..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Entrevista a en Rafael Poch-de-Feliu, corresponsal a Berlín.

with 15 comments


Ja he rebut l’entrevista a distància amb en Rafael Poch, la seva velocitat a l’hora de respondre m’ha sorprès enormement, les seves respostes compromeses, brillants i molt raonades no m’han sorprès gens.

Diu molt en favor de “La Vanguardia” el tenir aquests corresponsals d’alt nivell periodístic i humà, ha estat un veritable plaer llegir i rellegir les respostes que ens ha regalat. Des de aquí de nou tinc que agrair-li a en Plàcid Garcia-Planas la seva disponibilitat i col·laboració, i a en Rafael Poch-de-Feliu la seva amabilitat, velocitat i loquacitat a l’hora de respondre. Gràcies pel vostre temps i treball.

En Rafael Poch-de-Feliu va néixer a Barcelona l’any 1956 i ha estat corresponsal des de ben jove, actualment és a Berlín però anteriorment ha passat per les corresponsalies de Pekín (o hauria de dir Beijing?) i 20 anys a Moscou. Als seus articles es deixen veure molt els seus grans coneixements en història contemporània i un esperit crític i una llibertat a l’hora d’escriure poc habituals.

En Rafael ha publicat un parell de llibres a la col·lecció  “Editorial Crítica” de Planeta, “La gran transición, Rusia 1985-2002” i “La actualidad de China. Un mundo en crisis, una sociedad en gestación”.


Tomàs: Sembla que en els darrers anys la desigualtat social a Rússia ha crescut en relació a la que existia a l’antiga URSS, quins creu que han estat els principals motius?

Rafael Poch-de-Feliu: La reforma soviètica va ser desencadenada i propiciada per la classe dirigent de l’antic règim, una classe administrativa creada per l’estalinisme i el post-estalinisme, el nord era l’auto-benefici, amb molt poc espai per a l’interès general. Amb el decorat del “comunisme”, aquesta classe tenia clars problemes per institucionalitzar els seus privilegis. Amb el nou sistema pot acumular molta més riquesa i heretar, sense xocar amb els decorats i discursos oficials (socialisme, comunisme, poder popular) de l’anterior règim.

La continuïtat entre els dos règims és clara: el 70% dels actuals funcionaris i nous rics del país, pertanyien a l’elit anterior. La desigualtat social s’ha disparat perquè el nou sistema l’ha propiciat: si amb la URSS era de 6 a 1, ara és de 17 a 1, a Moscou fins i tot de 40 a 1. Rússia és un país de matèries primeres, amb les que és molt fàcil fer grans fortunes. És a dir, hi ha un sistema-el capitalisme-que propicia la desigualtat i una base material molt còmoda per concretar-la.

Tomàs:Creus que seguirà el desmuntatge de l’Estat Social del Benestar que es ve realitzant en els darrers anys a Alemanya?. Aquesta tendència global al aprimament de la societat del benestar, És una resposta a la situació econòmica o és una nova posició ideològica?

Rafael Poch: És una estratègia per aprofitar la crisi (resultat dels excessos del capital financer) perquè el compte el pagui el conjunt de la ciutadania, començant pels de baix. Fins on pot arribar el desmuntatge? Depèn molt de les resistències socials. Si el 2008 i 2009, dos o tres països de la UE haguessin mantingut el nivell de protesta que va tenir Grècia, l’actual política no s’hauria pogut aplicar. En absència de resistències, el stablishment bancari-financer i empresarial és perfectament capaç de portar.nos de tornada al segle XIX, eliminant totes les conquestes socials que tanta lluita i sang han precisat per imposar-se. Les actuals receptes anti-crisi no són noves, sinó que pertanyen al mateix receptari neoliberal que va ocasionar la crisi. els efectes de la retallada estan sent molt pitjors en els països del sud que en els del nord (d’Europa, del món).

MadeByMiki:Ja has fet algun article sobre Wikileaks, i per tant no me’n puc estar de preguntar-te: com a periodista i historiador quina pot ser la magnitud d’aquest terratrèmol?, la veritat ens farà avançar cap a un món millor?

Rafael Poch: Disposar d’una informació millor i de major transparència, no condueix a un món pitjor. Wikileaks és una resistència. Un petit forat al mur de les mentides d’Estat que els governs i els seus mitjans de comunicació ens serveixen cada dia. Em sembla interessant i important. Un exemple a seguir. Veurem quin és el càstig.

A Europa i Estats Units, les societats estan bastant adormides (en comparació amb el dinamisme econòmic d’Àsia, o el polític-social d’Amèrica Llatina), el que exposa molt als iniciadors de Wikileaks a ser castigats pel seu atrevimient. Si el seu exemple no té un ampli suport social, el seu efecte podria ser molt reduït. Els centenars de milers de despatxos poden dissoldre en el remolí de la societat de la informació, on la quantitat actua com la boira.

MadeByMiki:Com veus des de Berlín el futur d’Espanya a Europa?, quin paper ens tenen reservat des de la “capital europea”?

Rafael Poch: La crisi de l’euro és, sobretot, a conseqüència dels desequilibris estructurals entre països. En un mercat unificat com l’europeu, el superàvit d’uns només pot suposar dèficit per als altres. El diferent grau de “eficàcia” econòmica d’un país (el problema del desenvolupament desigual, entre països i al món) té arrels molt complexes, però una de les causes principals és un sistema que propicia la desigualtat (social i territorial) en lloc de pal·liar-la.

L’actual política alemanya per a Europa redueix aquest problema a una mera qüestió de virtut: els grecs (que treballen dues hores més a la setmana cobrant la meitat que els alemanys) són poc aplicats, es diu (és veritat que no paguen impostos, però són els grecs rics els que no els paguen, ja que la majoria no té gran cosa sobre la qual tributar). Llavors, es diu que perquè siguin com els alemanys, han de retallar el seu nivell de vida un 20% o 30% més. És una teoria de bojos, perquè no van ser els grecs, ni els espanyols, ni els alemanys, que van generar la crisi, sinó un sistema internacional en què la banca financera (i les immobiliàries, i els promotors de la construcció a Espanya) feien tot tipus d’estafes i negocis ruïnosos amb l’aplaudiment dels polítics i dels mitjans de comunicació, que deia que allò era correcte, que “España va bién”, etc. El que se’ns proposa és una fórmula de bojos ….

MadeByMiki:Sempre escrius des de un profund esperit crític, quan et llegeixo veig unes enormes ganes de justícia, sobretot amb els oblidats per la història. Creus que hi ha alguna esperança?, eliminarem alguna vegada els occidentals el nostre etnocentrisme i obrirem els ulls?

Rafael Poch: El “profund esperit crític” no és més que escriure alguna cosa semblant al que penso com a testimoni de les coses. Forma part del codi ètic d’un informador. Sobre l’esperança. Sempre n’hi ha. ¿Canviarem?: Suposo que si, però la pregunta és si ho farem a temps. Mira’t les projeccions en matèria de canvi global-inclòs l’escalfament-. Això no s’atura sense un canvi en els fonaments socioeconòmics del sistema mundial. Així que hi caben totes les apostes i cal conviure amb la incertesa.

http://blogs.lavanguardia.es/berlin/

http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/

http://www.lavanguardia.es/

Anuncis

15 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Resistències? On jo treballo hi ha qui diu que si deixen de paga’ns seguiran venint a treballar per no perdre la plaça quan “la cosa millori”. En fi, què es pot esperar de gent que amb 50 i pico anys encara tenen hipoteca per llarg i no s’estan de res?
    Resistències… Quin tip de riure!!!

    Magnífica l’entrevista i també l’entrevistat.

    minosabe

    3 febrer 2011 at 12:07 am

    • Minosabe, en aquest temps d’individualitat, m’agrada pensar que la paciència és una virtut. =:o)

      Kuka

      3 febrer 2011 at 3:17 am

  2. Realment en Rafael no s’ha censurat gens (mai ho fa), ha estat fantàstic poder gaudir de l’entrevista.

    I recorda la gran frase: “La feina és lo més important”, recorda-la que al pas que anem aviat pagarem per fer “lo més important”…

    madebymiki

    3 febrer 2011 at 12:16 am

  3. Miki i Rafael, ha estat tot un plaer llegir-vos: amb la falta que fa una revolució global, la massa crítica és fonamental! =:o)

    Kuka

    3 febrer 2011 at 3:11 am

    • Gràcies per comentar, això m’empeny a seguir “treballant”. La veritat és que no m’ho podia passar millor amb l’entrevista, gràcies maca!

      madebymiki

      3 febrer 2011 at 10:06 am

  4. m’ha agradat molt aquesta entrevista. Per mi el millor és aquesta frase:
    “En absència de resistències, el stablishment bancari-financer i empresarial és perfectament capaç de portar.nos de tornada al segle XIX”
    és moooolt però que molt fort que això estigui passant.! I això demostra que l’home és capaç de caure sobre la mateixa pedra milions de vegades: “Les actuals receptes anti-crisi no són noves, sinó que pertanyen al mateix receptari neoliberal que va ocasionar la crisi.”

    Lu

    3 febrer 2011 at 11:13 am

    • Lo millor de tot és que això ho diu un historiador i periodista de “La Vanguardia”,que no és precisament un medi anti-sistema…

      A veure si poc a poc anem prenent consciència de la situació que vivim (o ens fan viure).

      madebymiki

      3 febrer 2011 at 4:31 pm

  5. Hola Miky. Molt bo el post.

    La teva idea era bona i l’interlocutor també i per tant, havia de sortir bé.

    Realment les respostes han estat treballades. Vull dir que no ha contestat per sortir del pas, sinó que hi ha dedicat una estona i això es nota i s’ha d’agrair.

    És cert que on hi va haver més resistència va ser a Grècia i en canvi en altres llocs ha pogut més la por i l’abúlia social.

    Tomàs

    3 febrer 2011 at 7:09 pm

    • Gràcies per les preguntes que em vas passar, ets còmplice d’aquesta entrevista, t’ho agraeixo.

      Salut!!

      madebymiki

      3 febrer 2011 at 11:59 pm

  6. M’ha agradat molt l’entrevista i especialment el seu anàlisi sobre la realitat russa! No sabia que a LV hi hagués gent tan vàlida, quina pena que hagi de compartir espai amb incansables propagadistes dels privilegis de la burgesia catalana.

    Arqueòleg Glamurós

    3 febrer 2011 at 9:38 pm

    • Hi ha un munt de gent vàlida, i pel que m’ha arribat molta llibertat d’expressió, tot i així no cal ser sectari, a totes bandes hi ha periodistes de totes maneres…

      madebymiki

      4 febrer 2011 at 12:01 am

  7. […] Entrevista a en Rafael Poch-de-Feliu, corresponsal a Berlín. […]

  8. Hola miki, no he vist si tenies adreça de contacte i per això he acabat fent servir els comentaris. He arribat al teu blog intentant contactar amb Rafael Poch i quan he acabat amb aquesta entrada m’he enganxat a les més actuals. El cas és que estic interessada en fer una entrevista a Rafael Poch a distància però sobre la Xina, no sé quin tipus de relació o contacte teniu però si en qualsevol cas em pots passar el contacte o posar-me en contacte amb ell, t’estaria molt agraïda.

    ***************
    [he eliminat el teu mail, no és bo que els mails siguin públics. MBM]

    Laura Latre Laviña

    24 Mai 2011 at 10:01 am

    • Ok, Laura. Et contesto ben aviat via mail, espero que et serveixi d’alguna cosa.

      l

      MadeByMiki

      24 Mai 2011 at 1:04 pm

  9. […] https://madebymiki.wordpress.com/2011/02/02/entrevista-a-en-rafael-poch-de-feliu-corresponsal-a-berli… Share this:PrintEmailTwitterLike this:LikeBe the first to like this post. Etiquetat amb:Alemanya, EEUU, guerra, Iugoslàvia, La Vanguardia, Rafael Poch, Rafael Poch-de-Feliu, root, Serbia […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: