..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Antònia Font, “Lamparetes”.

with 20 comments


Després de passar força temps del seu darrer treball decent, que va ser pel meu gust “Batiscafo Katiuscas”, per fi podem gaudir d’un veritable treball nou d’Antònia Font, es tracta del més que esperat “Lamparetes”. El dia que sortia el disc a la venda vaig poder llegir una sorprenent entrevista amb la banda, dic sorprenent perquè deien el que no diu ningú, alguna cosa així com: ”tenim molt d’èxit de crítica, però venem poc i als nostres concerts bàsicament hi van amics. A veure si ara podem vendre més i tocar davant de més públic”. Em va semblar un excepcional exercici de sinceritat, tot i que no crec que aquest disc de cap manera tingui unes grans vendes i ells vagin a omplir cap gran espai, no dubto gens de que s’ho mereixin, però aquest disc no provocarà cap febre tipus Manel per desgràcia.

De fet aquest nou disc d’Antònia Font desprèn una melangia absolutament incommensurable. La veritat és que no li trobo res de comercial, és un treball difícil d’assimilar, de fet a mi mateix que soc fan d’aquesta banda no m’ha entrat ni molt menys a la primera.

Us deixo amb les meves impressions particulars de cada una de les seves enormes cançons, és tot un plaer escoltar aquest disc i anar descobrint els mil detalls que amaga. Això sí, és un d’aquells discs que han de ser escoltats amb tranquil·litat i els sentits ben desperts.

1. Me sobren paraules. Podria ser una de les cançons amb ganxo del disc, uao, oau, uao, uao, uaoa, uaoa, uao!!.

2. Coses modernes. No, no és la banda sonora de “Emmanuelle”, és una nova cançó d’un estil que recorda al millor Franco Battiato, tota una font d’inspiració de luxe.

3. Islas Baleares. Un nou himne a casa seva, amb tota la gràcia que mai els hi ha faltat. A mi la entrada em recorda molt als grans “The Nits” (grup de pop neerlandès).

4. Abraham Lincoln. Experiment surrealista-oníric.

5. Clint Easwood. Sensacional oda a aquest actor-director al més pur estil Antònia Font, ha estat seleccionat com a primer single.

6. Icebergs i guèisers. Quan les assonàncies sonen tant be és perquè hi ha qualitat, aquests experiments tan sols els hi funcionen a ells.

7. Calgary 88. Una cançó d’amor no pot tenir una lletra més original, impressionant.

8. Pioners. Com és que fan tantes cançons de dos minutets?. El que cal reconèixer és que ho fan de conya.

9. Boreal. Una altra mostra de imaginació i creativitat sonora.

10. Es canons de Navarone. Per a mi una de les cançons més fluixes, tot son gustos.

11. Carreteres que no van enlloc. Oh!, sorpresa, aquesta cançó s’ha fet amb una estructura i un color força diferent al que estem acostumats.

12. Es far de Ses Salines. Més nostàlgia i viatge per tot tipus d’emocions evocadores, que bonic.

13. Sospitosos. Potser aquesta és una de les poques cançons que desprenen una certa alegria vital.

14. Minutos Musicales. No podia faltar la cançó instrumental on en Joan Miquel Oliver juga a tocar com en Mark Knopfler, res a dir.

Aquí teniu tres cançons d’aquest disc, a veure que us semblen:

Advertisements

Written by MadeByMiki

15 Abril 2011 a 9:22 pm

20 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Tinc una amiga mallorquina que m’obliga a anar als seus concerts sota xantatges i amenaces, així que em temo que l’acabaré escoltant!

    Arqueòleg Glamurós

    16 Abril 2011 at 9:20 am

    • Escolta’ls sense prejudicis, segur que els hi trobes alguna cosa que t’enganxi.

      MadeByMiki

      17 Abril 2011 at 3:49 pm

  2. M’encanta el ritme tan animat que caracteritza als Antonia…
    Tot i així els prefereixo abans que Manel, buff quina mania sense fonament que els hi tinc a Manel xD

    Pons

    16 Abril 2011 at 11:04 am

    • Antònia contra Manel?, jo també prefereixo a Antònia, però sense fanatismes ni odis irracionals,

      MadeByMiki

      17 Abril 2011 at 3:50 pm

  3. Estan bé, però no em semblen extraordinaris. A tu sí?

    ahse

    16 Abril 2011 at 11:49 am

    • Sense cap mena de dubtes, no sempre, no en totes les cançons, però de tant en tant son absolutament sensacionals. El seu disc “Taxi”, n’és tot un exemple.

      MadeByMiki

      17 Abril 2011 at 3:52 pm

  4. No en soc fan, però he esoltat amb gust els vídeos que ens has deixat i penso que per a determinats moments, tal i com destaques, són bons d’escoltar.

    Tomàs

    16 Abril 2011 at 11:53 am

  5. Hey, Miki! M’acabes de presentar un altre grup! =:o) Estic escolant el vídeo de “Me sobren paraules” i confirmo que la teva observació és compartida: té gantxo. Escoltaré els demés i el disc: m’agrada donar oportunitats: a veure si em sorprenen gratament.

    Kuka

    16 Abril 2011 at 10:29 pm

    • Et recomano el disc “Taxi”, per a mi és el seu millor treball, a veure si t’enganxen i en gaudeixes molt!

      MadeByMiki

      17 Abril 2011 at 3:54 pm

  6. Això és molt modern per a mi, musicalment soc un fossil. El més modren que tinc és el In Utero de Nirvana. Ara bé, he reconeixer que de la escena catalana actual són de lo millor, segur que quan mhi possi m’enganxen.

    samox

    17 Abril 2011 at 10:33 am

    • Fas be, els artistes morts no deceben mai a ningú, tret d’aquells que tot i morts cada any van traient nous treball inèdits…

      MadeByMiki

      17 Abril 2011 at 3:56 pm

  7. Jo ho reconec: sóc una “incondicional”, és a dir, no sé per què però TOT el que fa Antònia Font (i Joan Miquel Oliver en solitari, també). M’encanta, m’encanta i no sé per què. Són originals en música i lletra i el resultat SEMPRE és d’una bellesa espectacular. I reconec també que la veu i l’accent del cantant m’agraden molt. Per mi hi ha la resta de grups, tots classificats en el seu estil i a dalt de tot i en una categoria pròpia i única Antònia Font. Per mi són el “Michael Jackson” o l”Elvis” en català.

    També sóc de Manel però trobo que amb Manel sí que has de fer un esforç per entrar-hi, te les has d’escoltar amb voluntat. A mi Antònia Font m’entra com l’aigua, sense esforços!!

    Si estàs una mica espantat per aquestes declaracions d’amor, ho sento!!! No m’imaginis com aquelles fans del Justin Biever que van sortir a TV3, eh!! Ja t’ho dic, és que per a mi són espectaculars, ja t’ho deia, una incondicional.

    Reflexionem-hi

    17 Abril 2011 at 1:11 pm

    • No, no estic espantat, al contrari, sempre fa gràcia coincidir amb els gustos. Si encara no t’has escoltat aquest disc, no te’l perdis, és deliciós.

      I si, el cantant (Pau Debon) te una veu molt bonica i el grup és absolutament sensacional.

      Salut!!

      MadeByMiki

      17 Abril 2011 at 3:59 pm

  8. Ningú no podrà dir que estàs ensasellat en un estil (encara em sento en estat de xoc arran del post d’aquells que no tenien problemes de cervicals) i em sembla fantàstic 🙂

    Montse

    18 Abril 2011 at 12:05 pm

    • Slayes i Antònia Font?, perquè no?. Si et dic que jo he tocat des de música tipus Slayer (amb menys talent, això sí) fins a tradicional potser entendries millor aquesta diversitat de sons…
      Gràcies per entendre el que molts no entendran mai…

      MadeByMiki

      18 Abril 2011 at 11:43 pm

  9. M’agrada molt Antònia Font! tinc pendent comprar-me el disc, però ja l’he començat a escoltar gràcies al teu post, té bona pinta. Ja que es debat el tema, a mi manel, també m’encanta. Són compatibles no? de fet dilluns vaig anar al concert i vaig sortir encantada.

    paraulespetites

    20 Abril 2011 at 3:51 pm

    • A mí també m’agraden totes dues bandes, prefereixo els Antònia però gaudeixo amb tots dos.

      MadeByMiki

      20 Abril 2011 at 8:22 pm

  10. Em confesso fan d’Antònia i la veritat és que aquest disc recupera el punt “patxanga” que es trobava a faltar amb Batiskafo, i això m’encanta!

    Parlant de Manel… no trobes que la canço Calgary 88 és com sonarien les lletres de Manel si les musiqués en JM Oliver i les cantés en Pau Debon (amb accent mallorquí)? 😉

    Anna - Betes i Clicks

    20 Abril 2011 at 4:59 pm

    • No hi havia caigut, a mi “Bumerang” dels Manel em recorda a les lletres de Joan Miquel i potser sí que “Calgary 88” té alguna cosa del Manel…

      Tinc devoció per la veu del Pau Debon i pel seu accent, és sensacional.

      MadeByMiki

      20 Abril 2011 at 8:24 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: