..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Els prudents, les veritables víctimes ocultes de la crisi.

with 23 comments


Hi ha poques coses que em semblin més desesperants que la situació d’una bona part de la nostra ciutadania, no estic parlant tal i com s’acostuma a fer habitualment dels desnonats, arruïnats i endeutats de per vida. Aquests tot i la seva desgràcia tenen el seu lloc als medis de comunicació, la seva situació és coneguda i en certa manera utilitzada per totes bandes, se’ls posa com a exemple de la crisi i com a justificant de l’endeutament de totes les nostres institucions.

És ben senzill fer sentir a tothom partícip d’aquella bogeria de l’endeutament, un endeutament que ara no es pot pagar sense uns sacrificis descomunals. Però és molt cansat el sentir mil i una vegades allò de “el govern s’ha endeutat per sobre de les seves possibilitats tal i com ho han fet les famílies”, o “tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”. Intencionadament s’oblida que una part més que significativa dels ciutadans ni s’han endeutat per sobre de les seves possibilitats, ni s’han comprat grans cotxes i cases, ni han anat de vacances demanant diners a crèdit per a pagar-les.

Les coses per molt que insisteixin no han anat així, molta gent ha viscut perfectament d’acord amb els seus ingressos, no s’han sobre-endeutat i ara veuen amb desesperació com els hi cau al damunt tota la merda que ells no han ajudat a crear. Ara les retallades i els problemes son per tots, aquests prudents ciutadans no han especulat, no han demanat més del que podien tornar, no han gaudit de luxes innecessaris, però avui viuen amb el malestar de veure com els responsables de la situació actual, els ineptes que van deixar que això passes i els bancs que van estafar de manera premeditada i criminal a milions de ciutadans envejosos i cobdiciosos no tal sols no paguen pel que han fet, sinó que son rescatats amb els diners dels més prudents i sacrificats.

La sobre-taxació dels habitatges, la corrupció generalitzada, les hipoteques al 120%, els swaps, la especulació, la des-regulació, tot això els ha sortit gratis. I a sobre ens hem de callar quan sentim que “tots” hem especulat, ens hem endeutat massa i vivíem per sobre de les nostres possibilitats.

Molts ciutadans anònims i sense gaires coneixements d’economia han gestionat molt millor les seves economies que totes les seves institucions presumptuoses i carregades d’experts que tan sols han demostrat la seva trista ineficàcia. Això si, aquests personatges son els que ens administren la recepta per sortir de la crisi, la cosa te conya.

I desprès d’aquest discurs no me’n puc estar de recomanar-vos un documental, es tracta de “Inside Job”. Aquest indispensable documental ens explica com aquesta crisi que avui patim hauria estat perfectament evitable, però des de els anys 80 se la anat fent créixer de manera premeditada amb una des-regulació que ha resultat criminal pels pobres ciutadans. Aquesta enorme crisi on ningú dimiteix per la seva incompetència, on ningú és empresonat tot i el frau creat. I així anem avui, veient cada dia com el pes de la crisi cau sobre els ciutadans mentre empreses com S&P l’any passat va tenir un increment dels beneficis de un 38%.


Advertisements

Written by MadeByMiki

30 Març 2011 a 8:26 am

23 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Ja ho pots ben dir. A mi m’han estisorat el sou i no tinc la culpa de la mala gestió de l’administració i del fet que hagin pensat que enlloc de gestors eren especuladors (i no segueixo per si de cas hi ha roba estesa). En tot cas, el pecat és d’uns quants i la penitència per a tots. Molt injust.

    Montse

    30 Març 2011 at 12:15 pm

  2. O sigui que per culpa d’alguns ho paguem tots? No ho entenc, vols dir que vivim en una societat injusta? No pot pas èsser.

    Pons

    30 Març 2011 at 1:33 pm

    • Però no pateixis, aviat els Estats Units i els seus aliats faran una operació anomenada “Justícia al Atardecer” i assassinaran a tots els responsables de la crisi.

      MadeByMiki

      30 Març 2011 at 3:48 pm

  3. Algú ho havia de dir!

    perplexa1

    30 Març 2011 at 3:10 pm

  4. Lo més increïble és que aquests paios (em refereixo als financers i economistes liberals) són els que aconsegueixen que ens barallem entre nosaltres i ens neguen drets inalienables com el de vaga. Els mateixos que van dir que la globailització econòmica era necessària i molt positiva, els mateixos que parlen de desregular el mercat laboral, els mateixos que van atiar a la gent perquè s’endeutés, són els que fan servir els seus altaveus mediàtics perquè anem en contra dels treballadors d’AENA quan convoquen una vaga per mirar d’assegurar els seus llocs de treball (a sobre amb la barra de dir que escolleixen les pitjors dates per fer-la, com si anar de vacances fós un dret fonamental i una necessitat bàsica), en contra dels funcionaris perquè tenen el “lloc de treball assegurat” (com si no hi hagués funcionaris suspesos d’empleo i sou de per vida, sense dret a indemnització ni atur i, per cert, molts d’ells secretaris d’ajuntament que es van negar a endeutar-se en excés i els hi va caure l’expedient a sobre), en contra de les “subvencions” a la indústria, a les energies renovables, quan després ells demanen calers a manta al FROB, el FGD i tota mena d’instruments per tapar forats als bancs, regits per economistes que “tan en savien” i ens donaven lliçons de lo meravellós que era el sistema i el gran futur que ens esperava si feiem cas de les seves regles de joc.

    minosabe

    30 Març 2011 at 7:10 pm

  5. Em nego a pensar que les cúpules de poder i els economistes amb informació global o de grans imperis industrials no sabessin el que podia passar, el que estava passant o el que estaven provocant que passes.

    Abans es quedaven pel camí persones anònimes, després empreses petites i mitjanes, després algunes grans corporacions especuladores i fins i tot algun banc. Ara comencen a caure països sencers. Caminem cap a un món més petit, en el sentit de que serà dominat per un conjunt de països poderosos?

    I tens tota la raó quan dius que una gran part de la població que ha viscut d’acord amb les seves possibilitats ara es troba en mig d’una situació que l’arrastra sense miraments.

    Tomàs

    30 Març 2011 at 8:39 pm

    • Aquesta “moto” que ens volen vendre no hi ha qui se la cregui, ens van prendre el pèl i segueixen fent-ho a diari…

      MadeByMiki

      30 Març 2011 at 9:30 pm

  6. Què bo el final d’aquest trailer! Els lladres ordinaris també diuen que no tornaran a robar, hahaha

    ahse

    30 Març 2011 at 10:36 pm

  7. Sublim. Es podria haver dit amb més mala llet, però no més clar.

    I el documental, obligatori!

    jordi

    30 Març 2011 at 10:55 pm

    • Gràcies maco, després de llegir això ja me’n puc anar a dormir.

      I repeteixo el mateix que dius: el documental, obligatori per a tothom!!!

      MadeByMiki

      30 Març 2011 at 10:59 pm

  8. Bueno miki! t’has despatxat a gust? a mi també se’m queda el cos bé després d’una arrojada com aquesta. Molt bo i punyent!
    Tinc un cosí germà de 40 anys amb cancer terminal.
    Amb això només vull dir que “ells” han aconseguit que en s preocupem més per les nostres situacions financeres i propietats que no pas pel importa a la vida real.
    Hi ha un concepte que vaig aprendre fa poc: VIU-TE!
    Si ens haguessim viscut com cal no permetriem que ens manipulessin. Només ens cal aprendren a fer-ho.
    Llegir el post de Mosaic ens ajudarà.
    http://trt2009.wordpress.com/2011/03/30/el-reptil-que-portem-dins/

    Se que el misssatge que llanço pot semblar il.lús o demagògic però la nostra vida al fianl és responssabilitat nostra.

    samox

    31 Març 2011 at 7:52 am

    • Gràcies pel comentari, el trobo molt instructiu i en prenc nota, creu-me.

      Respecte al link, en Tomàs sempre parla de coses interessants, i en aquest cas s’ha superat.

      Salut!!

      MadeByMiki

      31 Març 2011 at 12:48 pm

  9. Aquí hi ha molts matisos. És cert tot el que dius, però també és cert que hi havia molts casos (molts més dels que semblava) de gent vivint per sobre de les seves espectatives. Conec el sector bancari prou bé ja que hi treballen diversos familiars, i són incomptables els casos que expliquen de gent demanant préstecs, crédits i el que fes falta per tal de tenir allò que no es podien pagar (cotxassos, cases, roba, el que fos) i sense tenir en compte si podrien o no pagar-ho mensualment. Després, quan es veien ofegats, a contactar amb empreses de crèdits fàcils o a les altres d’ajuntar els deutes.

    Dit això, també és cert que s’està usant massa com a excusa per a tapar els excessos de les altes esferes i les grans empreses. Sembla que tot hagi petat només per això!

    caleglin

    31 Març 2011 at 12:31 pm

    • Conec el tema de la banca i encara recorda aquella època daurada (al voltant del 2004) quan xerrava amb una amiga i banquera que estava desesperada pel que li obligaven a fer i dir a diari, així com pels canvis salvatges que estava fent el seu sector.

      Si ella ho veia i jo també no em cola que la sorpresa fos tal.

      Respecte als endeutats crec que comparteixen (o així hauria de ser) la responsabilitat amb els que els hi van deixar fer-ho.

      MadeByMiki

      31 Març 2011 at 12:53 pm

  10. Ja m’havien recomanat el documental però encara no l’he vist (l’acabo de posar a la meva llista de pendents ara mateix!). A que no t’ho creuràs qui me’l va recomanar!? Una alumna que treballa a la banca, vull dir en el top de la banca. Paradoxa.

    Faig part d’aquest grup de ciutadans anònims que no tenen gaire coneixement d’economia però que gestiona bé la seva economia. Recepta!? Vaig escriure un post sobre això, i en el qual afegeixo un vídeo que més didàctic no pot ser.

    http://kukarosello.wordpress.com/2010/09/07/esclavos-del-dinero/

    NB “Tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”. Miki, et felicito pel post: si t’arribo a explicar com em molesta aquestes generalitzacions! =:o(

    Kuka

    31 Març 2011 at 1:02 pm

    • Sembla que la frase: “Tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” sigui innocent, però amaga molta mala llet. Que fàcil ho tenen alguns per espolsar-se les culpes i empastifar-nos a tots. Un innocent mai diria una frase com aquesta a no ser que es tracti del típic lloro que repeteix tot el que sent per la tele…

      Gràcies pel comentari Kuka, me’n vaig a veure el link que em suggereixes.

      MadeByMiki

      31 Març 2011 at 1:16 pm

      • No he resistit tornar a la conversa: la persuasió del llenguatge parla més alt que els meus tres cervells junts (o serà que és tot just a l’inrevés!?).

        L’ús indiscriminat dels pronoms personals amaga molta, però molta, mala llet i em sorprèn com la majoria l’adopta inconscientment. Tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats!? No, tots no!! Ja es hora que aprenguem a donar nom als bous!! Sense fer això, alcem el tema al transcendentalisme i allà ell es queda sense que ningú pugui arribar a pensar-lo.

        Un exemple més d’anar per casa: “Tots els homes són uns imbècils”. No. “Vaig sentir que el Fulanito em tractava com una imbècil.” És només mitjançant aquest segon discurs que puc arribar a dialogar i a bescanviar punts de vista amb tu, que em podràs preguntar (ex. Què va passar? Com estàs? Quina va ser la dificultat? Què faràs?) i aportar alguna experiència teva semblant. És només donant noms als bous que baixo a la immanència i arribo, de fet, a compartir raonaments.

        Kuka

        31 Març 2011 at 2:07 pm

  11. Completament d’acord amb el teu post i el documental (que, confesso, no he vist sencer). Desgraciadament és una crisi que es podia evitar, de la que no hem aprés res i en comptes de generar mecanismes polítics per intervenir i socialitzar l’economia, encara retallem l’administració pública. En fi!

    Arqueòleg Glamurós

    31 Març 2011 at 10:04 pm

  12. Només he passat per deixar enregistrat el que acabo de pensar:

    “El Miki s’ha avançat al Prof. Juan Torres!” =:o) Felicitats!

    Inside Job

    Kuka

    2 Abril 2011 at 4:28 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: