..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Slayer “Reign in Blood”

with 12 comments


Allà es van trobar per fer una banda dos nord-americans, un xilè i un cubà. Eren els principis dels anys vuitanta, i volien formar una banda diferent a la zona de Califòrnia, a aquella època abundaven les bandes de heavy rock glamurós i amb més maquillatge que Lady Gaga, però també un nou tipus de música estava naixent. La cara oposada a aquest glamour i al costat més soft, era la nova música que va néixer de la trobada del Heavy Metal i El Hardcore Punk més dur. El virtuosisme del Heavy Metal i el compromís, la velocitat i actitud salvatge del Hardcore van fusionar-se per crear un nou estil, el Thrash Metal.

El seu primer disc va ser auto-finançat per la banda, abans les coses normalment anaven així, les discogràfiques no arriscaven ni cinc, tan sols apareixien per recollir els beneficis. Estic parlant de la més gran de les bandes, Slayer i del seu primer disc, “Show no Mercy”, un disc encara amb un so i actitud molt més heavy que Hardcore. Se’n van vendre uns 20.000 als Estats Units i la mateixa xifra per a la resta del món.

El seu segon disc, “Hell Awaits”, va ser un dels predecessors estètics i musicals d’un futur estil de molt èxit, el Death Metal, un estil i filosofia que mereix un post a part.

El seu tercer disc, “Reign in Blood” és sense cap mena de dubte el punt culminant del gènere Thrash, tan sols cal escoltar “Angel of Death” ho té tot, canvis de ritme, riffs immensos, velocitat, tècnica, una lletra polèmica… ja se sap, parlar de Mengele i no parlar malament d’ell, sempre porta polèmica. Segons la banda, no és que siguin filo-nazis, però com que sempre han buscat el costat fosc de la ment humana el nazisme, els assassins en sèrie i altres brutalitats. Si “Hell Awaits” tenia unes lletres satàniques i un tempo força baix “Reign in Blood” és velocitat pura, violència sense descans i lletres escabroses, tot això en un disc de 29 minuts que s’escolta d’una tirada i que et deixa totalment exhaust.

La banda ha tingut problemes legals, com sempre es tracta de algun assassinat atribuït a la seva influència, però aquests problemes han estat tan habituals en tot tipus de bandes que això tampoc és massa important.

Encara recordo aquella cinta de cassette de metall (les mes cares i amb millor só), allà i tenia a la “cara A” el “Reign in Blood” i a la “cara B” el primer disc de’n Joan Amèric. Com podeu veure els meus gustos musicals son molt variats…

Com a curiositat i per fer un tast us deixo la darrera cançó del disc “Reig in Blood” anomenada ves per on “Raining Blood” en la versió original de Slayer i en una altra curiosa versió de Tori Amos.

Potser és demanar molt, però el podeu escoltar integre, amb la ment oberta i sense prejudicis?


Written by MadeByMiki

24 Març 2011 a 11:48 pm

12 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Miki, a mi, no cal que em demanis escoltar Heavy Metal, Hardcore Punk o fusions similars sense prejudicis, amb la ment oberta i en la íntegra. Això em tele-transporta a la meva adolescència i, tot i que seria massa dur viure-la dos vegades si pogués, em quedo penjada de les memòries que m’acompanyen i il·luminen el meu camí.

    Kuka

    25 Març 2011 at 3:54 pm

    • Que bonic, doncs la meva adolescència també vatenir aquesta banda sonora tan extrema. Volia fer un “remember”…

      MadeByMiki

      27 Març 2011 at 8:35 am

  2. Ok, he fet els deures: he aparcat prejudicis (si és que en tinc), he obert la ment i he escoltat els dos enllaços sencers (fins i tot el rotet), i escric el comentari per dir que m’he quedat sense paraules i que sort que tinc la webcam desactivada perquè sinó t’hauries fotut un fart de riure a les meves costelles. Però un fart, eh!

    Montse

    25 Març 2011 at 5:20 pm

    • Ho puc entendre, si no estàs acostumada a Slayer i altres bandes similars el xoc pot ser una mica fort. Aquest tipus de música m’agradava tant que als finals dels anys 80 tenia un grupet i era el que tocàvem, per desesperació de veïns i coneguts…

      MadeByMiki

      27 Març 2011 at 8:44 am

  3. Sí. El puc escoltar integre, amb la ment oberta i sense prejudicis. I em quedo amb la mateixa sensació, la de sempre, que la música de la cançó és molt bona i energitzant, i que el cantant li aportaria molt si es quedés callat. És a dir, anem a veure: vols dir que les teves orelles no noten la discordança entre la instrumental i la veu humana? De debò? Escolta-la un cop més, tot seguit. Vols dir que les teves orelles no noten la discordança entre la instrumental i la veu humana? De debò? Escolta-la per la tercera vegada. Encara no notes res? *** Ves-hi al youtube llavors i escolta això:

    Torna al Reign in Blood. Escolta-la. Encara no notes res? Salta a l’instrucció marcada amb ***.

    Quan surtis del cicle m’entindràs.😉

    Per mi que la única gana de violència que pot despertar la tal cançó és la de matar al cantant perquè deixi d’espatllar la música dels seus companys. La lletra no crec que tingui tanta importància, al no ser que qui escolta sigui una persona sorda. Tampoc no crec que n’hi hagi realment la necessitat de pervertir la música amb paraules, ja que la primera va afectant directament (i molt més eficient) els sentits, mentre les paraules han de passar per filtres varis i estar processada abans d’arribar a tenir cap efecte.

    Per cert, la versió de Tori Amos és depriment.

    ahse

    26 Març 2011 at 12:32 pm

    • M’agrada Mozart, i sense cap mena de dubte el seu cantant no desafina gens… tot i així prefereixo Tchaikovsky, hi ha gustos per tot.
      Respecte a Tom Araya, el baixista i cantant de Slayer, te una tècnica vocal (no te’n enfotis, que t’estic imaginant…) molt de heavy clàssic i jo no el trobo tant monstruós, va a gustos.

      M’ho he passat de conya llegint el teu comentari, i tot i que discrepo de la teva opinió, la entenc i conec molta gent que també creu que els cantants perverteixen la música, no és el meu cas però ho trobo ben respectable.

      Salut !!

      MadeByMiki

      27 Març 2011 at 8:53 am

      • Pel que veig has surtit del cicle degut a alguna interrupció imprevista que no t’ha deixat acabar-lo de manera normal.😀

        Referent al cantant de Slayer, n’hi ha molts al heavy que no molesten com ell, la veritat és que no arribo a entendre perquè ho fa. Personalment, penso que si algú decideix obrir la boca per fer música, les ones acústiques que n’hi surten no s’haurien de percebre com a soroll. Mira aquests, per exemple:

        Es nota una diferència, oi? Aquests canten!😉

        ahse

        27 Març 2011 at 1:15 pm

      • M’han semblat una còpia barata de Rammstein amb una mica de maquillatge, com a mínim Slayer van innovar fa 25 anys, aquests DeathStars no em diuen gran cosa.

        Avui però em ve més de gust això:

        MadeByMiki

        27 Març 2011 at 10:07 pm

      • Wow! Una cançó on les lletres importen…😀

        ahse

        27 Març 2011 at 11:16 pm

  4. Hola Miki.

    Aquesta banda no està entre les meves top ten, però estic acostumat a sentir molt tipus diferents de música.

    Així i tot, era més de Guns and Roses i AC/DC, malgrat no feien la mateixa música que Slayer.

    Tomàs

    26 Març 2011 at 8:42 pm

    • Ho puc entendre, però no et pots arribar a imaginar el que es gaudeix fent una música similar (salvant les distàncies, no teníem tant de talent…), era fantàstic. Com m’agradaria tornar a aquells 17 anyets…

      MadeByMiki

      27 Març 2011 at 9:04 am

  5. No se perquè, però no t’imaginava amb aquests gustos musicals!! Però tot sigui dit, en això coincidim al 100%

    anomenatinutil

    30 Març 2011 at 9:20 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: