..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

“la solució a la crisi i a l’atur tan sols pot venir dels empresaris”

with 16 comments


Fa un parell de dies vaig anar a mirar roba a unes botigues, potser més que botigues ara caldria anomenar-les franquícies, la botiga tradicional és en vies d’extinció. Això si, com que soc molt dolent anava directament a mirar-me el lloc de fabricació d’aquesta roba, i és ben clar que no va haver-hi cap tipus de sorpresa, Marroc, Xina (un 80% de la roba), Turquia… res, no hi ha res fabricat aquí, potser la dependenta. No, no vaig comprar res de res…

Un tema recurrent és el culpar de la crisi als emigrants de països pobres, si, “aquells que venen a robar-nos la feina”. De fet la societat tan sols repeteix els missatges transmesos pels nostres polítics i elits empresarials. Això serveix de molt, sempre va be tenir alguns “culpables”, així tot queda més justificat i la gent queda més distreta.

És la jugada fantàstica de la globalització (jo més aviat diria esclavització global):

  • Les multinacionals i grans empreses tanquen les seves fàbriques aquí.
  • Se’n van posem pel cas al Marroc (per no anar gaire lluny).
  • Munten la fàbrica allà.
  • Paguen les hores a 0,70€ (no m’ho invento, evidentment a Xina i altres llocs es paga molt menys).
  • A menor despesa en ma d’obra, més benefici pels empresaris i accionistes.

Els empresaris son aclamats com a grans genis de les finances, tot un exemple a seguir. Els antics treballadors ara estan sense feina, si pot ser els hi diem que eren poc productius, així els fem sentir culpables de la seva situació. Els nous queden totalment “precaritzats” de per vida i els emigrants que han vingut aquí son assenyalats com a culpables de la manca de treball.

Definitivament tal i com últimament sento mil i una vegades, “la solució a la crisi i a l’atur tan sols pot venir dels empresaris”

Written by MadeByMiki

10 Febrer 2011 a 10:09 pm

16 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. La solució real qui sap de on pot venir. Tot plegat és més ridícul…😦

    ahse

    10 Febrer 2011 at 10:53 pm

  2. Recordo veure per TV en un miting del Tea Party, un dels seus membres dient: Heu vist mai un pobre donant feina? Argumentava que els rics ho han de tenir fàcil, per que son ells qui ens dona treball. Trist.

    SalvadorPla

    10 Febrer 2011 at 11:13 pm

    • Aquests, els del Tea Party son els que a base de liberalitzar-ho tot molt més ens faran sortir de la crisi…

      MadeByMiki

      11 Febrer 2011 at 12:21 am

  3. Vam tenir l’oportunitat, com a societat, de dirigir el nostre futur econòmic. Però era molt més còmode no preocupar-se, ser optimista, tot anirà bé, delegar en els polítics, en els gestors… i nosaltres, nosaltres a vivir que son dos dias, vinga farres i vinga defugir els problemes, vinga hipoteques, vinga cotxes i ara, carai, ara tot són gemecs.

    Tots en som culpables. Culpables de no haver sigut capaços d’haver engegat pràcticament cap cooperativa. Només cal veure que només en comptats casos alguna cooperativa ha triomfat a casa nostra, deixant de banda els personalismes, les enveges, la temptació del benefici immediat per mitjà de l’ “enginyeria financera” i la precarització laboral, etc.

    El Canadà és dels pocs països occidentals que s’estan escapolint de la crisi. Ni tan sols és del tot clar que Alemanya o Finlàndia es trobin en un moment de creixement clar. Però el Canadà és el membre més cooperativista de l’OCDE; la societat és forta i l’estat és, feliçment, absentista.

    Però nosaltres no. Nosaltres som uns mediterranis d’aquells que no es giren d’esquena perquè saben que la punyalada és segura. D’aquells que no soporten l’immigració però no dubten a contractar en negre i en vassallatge a gent amb altres colors de pell i, preferentment, sense papers, que així se’ls colla millor. Nosaltres envegem als qui, al bar del barri, ens expliquen que no treballen perquè “els hi van donar la llarga malaltia” i a més els surt més a compte anar a fer xapusses en negre, mentre han portat la sogra a casa per veure si l’ajuntament o qui sigui els dona una pagueta “per ajudar als depenents”… I està molt mal vist ser un “xivato” i denunciar aquestes coses.

    I, a sobre, hem oblidat que en aquest país la major part de gent tenim familiars directes que van passar gana. Hem oblidat que molts anaven amb una mà al davant i l’altra al darrera a pidolar feina de lo que fós. Hem oblidat que fa només 40 anys les jornades eren de 12 o 14 hores. Ara tenim “drets”, una lletania de drets que sembla no acabar-se mai. Plorem perquè ens jubilarem als 67 però oblidem que fa 50 anys no hi havia cap mena de jubilació. Demanem millor sanitat i ensenyament però, això sí, de franc, que els diners són per gastar-los en altres coses.

    Fa només mig segle molta gent no podia pagar-se les medecines i els metges deien allò de “si la família t’ajuda hi ha un medicament que et podria anar bé”, sabedors que molts es morien simplement perquè no podien pagar-se el remei i, per descomptat, no podien agafar-se uns dies a la feina per guarir-se. I en aquells temps “tan llunyans”, els rics anaven a escola i els pobres a aprendre “quatre lletres” si hi havia sort. No hi havia beques: era totalment impossible que el fill d’un treballador pogués fer-se enginyer.

    Però, és clar, cap de nosaltres vol reconèixer cap responsabilitat personal en què les coses siguin ara com són. La culpa és dels rics, sí, del govern, també. I de la resta, també.

    minosabe

    10 Febrer 2011 at 11:40 pm

    • Ja m’has tornat a guanyar, és millor i més llarg el comentari que el post…

      Tot i així no estic d’acord a l’hora de culpabilitzar a tothom, hi ha un tant per cent respectable, tot i no ser majoria que no es va “tirar de la moto” i va seguir vivint amb austeritat i decència, el problema és que aquests també resulten damnificats…

      MadeByMiki

      11 Febrer 2011 at 12:26 am

  4. Segueixo fent-me repetitiva i dient que mentrestant cadascun de nosaltres no arribem a trencar amb les justificatives del predomini de la globalització, seguirem igual. La propaganda estimula a tenir més roba de la necessària, l’obsolescència programada estimula a canviar l’armari a cada nova temporada i el crèdit estimula la transformació d’aquest univers oníric en realitat. =:o( Si la globalització va començar amb les grans navegacions, allà també va començar el colonialisme. Després de tantes renovacions, la base segueix igual: la demanda externa crea la producció d’un producte.

    NB També, veig que la geografia colonial està en fase de mudança. Visc a Brasil, vaig al super… i des de fa uns mesos, la gran majoria de productes d’alimentació està passant a ser Made in Spain (ex. Carrefour Group) i Made in France (ex. Groupe Casino).

    Kuka

    11 Febrer 2011 at 3:17 am

  5. En contestació a aquesta frase que escoltes una i mil vegades, podríem contestar el que diuen tants experts que hi estan en contra. Una mostra:
    http://www.fp-es.org/la-economia-global-no-se-recuperara-ni-ahora-ni-nunca

    minosabe

    11 Febrer 2011 at 8:37 am

  6. Es possible que el nou món que surti de la Crisi sigui diferent al que hi havia fa uns 4 o 5 anys. Les generacions joves (parlo d’Occident solament) estaven acostumades ha una gran pau social, treball, recursos, beques, sanitat gratuïta, pisos amb facilitats fiscals, xec nadó, prejubilacions…
    Una vida aquesta que potser no tornarà, o que tardarà més d’una dècada en tornar.
    A més, el que ha passat ha trencat ànimes i a trencat la confiança. Hi havia una certa confiança en que les coses, en el fons, funcionaven. Semblava que si això fos un vaixell, per allà amagat hi havia qui remava.
    Ara el que rema ha marxat, no se’n sap de la seva destinació. Els marines no són a coberta i el capità està apunt de saltar des de popa.
    És un gran Titànic el que ens ha portat per mars presumptament pacífics i ens hem fotut una hòstia que passarà als llibres d’història.

    Tomàs

    11 Febrer 2011 at 5:55 pm

  7. Eing? Que aquests senyors ens han de venir a salvar? No, si us plau, pietat, jo no vull que em salvin!

    Per què cada vegada que pensen en la creació de llocs de treball ens veuen com a massa obrera únicament capacitada per anar a petar a una cadena de producció? I els autònoms? I les petites empreses familiars? I les cooperatives? Ja no sé si se n’obliden o se’n volen oblidar… que potser la gent amb iniciativa fa nosa? (Miki, ho sento: aquesta vegada set interrogants; cada cop estic pitjor)

    Montse

    11 Febrer 2011 at 7:38 pm

  8. El còmic resumeix molt bé el que som en aquest país, estem entre els més desenvolupats i els subdesenvolupats. Ara amb la crisi ens estem allunyant dels primers i si comencen a privatitzar cada cop ho estarem més.

    Aquí falta un estat ben muntat en què no hi hagi llestos que facin la seva i haguem de pagar-la la resta. Lleis estrictes que comencin per cumplir els de més a dalt, el problema és que tot ho munten ells i no voldran pas tocar-se els sous ni privilegis. El lliure mercat no farà sinó empitjorar la situació com dius amb els sous abussius dels països subdesenvolupats.

    Amb un món tan depriment no vénen ganes de viure com els hippies i pagesos d’anys ha, amb el nostre hort i la caseta a la muntanya passant de tot? Aquesta visió em recomforta d’allò més!

    En fi, que ja se m’en va l’olla escrivint! Ens veiem pel blog!

    hector

    11 Febrer 2011 at 9:54 pm

  9. Quin món tan ple de mones.

    Això de “els immigrants ens treuen la feina” em fa un ràbia…!!!!! No en tenen ni idea els que ho diuen de la dificultat que tenen per accedir a una feina. Tinc molts alumnes amb més carreres i màsters que molts catalans fregant escales i cuidant malalts. A més trobo que és un comentari tan poc empàtic…es pensen que els que vénen els agrada més Catalunya que el lloc on van nèixer, que estan aquí per gust?!!? ARGH!

    Reflexionem-hi

    12 Febrer 2011 at 1:35 pm

  10. Hola Miki,

    Crec que no tot és tan fàcil.

    En primer lloc dir-te que qui culpa els emigrants i els països pobres de robar-nos la feina no són els empresaris sinó els mateixos treballadors, i la demostració més palmària la tens als barris pobres de Marsella, on el vot que abans anava al Partit Comunista ara va al Front Nacional. Potser caldria fer doncs certa pedagogia entre les “masses explotades”.

    En segon lloc m’agradaria que algú dels que critica tant la globalització, els productes que venen de la Xina del Marroc, etc, sortís a fer una enqesta a la població i els preguntés que què prefereixen comprar, un producte made in Xina o un europeu que val tres vegades més, i encara diria més, digues-los que ara s’instal.laran uns aranzels per defensar els nostres treballadors, aquells que despotriquen dels immigrants, de la mà d’obra barata, i que mercès això aquests treballadors tindran feina, ara, això sí, tots aquests productes inútils però indispensables que compren valdran tres vegades més.

    Finalment, crec que es confon una cosa, els empresaris van a fer negoci, no és cap secret, el que cal és que també puguin fer negoci aquí, com, compentint amb la Xina o el Marroc? Doncs no, fent productes que no faci ni la Xina ni el Marroc. Saps quin és el país més competitiu del món? Suïssa, i saps quin és un dels països més cars del món? Suïssa, saps quina és la taxa d’atur a Suïssa? El 4%, i Suïssa no competeix ni amb la Xina ni el Marroc i els seus treballadors guanyen infinitament més.

    RS

    12 Febrer 2011 at 5:40 pm

    • Gràcies pel comentari, no gaire tinc temps però no puc deixar de contestar-te.

      Enlloc ni dic ni insinuo que els empresaris consideren al emigrants: “aquells que venen a robar-nos la feina”, no és així, naturalment crec que això ve dels treballadors que veuen que els seus “amos” poden llogar a emigrants necessitats a preu baix i condicions pèssimes, tal i com ha passat mil i una vegades.

      Que qui compra hauria de fer-ho de manera raonada?. doncs si, totalment d’acord, i consumir molt menys també, i fer-ho amb productes de proximitat i moltes més coses.

      No estic en contra de que els empresaris facin negoci, estic en contra de tot el que dic al post, la precarització, la deslocalització, la explotació laboral… bàsicament tot el que ha ajudat a que estem com estem ara mateix.

      MadeByMiki

      12 Febrer 2011 at 7:28 pm

  11. Si hem de deixar la solució de la crisi en una classe empresarial tan inepte com per escollir de representant a Diaz Ferran anem bé!
    Ahir llegia al país que el 80% d’empreses de l’IBEX 35 tenen fons als paradisos fiscals i que a la pràctica no paguen ni un terç de l’impost de societats.

    El problema potser no son ELS empresaris, sinó AQUESTS empresaris que tenim a Espanya, cutres, estafadors i pesseteros.

    Arqueòleg Glamurós

    13 Febrer 2011 at 11:46 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: