..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Petites perversions del sistema postcapitalista.

with 21 comments


La setmana vinent, del 28 de gener al 6 de febrer, comença la “BCNOW” (Barcelona Opportunity Week), faré un esforç sobrehumà i no la criticaré en la seva totalitat, tan sols em dedicaré a parlar de la part que trobo més discutible.

Resulta que les floristeries, hotels, restaurants, mercats i altres establiments poden participar d’una innovadora “iniciativa solidària”. Tot això a uns preus molt avantatjosos pels consumidors, i a més una petita part de la seva despesa anirà a parar a diferents organitzacions benèfiques, en el cas de les floristeries al Banc d’Aliments.

Ells ho diuen literalment així:

“Aprofita l’oportunitat d’exprimir Barcelona i, de pas, ser solidari! Tens 10 dies per fer-ho.”

Ho sigui que parlem d’una setmana de deu dies, i podeu  “exprimir-la” consumint de manera solidària tant com vulgueu. Durant aquests dies les empreses participants oferiran els seus serveis i productes a uns preus molt competitius per col·laborar amb l’èxit de la campanya.

Slavoj pensant en la BCNOW!?.

Un dels meus intel·lectuals preferits és en Slavoj Žižek, i no ho és perquè coincideixi sempre amb les seves afirmacions (més aviat al contrari), la seva gràcia és que d’una manera o altra sempre et fa pensar, tant amb els seus llibres com als seus articles i entrevistes on sempre destaca per la manera tan extrema d’analitzar-ho tot, fins i tot les coses que semblen més trivials.

Si en Slavoj Žižek tingués la oportunitat de conèixer la “BCNOW” n’estic ben segur que seria un d’aquells pocs moments de coincidència total d’interpretació. Ell sovint parla de l’era actual anomenant-la com a “postcapitalisme”, un període amb una perversió infinitament superior al del capitalisme.

Hi ha alguna cosa més estúpida que comprar per netejar la nostra  consciència tot consumint?, la manipulació més brutal que ens podem imaginar és aquella on la caritat i la humanitat formin part del consum en lloc de formar part intrínseca de les nostres vides.

Deriven la nostra mala consciència i cap el consum, ens “purifiquem“ mitjançant “el mercat”, és impressionant. Si, ja sé que no és una cosa nova, que sovint amb ampolles d’aigua o amb diversos productes ens fan la mateixa proposta, però amb rams de flors?, hotels?… és molt més indignant, és un producte absolutament prescindible, que d’això en fem un acte de caritat és pura perversió.

L’estil de vida postcapitalista es veu plenament reforçat per les crisis, la econòmica i la de valors de passada.

http://www.bcnow.cat

Written by MadeByMiki

19 gener 2011 a 10:51 pm

21 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Això m’ha fet venir al cap allò de “beure per oblidar que sóc un borratxo”. Quines incongruències!

    montsellado

    20 gener 2011 at 12:19 am

  2. Seguint el teu fil, es pot dir allò de: “beu per oblidar, però no t’oblidis de pagar”. Doncs si, sembla poc congruent tot plegat…

    madebymiki

    20 gener 2011 at 12:22 am

  3. […] Pequeñas perversiones del sistema postcapitalista madebymiki.wordpress.com/2011/01/19/petites-perversions-d…  por mustek hace 2 segundos […]

  4. La imaginació dirigida cap a determinades finalitats, sovint consumistes, no té fronteres.

    És difícil trobar iniciatives des de l’administració pública que sàpiguen deslliurar-se de les grans marques comercials.

    Arribarem a allò de “consumo, luego existo”.

    Tomàs

    20 gener 2011 at 8:24 pm

    • M’ha encantat el pensament: “Consumo, luego existo”. Deixa’m copiar-te l’idea i dir que: “Al consum i al comerç just, Tomàs, hi ha més coses
      que les que pot imaginar el teu pensament.” Què et sembla si investigues la propaganda darrera el comerç just i ens regales un posts dels teus sobre el tema!?

      Kuka

      22 gener 2011 at 12:44 pm

      • M’apunto la idea Kuka. Sembla bona, no hi havia pensat.

        Tomàs

        23 gener 2011 at 1:52 pm

  5. Doncs si, d’això es tracta de consumir que estosololoarreglamosentretodos…

    madebymiki

    20 gener 2011 at 10:11 pm

  6. Jo per tranqui·litzar la consciència (quan estic depre) menjo. Si fessin una capsa de bombons o pastissets de xocolata benèfics els compraria tots i així tranquil·litzaria doblement la meva consciència…! Hehe, estic d’acord amb tu, només faig broma!

    Reflexionem-hi

    21 gener 2011 at 1:56 pm

    • la xocolata benèfica és aquella que compres al comerç just, és més bona i no engreixa gens… però la veritat és que jo tampoc soc un exemple de comportament en temes de consum, però hi ha coses que em fereixen.

      madebymiki

      22 gener 2011 at 9:32 am

  7. “Hi ha alguna cosa més estúpida que comprar per netejar la nostra consciència tot consumint?,”

    Brutal frase, tot i que jo soc molt partidari del comerç just. És evident que tots els éssers humans necessitem consumir per sobreviure i com en la societat urbana actual l’autogestió resulta impossible, requerim d’un mercat. Aquest no seria un problema, si existís una fèrria regulació que impedís les injustícies en la distribució, el monopoli o l’especulació.

    Sempre he pensat que la explotació i els desigualtats es donen en la producció, no en el mercat. Precisament per això crec en el comerç just!

    Arqueòleg Glamurós

    21 gener 2011 at 9:04 pm

    • Estem d’acord, tot i la poca presencia del comerç just és ben cert que del comerç dubto que en poguéssim prescindir.

      madebymiki

      22 gener 2011 at 9:34 am

  8. Bé, quan dius “hi ha alguna cosa més estúpida que comprar per netejar la nostra consciència tot consumint?”, jo crec que hi ha alguna cosa igualment estúpida, com ara quedar-se amb la conciència tranquila quan “recicles” i poses cada tipus de brossa al seu contenidor, quan en realitat ho compres tot envasat per pura comoditat i sense pensar ni un segon en el medi ambient.
    Fa riure perquè la brossa te li han posat ells per fer més negoci: alumini, plàstic, cartró, fusta…, de tot per afegir marge a la venda. Hi ha molts “ecologistes” que et foten la bronca si si no recicles prou bé, però ells es compren totes les begudes en llaunes d’alumini, perquè dos litres en una sola ampolla, “s’esbraven”. Això sí, l’alumni el dipositen, obedients, al seu contenidor, per tal que algú en faci negoci.
    ¿Quan tornaran les ampolles de vidre reutilitzables, el peix o la carn embolicades en paper, encara que sigui de diari o les hortalisses i fruita sense plasticots?

    Respecte del teu article, ja no saben què inventar per a fer-nos comprar a tot hora. És clar, entre les primeres rebaixes i el “San Valentín” hi havia massa espai sense cap efemèrides consumista. Trobo a faltar el “dia de la tieta” o alguna festivitat més a la que associar un tortell o algo per l’estil.

    minosabe

    21 gener 2011 at 11:42 pm

    • És un bon exemple, el reciclatge tal i com el practiquem avui ho sigui tot per part del consumidor és un insult a la intel·ligència.

      El teu comentari dóna per fer un bon post.

      madebymiki

      22 gener 2011 at 9:38 am

      • jajajaja… se t’acumula la feina 🙂

        molt bon post, senyor. Salut!

        jordi

        22 gener 2011 at 11:34 am

  9. M’ho miri per on m’ho miri, només veig els tres pilars que justifiquen la predominança de la globalització en la actualitat: la propaganda, l’obsolescència propagada i el crèdit. =:o( Es una feinada homèrica però, participar en la pinya que sosté aquests pilars, no és obligatori!!

    Kuka

    22 gener 2011 at 12:24 pm

  10. Molt bon aquest post! Tens raó en cada frase (o detall) que has apuntat.

    Jo de fet havia entrat ara al teu bloc per dir-te que la peli que li havies recomanat a l’anomenatinutil, Idiocracy, és molt bona, acabo de veure-la i m’ha caigut molt bé. Gràcies. 🙂

    ahse

    22 gener 2011 at 11:13 pm

    • No es mereixen, la peli és molt divertida i amb més profunditat de la que aparenta.

      Gràcies per fer un comentari tant positiu.

      madebymiki

      22 gener 2011 at 11:47 pm

  11. El problema és que la gent és egoista fins i tot per ser solidaria ja que veuen la solidaritat com una forma de netejar-se la consciència enlloc d’una cosa de la que s’hauria de lluitar perquè no fos necessària

    Lu

    24 gener 2011 at 4:32 pm

  12. […] https://madebymiki.wordpress.com/2011/01/19/petites-perversions-del-sistema-postcapitalista/ Share this:PrintEmailLike this:LikeBe the first to like this post. Etiquetat amb:Mahathma Gandhi, New York City, Protest, Slavoj Žižek, United States, Wall street […]

  13. […] https://madebymiki.wordpress.com/2011/01/19/petites-perversions-del-sistema-postcapitalista/ Si t'ha agradat, comparteix-ho! –>ShareTwitterFacebookLinkedInEmailPrintLike this:LikeBe the first to like this post. Etiquetat:New York City, Slavoj Žižek, United States, Wall Street Posted in: Actualitat política ← Consum d’aigua, aigua virtual i petjada hídrica Be the first to start a conversation […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: