..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Perduts i estabornits.

with 18 comments


Moltes de les coses que avui ens semblen perfectament “normals”, fa ben poc que les patim, o que son tal com ara les coneixem, però curiosament les vivim com si fossin “de tota la vida“. Una de les que més m’interessen és la manipulació sensorial, i més concretament la que es produeix a aquells llocs tan especials que anomenem “centres comercials”.

Els centres comercials van néixer als Estats Units, i res del que allà hi ha és casual, tot va dirigit a convertir el consum en una experiència. Si els sostres son ben alts és per fer-los veure com a temples, uns temples on podem anar segurs, ja que hi ha molta seguretat per que no tinguem pressa per marxar.

Una vegada som dins “el temple del consum” i amb sensació de seguretat passem a una segona fase, cal desorientar-nos, ens em de perdre allà dintre. Per tant, el disseny dels bons centres comercials va orientat a fer-nos passar pel màxim d’aparadors possibles, i no deixar-nos trobar a la primera allò que busquem. El sentir-nos perduts però segurs, i amb un munt de noves temptacions, farà que comprem moltes més coses de les que inicialment teníem previstes.

Al centre comercial naturalment no hi faltarà una música ambiental, una música que pot variar per induir-nos a fer el que els hi convé que fem. Deixant a part els molts missatges que la música ens transmet, és evident que una música accelerada ens farà anar més ràpid i que una musica suau ens incitarà a relaxar-nos i reduir la velocitat.

Una vegada vivim immersos en aquell mar de sensacions manipuladores dels nostres sentits, cal destacar que al entrar a cada botiga entrem també a un nou “marc sensorial”. Per posar un exemple ben clar i extrem, suposo que tots hem entrat alguna vegada a alguna d’aquelles botigues que formen part d’allò que en podríem dir “franquícies de moda juvenil”. Allà realment ens faran viure una experiència extrema, la música és a un volum brutal (no crec que sigui legal sotmetre als dependents durant hores i hores a tants decibels), i les llums ens creen una sensació de ser a una discoteca a les 3 de la nit difícil d’experimentar a aquelles hores. S’ha demostrat que la música afecta a la nostra secreció d’hormones, a la respiració, al ritme cardíac, a les ones neuronals i lo que és molt millor provoca una sobre càrrega que fa que prenguem decisions molt més precipitadament.

Els que hem estudiat aparadorisme i altres conyes sabem que a aquests llocs no hi ha res posat sense un sentit. Que una porta oberta fa entrar a més gent, que la música tranquil·litza a la gent i la gent relaxada compra més, com disposar els articles a un aparador per que es “llegeixi” millor el missatge que volem donar, hi ha infinitat de coses que inconscientment ens impulsen a consumir i totes elles les trobareu juntes als centres comercials. Per tant abans d’anar-hi, tingueu en compte que és un lloc on se’ns manipula per que comprem més del que teníem planejat.

Anuncis

Written by MadeByMiki

30 gener 2011 a 5:21 pm

18 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. A Brasil, els anomenem shopping. Tot i que l’eslògan del més antic (1960) encara sigui “una experiència única”, no m’han capturat mai.

    Kuka

    30 gener 2011 at 7:10 pm

    • Per a tu devia ser una experiència única de veritat, per la única vegada que hi vas anar…

      madebymiki

      30 gener 2011 at 10:06 pm

  2. El centres comercials han desplaçat les esglésies com els televisors han substituït els petits altars a les cases. Coses que passen… Jo personalment mai entro a un d’aquests llocs “per anar a fer un volt”. Entro amb una idea clara de que vaig a comprar. Només hi ha una excepció: la secció de llibres de sociologia de l’fnac. Allí si que m’hi puc tirar hores.

    “la música tranquil·litza a la gent i la gent relaxada compra més”… els de Breshka està clar que van suspendre aparadorisme 😀 aquell chunda-chunda no pot ser bo ni pel cap ni pel negoci. A mi em fiquen a treballar allí i agafo la baixa als 15 minuts.

    P.D. He entrat una vegada al Bershka, però malauradament me’l conec pq en tinc un al costat de casa i se sent la p*t* música des del portal.

    jordi

    30 gener 2011 at 7:41 pm

    • A mi em va donar classes una vegada el aparadorista de Beshka, Pull and Bear i no sé quina botiga més… i al cap d’un grapat de dies puc dir-te que vaig aprendre molt poc, però no és d’estranyar, soc un inepte per aquestes coses.

      Jo hi he entrat un munt de vegades i per això faig posts com aquest…

      Estic amb en Minosabe, gran comentari!

      madebymiki

      30 gener 2011 at 10:21 pm

  3. Molt bona, Jordi.

    minosabe

    30 gener 2011 at 8:00 pm

  4. Curiós. A mi el sentit de perdre’m dins un maleit centre comercial em posa molt nerviosa i acabo amb un mal de cap dels dolents. Per més voltes que n’hi doni dins d’un buscant-ne sense trobar, més augmenta el dolor que noto dins el crani, i quan arriba a ser insoportable he de marxar encara que no n’hagi trobat això que volia. Un cop fora em relaxo una mica, però 90% la part que ha quedat del dia me la passaré fatal. 😦

    ahse

    30 gener 2011 at 10:56 pm

  5. Jo és que em temo que sóc una mica “de poble” i, seguint amb el símil del temple del consum (agorafòbic), prefereixo una acollidora església romànica; si em treuen de la botigueta on conec la dependenta i aprofitem per fer petar la xerrada mentre trio uns texans, em perdo.

    Fa temps vaig llegir un article que parlava de la disposició dels productes en els grans supermercats i és ben curiós perquè tots segueixen aquestes estratègies: els productes que et volen “col·locar” a l’alçada dels ulls i els bàsics (pa, carn, peix, verdures…) al cap de tot perquè per arribar-hi et vegis obligat a passar pels passadissos dels productes més prescindibles. Val a dir que a partir d’aquell dia sempre miro els prestatges de dalt i de baix 😉

    montsellado

    31 gener 2011 at 11:12 am

    • La disposició, la quantitat, la llum, tot, absolutament tot s’estudia per obtenir més vendes.

      madebymiki

      31 gener 2011 at 9:23 pm

  6. El corte Inglés està dissenyat com un Casino, sense finestres per perdre la noció del temps i amb passadissos laberíntics. A mi el que em provoca és no voler entrar-hi mai (això i les dependentes simpatiquíssimes que tenen), només si he de solucionar alguna cosa que no sé on més trobar.

    Els centres comercials en general, reconec que hi vaig sovint a sopar i al cine (és la mar de còmode solucionar l’aparcament, sopar ràpid i poder anar al cine tard amb els meus horaris) o quan és època de rebaixes (jo que hi vaig amb les germanes mates molts ocells, els dels diferents gustos, amb el tret d’un mateix lloc) però jo mai mai he anat a “passejar” o a “passar la tarda” en un centre comercial… el Gòtic, el Born, l’Eixample són llocs molt més bonics.

    Reflexionem-hi

    31 gener 2011 at 1:28 pm

    • És veritat, “El Corte Inglés” és un lloc on hi ha una total privació sensorial i això ens fa concentrar en el que realment volen, els productes a consumir.

      madebymiki

      31 gener 2011 at 9:27 pm

  7. ostres què fort! no ho sabia això de l’alçada i sobre el tema de la música no sabia que ho feien per això. A mi potser em va més la calma però segons quines botigues la música t’atabala més que et fa quedar-te a comprar, a no ser que tinguis en ment comprar roba per sortir, que ja et posen en ambient xd.Ara però molta gent va amb l’ipod, ja deuen estar pensant com solucionar-ho!! xd

    Lu

    31 gener 2011 at 2:02 pm

    • Per fer-te consumir ho tenen tot ben pensat, no hi ha res d’improvisat. El consum privat és el motor que mou el nostre sistema i amb aixó no s’hi juga.

      madebymiki

      31 gener 2011 at 9:34 pm

  8. Molt bona reflexió! A Hospitalet tenim el Gran via 2 que talment està inspirat en els palaus rococó de Lluís XIV tan exagerat i recarregat com si estiguessis en un casino de Las Vegas, surts mig marejat!

    Arqueòleg Glamurós

    31 gener 2011 at 7:56 pm

    • Ja el conec aquell “palau del Baix Llobregat”, és un bon exemple de laberint on no saps mai on ets.

      madebymiki

      31 gener 2011 at 9:36 pm

  9. Tens tota la raó Miki, en un Centre Comercial no hi ha res no pensat, res no experimentat, tot forma part d’un pla amb la finalitat de que comprem i marxem sense cap sensació negativa.

    És més, penso que fins i tot hi ha coses que experimenten en viu quan anem a un d’aquests centres. És a dir, de l’anàlisi del que fem, de com ens movem, del que toquem i del que comprem, els dona informació per seguir millorant i afinant el que ja tenen molt aconseguit.

    M’ha agradat molt aquest post.

    Tomàs

    31 gener 2011 at 11:17 pm

    • Com que hi ha molts de diners a guanyar, se’n inverteixen molts per fer-nos caure en mil temptacions.

      Gràcies pel comentari!

      madebymiki

      1 febrer 2011 at 1:11 pm

  10. Ara entenc perquè sempre surto tan carregada del Berska! una mica per la suma de la manipulació sensorial i de que tot val 9’99!

    paraulespetites

    1 febrer 2011 at 9:41 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: