..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Amic Gadafi.

with 13 comments


Líbia no és Iran.

La brutal massacre que està infligint el règim libi al seu poble, és una salvatjada inapel·lable. Tot el que es viu des de fa temps a Líbia mereix molt més que els miserables comunicats que es preparen amb una parsimònia infinita des de occident.

El Consell d’Europa condemna la repressió contra els manifestants pacífics a Líbia i mostra el seu rebuig a la violència i a la mort de civils”, ”cal respectar la llibertat d’expressió i manifestació de manera pacífica, ja que son drets que qualsevol ésser humà ha de tenir i han de ser respectats”. Això és el que sembla que serà tot el que es digui i es faci des de Europa, n’estic ben segur que en Gadafi i la seva cleptocràcia patrocinada i promoguda per occident ens estaran agraïts.

Els pobres ciutadans libis pateixen el genocidi i la tallada total de les seves comunicacions mentre Trinidad Jiménez diu que està preocupada pels espanyols que hi ha a Líbia (els que treballen a REPSOL ja son a casa…), el seu homòleg italià Franco Frattini fa una crida al diàleg per “salvar les diferències”. Mentrestant el genocidi segueix, la calculada “no intervenció” occidental i la minimització del que està passant segueixen el seu curs.

El que mai sabrem és que passaria si aquests fets es produïssin a l’Iran (o a Venezuela, o Cuba), allà al mig de “l’eix del mal”, però ja se sap, a l’amic Gadafi i als seus gasoductes no se’ls poden condemnar públicament, hem de mantenir “els nostres” privilegis a la zona.

Els que ja som una mica grandets recordem els bombardeig per part dels avions nord-americans del palau presidencial d’en Gadafi, els manifestants libis poden estar agraïts, de moment no hem enviat avions a bombardejar-los, ens conformem amb mirar cap un altre banda mentre busquem substitut a Gadafi, això si, un substitut que s’hi assembli força.

Més info interessant:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Gadafi/mima/dirigentes/otros/paises/contratos/jugosos/elpepuint/20110209elpepuint_27/Tes

I un “cable” d’aquells altres dolents anomenats Wikileaks:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Cable/EE/UU/explica/Gadafi/participa/politicas/sensibles/regimen/elpepuint/20110209elpepuint_28/Tes

Advertisements

Written by MadeByMiki

22 febrer 2011 a 10:14 am

13 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. És una barbaritat, que per altra part tampoc ens ha d’estranyar tant.
    Gadafi fa de Gaddafi i res més.
    Aquests darrers anys, entre Europa i EEUU l’han mantingut a ratlla en base a convenis i acords comercials.
    Els interessos del Petroli i del Gas fan que Europa no prengui partit obertament. El primer és el primer…, el negoci, és clar.
    Fa uns pocs anys Líbia i Itàlia varen signar un acord de comerç preferencial, en base al qual el 37% de les exportacions de Líbia van a Itàlia i el 19% de les exportacions d’Itàlia es converteixen en importacions per part de Líbia.
    Tothom ha oblidat el Gaddafi terrorista. Ara torna a mostrar la seva autèntica cara.

    Tomàs

    22 febrer 2011 at 9:06 pm

  2. I no perdem de vista que, mentre tant, el preu del petroli segueix pujant!

    Tomàs

    22 febrer 2011 at 9:08 pm

  3. aviam quant triguen a posar un altre fill de puta igual de malparit, però més discret

    Pons

    23 febrer 2011 at 8:46 am

  4. Gaddafi s’atrinxera i adverteix que combatrà la revolta fins a l’última gota de sang (i em temo que no parla de la seva) / El ministre d’interior libi dimiteix i insta l’exèrcit a unir-se al poble. Això vol dir que encara es pot tenir esperança en la consciència?

    Montse

    23 febrer 2011 at 11:10 am

  5. gràcies pels links!!!és molt vergonyosa la hipocresia d’Occident. Amb un paper ja estàn tranquils…i a més un paper escrit només quant ja la societat “ho demana” i no poden fer la vista grossa

    Lu

    23 febrer 2011 at 12:34 pm

  6. Si és molt més fàcil, home!!!
    Quan Líbia encara no habia descobert ni la meitat dels seus recursos gasístics i petrolers, allà pels anys 80-90, i tot el que trobava ho nacionalitzava i ho barrava a les mans estrangeres, llavorens Gaddafi mereixia ser bombardejat i assassinat.
    Quan Gaddafi va veure que la continuïtat del seu règim estava assegurada si deixava els recursos energètics en mans forànies, com passa ara, el dictador ja no és l’objectiu de res més enllà d’unes típiques condemnes diplomàtiques.
    En política internacional no hi ha moral, només interessos. I sinó, penseu en si esteu interessats en veure el barril de petroli a 140$.

    minosabe

    23 febrer 2011 at 3:48 pm

    • Je, je, ja sabia jo que en “minosabe” sintetitzaria tot el que s’ha dit amb rius de tinta per tots els diaris del món. Gràcies!

      MadeByMiki

      23 febrer 2011 at 4:04 pm

  7. el que expliques al post m’ha recordat quan primer a la guerra civil i despres a la dictadura espanyola, tot Europa va mirar a una altre banda el que passava i el dictador va durar 40 anys i va morir al llit…

    Salvador

    23 febrer 2011 at 9:00 pm

  8. Like they say, “shit happens”. Hi ha gent més desafortunada…

    ahse

    23 febrer 2011 at 9:57 pm

  9. La dreta s’excusa en que sense dictadors podrien guanyar les eleccions grups religiosos radicals… com si a Israel, Polònia i EUA això no passés ja!
    Per sort les revoltes semblen imparables!

    Arqueòleg Glamurós

    23 febrer 2011 at 10:24 pm

  10. Occident sempre tant fals. Fins fa 4 dies tots els dirigents no dubtaven en rebre les visites de Gadafi fins que la poblacio els ha hagut de recordar com son..

    Anomenatinutil

    25 febrer 2011 at 11:24 am

  11. No he entès mai com un ésser humà pot mirar cap al costat, desviant la mirada de quelcom que està passant. =:o( Un exemple soc jo mateixa: aquesta setmana, un segurata m’ha impedit d’entrar de bones a primeres a la meva agència bancària aquí a Brasil i m’ha demanat que buidés la bossa mentrestant ell ja tenia la seva mà a la pistola, per si d’un cas jo decidia fer qualsevol moviment sospitós. Tots els del costat, vam fer veure que no ho veien. Fa unes setmanes, mentrestant esperava l’autobús, vaig veure que tres policies apallissaven un senyor indigent i li llençaven gas pimienta al carrer sense que ell hagués ni tan fet res. Què vaig fer jo!? Vaig mirar cap a l’altre costat i només volia que cap dels policies s’adonés que jo els havia vist. Por en aquesta situació, ràbia en l’altre. BRASIL.

    Estic absolutament d’acord amb tot el que diu en Miki… però crec que abans de parlar d’éssers abstractes com l’Estat, hem de nosaltres: qui serà el reflex de qui!? =:o(

    Kuka

    26 febrer 2011 at 8:50 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: