..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for Abril 1st, 2011

Botín pirata a la vista!!

with 13 comments

Teòricament aquest post tenia que anar sobre Fukushima, però un altra noticia ha captat la meva atenció i no me’n puc estar de comentar-la, es tracta de la intervenció del senyor Emilio Botín a la Universidad Pontificia de Comillas.

Després de sentir els seu eufòric discurs i les seves frases memorables, crec que val la pena destacar els conceptes més punyents:

  • “Hemos recorrido un largo camino de 154 años de historia, pero lo hemos hecho siguiendo unos principios muy claros que son los que nos han permitido destacarnos claramente como ganadores en la reciente crisis económica y financiera mundial”
  • El Banco de Santander es el tercer banco del mundo por beneficios, ya que en los últimos cuatro años ha conseguido 35.000 millones de euros de beneficio neto, solo por detrás de dos bancos chinos”
  • Tomando cómo referencia el conjunto de sus activos al cierre del 2010, se alcanzó los 1,3 billones de euros, un 47% más que a principios del 2007 y más que el conjunto del PIB de España”
Ana Patrícia i uns amiguets seus.

Ana Patrícia i uns amiguets seus.

És curiós de veure lo bé que els hi va a alguns amb aquesta crisi, i el que encara em sembla més interessant, la impunitat amb la que presumeixen de ser “els guanyadors de la crisi econòmica i financera mundial”. Clar que ell sap perfectament que els polítics que alguns voten cada 4 anys son els seus subordinats. Que pot convertir aquesta empresa en el seu imperi particular, tal i com a fer anomenant com a hereva a la seva filla Ana Patrícia Botín, aquella senyora que l’any passat va “guanyar” 3,2 milionets d’euros. Que per molt que guanyi pot seguir demanat fons de FED i deixant de pagar pels seus beneficis, i lo millor de tot, que pot operar a tots els paradisos fiscals, sí, sí, allà on tenen 34 societats diferents operant…  i fer tot tipus d’operacions opaques que aquí no passa res.

Ahir la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo) deia que volia ser nacionalitzada, ho sigui que volia compartir amb tots nosaltres les seves pèrdues, son molt amables aquests banquers, si hi ha pèrdues les compartim sense demanar responsabilitats, i si hi ha beneficis ens ho mirem i els felicitem per la seva bona gestió.

Des de sempre s’ha parlat de la separació de poders als estats, no tan sols això no ha estat mai així, sinó que de la clara connexió entre els poders polític-religiós-judicial hem passat a la subordinació de tots al enorme poder empresarial i bancari.

Després del que he escrit, potser és demanar massa la nacionalització de la banca, oi?.