..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Sven Hassel, el meu avatar.

with 21 comments


Els que porteu temps llegint-me recordareu que abans el meu avatar, era senzillament una foto meva, concretament una que em van fer tot treballant a “Girona Temps de Flors”. Me la van fer a les escales de l’església de Sant Fèlix i m’agradava força. Perquè no posar-la?

Però més endavant hi ha algú que et suggereix que no posis fotos teves al blog, que amb el que escrius potser hi hi qui s’emprenya i millor que no en sàpiguen gaire de tu. Doncs vaja, quin problema i ara quina persona o personatge hi poso?.

Que complicat!, no volia posar-me un avatar conegut pel públic, ni tampoc un que no tingues res a veure amb mi, aleshores faig un viatge per la memòria, busco aquelles persones (de moment he decidit que serà una persona) que m’han influenciat molt i no son gaire conegudes pel public en general, a veure qui surt…

Doncs surt de seguida aquell senyor que vaig trobar entre els molts llibres de casa quan jo tenia uns 10 anys (o així ho recordo). A casa hi havien força llibres i de tots el que em va interessar de seguida va ser “Monte Cassino” de Sven Hassel, el motiu va ser la seva portada, uns soldats lluitant!!, allò devia ser com una pel·lícula d’aquelles que tant m’agradaven, segur que m’agradaria.

Doncs m’hi poso i el primer que em sorprèn, és que el relat el fan des de el bàndol “dels dolents”, son soldats alemanys que defenen “Monte Casino” dels ferotges atacs aliats… vaja això a les pel·lícules no acostuma a anar així. Els soldats son uns indisciplinats, es practica una crueltat extrema i sense motiu per les dues bandes, la convivència entre la brigada és molt difícil i el dia a dia te com a únic objectiu la pura supervivència, arribar a demà. Això si, com és lògic a aquell ambient de mort i degeneració humana el que si que hi ha és una complicitat i amistat a prova de bombes (mai més ben dit, oi?).

I poc a poc em vaig anr llegint tota la repetitiva obra d’aquest Sven Hassel, aquella brigada mítica viatja per l’est d’Europa, Itàlia, Àfrica, per totes bandes i sempre a primera línia de foc. Els que moren en un llibre tornen a sortir al següent, la filosofia antibel·licista i la consideració de la guerra com un enorme absurd on fan morir a infinitat de joves per motius inconfessables sempre és present als seus llibres.

El senyor Sven Hassel, un danès que fugia de la gana i va anar a parar a l’exèrcit alemany, avui viu a Barcelona, potser algun dia d’aquests me’l he creuat per l’eixample, però amb tants i tants avis no el coneixeria. Els seus detractors (que no son pocs) diuen que no té rigor històric, que els llibres els escrivia la seva dona, que no podia ser a tots els fronts, i moltes coses més.

No importa gens ni mica el que hi ha de veritat i que de ficció a la seva obra, aquest senyor em va ensenyar a veure les coses des de un altra banda, a obrir una mica la ment i això no té preu.

Advertisements

Written by MadeByMiki

26 gener 2011 a 2:30 pm

21 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Això és la Wikileaks d’en Miki!
    Tots els secrets airejats!
    Jo de moment tinc una foto meva a l’avatar. Si hagués de posar alguna cosa, la veritat és que no sabria que escollir.
    Ves en compte, si la SGAE es mira aquest bloc, trucaran a la teva porta.
    Tens raó, quan algú o alguna cosa són capaços d’obrir una nova finestra a la teva ment, cal recordar-los.

    Tomàs

    26 gener 2011 at 7:58 pm

    • No penso mai amb la SGAE, i tot i les darreres lleis no penso autocensurar-me. De fet al proper post promocionaré una eina fantàstica però totalment alegal.

      Jo crec que hauries de deixar la teva foto a l’avatar, ara em costaria acostumar-me a un altre cara.

      madebymiki

      26 gener 2011 at 9:03 pm

  2. Ei i la meva cara d’avatar què et sembla??
    Òndia doncs mira que m’he preguntat cops qui era el teu personatge des del dia que te’l vas posar!
    Ara desvelat el misteri no té tanta gràcia… jooo… podies haver fet una enquesta o algo! jaja.
    En fi, ja deixo les tonteries.
    La veritat que no coneixia aquest home, déu n’hi dó si et va impressionar que encara ho recordes! Una cosa nova sempre impresiona i més amb 10 anyets. A mi amb 16 em va picar el gusanet de la literatura i el cinema gràcies a alguns autors que em van corprendre i encara hi estic enganxat!
    Algun dia em posaré algun avatar maco…
    Arreveure Sven!!

    hector

    26 gener 2011 at 11:19 pm

    • El teu avatar em recorda a una senyal de stop, però com que et conec i encara -tot i el temps que fa que no ens trobem- et recordo, i al llegir-te “et veig”.

      Espero no provocar decepcions amb el meu avatar, ara soc incapaç de llegir-me al Sven Hassel…

      Comparteix els teus inspiradors, a veure si ens dones idees…

      madebymiki

      27 gener 2011 at 10:22 am

      • Doncs inspiradors et puc dir uns quants…
        De cinema ja coneixes algun com l’Albert Serra. Altres inspiradors i a més d’aquí: Pere Portabella, Jose Luís Guerín i Val del Omar. Únics i fascinants tots ells. En literatura “d’aquí” alguns que em van captivar van ser Joan Puig i Ferreter (Camins de França és genial) i Narcís Oller (tota l’obra).
        De fora també n’hi ha, però no me’ls sento tan propers… encara que hi ha algun que no oblidaré mai, sobretot en cinema! Vegis: Béla Tarr, Alain Resnais, Wong Kar-Wai, Lisandro Alonso i Jean Marie Straub i Danielle Huillet.
        Com a atracció, encara que potser és un tòpic, he de reconèixer que Lynch va ser qui em va atreure inicialment cap el cinema més alternatiu. És un fet molts cops repetit això de que els anomenats “indies” (Van Sant, Lynch, Cronenberg, Soderberg, Aronofsky, Coen, etc.) que no se sap mai si el seu pròxim projecte serà més personal o més industrial-comercial, són els que primer atreuen a la gent. Per això lo de tòpic.
        Però si no fos per ell no hagués conegut mai els altres que tot i ser d’aquí, no són gaire… per no dir gens coneguts, tot i triomfar arreu.
        Bé això també és un clàssic, ningú es profeta a la seva terra.
        He soltat molts noms, segur que algun et sona, si no te’l recomano sigui quin sigui segur que el trobes interessant (o això espero..).
        Apa ja deixo de parlar! com es nota que ahir vaig entregar el projecte de fi de carrera i estic més tranquil!!

        monperdut

        27 gener 2011 at 3:39 pm

      • Ondia volia canviar el meu avatar i m’ha posat de nom “monperdut” jajaja, un blog que vaig voler crear fa temps!

        Hector

        27 gener 2011 at 3:44 pm

      • Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!, Volem que facis un blog!!!

        Ja ho veus, tot el cap és un clam!! a veure si t’animes…

        madebymiki

        27 gener 2011 at 3:48 pm

      • Com sempre m’has deixat acollonit amb la teva resposta, ets el tío més inquisitiu que he vist mai, un mal exemple per a la teva generació (fastigosament jove ;-)) i per a tota la humanitat que és feliç amb “Gran Hermano XXV”.

        Respecte als noms que em proposes, no els conec tots, però n’hi bastants que admiro també, especialment a en Wong Kar-Wai al que vaig descobrir quan va treure “Chunking Express” i gràcies a mi (vaig obligar a veure la peli a infinitat d’amics…) ha triomfat en certa manera.

        N’estic segur que el teu projecte de final de carrera tindrà una bona rebuda.

        Gracies pel mega-comentari!!!

        madebymiki

        27 gener 2011 at 3:55 pm

  3. Així doncs, els que t’hem descobert tard hem perdut l’oportunitat de veure’t i ara estem comdemnats a imaginar-te en blanc i negre per sempre? Què hi farem 😦

    He de confessar que m’has fet sentir una autèntica, sana i gran enveja cap als teus pares, perquè això de tenir un fill que als deu anys ja tingui inquietuds literàries ha de ser molt maco. Jo ja em conformaria de veure els meus agafant un còmic (és que ni això!).

    Ah, i si mal no m’erro el senyor Hassel té feisbuc, ergo està localitzable; si li poguessis fer una entrevista seria la bomba!

    M’ha agradat molt el teu post… i la darrera frase moltíssim!

    montsellado

    26 gener 2011 at 11:20 pm

    • Crec que surts guanyant…

      La veritat és que casa meva sempre estava plena de llibres i enciclopèdies, aleshores és molt més senzill tafanejar i enganxar-te amb algun llibre, sobretot si aquest no és adequat a la teva edat…

      Jo no tinc facebook… però m’ho pensaré.

      Gràcies per fer un comentari tan motivador.

      madebymiki

      27 gener 2011 at 10:30 am

  4. Tomàs, tu em presentes gent molt creativa, eh!? =:o)
    Miki, gràcies per la nova idea: el meu proper avatar serà en Maurice Druon.

    La meva poma és un homenatge al meu pare (apa, em faré de l’equip wikileaks i escriuré un episodi sobre les seves pomes). Però tinc diferents avatars – tot depen de quan i on els faig servir: tot i que, qui clica un avatar meu, fàcilment troba la foto real darrera.

    Kuka

    27 gener 2011 at 1:17 am

    • M’encanta la poma!!!, és original i te molta gràcia. No sé si en Maurice Druon i en Sven Hassel es faran amics, lluitaven en bàndols oposats…

      I ara me’n vaig cap el teu blog, a veure que hi ha de nou…

      madebymiki

      27 gener 2011 at 10:33 am

      • Miki, ahir a la nit, vaig tornar a llegir O menino do dedo verde (Tistou les pouces verts), de Maurice Druon, el meu estimat primer llibre. En aquesta re-lectura, em vaig fixar més en els noms i les descripcions de les flors, i vaig pensar en tu. Què l’has llegit!? =:o)

        Kuka

        7 Març 2011 at 11:59 pm

      • Doncs no, no l’he llegit, ni tan sols el coneixia…

        He vist que els contes de’n Maurice (com a mínim aquest) estan traduïts al català, faré una ullada al “Tistú dels polzes verds”, a veure que suggereix…

        MadeByMiki

        8 Març 2011 at 9:41 am

  5. ja feia anys que volia posa’m a lo de l’avatar… M’hi has fet pensar

    minosabe

    27 gener 2011 at 6:42 pm

  6. Coi, m’he pujat la imatge a gravatar i no m’apareix…

    ecoloconomia

    27 gener 2011 at 6:50 pm

  7. Doncs jo també confesso que em meu avatar és Jonathan Rys Meyers fent de Bowie a Velvet Goldmine, un film mític!

    Arqueòleg Glamurós

    27 gener 2011 at 10:51 pm

    • Un altre secret airejat, trobo totalment collonut el teu avatar. De fet em vas motivar a crear-me’n un al veure el teu.

      madebymiki

      28 gener 2011 at 12:08 am

  8. Doncs jo em pensava que era un tiu molt més antic, té un aire de segle XIX la foto…!Com que el meu no té cap mena de misteri no val la pena ni que en faci referència… en una altra vida seré més misteriosa!! Ara, com a “espantada oficial pel poder que pot tenir Internet” et felicito per haver amagat el rostre…mai se sap, mai se sap!! Així, en quina floristeria treballes? 😀

    Reflexionem-hi

    29 gener 2011 at 6:03 pm

  9. […] … . SVEN HASSEL-PORTRAITS-RETRATOS-LIBROS-BOOKS-WRITER … . Sven Hassel, el meu avatar. « ..: MadeByMiki :.. . SEGUNDA GUERRA […]

    Sven Hassel | TagHall

    24 febrer 2012 at 4:35 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: