietaris de la constructora, pare i fill, al director i a una treballadora del banc.

Abans de que comenci l’escarni públic cap a aquesta persona, m’agradaria plantejar una sèrie de qüestions sobre les que crec necessari reflexionar abans d’emetre o acceptar judicis premeditats. I és que si la història és tal qual l’he resumit, hi ha més temes a analitzar dels que pot semblar a simple vista.

En primer lloc no parlem d’una persona a qui se’l despatxa “per culpa de la crisi”, sinó d’algú a qui se li deuen diners. Diuen testimonis que pare i fill, propietaris de la constructora on treballava, esmorzaven al mateix bar cada dia des de feia dos anys, del que es dedueix que moltes penúries econòmiques no passaven. A més, havien pagat a l’home amb un taló sense fons.


En segon lloc, havia posat una denúncia per impagament, però ja sabeu que la justícia és extremadament lenta i no havia obtingut resposta. Per tots és sabut que la justícia està col·lapsada: és un servei que costa molts diners i pràcticament no genera beneficis, per tant falten recursos per totes bandes. Això no és un gran problema si fiques una denúncia perquè t’han robat la cartera però si que resulta un problema, i greu, quan tot el que tens depèn de la rapidesa de resolució del cas.


En tercer lloc, sembla que el banc havia procedit a notificar-li l’embargament del pis per impagament. No només es quedava ell al carrer, sinó també el seu pare de 80 anys, amb qui vivia.

Davant aquestes fets l’home ha decidit matar als implicats en la història. La pregunta és: mereixien morir aquestes 4 persones? En aquest punt deixem de banda la realitat objectiva per entrar en judicis personals. Ens trobem davant d’un cas on hi ha tantes ramificacions que la culpa no és de ningú. Quan es parla de la crisi, gairebé tothom està d’acord en que s’hauria d’agafar als personatges de Lehman Brothers que van iniciar les hipoteques escombraria i penjar-los del genitals al mig de la plaça del poble. Però… què passa quan aquest pedra cau enmig de l’aigua i genera unes ones que arriben fins a Olot en forma de crisi immobiliària? Tenen els banquers i els constructors la mateixa responsabilitat?

El tema dels constructors és el més senzill: Si aquestes persones tenien diners, havien de pagar a l’home. Si eren conscients de la situació d’embargament, havien de pagar-lo, com a mínim el que li devien. Més enllà d’això, pertoca a cadascú jutjar si el fet de “mantenir un bon nivell de vida” a costa de veure com dues persones van al carrer mereix la pena de mort. Personalment crec que no, que s’hauria d’haver solucionat legalment, però la justícia no ha arribat a temps.

El tema dels banquers és més complex, ja que la situació de l’assassí segur que no era responsabilitat seva, com segur que tampoc ho era l’ordre d’embargament. Per entendre’ns, eren uns “mandados”. Però permeteu-me utilitzar un símil dramàtic: És responsable, en part o totalment, el treballador d’una fàbrica d’armament de les morts que causin aquells productes? Segurament a aquestes persones els sabia greu la situació d’aquest home, possiblement la consideraven injusta, potser fins i tot van discutir amb el cap de zona o algun superior, però al final la van executar igual, emparats amb la llei, també val a dir.
Es pot dir que van actuar de forma egoista. Els semblava malament (espero) però ha varen fer igual. Igual que el fabricant d’armes. El món no és just, però jo només faig la meva feina. Quan acceptem un càrrec, acceptem una responsabilitat ineludible per les nostres accions. Sempre tenim la opció de deixar la feina si la nostra integritat moral es veu afectada i ficar-nos a fer de bombers, obrir una verduleria o ser guarda forestal.
Amb això no estic justificant l’acció de l’assassí, que sens dubte hauria fer millor utilitzant l’escopeta contra els artífexs primers de la crisi dels que parlava abans, o contra els màxims responsables de la entitat. Però és evident que sempre “pringa” l’últim mico, i tal com estan les coses s’ha de ser conscient de que aquestes situacions es poden donar, ja que no parlem de no concedir un crèdit, sinó de fer fora de casa a dues persones que no tenen culpa de res.

Resumint i concloent: no podem esperar que enmig d’una situació desesperada, i moltes vegades injusta, tothom segueixi les lleis de cortesia ciutadana i accepti el seu destí imposat sense queixar-se. La llei i el mercat no han tingut cap mena de mirament en no pagar aquest home i en fer-lo fora de casa (recordo: si realment és això el que ha passat) però el que no pot ser és que assumim que no hi ha responsables.
Desconec si és el cas d’aquest banc, però en hi ha molts d’altres amb ex-dirigent cobrant pensions multimilionàries mentre la gent pateix desnonaments indiscriminats. Les lleis del mercat i dels bancs no poden estar mai per sobre de les consideracions morals, sinó es quan passen aquestes coses.

Si els constructors haguessin pagat, això no hauria passat.


Si li haguessin ofert un dels pisos que l’home havia construït durant aquest temps, això no hauria passat.


Si la justícia hagués estat més ràpida i justa, això no hauria passat.


Si el banc hagués pres paciència fins que s’hagués dictat sentència, això no hauria passat.


Ara això ha passat, i tothom es fica les mans al cap.


Jordi! …………………………………………………………………………………… ho sigui: MadeByJordi de nou!

Una de les coses que m’ha impressionat d’aquest cas és un detall d’aquells significatius: la policia no l’ha enxampat pels assassinats, la cosa a anat així:

Segons han explicat fonts policials a aquest diari, l’assassí, Pere Puig, ha deixat el cotxe mal aparcat davant de la sucursal de la CAM, al carrer Lorenzana, en ple centre d’Olot, i ha entrat a l’entitat a matar les dues últimes persones de la seva cursa sagnant, dos empleats.

Ha estat en aquells moments que un cotxe de la policia municipal s’ha aturat davant de la sucursal en veure el cotxe mal aparcat. Aleshores els agents han ensopegat amb Puig, que sortia de l’entitat amb el rifle de cacera a la mà. En intentar detenir-lo, durant el forcejament, l’arma de l’assassí s’ha disparat accidentalment i el tret ha impactat a la façana d’un dels edificis del carrer, on precisament hi ha una funerària.”

Written by MadeByMiki

15 Desembre 2010 a 11:40 pm

Arxivat a Economia, Premsa

Tagged with , , , ,

28 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Aprofito el primer comentari per deixar clar que no recolzo el que ha fet aquest home (si no queda prou clar en el post, ja) però creia necessari treure temes que de ben segur no sortiran als mitjans de comunicació.

    Crec que tant en Miki com jo intentem sempre aprofundir en el que ens envolta, més enllà de digerir les racions de consum ràpid dels informatius, i és el que he pretès fer. Això no ha estat 4 assassinats “perquè sí”. Aquí darrera hi ha una història que s’hauria d’analitzar per a que no es converteixi en el pa de cada dia.

    Si algú s’ha sentit ofès per l’escrit, demano disculpes des d’aquí.

    i sobre l’apunt final d’en Miki… mare meva, d’aquest cas no en traurem l’entrellat. Jo he llegit a tots els mitjans que l’assassí havia sortit i s’havia entregat per pròpia voluntat dient “agafeu-me, ja he fet el que venia a fer”, ni forcejar, ni trets a funeràries ni res.

    jordi

    16 Desembre 2010 at 12:05 am

  2. És evident que no justifiques res de res, els fets son els fets i crec que aquesta notícia és molt més important del que sembla, diu molt del lloc on hem arribat.

    Gràcies pel teu post Jordi!, és molt bo fer reflexionar i anar més enllà dels purs titulars.

    Salut!!

    madebymiki

    16 Desembre 2010 at 12:40 am

  3. M’ha agradat molt la reflexió. Especialment quan planteja les responsabilitats de cadascú.

    Podria dir-se que inclús nosaltres som responsables de la sitaució actual al no contestar prou el poder bancari i dels mercats transnacionals, de no construïr alternatives viables a l’avast de tothom.
    El poder econòmic fa que assalariats presionin altres assalariats, tots en som víctimes.

    Estic d’acord amb tot, inclús que ningú mereix morir per res del que ha fet per molt gròs que sigui, per alguna cosa tenim la moral judeocristiana.

    fcesc

    16 Desembre 2010 at 12:58 am

  4. Jo crec que l’assassinat és molt difícil de justificar, en qualsevol cas. Igualment, entenc la desesperació d’aquest home davant una situació tan complicada i extrema. No cal anar gaire lluny per veure casos semblants. No fa gaire, a Hospitalet, un home es va suïcidar per motius molt semblants.
    Aquesta crisi comença a afectar de forma molt dràstica, i això que crec que encara no ha arribat el pitjor. Ja veurem com acaba tot això.

    Crític de cine

    16 Desembre 2010 at 5:50 pm

    • Ningú ho diu, sembla que ens ho volen ocultar, però és brutal l’augment de suïcidis amb aquesta crisi. Val la pena reflexionar…

      madebymiki

      16 Desembre 2010 at 6:10 pm

  5. Situacions límit que arriben a uns o altres, això no es pot remediar… no hi països prou perfectes com per a que aquestes coses no passin: alemanya, frança, àustria, etc. segur que han patit múltiples casos com aquest i abans de la crisi.
    Val que la crisi pot augmentar el nombre de casos, però jo trobo que simplement és culpa del sistema capitalista. Mai respectarà cap dret humà si això li implica perdre diners a algú amb més poder.
    Malgrat això, en qualsevol moment per la pròpia condició humana no estem lliures de caure en una situació de descontrol com aquesta.
    No sé si és per veure tantes pel·lícules de Michael Haneke però no se’m fan estranyes aquestes coses trobo que de tant en tant passen i prou.

    hector

    16 Desembre 2010 at 8:31 pm

  6. Si la justícia no funciona…, ja sabeu lo que passa.

    minosabe

    16 Desembre 2010 at 10:23 pm

  7. La refllexio em sembla coherent, però tot i això, per a matar 4 persones a trets a sang freda, alguna cosa no esta be en la ment del individu.

    joeyllagrima

    16 Desembre 2010 at 11:13 pm

  8. Jordi,

    Coincideixo que és un tema de desesperació però hi ha d’haver a més un problema mental per fer una cosa així. Saps la quantitat de gent que está essent embargada, que perd la feina, que es troba en un estat de desesperació? T’imagines que tots reaccionessin igual?

    Dius dues coses que senzillament fan por: “Davant aquestes fets l’home ha decidit matar als implicats en la història. La pregunta és: mereixien morir aquestes 4 persones?” El simple fet de plantejar-te aquesta pregunta mostra dues coses, que consideres la possibilitat que a vegades la resposta hagi de ser sí i que per tant justifiques la llei de la selva.

    L’altra, “no podem esperar que enmig d’una situació desesperada, i moltes vegades injusta, tothom segueixi les lleis de cortesia ciutadana i accepti el seu destí imposat sense queixar-se.” I què fem, acceptem que la gent surti amb escopetes al carrer?

    És evident com he dit abans que es tracta d’un cas desesperat, però res justifica un assassinat i menys encara quatre.

    RS

    17 Desembre 2010 at 1:14 am

  9. Els treballadors del banc no crec que en tinguin cap culpa, potser ells tenien també una família que alimentar o sobreviure ells mateixos i no es podien arriscar a alçar la veu davant l’amo. Tampoc justifico les altres morts, però si que puc entendre la situació de desesperació com bé has dit.

    RS: La llei de la selva, és la llei del lliure mercat, que provoca en part que passin aquestes coses.

    http://unaminoriaradical.wordpress.com/

    unaminoriaradical

    17 Desembre 2010 at 12:30 pm

    • Si el que dius fos veritat el país s’hauria ensorrat. La xarxa social molts la voldríem més forta però la seva existència i el seu gruix demostren que no vivim precisament a la selva. La llei de la selva és la de prendre’t la justícia per la teva mà.

      RS

      17 Desembre 2010 at 1:32 pm

  10. Per cert, que no era de la CNT com he sentit en alguna banda,jeje.

    unaminoriaradical

    17 Desembre 2010 at 12:30 pm

  11. A la llista final de circumstàncies “si els constructors.. si el banc… si la justícia…” hi falta un punt: Si no hagués apretat el gallet, això no hauria passat. Realment ha de ser desesperant trobar-se envoltat de tanta pressió; però, amb tot, cadascú és responsable dels seus actes.

    Per una vegada no estic d’acord amb el post, però això no és dolent, oi? D’això es tracta, de pensar i plantejar diversos punts de vista. Ep, amb una cosa sí que hi estic d’acord: això que proposes de fer amb en Brothers… on cal signar?😉

    montsellado

    17 Desembre 2010 at 4:00 pm

    • El post no és meu, tot i així coincideixo amb el seu contingut. És d’agrair que opinis diferent, d’això es tracta. Jo al post no hi veig una exculpació, el que trobo que hi ha és un pas més enllà on no es justifica tan sols s’expliquen les circumstàncies que envolten el fet.

      Gràcies per discrepar!

      madebymiki

      17 Desembre 2010 at 11:40 pm

    • Hola! moltes gràcies pel comentari. Una reflexió: pq als de lehman brothers si i als de casa nostra no? No dic que els qui van morir tinguin la mateixa responsabilitat, eh? Però SEGUR que més d’un banquer d’alt nivell català sabia perfectament que les seves actuacions acabarien enfonsant en la misèria a centenars de famílies.
      Si demà al telediari ens diuen que l’han penjat al mig de la plaça el poble, que direm, que ben fet o que mal fet?

      Crec que moltes vegades la distància fa que percebem les coses de forma molt diferent. Un exemple (estúpid, si tu vols): gairebé tothom creu que l’11S va ser una maniobra interna del govern, en canvi gairebé ningú es creu que lo d’Atocha fos el mateix…

      jordi

      18 Desembre 2010 at 1:36 am

      • Oh, cap problema, Jordi. Em semblaria genial fer extensiu el penjament a tots els Brothers que pul·lulen pel planeta. Hauriem de fer servir la plaça de Vic, que és prou gran… encara que de ben segur se’ns quedaria petita. Però que consti que no demano que els lladres (perquè no són altra cosa que lladres ben vestits i recolzats per advocats espectaculars) siguin penjats pel coll; un parell de dies cap per avall i pels genitals ja m’estaria bé. Amb això i el retorn de tot allò que han robat ja m’estaria bé, no necessito a més a més veure els seus budells escampats per terra.

        Miki, encara que el Jordi aconsegueixi tanta audiència no el vetis, eh!

        montsellado

        19 Desembre 2010 at 12:34 pm

  12. Tota aquesta questio de les hipoteques i els impagaments es un autentic drama, i el pitjor es que anira a mes. Adjunto el link a un article amb un titular terrible: “Los procesos de ejecución hipotecaria batirán un récord en 2010 con más de 118.000” http://www.eleconomista.es/vivienda/noticias/2660352/12/10/Los-procesos-de-ejecucion-hipotecaria-batiran-un-record-en-2010-con-mas-de-118000.html

    SalvadorPla

    17 Desembre 2010 at 5:45 pm

  13. He vist el cas a la premsa però no l’he seguit amb profunditat. Ara, en llegir el teu post complet, ben composat i analític, m’adono que el cas potser tingui altres ramificacions que la mirada superficial del cas pot semblar.

    Malauradament sembla que un cúmul de circumstàncies d’aquelles que al final dels post dius”Si….tal cosa….això no hauria passat”, s’han ajuntat i unes persones han mort i altres aniran a presó.

    És possible que en l’ambient general hi hagi més pressió econòmica i psicològica de la que hi havia fa 3 ó 4 anys, que un conjunt de circumstàncies no han ajudat i la personalitat del presumpte assassí (de la qual, lògicament, en se molt poc. Ho dic però perquè avui a El Periódico he llegit un escrit sobre l’anàlisi psicològic que fan a qui vol demanar una llicència per poder disposar d’armes de caça), hagin portat a uns fets molt lamentables.

    Tomàs

    17 Desembre 2010 at 8:31 pm

  14. La llei de la selva és que una multinacional rebi tots els tipus d’avantatges de les institucions per instalar-se al país i no hagi de passar comptes a ningú quan deixa centenars de famílies sense feina.

    La llei de la selva és el mobbing immobiliari sobre els llogaters d’avançada edat,etc. És discutible que no hi hagi llei de la selva, una altre cosa és que es mantinguin una sèrie de xarxes socials que fan que la situació no sigui més greu, però si la crisi s’accentua i es continuen retallen drets, la situació pot ser explosiva, augmentant casos com el d’Olot.

    unaminoriaradical

    17 Desembre 2010 at 10:05 pm

    • Si senyor, aquí hi ha molts tipus de violència, i el sistema no en queda exclòs.

      madebymiki

      17 Desembre 2010 at 11:42 pm

      • el sistema no en queda exclòs, però en surt impune, “que pal caso…”

        jordi

        18 Desembre 2010 at 1:39 am

  15. Estic en part d’acord amb el text, i en part no. Això és com la psico-història, que busca comprendre però no justificar. En altres paraules, tu pots comprendre perquè els Alemanys van votar Hitler, i perquè ell va fer tot allò que sabem, però no justificar-ho. Doncs aquí passa el mateix. Entenc perfectament la situació del home, i que això ha pogut afectar en el seu comportament. Veus que la teva vida s’ensorra i ataques a les persones que tens més aprop, però en cap cas justificar l’haver apretat el gallet.

    Sobre el judici als constructors, no sé pas, els obrers de vora casa meva també esmorzen en el mateix bar cada matí, i no semblen tenir ni un duro (amb prou feines tenen feina -valgui la redundància-)

    I em sumo a allò que diu unaminoriaradical; apareixeran més casos a aquest d’Olot, cada cop la gent anirà perdent més el control, més danys psicològics, sorgiran més patologies psíquiques, i la cosa anirà a més, i més, i més.

    Jo simplement deixo aquí una frase que han fet uns d’aquells “anonymous” que ara estan en auge…
    “Aviso a gobernantes y ricachones idiotizados y sin escrúpulos. Se hace saber que el pueblo se reseva el derecho de instalar de nuevo guillotinas en las plazas públicas, asaltar e incendiar parlamentos y casas presidenciales y echarse a la calle de forma indefinida. Lo hicimos en el siglo XVII, los hicimos en el siglo XVIII, lo hicimos en el siglo XIX y XX lo podemos volver a hacer cuando menos lo espereis. Todo tiene un límite. La historia puede repetirse. El pueblo es impredecible y la historia lo demuestra. Seguid jugando al monopoly con la vida de la gente y quizas juguemos todos al ahorcado.”

    Sergi

    18 Desembre 2010 at 1:34 pm

  16. És com quan entres en problemàtiques de grups terroristes, guerres, bandes, etcètera: no és justificar el que fan, sols entendre’ls.

    Reflexionem-hi

    19 Desembre 2010 at 9:20 pm

  17. Crec que s’entèn bé que el Jordi no justifica els assassinats. La veritat és que tot i que a vegades costi, o poguès ser el camí fàcil, al meu parè NINGÚ es mereix la mort (excepte l’eutanàsia que seria un debat a part). Tot i que també puc entendre que situacions de desesperació on sembla no haver solució ni culpa d’un mateix la resposta sigui poc raonable. Crec que en aquesta societat hi ha molts que només es preocupen d’un mateix aprofitant-se dels altres i fent molt de mal, crec que amb l’excusa de la crisi alguns propietaris/capatassos estan perjudicant a molts treballadors honrats i crec que les solucions efectives no apareixen donant pas a solucions que emmascaren els interessos d’alguns, però no de tots.

    aficionatsalssenders

    21 Desembre 2010 at 9:19 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: