El discurs de’n Toni Clapés al “Versió RAC1”.
Des de el primer dia d’emissió escolto el programa que fa per la ràdio Toni Clapés, primer va ser “Versió Original” a Catalunya Ràdio i ara s’anomena “Versió RAC1” i evidentment com el seu nom indica el fan a RAC1. Com molts sabeu aquest programa ocupa les tardes de les 16:00h fins a les 19:00h de dilluns a divendres.
El que en principi era un programa d’humor, poc a poc s’ha anat transformant en un programa amb un fort esperit crític i amb un munt de col·laboradors de luxe. Aquí fa uns 4 anys vaig descobrir a en Santiago Niño Becerra i les seves previsions apocalíptiques i ben encaminades, i l’àcid i cínic sentit de l’humor de’n Joan Espín, la prepotència i els enormes coneixements d’economia de’n Xavier Sala-Martín, tot un món de persones interessants amb molt per dir i comunicar.
Actualment el que faig és baixar-me els MP3 dels programes que no puc escoltar en directe, i poc a poc vaig escoltant-me’ls amb tots els avantatges del món, així puc saltar-me la publicitat i les seccions que no m’agraden tant.
Avui escoltant un programa del 31 de maig del 2010 he pogut escoltar un fantàstic discurs totalment espontani sobre els nostres governants i la crisi, l’he trobat tan sensacional que us el he retallat i aquí us deixo aquests memorables 6 minuts.
Faig aquest post per compartir amb vosaltres l’esperit d’aquest programa, però també per fer un reconeixement a les moltes hores de diversió i reflexió que he gaudit durant tants i tants anys. És fantàstic que el programa de ràdio més escoltat a Catalunya per la tarda sigui tant valent i lliure.
Si us voleu baixar el fragment en qüestió, aquí teniu el link:
http://www.megaupload.com/?d=TG1QNRZC
Altres links sobre el programa:
..: MadeByMiki :.. 
xDDDDDDD quin cabreig que es pilla!
això sí… gairebé un any més tard aquí no plega ni Deu… i vinga retallades!
jordi
11 gener 2011 at 4:36 pm
És molt bo, i tot ben improvisat, sensacional.
madebymiki
11 gener 2011 at 4:56 pm
i un regal… “estamos en manos de delincuentes”
jordi
11 gener 2011 at 4:38 pm
Aquest és un document brutal!!, si us plau, que tothom s’instrueixi amb l’Arcadi, no us perdeu aquesta joia (ja l’havia vist, je,je…).
Moltes veritats en molt poc temps, gràcies per compartir-ho.
madebymiki
11 gener 2011 at 4:59 pm
He sentit el clip. Molt bo.
Realment el programa és bo. Està molt bé el rebot que els hi agafa amb les mesures anticrisi del passat maig.
Tenen raó. Tothom tindria que haver pres mesures 2 o tres anys abans del que es va fer. Enlloc d’això, alguns seguien igual i d’altres repartien 400 Euros l’any i xecs nadó.
Qui els ha assessorat?
De quines fons han begut o a qui han escoltat?
És un altre dels misteris que mai sabrem.
Vivim en un país en que tot són misteris. No sabem res de la Transició. Amb el rotllo aquell de “no nos vamos ha hacer daño” i “too er mundo e güeno” , s’han enterrat tantes barbaritats que en aquí Wikileaks no “se comeria un colín”.
Doncs en la gestió de la crisi passarà igual. No crec que mai arribem a saber el perquè s’ha demorat la presa de decisions.
Tomàs
11 gener 2011 at 7:08 pm
Tan sols tinc una resposta, ho sabien perfectament i ningú va tenir el valor d’assumir el desgavell. Els nostres polítics tan sols miren per ells i si això passa per enganyar-nos a tots no hi ha cap problema. O és això o som molts els més intel·ligents que ells, cosa que dubto molt.
Gracies per la teva col·laboració.
madebymiki
11 gener 2011 at 9:59 pm
Molt bo, el fragment del programa. És d’aquelles declaracions que mentre les sents no pots parar de fer que sí amb el cap. El meu avi, un home prudent, sempre deia que és quan les coses van bé quan cal estalviar perquè si venen maldades puguis tenir un coixí i aquests… mals gestors (deixem-ho aquí) han seguit gastant fins i tot quan tot queia, i no podran dir que ha estat un cataclisme sobtat, que ja feia temps que s’avisava.
Si a qualsevol professional que faci malament la seva feina -i això provoqui danys- se’l pot denunciar per negligència, per què no es pot denunciar els polítics. De negligents ho han estat sobradament. La veritat és que les presons farien un goig…
Ah, i el regal del Jordi una passada. M’estava imaginant armes cap avall i drogues cap amunt i els ciutadans com un grapat de titelles en les mans d’aquesta colla de… (nota mental: he de deixar de llegir aquest bloc després de les cinc de la tarda, desvetlla més que barrejar cafè i coca-cola)
montsellado
11 gener 2011 at 11:54 pm
Precisament quan tot queia ha estat quan han aprovat les mesures més “esbojarrades”:
– plans renove per ajudar la industria automobilística,
– plans per passar habitatges del mercat lliure al d’habitatge protegit per comprar el que certs promotors no tenien ja manera de vendre,
– plans de rescat bancari a fons perdut, …
Esbojarrades des del punt de vista de l’interès comú, però des del punt de vista de les corporacions no ho són, es reparteixen el darrer tros de pastís.
Sophia Blasco
12 gener 2011 at 10:08 am
I no ens oblidem del fantàstic “plan E”, aquí s’han fet un munt de coses contraproduents, no s’ha tingut previsió i lo pitjor de tot, com diu en Toni NO PLEGA NINGÚ!!!
Gràcies pel comentari enriquidor.
madebymiki
12 gener 2011 at 10:26 am
Espectacular. Poca cosa més puc dir!
caleglin
17 gener 2011 at 1:10 am