..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

La desobediència i el joc de la mort.

with 24 comments


Seguint el fil d’una suggerència de’n Jordi! Avui us proposo un documental francès memorable, es tracta de “El Joc de la Mort”. Per començar millor introdueixo una mica el post i més endavant us poso els links del documental.

L’any 1963 el psicòleg nord-americà Stanley Milgram, a l’Universitat de Yale, va fer tota una sèrie d’experiments de psicologia social. Stanley estava obsessionat amb el comportament inhumà de part de la població alemanya durant la Segona Guerra Mundial, no entenia com aquests havien pogut restar aliens a la cruel realitat que els envoltava. Aquest comportament era universal?, perquè es produïa?. La qüestió era determinar com reaccionaria la gent normal davant una sèrie d’ordres totalment contradictòries amb la seva ètica.

En Stanley Milgram va crear un experiment amb tres participants: un ciutadà normal, un investigador social disfressat de científic i un actor. Al ciutadà normal se’l convenç de que es tracta de fer uns estudis mèdics i psicològics. Amb aquesta excusa, el científic ordena al ciutadà que apliqui descàrregues elèctriques a l’actor, es comença per petites descàrregues per anar augmentant-les de manera progressiva. Evidentment el ciutadà no sabia que les descàrregues elèctriques eren falses.

La sorpresa va ser que tot i els xiscles i supliques de l’actor, el ciutadà aplicava sense dubtes les descàrregues de manera progressiva fins arribar al suposat màxim els 450V, que per cert estaven clarament marcats com a letals. Al repetir moltes vegades els experiments d’obediència va quedar clar que més d’un 60% dels participants aplicaven les descàrregues elèctriques màximes tot i els crits de les “víctimes”. La finalitat del experiment era la de demostrar que la majoria d’individus era capaç de cometre tot tipus d’atrocitats si l’autoritat que ho ordena és en la seva opinió legitima.

Aquest mateix experiment amb alguna petita modificació ha tornat a fer-se a la televisió pública francesa. Es tracta de “El Joc de la Mort”, en aquest cas l’única diferència és que el documentalista Christophe Nick pretenia demostrar el control psicològic que exerceix la televisió sobre el nostre comportament.

Els resultats van ser molt superiors a tot el que es podia esperar (i als de l’any 1963), el 81% dels concursants van arribar fins el final, aquesta és la mesura del poder que te la televisió sobre el nostre comportament, això és una nova forma de totalitarisme. S’esperava que la desobediència fos massiva, ja que no existia cap tipus de risc de repressió. La qüestió és que saber dir que “no” no és una cosa que s’improvisa, és una actitud que s’adquireix gràcies a experiències anteriors, ningú és resistent per naixement.

La desobediència és un acte tan difícil de realitzar que la història no ha deixat mai de lloar als individus cèlebres o anònims que han gosat assumir-la. Els que han sabut aixecar-se contra els règims totalitaris o les polítiques segregacionistes, s’han convertit en herois del món modern. La desobediència és un acte individual, la seva força radica en la capacitat de les persones d’actuar en comú. La desobediència fa possible la resistència col·lectiva, en aquest sentit és perillosa per a tot el poder que abusi de la seva autoritat. Per això la desobediència que qüestiona normes establertes es considera una infracció conscient i voluntària, així qui contradigui les normes s’enfronta a una repressió que podria ser violenta i implacable.

El fals candidat a ser castigat, interpretat per un actor, anirà cridant de manera creixent i implorant que el deixin sortir fins que més endavant deixarà de donar senyals de vida, tot i així més d’un 80% dels interrogadors han arribat fins el final, tan sols 16 van abandonar el “joc”.

“Els interrogadors en aquest joc no eren dominats per cap tipus de relació jeràrquica, sinó pel poder de control de la televisió. Un ésser humà enfrontat tot sol al poder es converteix en la persona més obedient del món”, Jean Leon Beauvois, investigador en psicologia social.

Patrick, un dels participants de 52 anys, va fer un llibre explicant la seva experiència. Allà va escriure: “Em van dir ‘s’ha de fer així’. Els que m’ho van dir saben el que fan!, jo no ho faig. Em semblava que allà dins el interrogat es calcinaria, però no és el meu problema, eh?”.

“A partir de 1941 els meus avis tenien que portar la estrella groga. Des de que soc petita m’he pregunt perquè van fer això. Perquè van obeir aquella ordre. Perquè van pujar als vagons i desaparèixer a l’Holocaust…I ara, jo, vaig obeir també les ordres”, va explicar Sophie, de 46 anys.

Com sempre que puc, aquí teniu el link cap el vídeo:

http://mundoconmisojos.blogspot.com/2010/12/el-juego-de-la-muerte.html

Anuncis

Written by MadeByMiki

31 Desembre 2010 a 9:58 am

24 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Molt bo Miki! M’has deixat parat amb la part final, no coneixia això dels llibres! Crec que hauré d’anar ampliant la meva llista de llibres per llegir! Salut i bon any!

    jordi

    31 Desembre 2010 at 10:20 am

    • Gràcies maco!, ha estat un plaer desenvolupar la teva idea de post. Ara ja sé qui llegeix tots els llibres que jo deixo de llegir… tot és equilibri.

      Bon any!!, (és un desig, no una descripció del que crec que serà)

      madebymiki

      31 Desembre 2010 at 10:24 am

  2. Esgarrifós. Sempre havia pensat (val a dir que era un pensament gratuït) que les comunitats es convertien en ramats obedients per culpa de la por, de la repressió o de les menjades de coco inhibidores de voluntats (tipus “Benaventurats els mansos, perqué ells posseiran en herència la terra”). Fa feredat pensar que el control el pot exercir alguna cosa tan -en principi- absurda com la televisió.

    Em guardo l’enllaç per veure’l amb calma i et poso un “like” perquè em fa vergonya posar-te’n tres (és que has/heu tocat un tema, pel meu gust, apassionant). Celebro que tinguis/tingueu més temps per escriure.

    montsellado

    31 Desembre 2010 at 12:12 pm

    • Compartim la passió per aquest tema, realment he gaudit molt amb el post i veient el documental. Gràcies Montse!

      madebymiki

      31 Desembre 2010 at 4:50 pm

  3. no m’estranya…vivim en una societat tan individualista que no m’estranya que la gent passi de l’altre, el senti riure o el senti xisclar agònicament. Cada cop hi ha menys compasió, es veu com una cosa dolenta i un signe de debilitat. Espero que deixem de tenir aquests pensaments perquè sino no vull ni pensar el món que estem construint

    Lu

    31 Desembre 2010 at 12:19 pm

    • Cal tornar a practicar l’empatia, que sembla que últimament va de baixa.

      madebymiki

      31 Desembre 2010 at 4:51 pm

  4. Em reafirmo amb el meu comentari anterior: som tots una colla d’inútils, ovelles, argh!!!

    1. Em van explicar un dia un experiment amb micos, una escala i uns plàtans, gràcies a Internet m’estalvio de reproduir-la: http://buscantawally.cat/curiositats/els-micos-i-els-pltans/

    2. D’aquí a poc me’n vaig a la tele a concursar… he estat meditant que si em fan fer alguna cosa que no m’agradi passaré dels diners, dels retrets de la meva companya i simplement guanyaré en dignitat.

    3. Gràcies, no et retiris Miki!

    Reflexionem-hi

    31 Desembre 2010 at 12:22 pm

    • Molt bo el post sobre el nostres parents propers!!, si et puc fer una petició (de fet ja ho estic fent), fes-nos saber les teves impressions sobre el concurs on aniràs, pot ser molt interessant.

      Ja soc grandet, però de moment no em retiraré, bon any!!

      madebymiki

      31 Desembre 2010 at 4:55 pm

      • Les impressions preliminars? Encara no em toca anar-hi, m’han convocat per a l’any que ve. Res, la majoria del consurs és bastant seriós, però hi ha una prova de mímica (ara ja dono moltes pistes, sort que no sabeu si sóc alta o baixa, grassa o prima, rossa o morena) i entrenant-me aquestes festes m’he adonat que segons quina paraula pots arribar a fer molt el ridícul, així que intentaré dir “passo” o provar que l’altra l’endevini sense haver de sortir a l’APM tres mesos seguits ni que la meva mare es posi vermella 😀

        Reflexionem-hi

        31 Desembre 2010 at 6:30 pm

      • Sort i a gaudir de l’experiència!!

        madebymiki

        1 gener 2011 at 3:23 pm

  5. Havia sentit a parlar del primer experiment i ja ho vaig trobar increíble, però em va fer reflexionar sobre una cosa: sempre he pensat en la força dels valors com a àncora existencial i palanca pel domini d’un mateix. No en tinc ni idea de si els 40% que van decidir desobeir eren persones amb profunds valors ètics, cívics o religiosos que els van fer reaccionar com van reaccionar, és a dir, obeint només la pròpia consciència. Crec que aquí rau l’essència de la llibertat de l’individu, en seguir els dictats de la pròpia consciència assumint-ne les responsabilitats subsegüents, tot i que aquí hauríem d’entrar en un debat moral i a discutir qui decideix la moralitat i els conceptes de bé i de mal. Però dit això i encara que sembli molt carca o fins i tot reaccionari en aquest món d’hipocresia cínica en el que ens toca viure crec que els valors són fonamentals i si els tinguéssim més clars ens estalviaríem força desgràcies.

    RS

    31 Desembre 2010 at 3:14 pm

    • El fet de tenir o defendre “els valors” no et fa ser carca, de fet els ecologistes (per posar un exemple) és a lo que es dediquen…

      Salut!! i bon any!!!

      madebymiki

      31 Desembre 2010 at 4:58 pm

  6. Aquest experiment em recorda moltíssim a un curtmetratge de Koldo serra titulat “El tren de la bruja”, molt recomanable.

    Per altre banda comentar-te que ja he tornat a obrir la meva consulta tarotista online. Si vols dir-me si les meves prediccions del 2009 s’han complert o fer-me noves preguntes tens fins dilluns!
    BON ANY

    Arqueòleg Glamurós

    31 Desembre 2010 at 5:16 pm

  7. Bé Miki, no has volgut deixar-nos tranquils ni el dia 31. Ens vols mantenir tensos!!!
    En llegir alguns dels teus posts, les poques neurones sanes que em queden van claudicant o senzillament fugen a corre cuita.

    Ets un agitador de cervells.

    T’agraeixo que ens mantinguis Alerta. Alerta de nosaltres mateixos, d’aquesta naturalesa tant pobre de la que se’ns ha dotat (a uns més que a d’altres).

    L’ésser humà fa por. Som tant poca cosa! Un gran ramat. L’església que és molt llesta i en sap molt d’això es veu que va dir, bé, ja que som així, als meus “soldadets d’ànimes” els diré Pastors. Ho tenien clar aquests.

    Bé, que et vagi molt bé el 2011 i que ens segueixis mantenint en tensió, alerta del que passa.

    Molt bon post i ja en van…

    Tomàs

    31 Desembre 2010 at 7:37 pm

    • Gràcies per donar moral, m’ho he passat tant be amb el post que hauria de pagar per fer-lo.

      Salut i bon any!!

      madebymiki

      1 gener 2011 at 3:26 pm

  8. Gràcies per la proposta, certament com diu la Montse és esgarrifós.
    L’Orwell, a la seva novel·la 1984, ja li confereix aquest poder a la televisió, utilitzada pel ‘Gran Germà’ per controlar directament als ciutadans.

    Sophia Blasco

    1 gener 2011 at 10:11 am

    • Si, fa anys que ens anem endinsant al 1984, i al món feliç de’n Huxley…

      Bon any i gràcies per comentar!!

      madebymiki

      1 gener 2011 at 3:30 pm

  9. Molt bo el post dels micos de Reflexionem-hi. Crec que és un bon símil per a l’estat en que es troba el cos social avui en dia. Respecte del control que exerceix la TV sobre nosaltres, només dir que espero el dia que algun estudi desinteressat dictamini que la publicitat a la TV no serveix per a res i només fa que inmunitzar-nos contra tot tipus de missatges de part. Això faria enfonsar moltes cadenes privades execrables i ens deixaria amb una TV que paguéssim entre tots. ¿Ens semblaria bé, llavorens, pagar via canon universal les bajanades de la Esteban?
    L’únic problema és que, per desgràcia, la gent encara no està vacunada contra la publicitat.

    minosabe

    1 gener 2011 at 5:43 pm

  10. És allò que diuen alguns: “jo tan sols complia les ordres”. Una forma indecent de desresponsabilitzar-se dels propis actes.

    Oriol López

    Oriol López

    2 gener 2011 at 12:38 pm

  11. Actualment els mecanismes de control són molt més súbtils: TV, publicitat, modes, esports de masses. Això si, ens fan creure que som lliures per votar cada quatre anys. Això no és ser lliure, ser lliure és controlar les nostres vides, decidir què volem i què no volem nosaltres mateixos. No que decideixin per nosaltres uns professionals de la política o del sindicalisme, que a més estan dominats per els bancs i les elits econòmiques.

    http://unaminoriaradical.wordpress.com/

    unaminoriaradical

    2 gener 2011 at 8:44 pm

  12. Per cert, bon any nou! jeje

    unaminoriaradical

    2 gener 2011 at 8:44 pm

  13. Espectaculars els resultats, coneixia l’experiment i he de reconèixer que el primer cop que en vaig sentir a parlar em vaig quedar bocabadat.

    caleglin

    3 gener 2011 at 11:06 pm

  14. Horroritzants els resultats de l’experiment de Stanley Milgram… realment em sobta moltíssim, no hi tinc cap explicació raonable, mai no se sap com reaccionaria un mateix sota un experiment d’aquest tipus, però ho trobo molt xocant… Li vull donar alguna explicació, com per exemple que algun dels participants li preguntès a “l’actor” que si de debò volia continuar i l’altre li diguès clarament que si! No ho sé, en llegir el post he fet la mateixa relació que en RS… i els valors? Em pensava que l’èsser humà se sentia malament en trencar alguna de les “lleis” que em pensava que regien en la societat.

    aficionatsalssenders

    7 gener 2011 at 12:47 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: