..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for Abril 15th, 2011

Antònia Font, “Lamparetes”.

with 20 comments

Després de passar força temps del seu darrer treball decent, que va ser pel meu gust “Batiscafo Katiuscas”, per fi podem gaudir d’un veritable treball nou d’Antònia Font, es tracta del més que esperat “Lamparetes”. El dia que sortia el disc a la venda vaig poder llegir una sorprenent entrevista amb la banda, dic sorprenent perquè deien el que no diu ningú, alguna cosa així com: ”tenim molt d’èxit de crítica, però venem poc i als nostres concerts bàsicament hi van amics. A veure si ara podem vendre més i tocar davant de més públic”. Em va semblar un excepcional exercici de sinceritat, tot i que no crec que aquest disc de cap manera tingui unes grans vendes i ells vagin a omplir cap gran espai, no dubto gens de que s’ho mereixin, però aquest disc no provocarà cap febre tipus Manel per desgràcia.

De fet aquest nou disc d’Antònia Font desprèn una melangia absolutament incommensurable. La veritat és que no li trobo res de comercial, és un treball difícil d’assimilar, de fet a mi mateix que soc fan d’aquesta banda no m’ha entrat ni molt menys a la primera.

Us deixo amb les meves impressions particulars de cada una de les seves enormes cançons, és tot un plaer escoltar aquest disc i anar descobrint els mil detalls que amaga. Això sí, és un d’aquells discs que han de ser escoltats amb tranquil·litat i els sentits ben desperts.

1. Me sobren paraules. Podria ser una de les cançons amb ganxo del disc, uao, oau, uao, uao, uaoa, uaoa, uao!!.

2. Coses modernes. No, no és la banda sonora de “Emmanuelle”, és una nova cançó d’un estil que recorda al millor Franco Battiato, tota una font d’inspiració de luxe.

3. Islas Baleares. Un nou himne a casa seva, amb tota la gràcia que mai els hi ha faltat. A mi la entrada em recorda molt als grans “The Nits” (grup de pop neerlandès).

4. Abraham Lincoln. Experiment surrealista-oníric.

5. Clint Easwood. Sensacional oda a aquest actor-director al més pur estil Antònia Font, ha estat seleccionat com a primer single.

6. Icebergs i guèisers. Quan les assonàncies sonen tant be és perquè hi ha qualitat, aquests experiments tan sols els hi funcionen a ells.

7. Calgary 88. Una cançó d’amor no pot tenir una lletra més original, impressionant.

8. Pioners. Com és que fan tantes cançons de dos minutets?. El que cal reconèixer és que ho fan de conya.

9. Boreal. Una altra mostra de imaginació i creativitat sonora.

10. Es canons de Navarone. Per a mi una de les cançons més fluixes, tot son gustos.

11. Carreteres que no van enlloc. Oh!, sorpresa, aquesta cançó s’ha fet amb una estructura i un color força diferent al que estem acostumats.

12. Es far de Ses Salines. Més nostàlgia i viatge per tot tipus d’emocions evocadores, que bonic.

13. Sospitosos. Potser aquesta és una de les poques cançons que desprenen una certa alegria vital.

14. Minutos Musicales. No podia faltar la cançó instrumental on en Joan Miquel Oliver juga a tocar com en Mark Knopfler, res a dir.

Aquí teniu tres cançons d’aquest disc, a veure que us semblen:

Written by MadeByMiki

15 Abril 2011 at 9:22 pm