..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Tunísia i els seus “amics”.

with 6 comments


Complicitats.

Complicitats.

El Banc Mundial l’any 2010 ens informava sobre la situació econòmica de Tunísia. Entre d’altres coses sota el títol “Tunísia, un exemple a l’Àfrica”, ens donaven unes dades importants per veure el fantàstic moment econòmic que viu aquest país.

-Entre en 1996 i el 2007 ha millorat la seva competitivitat i es van duplicar les seves exportacions de bens i serveis.

-El Banc Mundial els hi va donar préstecs pel seu desenvolupament.

-Tunísia ha impulsat satisfactòriament la inversió privada fent créixer la productivitat enormement.

És ben curiós que a un país amb tots els indicadors del Banc Mundial en positiu, amb una gran productivitat i competitivitat, aquells dos factors que sempre associem (o ells ens fan associar) amb el creixement i el benestar sigui el que ha patit les protestes més violentes i duradores del nord d’Àfrica.

No costa gaire deduir, que el fet de que un país tingui uns indicadors econòmics positius no implica que els seus ciutadans se’n adonin o en gaudeixin plenament. El gran exemple de progrés que representava Tunísia pels països del seu entorn s’ha esvaït, els seus enormes ingressos com a paradís turístic i pels seus recursos energètics no han revertit en el poble.

És molt graciós que Barack Obama faci crides en favor de fer eleccions “lliures i justes”, parli del coratge i la gran dignitat del poble tunisià, que des de Europa es parli també de solucions democràtiques per satisfer els desitjos del poble. Si aprofundim una mica més ens en adonarem de que la democràcia que els hi proposen és un “govern d’unitat” amb molts dels elements de l’antic règim. Aquest govern d’unitat que recolzen les “democràcies” occidentals no deixarà participar a les eleccions ni a partits d’esquerres ni tampoc a partits islamistes, és curiosa aquesta versió de la “democràcia”.

Sobre el senyor amic d’occident, en  Ben Ali,docs poc hi ha per dir, és el típic exemple de “cleptocràcia” orquestrada i promoguda per occident. Ho sigui que com sempre ell i la seva tropa s’havien apropiat d’infinitat de bens i negocis del seu país, i acumulaven fortunes incommensurables. Evidentment, no cal patir, el botí del lladre on ha de ser, a aquells paradisos fiscals que ningú vol eliminar, allà on no tenen manies a l’hora de rebre diners i or encara que estiguin una mica tacadets de sang… 

http://siteresources.worldbank.org/NEWSSPANISH/Resources/2010IBRD-Tunisia-ES.pdf

Anuncis

Written by MadeByMiki

18 gener 2011 a 10:29 pm

6 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Una dictadura mantinguda per l’imperialisme capitalista, ja que preferien un dictador que no molestés a una democràcia islamista. Vaja el mateix que a Espanya durant 40 anys: EUA temia tant al PCE que va lloar Franco a base de Plans Marshall

    Arqueòleg Glamurós

    18 gener 2011 at 11:13 pm

    • Potser la diferència, és que abans els dictadors es mantenien per qüestions estratègiques i ara se’ls fa servir de titelles mentre les potències saquejen el seu país.

      madebymiki

      19 gener 2011 at 12:00 pm

  2. La por sempre supera l’esperança i en aquest cas a occident i als veïns els fa autèntic pànic pensar en que mitjançant unes eleccions justes s’instali al govern algú que no els hi interessa. De moment ja els anava bé tenir un dictador no massa visible exteriorment com en Ben Alí, així que ara toca la mal dita “unitat nacional” (si el poble es revolta contra ells, on és la unitat?).

    Occident la ha cagat en tantes ocasions… Un exemple més bèstia és amb l’Idi Amin “Dada”, carnicer de vocació, el qual mai van prendre-se’l seriosament (de fet van fer un documental denúncia sobre ell el qual la crítica va alabar sobretot el “personatge” del bo de l’Idi com a “descobriment còmic de l’any”).

    caleglin

    19 gener 2011 at 2:29 am

    • És la història de sempre, el problema és la hipocresia i que encara vulguem anomenar a això “democràcia”… això és mentir descaradament.

      madebymiki

      19 gener 2011 at 12:01 pm

  3. Fins ara Tunísia feia de tap de l’Islamisme Radical i trobava moltes complicitats a Occident.

    A més, França sempre ha estat un aliat, un amic, un pare…, i el que calgués.

    Imagino que el dia a dia del que ara estigui passant a Tunísia estarà supervisat per Occident.

    Veurem que passa si hi ha eleccions i si aquestes són lliures.

    Tomàs

    19 gener 2011 at 6:48 pm

  4. Com a mínim pots estar segur que ens diran que son lliures, passa com al Sudan, quan volen les normes es modifiquen a conveniència…

    madebymiki

    19 gener 2011 at 8:18 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: