..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

“Este no nos interesa”

with 20 comments


Avui he pogut escoltar al “Versió Rac1”, diversos catalans residents al Japó molt ofesos pel tracte sensacionalista que es dóna aquí de la tragèdia humanitària que pateixen. Resulta que han rebut un tracte vergonyós per part dels medis espanyols. Un dels exemples que han donat és increïble, algun d’ells al rebre una trucada de Tele5 preguntant com vivien aquells moments de crisi a Tòquio responia que “amb total normalitat” i seguidament sentia com el seu interlocutor i algun company deien “este no nos interesa”.

És evident que la situació a una gran zona del Japó és terrible, que el que pot passar a la central nuclear de Fukushima i a la seva zona d’influència pot ser dramàtic, però no per això cal caure en un periodisme inhumà i que tan sols busca la pornografia emocional.

Aquí us deixo la carta oberta que han redactat un grup de ciutadans espanyols residents a Tòquio al respecte.

Carta pública als medis.

Aquest missatge ha estat enviat a diversos medis de premsa escrita, televisió i ràdio espanyols per part de diversos espanyols residents al Japó.

Som un grup d’espanyols que actualment està vivint a Japó, ens hem proposat escriure aquesta carta pública als medis amb la intenció de criticar la forma en que el periodisme està tractant les notícies sobre el terratrèmol, el tsunami i els posteriors problemes en la central nuclear de Fukushima i Japó en general.

Multitud de medis estan transmetent una situació d’inseguretat que no es correspon amb la realitat a ciutats com Tòquio. El govern està informant els ciutadans sobre el que succeeix a la central nuclear de Fukushima les 24 hores del dia i, segons aquesta informació, no hi ha cap perill immediat. Afegint, ja sigui dit, que hem hagut de apanyar pel nostre compte i informar-nos els uns als altres entre els espanyols i amb gent d’altres països de parla hispana ja que la nostra pròpia Ambaixada Espanyola semblava no estar en “servei”.

Per culpa d’aquesta desinformació i exageració, molta gent (entre elles, sobretot les nostres famílies), està preocupada de manera innecessària pel que està passant al Japó.

Amb aquesta carta, volem enviar un missatge al periodisme a Espanya perquè deixin el sensacionalisme de banda i informin adequadament fent servir únicament informació contrastada.

Atentament:

– Amadeu Branera
– David García
– David Lozano Lopez
– Diego Gonzalez
– Nuria Galán
– Mireia Moreno
– Jordi Olaria
– David Solanes
– Ana Sora Sangüesa
– Silvia Gummà
– Marc Bernabé
– José Ramón Pastor
– Miguel Ángel Ibáñez Muñoz
– Guillermo Navarro Romero
– David García Vázquez
– Diego Boscá
– Beatriz Prieto
– Adrián Navarro
– Pablo García-Lluis Ramírez
– Ruben Freixas Garcia
– Daniel Marcos Perujo
– Roger Civit Contra
– Gabriel González Maurazos
– David Gonzalez Gutierrez

http://www.nipobloc.com/2011/03/carta-abierta-los-medios-espanoles.html

Anuncis

Written by MadeByMiki

17 Març 2011 a 11:18 pm

20 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Sí, hi ha un problema dual però centrat en els medis de comunicació: manipulació a tope i, per altra banda, sensacionalisme baratíssim.
    Sembla que hi ha grups als que això ja els hi va bé. Per què? Perquè com més bulli l’olla ara, més vacunats quedem per futures catàstrofes i més fàcil serà que ens diguin que aquest és el Big One dels accidents nuclears i que, per tant, no passa res, endavant, ja mirarem més per la seguritat i aquí no passa res.
    El problema de fons no és el debat sí/no de les nuclears. El debat de fons és que no volem renunciar ni a un mil·límetre de la nostra comoditat i seguir espatarrats al sofà o pujar dos pisets en ascensor per sempre més. I això ho pagarem molt car; llàstima que ho pagarem tots, si només ho paguessin els inconscients jo ja hi estaria d’acord.

    minosabe

    17 Març 2011 at 11:40 pm

    • Hi ha un concepte que esmentes al teu comentari que mereix un post (o dos), “la vacuna”, val la pena aprofundir-hi perquè crec que és la tècnica de manipulació social que més patim i de manera totalment planificada.

      Gràcies pel comentari.

      MadeByMiki

      18 Març 2011 at 12:02 am

  2. Fan fàstig tots aquests mitjants de comunicació

    Pons

    18 Març 2011 at 8:16 am

  3. Tinc dos amics a Japó: un no va sentir res (fins i tot, va sortir a sopar la primera nit per tal de celebrar el seu aniversari) i l’altre va sentir el terratrèmol però va seguir la seva vida amb total normalitat. Ambdós senten el que va passar i creuen que el govern i el poble afectat, es recuperaran en un tres i no res.

    NB Miki, sisplau, sisplau, sisplau, t’ho prego de genolls: quan hagis de publicar conceptes que involucrin Ambaixades, Consultats, falta de “servei”, etc. avisa’m per correu abans que ni obro el post. Es trauma, pur trauma, ho sento! T’arribo a explicar tot el que ja m’ha fet patir aquest cony de “Espanya a l’exterior” en aquesta vida – i les vegades que he vist com tracten la gent gran – i et deprimeixes per no aixecar-te mai més, mai més.

    Kuka

    18 Març 2011 at 10:41 am

    • Gràcies pel aclaridor comentari. Podries fer un post per ajudar a curar aquest trauma, segur que seria interessant que compartissis amb nosaltres aquestes experiències. Mirat-ho com una teràpia…

      Tot i així em plantejaré fer un avís previ per a propers posts 😉

      MadeByMiki

      18 Març 2011 at 11:09 am

      • Acabo de rebre un correu d’una amiga japonesa, que viu a Japó, i he pensat traduir-lo per vosaltres:

        “Hola. Que bé que hi hagi persones sensates… Hi ha gent sortint desesperadament de Japó, com si fossin a llençar una bomba atòmica aquí. Avui sembla que els nivells de radioactivitat estan més controlats, i sembla que estan tenint èxit en els intents d’engegar la planta per activar els refredaments. Infeliçment, els danys del tsunami encara trigaran anys i panys en ser reparats. A lo millor desenes d’anys. Tot hom està col·laborant per tal de que tots es composin d’aviat. Avui estic fins al cap damunt de feina. Però sense protestes. Petons.”

        Kuka

        20 Març 2011 at 11:13 am

      • Estem bojos, els medis de comunicació fent un espectacle de la desgràcia de molts, els pro-nuclears esperant que no passi gran cosa per poder seguir venent la seva “energia segura”, molts antinuclears desitjant que petin els reactors nuclears… ens ho hem de fer mirar això.

        Gràcies pel sensacional comentari-testimoni, és molt aclaridor.

        MadeByMiki

        20 Març 2011 at 11:42 am

  4. Carnassa, només busquen carnassa. Com era allò… “no deixis que la veritat espatlli una bona notícia”. La paraula ètica no deu aparèixer en alguns diccionaris.

    L’altre dia vaig llegir això: http://www.ara.cat/comunicacio/Ana-Rosa-Quinana-Garcia-Mari_0_445155868.html i no estaria malament que uns quants hi anéssin al darrera. Per higiene mental, més que res. La seva i la nostra.

    Montse

    18 Març 2011 at 4:14 pm

    • Bon link, si ho veiés a una pel·lícula diria que és massa exagerat per ser creïble, però la trista realitat supera a la ficció i de molt!

      MadeByMiki

      19 Març 2011 at 1:42 am

  5. Jo hi tinc una companya de classe al Japó per estudis. Afortunadament es troba a la costa oest i lluny de la zona més afectada. Porta més de 6 mesos allà i a final de març tenia previst tornar un parell de setmanes a Barcelona. Ara es troba que la universitat ha cancelat tots els intercanvis amb el Japó i li ordenen no tornar, ordres del rector aparentment.

    perplexa1

    18 Març 2011 at 4:28 pm

  6. Pel que he pogut veure el que ha passat no és pas cap broma, ni de lluny. És una autèntica catàstrofe i encara pot empitjorar.

    Això no treu per reclamar el nostre dret a disposar d’una informació veraç, contrastada i professional.

    S’ha de saber trobar un equilibri. Aquell punt que reculli el que ha passat, però també expliqui la realitat des d’un punt més general.

    Si un periodista explica o ensenya un cas puntual, particular, ha d’avisar. Hem de saber que no és una situació general.

    Després tenim aquells periodistes (?), agències de notícies o cadenes de televisió que solament busquen o fins i tot manipulen la realitat per presentar-la segons els seus interessos, que no són altres que aquells que pensin aconseguiran més audiència o més diners en vendre-la.

    Vaig veure l’entrevista que li feien a aquella dona asseguda al terra per un programa de la tele (el que diu la Montse) i són un clar exemple de manipulació, clarament perseguible per la llei, al meu entendre.

    Tomàs

    19 Març 2011 at 12:53 pm

    • No som insensibles per casualitat, el sensacionalisme és una vacuna contra la nostra empatia.

      MadeByMiki

      20 Març 2011 at 12:30 am

  7. Ahir divendres em vaig despertar amb febre, el que va fer que em quedes a casa, com que no tenia res a fer a mig matí vaig posar la televisió i l’esperiecia va ser totalment decebedora, com tractaven les noticies, tot eren desgracies, i com escollien els entrevistats, ens els pocs minuts que vaig veure la AR van parlar d’un assassinat entrevistant a l’home que va trobara el cadaber ¿calia aquest testimoni i les preguntes escabroses?
    Així es com es fa la televisió en aquest país i el cas del tractament de la crisis al japó no en pot ser l’escepció. perque ningú no parla de com el poble a reaccionat, de forme ordenada, seguint amb la seva vida, solidaritzan-se la part del país no afectada estalbiant energia, per solidaritat i no per obligació.

    joeyllagrima

    19 Març 2011 at 4:32 pm

  8. De l’eterna discussió sobre si els mitjans de comunicació fan el que la gent vol o es al reves, recordo que fa anys (potser a principis del 90) em va sobtar que va haver-hi un mes on el programa mes vist de la TV era una sèrie de pel•lícules del Paco Mtez Soria. La realitat era que TVE programava aquestes pelis un dia de la setmana que la resta de cadenes havien considerat fluix (potser un dimarts) i no oferien cap plat fort. Per tant, davant d’una competència baixa, aquestes pelis assolien un share molt elevat.
    Crec que el sensacionalisme es basa en els baixos costos. Qualsevol industria vol vendre mes i a menor cost. Fer un telenotícies sensacionalista implica menys rigor i per tant mes barat. Si els ingressos per publicitat son els mateixos que un telenotícies seriós, els beneficis son més elevats.
    Vaja, aquest es el meu punt de vista.
    Salut.
    Vaja, aquest es el meu punt de vista.
    Salut.

    SalvadorPla

    20 Març 2011 at 12:02 am

    • Doncs ben mirat aquesta pot ser una part del problema, de fet tan sols cal posar la tele a qualsevol hors.

      MadeByMiki

      20 Març 2011 at 12:34 am

  9. Una mica relacionat amb el que denunciava jo la setmana passada. El sensacionalisme ens envaeix, i el cas de telecinco és el més vergonyós i patètic de les grans cadenes estatals. Vas veure el tracte que van dispensar els de l’Ana Rosa a la dona de Santiago del Valle del cas Mari Luz?

    http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/221989/antena-3-declarara-por-el-caso-mari-luz-sin-fusion-con-la-sexta

    Tot plegat és patètic…

    caleglin

    21 Març 2011 at 1:47 am

  10. Puagh, després de veure allò de l’Anna Rosa Quintana per l’APM ja m’ho crec tot!!

    Reflexionem-hi

    21 Març 2011 at 4:50 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: