..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Educació Prohibida.

with 25 comments


Aquest post el dedico al gran blog de pensament crític http://www.ecolnomia.tk,  com que allà en saben força més d’educació que jo (o potser hauria de dir ensenyament?), espero amb ganes les consideracions pertinents.

El productor de radio i televisió argentí Germán Doin Campos, de tan sols 22 anys, porta un parell d’anys treballant en un documental que promet molt. Es tracta de “La Educación Prohibida”, ha entrevistat a 75 personalitats del món de la docència, pedagogia i medicina. Tot aquest treball avui ja es pot començar a veure als dos primers avançaments previs del que serà aquest documental.

L’equip que treballa a la realització d’aquest documental, està íntegrament format per joves, i la seva intenció és col·laborar en el desenvolupament de la educació.

“La Educación Prohibida” és (o més aviat serà) un documental de domini públic, sense cap tipus de pretensió econòmica, i es posarà a la seva pàgina web íntegre amb la intenció d’obtenir el màxim de descàrregues possibles. Al documental es posa en qüestió el paradigma educatiu que avui impera, es descriuen clarament els problemes del nostre sistema educatiu i es presenta una alternativa.

La futura pel·lícula, una vegada realitzada (si els donatius així ho permeten) es presentarà a la comunitat educativa, festivals de cinema independent i als medis massius de comunicació.

No estic dient que aquest sigui el camí a seguir, ni res per l’estil, però com a mínim em miraré el documental amb interès per veure si aporta alguna cosa a un món educatiu en crisi permanent.

Queda obert el debat, per començar a fer boca:

http://rapidshare.com/files/427541073/La_Educacion_Prohibida_DVD.iso

http://www.educacionprohibida.com.ar/Es/index.html

Advertisements

Written by MadeByMiki

12 gener 2011 a 4:11 pm

25 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. No sé si els nostres problemes radiquen exclusivament en l’educació. Quan l’ambient social és el que és, em sembla difícil der-li entendre a un nen la utilitat de l’escola, dels processos de socialització i aprenentatge, de la necessària solidaritat, etc…
    Qualsevol iniciativa de millora és benvinguda, clar. Però sense canvis de mentalitat radicals en el conjunt de la societat, no sé si se’n sortiran.

    Ferran

    12 gener 2011 at 5:04 pm

    • Els problemes son ben globals, però veig positiu aportar idees i reflexió a un tema tant important, això és el que més valoro de la iniciativa.

      madebymiki

      12 gener 2011 at 11:53 pm

  2. En els vídeos m’ha semblat trobar un conjunt de persones amb bona voluntat i amb criteri, però que el que plantegen no és possible posar-ho en pràctica en una societat com la nostra (vull dir la d’aquí). Els d’aquí són més de canviar els sistema educatiu amb cada nou govern que assoleix el poder.

    Ho veig massa rupturista…necessitarien una revolució social i educativa per a fer entendre que aquest és un model aplicable. El que proposen afecta moltes capes de la societat.

    M’ha agradat especialment aquella que diu: pudeo echar la culpa al Ministerio, puedo echar la culpa al Sistema….però en el aula, Jo puedo hacer la gran Revolución.

    Tomàs

    12 gener 2011 at 6:55 pm

  3. Estic amb en Tomàs. Per la forma de ser de la nostra societat, ho veig força complicat. M’agrada a través dels teus posts posar-me al dia amb el tema reportatges, com ja te vaig dir en un comentari anterior. Gràcies 🙂

    caterina

    12 gener 2011 at 8:32 pm

  4. Si l’arribo a veure a cap cinema o web, recordaré sempre que auí vaig sentir-ne a parlar per 1r cop… com de Wikileaks, de fet, que me’l vas descobrir tu!

    Arqueòleg Glamurós

    12 gener 2011 at 11:34 pm

  5. Hola! No té res a veure amb educació, és més, no he vist encara els vídeos! Només que acabo de veure un documental de Sense Ficció sobre en Garbo, un espia català que va treballar de doble agent a la Segona Guerra Mundial que m’ha agradat molt… i com que tu n’ets seguidor he pesat que potser l’hauries vist! Si no, te’l recomano! Bona nit!

    Reflexionem-hi

    13 gener 2011 at 12:06 am

    • Se’m ha passat, però com sigui ho recuperaré, em sembla molt interessant.

      Gràcies per la recomanació!

      madebymiki

      13 gener 2011 at 12:14 am

  6. Potser tot plegat sona més idealista que factible, però jo hi crec. Si l’escola dels nostres pares no s’assembla a la que hem fet nosaltres, per què ens hauriem d’aturar aquí?

    És que potser el millor que podem fer consisteix a memoritzar dades? Que no és la creativitat el més gran potencial humà? No seria magnífic que fos l’escola la que ajudés a descobrir-lo? (he escrit un comentari amb quatre interrogants? ups! cinc 😉 )

    montsellado

    13 gener 2011 at 10:28 am

    • Vigila, que els interrogants i les admiracions son addictius!!.

      I si, per les idees es comença, més enllà ja veurem com van les coses.

      madebymiki

      13 gener 2011 at 10:36 am

  7. Tema MOLT interessant per mi, que vaig deixar la meva falera informàtica per dedicar-me a l’educació.

    De forma resumida puc dir-vos que des de les universitats (al grau de magisteri de la UDL) es treballa força per mirar de canviar el model educatiu actual, i que hi ha diverses propostes funcionals i actives que estan donant molt bons resultats.

    No em comprometo (ara mateix em falta temps per totes bandes) però procuraré fer un post sobre l’estat de l’educació a Espanya fent èmfasis amb els processos pedagògics i els canvis q s’estan introduint poc a poc…

    jordi

    13 gener 2011 at 11:41 am

    • Espero que un dia d’aquests trobis el temps per fer el post, segur que en pots donar una visió interessant. No et sentis pressionat, no hi ha pressa, segur que per quan el tinguis a punt encara tot continua igual.

      Salut amic!!

      madebymiki

      13 gener 2011 at 3:20 pm

  8. Digueu-me idealista, però veient els vídeos de la pel·lícula, sento que és possible obrir aquest camí, que només cal que cadascun de nosaltres hi posem el nostre granet de sorra.

    Oriol López

    Oriol López

    13 gener 2011 at 8:33 pm

  9. evidentement ha de canviar però no sé si la idea és suficientment construida…

    em surt la profe que porto dins. Tot el que diuen són obvietats. Per mi, vaja.

    Intentaré veure´l, igualment

    feliç divendres germanet!

    germaneta aneta

    14 gener 2011 at 9:33 am

  10. Gràcies per esmentar-me la web en aquest post.
    He estat molt atrafegat aquests dies amb el mal funcionament de la web i la dificultat per exportar-ne les bases de dades a un blog més convencional. Permete’m que et repliqui igual que ho vaig fer a la meva pàgina:

    Sempre desconfio dels experts educatius que:
    1) rarament han exercit un temps significatiu com a docents.
    2) no estableixen temps d’observació suficientment llargs i exhaustius com per a poder copsar la realitat i fer una captura seriosa de variables.
    3) impedeixen que la veu dels professionals arribi nítida i independent als medis i estableixen com a interlocutors els sindicats, alguns dels quals, l’USTEC, per més senyes, és una caricatura esperpèntica del que és l’educació.

    En les disciplines humanístiques (que, il·lusòriament volen investir-se de l’autoritat de les ciències, de l’educació, diuen ells) les úniques aportacions vàlides des del punt de vista científic les han fet qui han establert períodes d’observació d’anys, han manipulat milers de variables i s’han servit de càmeres, enregistraments, entrevistes i experimentació als escenaris reals.

    Els qui habitualment parlen d’ensenyament als medis (comunment prefereixen parlar d’ “educació”) no són diferents dels “xiquiliquatres” que conferencien i escriuen sobre l’autoajuda.

    Pel que fa als vídeos…, bé penso que a l’infern hi ha molts benintencionats, i ho dic amb tota la ironia quan els qualifico de ‘benintencionats’.

    minosabe

    14 gener 2011 at 9:46 am

    • Ja ens diràs on és la nova web. I respecte al comentari, no esperava menys, evidentment els professionals teniu molt a dir al respecte.

      Moltes gràcies pel comentari.

      madebymiki

      14 gener 2011 at 10:26 am

      • De moment, la web es pot anar veient al mateix puesto que sempre. Miraré que vagi funcionant i quan tingui temps en faré una còpia, que l’anterior es de setembre passat. De totes maneres, el domini ecolnomia.tk seguirà sent el mateix, així que si algun dia canvio de servidor, ningú se n’adonarà.

        minosabe

        14 gener 2011 at 11:51 am

  11. Comprenc que hi hagi qui no s’ha llegit un post tan llarg com el que he deixat.

    En faré un resum ràpid:

    A tocar el piano se n’aprèn fent milers d’escales i exercicis repetitius, tediosos i avorrits. No se n’aprèn ‘estimulant els alumnes a ser crítics’ ni se n’aprèn ‘deixant que els alumnes participin i jutgin per on ha d’anar la seva formació’ ni se n’aprèn fent judicis de valor sobre quins compositors eren bons o dolents.
    7 anys d’avorrides escales i solfa i ja pots dir que saps tocar suficientment el piano.

    minosabe

    14 gener 2011 at 9:51 am

  12. M’han agradat coses que es diuen al reportage.Jo crec que fa anys que a moltes escoles, jo ho he vist a diferents escoles de primera mà on he treballat, es va per aquesta línia.
    Les classes no són magistrals, en general. A l’escola fem projectes a partir de la temàtica que els nens escullen i ens dediquem a investigar les respostes a les preguntes que ells fan. no aprenen a sumar sobre el paper, si no, amb material, fem activitats de filosofia per raonar, pensar, fer hipòtesis…sense que hi hagi una resposat única, que les taules no estan totes encarades a la mestra si no que la mestra passa per les taules o seu amb ells (que seuen en taules de 4 o 6)…i mil coses més.
    Però a vegades també et planteges si hi ha coses que ja està bé aprendre de memòria, que a vegades potser s¡ha fe fer una cosa perquè la mestra ho diu, encara que no et vingui de gust i sigui avorrida…que potser no estava tant malament aprendre la lliçó…
    s’ha de trobar l’equilibri, penso, entre una cosa i l’altra.

    paraulespetites

    14 gener 2011 at 2:29 pm

  13. No sé perquè, però de moment em sembla que tot plegat no deixen de ser bones voluntats massa teòriques i idealistes. Dubto que arribin enlloc, tot i que de raó en tenen (i molta).

    caleglin

    17 gener 2011 at 1:06 am

  14. completament d´acord amb tu, minosabe.

    Criticant només s´apren a criticar i pots ensenyar als nens a respectar però no crec que sigui el més important. Primer aprèn a apendre, desprès apren i desprès ja es pot començar a pulir el material.

    Sento ser tan simple però penso que a vegades es bo veure les coses amb tota la seva obvietat.

    germaneta aneta

    18 gener 2011 at 9:31 am

  15. minosabe,

    em passes la web de la que parles?

    germaneta aneta

    18 gener 2011 at 9:32 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: