..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Tres segles donant beneficis a la societat.

with 12 comments


Una guardiola d'un altra època.

Una guardiola d'un altra època.

A principis del segle XVIII com a resposta a una necessitat de finançament local van néixer els “montes de piedad” (aquests nascuts el segle XV a Itàlia) i “caixes d’estalvis” a Espanya. En principi van servir per a donar microcrèdits a agricultors, ramaders i petits artesans que no podien accedir a cap tipus de finançament.

Aquestes petites entitats locals van ser reconegudes, promogudes i regulades un segle després per ordre ministerial. La seva missió era fomentar l’estalvi de les classes populars i combatre la usura. Així va quedar regulat que aquestes entitats series essencialment societats sense ànim de lucre i els seus beneficis revertirien totalment en la societat. Tenien que dedicar els seus beneficis a allò que aviat haurem oblidat, “l’obra social”, ho sigui a fer hospitals, biblioteques, escoles, obres per a la millora dels pobles i beneficència social en general.

Com a entitats de petit abast territorial, tant els que dipositaven els diners com els que en feien servei eren persones molt properes. La xarxa d’oficines va arribar a cada poble i el “senyor caixer” era una persona de fiar, respectada i escoltada per tothom, una part important de l’entramat social del poble.

Durant segles van créixer fins a convertir-se en dipositaris de més de la meitat de diners del sistema bancari espanyol. És evident que això va convertir als bancs en centres de poder, i per tant amb la “democràcia” els seu control va ser un clar objectiu dels partits polítics, evidentment pel benefici propi. Totes les autonomies espanyoles van regular la activitat de les caixes i van fer lleis per col·locar als consells d’administració a tota mena de polítics i amics, hi havia un altre lloc de poder a controlar i on endollar un munt de gent, fantàstic!. Així trobarem personatges com el diputat socialista Juan Pedro Hernández Moltó, al qui es va col·locar com a president de la famosa “Caja Castilla-La Mancha”. Si, aquella caixa que en 10 anys va crear aquell foradet de 9.000 milions d’euros que hem tapat entre tots de manera tan alegre, total de moment tan sols son uns 200€ per cap…

Aquest és el cas més escandalós que avui coneixem, però tan sols cal fer una ullada a l’estat de les caixes per fer-nos una idea de la gestió exemplar que han tingut. Tampoc cal ser molt viu per adonar-se’n de a qui servien en realitat aquests senyors com en Narcís Serra aquell ex-alcalde de Barcelona, ex-ministre de defensa, ex-vicepresident del govern espanyol, ex-director de Caixa de Catalunya… potser ha estat una casualitat que tots aquests problemes ens han vingut quan s’ha col·locat a polítics a fer de directors de les caixes? O potser una causalitat?.

Que estrany sona llegir avui que  La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears (coneguda popularment com a Caixa de Pensions i més endavant com “La Caixa”) va ser fundada l’any 1904 per l’advocat Francesc Moragas i Barret amb fins benèfics.

Advertisements

12 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Tot el que dius està bé però penso que el dessarrollisme espanyol dels 60 i 70 va matar el model de microcaixes, properes al seu entorn i amb objectius d’inversió clars i el va substituir per entitats que ja eren massa grans, amb massa interventors i personal de coll blanc que no tenira res a veure amb aquesta filosofia i només miraven el compte d’explotació, etc. Recordem sinó casos com el de Fidecaya, que ja va protagonitzar un desfalc monumental els anys 70.
    En realitat penso que els bancs i caixes actuals fan com les grans cadenes de supermercats, a base d’imposar el seu pes específic devasten tota nova iniciativa comercial.

    minosabe

    1 febrer 2011 at 11:57 pm

    • Totalment cert, espero que els que llegeixin el post passin pels comentaris i ampliïn el seu contingut amb la teva col·laboració i la dels altres habituals comentaristes.

      Com sempre gràcies per comentar i arrodonir els posts.

      madebymiki

      2 febrer 2011 at 9:49 am

  2. En segons quins temes, em costa molt creure en les casualitats. =:o(

    Ficció i llegenda són l’argamassa que construeix la realitat i la història.

    Kuka

    2 febrer 2011 at 2:06 pm

  3. No, si “fins benèfics” en segueixen tenint… el que ha canviat és el “beneficiari 😦

    Montse

    2 febrer 2011 at 5:22 pm

    • Han reduït molt el número de beneficiaris… i casualment aquests no son pobres.

      madebymiki

      2 febrer 2011 at 11:44 pm

  4. Sembla que la majoria de les caixes han oblidat el que era el seu esperit fundacional.

    Ara ja no diferien massa dels bancs. Ara algunes d’elles seran directament bancs.

    També és cert que les caixes s’havien fet molt grans i molt poderoses. Els seu pes era molt significatiu en el panorama financer espanyol i el Bancs no s’hi trobaven còmodes en aquesta situació. Ara les han fotut.

    Entre ells es devoren!

    Ells són la nostra Obra Social.

    Tomàs

    2 febrer 2011 at 11:53 pm

  5. És ben cert, ara “ells son la nostra obra social”…

    madebymiki

    2 febrer 2011 at 11:58 pm

  6. I ara, per arreglar-ho, les …
    no sé quina paraula emprar …
    potser privatitzarem?
    potser nacionalitzarem?

    em sembla que la millor és: desamoritzarem? com Mendizabal

    Ferran

    4 febrer 2011 at 9:13 pm

  7. Els nous bancs que neixen de la fusio de les caixes d’estalvi vatales i de la resta del estat espanyol tenen la oportunitat ara, de mostrar El ” arma perdida” la memoria i der mostrar c volem recuperar la seva reputa vrant ConsensOS

    andreu

    6 Març 2011 at 8:26 am

  8. EL PRIMER CONSENS dels Nous Bancs surgits de les Caixes ; donar Les Gracies Ls empleats. I empleades, qui ha fet posible que la caixa de torn mostri Els seus PODERS en les reunions que mantenen per Construir NOUS BANCS que poden mostrar Que SomOS Otra cOSa. Amb un altre Sistema operatiu En el coco de directius i dels emplats que quedin

    andreu

    6 Març 2011 at 8:36 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: