..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Ortopanto…?, Ortopantomografia?

with 15 comments


Darrerament tant en Tomàs com la Montse ens han fet passar una bona estona amb els seus contes. De moment jo no estic en situació d’entrar en competència “bloguera” amb ells.

Per tant el que avui us explico no és un conte, tampoc és una d’aquelles llegendes urbanes que circulen per la xarxa, doncs res d’això, senzillament es tracta d’un fet que m’ha passat a mi mateix.

Fa uns quinze dies vaig sentir un fort dolor a la zona esquerra interior de la boca, allà on es troben el queixal del seny i la geniva. Tenia aquella zona inflamada i dolorida, per tant vaig anar a buscar una clínica dental per Barcelona, i vaig demanar hora a la que em feia esperar menys. Jo en 40 anys no havia anat mai al dentista, i era un d’aquells que diuen allò de “ja hi aniré quan em faci mal…”.

Va arribar el “dia D” (de dentista…) i me’n vaig a buscar el metro, línia blava i cap a la parada “Camp de l’Arpa”. Jo no havia estat mai per aquella zona de Barcelona, però tot sigui per la salut “buco-dental”. Entro a la clínica, em fan omplir un extens qüestionari i cap a la sala d’espera. La sala d’espera és molt bonica, amb teles planes que posen el “canal 33” i mentre espero amb un cert neguit, penso allò que acostumo a pensar de les clíniques dentals: “mira que en mouen de ‘quartos’ aquesta gent!”. I uns minutets més tard sento el meu nom, així doncs som-hi, a veure que passa. I el que passa és que abans de dir-me res ja estic estirat a aquella curiosa cadira amb la boca oberta i un parell d’eines odontològiques furgant per allà. Un parell de minuts després el dentista treu els seus estris i es comença a comunicar amb mi, i em diu alguna cosa així com: “Tenim una averia informàtica i no podem fer-te una ortopantomografia, però de moment t’he trobat dues càries, segur que amb la ‘ortopanto’ en veurem alguna més d’amagada, i també hem de tractar amb antibiòtics la teva inflamació a la geniva per veure que hi ha allà”. Ens acomiadem i me’n vaig cap a la recepció una mica estabornit per les notícies.

A la recepció em donen un pressupost (més de 110€) per les dues càries i em diuen que “quan quedem per fer el tractament”?, jo demano una recepta pels antibiòtics -tot pensant amb la gran eficàcia a l’hora de fer un pressupost i les poques ganes de receptar els antibiòtics- van cap el despatx del “meu dentista” i aquest em fa per fi la recepta. Me’n vaig sense concertar cita i amb un “no patiu, ja trucaré per demanar hora que tinc que mirar quan em va be…” mentre penso que no m’ha agradat gens la experiència i que per fer la feina aniré a un altre clínica.

Mentre segueixo estrictament el tractament, que per cert sembla que funciona prou be, la infamació va baixant, fantàstic. Tres dies més tard em trobo a una amiga que resulta que fa ben poc que és directora d’una clínica dental, eureka!!, ja tinc a qui comentar-li les meves experiències. Després de les explicacions em dóna hora a la seva clínica com a “endollat de primera” amb dret a primera visita i ortopantomografia, i tot gratis, visca la societat del intercanvi!, jo li soluciono els sus problemes amb el portatil i ella em facilita la entrada a la clínica, genial.

Doncs res, un parell de dies més tard em planto a la nova clínica dental i a omplir de nou el qüestionari, cap a fer-me la “ortopanto” i a seure a la cadira estranya dels odontòlegs. Aquesta vegada hi ha diàleg amb la doctora i també amb la infermera, tot molt correcte ens presentem i passem cap al lògic “quin problema tens a la boca?, on et fa mal?” i tot això. Em miren amb atenció les dents amb aquells curiosos estris, em fan preguntes, m’apreten una mica en determinats llocs per saber si hi ha dolor i més tart es miren i comenten la “ortopanto”, tot seguit em donen el seu diagnòstic: “Tens una dentadura en molt bon estat, es nota que menges molt be i tens una bona higiene dental. No hi ha cap tipus de problema i la inflamació gairebé no es nota”.

Aleshores responc la veritat que ve a ser alguna cosa així com: “La veritat és que no menjo gaire be i no em rento les dents casi mai, és més avui he tingut molta feina i no he pogut rentar-me-les abans de venir aquí”.

Resulta que depèn de quin tipus de saliva tinguis, la boca no pateix tant i t’estalvies un munt de problemes. Tal i com em van dir “el món no és just i hi ha gent que es cuida molt la boca i no hi ha manera”, que hi farem, aquesta vegada m’ha tocat la banda dels privilegiats.

Així doncs, com és evident jo pregunto si tinc alguna càries i resulta que no, que no en tinc cap que “la ortopantomografia” no enganya!. I com et quedes al sentir això?, que fas?, quantes vegades ens han enganyat miserablement?.

Tot això ens pot servir per plantejar-nos on ens ha portat la mercantilització de la salut, de la educació, de tot. Tot és mercat i aquí tot s’hi val.

Anuncis

Written by MadeByMiki

18 febrer 2011 a 10:10 pm

15 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Hi tant que pots fer competència blocaire amb en Tomàs i la Montse: no és un conte però podria ser! =:o)

    M’ha sorprès que no haguessis anat mai al dentista; de fet, és quelcom que em sorprenia a Europa des de petita: els meus cosins (de València) tampoc havíem anat mai al dentista, ni feien servir el fil dental i afins. M’agrada veure aquestes diferencies culturals!!! Un altre diferencia – al revés – és que jo no m’he pres mai un antibiòtic! Però, tornant: la primera vegada que la meva mare em va portar al dentista, tenia 4 anys jo i, des d’aquell moment, a cada sis mesos, Sant Torne-m’hi. La sort és que estava boníssim (es diu Ivan i jo li deia Ivan, el Gran) i anar al dentista era tot un plaer per mi (no m’estaré de dir que ara té 61 anys i que segueix igual de bo!).

    NB L’Ivan no m’ha demanat mai una “ortopantomografia” – mot que a mi em sona a postura del Kama Sutra (sort que a Brasil diem RX panoràmic i el dia que ell m’ho demani, no corro el risc de confondre’m)! =:o)

    Kuka

    19 febrer 2011 at 10:47 am

    • No acostumo a medicar-me ni a anar a cap mena de metges si puc evitar-ho, ara que no crec que tothom faci el mateix, realment aquí els entibiòtics son com les ·pastilles joanola·.

      MadeByMiki

      20 febrer 2011 at 12:37 am

  2. Doncs em resulta una mica curiós que el primer metge et trobi 2 caries i el segon cap. Això de la saliva és veritat, diuen que n’hi ha gent que té un pH més elevat a la boca i per tant les seves dents no tenen caries, però a canvi, poden tenir problemes amb la placa i les genives afectades per la tal. A diferència de la Kuka, jo ho trobo ben fastigós que la gent d’aquí no es renti la boca, he trobat tants que fan una pudor poc aguantable a l’hora de parlar… 😦

    Al meu país no se li dona tanta importància a l’ortopantomografia, acostumen fer-te una quan canvies de dentista per veure què tens treballat dins (i la majoria de la gent urbana en tenim bastant coses treballades dins), després t’envien a fer-te radiografies petites, enfocades en una dent o 2 com a molt, per tenir una vista més clara d’un problema localitzat. A mi fins i tot em van dir que a l’ontopantomograma no es veu gaire clar si tens pus a les arrels de la dent/queixal que sigui, perque l’ontopantomograma és massa gran i no et pot donar els detalls. No entenc com pot haver-hi tan gran diferència d’opinions passant d’un país a l’altre i d’un temps a l’altre! Jo des de petita sóc una [desgràciada] client de les cliniques dentals, i ara resulta que això que es feia fa 15 anys és ben bé una abominació en els ulls dels dentistes d’ara, i a més, d’alguna manera sembla que estic culpable de tenir massa coses treballades dins la meva boca i que cap dentista d’aquest país se sent animat a corregir-ne res mentre no n’estigui el cas desesperat. Evidentment, tampoc no estic animada per posar-me implants a la meva edat. 😦

    ahse

    19 febrer 2011 at 12:51 pm

    • Hola Ahse! =:o) D’on ets!? No em mal interpretis, eh!? Una cosa és que m’agradi observar les diferencies entre cultures i una altre és que, per lo general, sí que trobo la situació dental europea fastigosa. M’entens!? Tenir interès per les diferencies, per mi, no és incompatible amb el fàstic. El meu company, català, fa tres anys i mig que viu a Brasil i, des d’aleshores, ha agafat l’hàbit de visitar el dentista regularment i fer els tractaments (que en el seu cas, estaven super endarrerit) i, lo curiós, és que des de que ens vam conèixer (fa sis anys) que no només ha copiat els meus hàbits dentals sinó que és més, molt més, rigorós amb ells que jo.

      Kuka

      19 febrer 2011 at 1:43 pm

      • Hola! Jo sóc de Rumania i crec que la situació dental europea depen molt del país on et trobis. Quan era nena, allí es considerava que una persona decent s’havia de rentar les dents obligatoriament 2 cops al dia: al matí després d’aixecar-te o després d’aixecar-te i esmorzar, i a la nit abans d’anar a dormir. Si et feia pudor la boca en podies rebre comentaris dolents dels altres i, generalment, no rentar-te, fer pudor, estar brut o no arreglar-te al mostrar-te en públic es considerava una falta de respecte per als altres. Fins i tot al parvulari se’ns deia que haviem de rentar-nos les dents 2 cops al dia!
        Recordo quant ens vam estranyar la primera vegada que ens va visitar una tieta que s’havia marxat a viure a Alemanya i que ens va dir, entre altres coses, que els alemanys es rentaven les dents després de menjar al migdia, que era cosa normal i corrent que tothom tingui un raspall de dents al treball i que al migdia no es podien consumir menjars d’olors molt fortes per no molestar als altres companys de treball, els quals no tenien perquè soportar la teva halena. Evidentment, a nosaltres tot això ens va pareixer exagerat i de snobs, però realment és molt desagradable haver de tractar amb gent que a l’obrir la boca et fa anar enrere mig-metre. Són coses culturals que varien molt de país a país, tot i que algunes tenen molt a veure amb el sentit comú de cadascú. Si tothom va brut, potser no pensaràs rentar-te, però si al rentar-te notes que et sents molt millor, perquè no fer-ho?!

        ahse

        19 febrer 2011 at 6:13 pm

    • Certament m’he trobat molta gent amb mal alè, però creu-me no és el meu cas, per sort… sembla que se’m confirma la teoria que com més vas al dentista més problemes acabes tenint. I el pitjor de tot, aquella maleïda frase: “però això quin dentista t’ho ha fet!!!”.

      MadeByMiki

      20 febrer 2011 at 12:40 am

    • Haig de marxar i no tinc gaire temps de comentar ara però avanço que estic totalment en contra de les vacunes i afins. Vaja, que des de que vaig nàixer, la medicina convencional i jo no som amigues. Em quedo amb la medicina tradicional (antiga, natural, …). =:o)

      Kuka

      19 febrer 2011 at 1:45 pm

      • Això és alarmant, però “Infowars” potser no és la font més fiable del planeta…

        MadeByMiki

        20 febrer 2011 at 12:47 am

  3. Hola Miki. Bé, en primer lloc desitjo que et milloris.

    He hagut d’anar algunes vegades al dentista i és una de les coses que més odio. No m’agrada gens. Els estris que utilitzen em semblen diabòlics.

    Quan tenia 12 o 13 anys vaig tenir una mala experiència amb un dentista molt bèstia que em va fer molt mal i allò ho he portat sempre a la memòria i quan hi he d’anar no em fa gens de gràcia.

    És impensable que et podessin dir que tenies 2 caries sense ser veritat. Potser caldria fins i tot denunciar-ho. És una barbaritat.

    Tomàs

    19 febrer 2011 at 11:07 pm

    • No he denunciat mai a ningú, però en aquest cas m’ho havia plantejat, però la veritat no ho faré. Utilitzaré la meva tàctica habitual, parlar-li a tothom
      de la clínica en qüestió i no anar-hi mai més.

      MadeByMiki

      20 febrer 2011 at 12:50 am

  4. Ui, si en remenen de quartos aquests! Com que per la (in)seguretat social només entren les extraccions i les ortos, per a tota la resta has d’anar a parar a mans privades i per tant la mercantilització és absoluta i abusiva. Sense anar més lluny, l’ortodòncia dels crios em va sortir per un pressupost de quatre xifres per boca; això sí, ho tenen estudiadíssim i després de l’ensurt et diuen com han d’anar els terminis “i ho pagaràs sense ni adonar-te’n” (no, no me n’he adonat gens ni mica 😦 ).

    Una cosa… això dels contes… no m’hi resigno a no tenir-ne. Vols dir que cal inventar res? Pensa que generalment la realitat supera la ficció i només que agafis qualsevol anècdota i la disfressis una micona ja ho tens. És que passa que m’he adonat que sóc com els dos protagonistes de les mil i una nits alhora i tant m’agrada (intentar) fer de Sherezade i explicar contes com fer de Sultan Shahiriar i escoltar-los. Així doncs, digues, quina tàctica he de fer servir? Què em funcionarà millor: la súplica, la insistència, el suborn, la tortura (ara que m’he fet la manicura podria aprofitar l’avinentesa). El que tu diguis, perquè jo per un conte mato, MAAAA-TOOOO! 😉

    Montse

    20 febrer 2011 at 8:42 am

  5. ja m´estàs passant el contacte de la teva amiga…

    sempre m´han fet pànic i angoixa els dentistes, per coses com aquesta i la seva facilitat per deixar-te estabornit amb tot d´estris punxants a la boca.
    I per la incapacitat de replicar-los el preu, és clar.

    Dona´m el contacte de la teva amiga, a veure què puc fer per ella i no perdre l´esperança d´un futur millor…

    germaneta aneta

    20 febrer 2011 at 9:44 am

  6. Mai he entès perquè la salut dental no entra dins la cobertura de la Seguretat Social! Sens dubte molts s’hi estan lucrant a base de bé.
    Recordo que Montilla va prometre arreglar això, igual era un acudit, amb la seva cara inexpressiva mai saps quan fa broma i quan no!

    Jo també soc dels que evita trepitjar una consulta excepte quan és inevitable, amb els que costa una neteja bucal sopo al millor restaurant de barcelona dos cops!

    Arqueòleg Glamurós

    20 febrer 2011 at 12:01 pm

  7. UUUI, els dentistes, quina por!! Es forren, ja ho deia la cançó “tu que eres tan guapa y tan lista, tu que te mereces un prínciper o un dentista” És millor anar buscant fins que en trobes un d’honest, és com els tallers de cotxes, a la mínima et volen canviar les quatre rodes!

    Felicitats per la qualitat de la saliva! (és la cosa més estranya que he dit mai, però…)

    Reflexionem-hi

    21 febrer 2011 at 1:21 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: