..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Jocs de mans a Portugal, il·lusionisme a Espanya.

with 23 comments


Fa 28 anys, en un no tan llunyà 1983 l’economia Portuguesa ja va ser intervinguda pel FMI, pel que sembla aquesta intervenció no ha tingut efectes positius a llarg termini, ja que avui tornen a ser de nou a l’estacada.

Pel que sembla alguna de les mesures aplicades aleshores es tornaran a provar de nou, de moment la que sembla amb més números és la de pagar les pagues extraordinàries dels funcionaris amb Deute del Tresor.

Al fer això es produeix un joc de mans espectacular, per una banda l’estat col·loca el deute que no pot vendre als seus funcionaris i per l’altra s’estalvia un munt de diner líquid que possiblement no té. Evidentment per fer això cal collar una mica més als funcionaris per evitar que protestin i acceptin aquest tipus de pagament, però això segur que no serà massa difícil, amb una mica de pressió i una mica de patriotisme barat segur que acaben cedint…

És absolutament sorprenent el veure com l’estat por fer tota mena de trampes amb els seus súbdits, sembla que tenen via lliure per fer tota la enginyeria financera que els hi sembli, i a més, tal i com ha passat tant a Grècia i Portugal (i suposo que deu passar a totes bandes) es permeten maquillar (o podríem dir manipular) les dades econòmiques sense cap mena de control ni posterior assumpció de responsabilitat ni política ni penal.

I que coi està passant amb Espanya?, doncs crec que tal i com es comenta per moltes bandes [una cordial salutació a www.ecolnomia.tk], Grècia, Irlanda i Portugal han estat intervinguts de manera visible i pública, però com que la economia espanyola és massa gran aquí el que s’ha fet és una intervenció “de facto” però sense anunciar-ho als quatre vents per intentar amagar una caiguda estrepitosa i insostenible per a la Unió Europea. Dit d’un altra manera n’estic ben segur que portem un munt de temps vigilats i dirigits des de fora però fent veure allò tant ibèric de “tranqui, que yo controlo”.

Advertisements

Written by MadeByMiki

28 Abril 2011 a 9:27 pm

23 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. El que dius es totalment cert, qui ens mana es la Merkel, la política del PSOE de Socilista Obrera no en te res de res.

    joeyllagrima

    28 Abril 2011 at 9:38 pm

  2. Crec que ens estàvem comentant els posts l’un a l’altre a l’hora… i sí, Zapatero o Rajoy son unes titelles que tan sols decideixen matisos.

    MadeByMiki

    28 Abril 2011 at 9:43 pm

  3. Pot ser.

    ahse

    28 Abril 2011 at 11:00 pm

  4. Hola Miki,

    Alguns comentaris:

    1. Que avui Portugal estigui com està no té res a veure amb que la intervenció per part de l’FMI de fa 28 anys tingués efecte o no. Si a tu et curen avui un càncer de pulmó i segueixes fumant no pots dir que l’operació del metge no va anar bé, potser hauries d’haver deixat de fumar.

    2. Encara no havia llegit això de pagar sous de funcionaris amb deute. Evidentment és com pagar amb diners del monopoli, dubto que els funcionaris ho acceptin, però sempre em faig la mateixa pregunta, què podem fer? no fa cinc o deu anys, què podem fer ara, i que a més a més funcioni i no s’acabi d’ensorrar el país.

    3. Tens raó que l’estat pot fer les trampes que vulgui als seus súbdits, però aquests bé que es deixen enredar. Els portuguesos no han llegit l'”Assaig sobre la lucidesa” de Saramago? doncs aleshores són ells corresposables del que els passa, com ho som tots als nostres respectius països. Aquí hi ha qui és més culpable que d’altres però ningú és innocent.

    4. Espanya està intervinguda pel directori europeu, no cal anar a buscar grans confabulacions ni teories esotèriques, em fa gràcia cada vegada que algú m’ho explica com si això formés part del tresor més ben guardat d’una organització secreta, angelets… però jo hi afegiria una cosa, sort que hi està!!!

    Salutacions.

    Jaume

    28 Abril 2011 at 11:35 pm

    • Gràcies pel teu extens i raonat comentari, no hi estic d’acord al 100%, però s’agraeix el treball i les ganes de debat.

      El comentari ha trigat a sortir perquè ha estat automàticament marcat com a spam (ves a saber perquè…).

      MadeByMiki

      29 Abril 2011 at 8:49 am

    • Estàs [molt] equivocat. Els nens que neixen dins del sistema SÓN inocents, i amb l’educació que se’ls donarà per poder seguir viu el sistema es convertiran en unes victimes impotents. Fins i tot tu mateix podries ser una victima més. Hi ha mals que es van propagant, i és poc probable que tu de dins del sistema puguis entendre *què* està passant.

      ahse

      30 Abril 2011 at 1:50 pm

      • I per què hauries de ser tu el que estàs en el cert? No ets també tu dintre del sistema? Però m’és ben igual qui està equivocat i qui l’encerta, el que m’importa és que algú aporti solucions factibles, començo a estar [molt] fart de que cada vegada que pregunto què podem fer em diguin ‘ser més bones persones’ o ‘no cometre els errors del passat’, això no em val, com reduïm el deute ara, com reduïm els dèficits ara, com creem ocupació ara, com fem que les famílies que perden el pis no el perdin? Ah, i a poder ser les solucions han de ser factibles.

        Salutacions.

        Jaume

        30 Abril 2011 at 5:40 pm

      • I què et semblaria viure a un món sense diners? Què tal si d’entrada començaries meditar-hi?

        (De moment és només una utopia proposada per gent amb iniciativa que està buscant solucions, et pot revoltar el concepte però has d’admetre que podria ser una.)

        ahse

        30 Abril 2011 at 5:59 pm

      • Per cert, espero que t’adones que els “deutes” són totalment artificials. No has nescut endeudat, eh? Suposadament avui dia tots neixem lliures… però vivim una esclavitud maquillada.

        ahse

        30 Abril 2011 at 6:01 pm

  5. Gràcies per la cita de la meva web, pobrissona, que fa dies que està més abandonada que un avi a l’agost.
    Coincideixo amb tot lo que dius, per bé que la situació és encara més greu de lo que es pensa. La via que proposa el FMI va directe a Berlin, que seria una de les grans víctimes de l’esfondrament de l’euro. Nosaltres, els espanyols, només som la botigueta que els deu més calers del compte i que segueix demanant préstecs per a poder simplement omplir els prestatges i seguir malvenent.
    Per això, si llegim el problema a l’inrevés, n’obtindrem la solució. ¿Qué passa amb els morosos que no tenen res al seu nom, tenen una S.A. de la que depenen uns treballadors i uns creditors i, a més, deuen una burrada? Doncs, senzillament se’ls ajuda a que puguin pagar o, més exactament, a que entrampin a altra gent per a fer “lliscar” el seu deute.
    En altres paraules, si et dec 5.000 euros tinc un problema, però si te’n dec 5 milions el problema el tens tu, que quedaràs paralitzat pel deute i m’has d’ajudar per a cobrar.
    En aquests moments el deute ha “lliscat” i encara ho segueix fent als funcionaris, a les infraestructures i als treballadors precaritzats. La solució passaria per aturar aquest “lliscament” (fórmula: deixar de consumir tot allò que no sigui de primera necessitat), cosa que paralitzaria l’economia i faria que Espanya es percebés com un problema major, forçant una “renegociació” del deute. El gran problema són els “nostres” bancs, que no són realment nostres perquè fan el seu negoci a l’estranger i allà es consoliden. Ells manen, i molt, perquè juguen amb la por d’uns quants a perdre uns quants milers d’euros d’estalvis. A Islàndia no han sentit majoritàriament aquesta por. Ara s’està amenaçant amb els tribunals internacionals als islandesos, però si mantenen la seva negativa a pagar no els poden fer més que un nus a la cua.
    Aprenguem una mica de tot això.

    minosabe

    29 Abril 2011 at 5:06 pm

  6. Interessant post Miki!

    Crec que això de la intervenció a distància és tant cert, que en les properes eleccions generals a Alemanya ja podrem fins i tot votar.

    Pobres funcionaris els de Portugal. Quin pal. En aquí potser decidiran donar peces de la vaixella dels Reis. A tu una cullereta de cafè, en a tu un got…

    Tomàs

    29 Abril 2011 at 6:23 pm

  7. Ahse,

    Et responc aquí perquè més amunt no puc.

    Només et puc dir que esperava aquest tipus de respostes ‘viure en un món sense diners’, perfecte, però baixant a la realitat, com donem feina als 20 milions d’aturats? Està molt bé parlar d’utopies però els problemes d’ara no es resolen amb utopies.

    Sobre el que dius dels deutes hi estic d’acord, no, no naixem endeutats, però ara mateix tenim uns problemes amb l’endeutament brutals, vinga, què fem? No, no naixem endeutats i si ahir haguéssim fet no sé què avui passaria una altra cosa, d’acord, però què fem? com reduïm el deute i mantenirm els serveis socials? com reduïm els dèficits i creem ocupació? Què fem per no haver de pagar cada cop més interessos i invertir aquests diners en activitats més productives?

    Salut.

    Jaume

    30 Abril 2011 at 7:37 pm

    • A veure, les utopies no deixen de ser-ne utopies, fins que algú les posa en pràctica.

      Els meus avis, per exemple, vivien treballant les seves terres. Que és un treball molt dur i que avui dia ningú el vol fer, això és un altre problema.

      De què volen viure els 20 milions d’aturats? Movent papers a alguna oficina mentre es prenen tranquil-lets el café? Venent embalatges i adorns no-necessaris? Recitant poemes a un gran escenari? No seria més fàcil baixar els peus a terra i treballar de la cosa que pots, que segur la majoria som més capacitats que per a moure papers, prendre cafés, mirar les parets d’una botiga o fer pujar l’autoestima entretenint als altres? No seria més normal produir les coses necessaries a casa teva i no pas matar grapats de xinesos a diari en unes fabriques miserables per a un rídicul sou de 2 euros al mes?

      El canvi és de concepte. Si no es fa, és perquè la gent no vol. Si en lloc de canviar tu vols seguir amb el mateix, llavors dona la benvinguda a la jungla “civilitzada”. El sistema actual no és viable, hauries de saber-ho.

      Al final, només et puc preguntar una cosa: com redueixes això que no existeix realment? Saps perfectament que els diners ja fa temps que han perdut el seu equivalent material, només són uns numeros. Els numeros en realitat són molt fàcil de reduir, igual que són fàcil de multiplicar. Si no s’estan reduint, és perquè uns quant llestos no volen. Arregla això i podràs continuar vivint del sistema no viable fins al proper gran desastre.

      ahse

      1 Mai 2011 at 1:02 pm

      • Ahse,

        Tens raó, seria més fàcil treballar del que es pot, però tu creus que aquest 40% d’aturats juvenils no volen treballar del que poden? El problema és que no poden, i no poden entre altres coses perquè no hi ha els diners necessaris (això que per tu són nombres sense cap altre sentit) per crear nova inversió. Tenen l’alternativa de l’emigració que és el que fan i faran els més preparats o agosarats i que per tant suposa una pèrdua d’un capital humà valiosíssim. Això no va de matar xinesos, va de ser productius, de no haver-hi de competir amb els xinesos, i mentre ens entestem a competir-hi ens haurem de mesurar amb ells.

        Finalment sobre el deute. Imagina’t que tu em deixes a mi 1000 euros i jo em comprometo a tornar-te’ls l’any que ve amb uns interessos. Arriba l’any que ve i et dic, ah, tatatxan, jo tenia un deute amb tu però no existeix, només eren “uns números” sense solta ni volta. I acaba de desaparèixer el meu deute amb tu. Evidentment, tu en la teva racionalitat cartesiana, faries un bonic somriure i diries, tens raó company i tornaries feliç cap a casa teva. Doncs ara multiplica els 1000 euros per 800 milions i tindràs el valor del deute públic espanyol al que hi hauries d’afegir el privat.

        Insisteixo, tens propostes creïbles? Em refereixo a aquelles que podries dir cara a cara a un aturat que acaba de predre la feina o a una parella jove que acaba de perdre el pis.

        Jaume

        1 Mai 2011 at 1:34 pm

      • Tinc una proposta molt creible, comença més o menys així: apren ha dir a les coses pel seu nom. Apren a dir no quan cal, dir-lo ben clar, decidit i sense insultes. Quan no t’agrada una cosa, queixa’t amb veu alta. Queixar-se per internet, per exemple, és una forma de fer conegudes les opinions d’un de manera molt fàcil i… eficient. Intenta lluitar per les teves idees, no rendir-te. Busca gent que pensa com tu, si et queixes tot sol, probablement t’anomenaran boig i no et faran cas. Si es queixen uns quants, n’hi ha un problemilla. Si es queixen uns milions, *tots junts i al mateix temps*, demanant la mateixa cosa, hi ha una Força. M’imagino que no has apres gaire història. Merdes com aquesta sempre han passat amb el pas dels segles. Quan un sistema falla, l’has de canviar per un altre, sí o sí. Mira la revolució francesa, per exemple.

        No has de ser super-productiu ni de competir amb els xinesos. Ni pots, ni cal. No necessitem consumir com uns sacs sense cul i omplir el planeta de merda! No necessitem una super-producció mal distribuida. No necessitem no se quantes xifres en un compte bancari per poder viure tranquils.

        Respecte al deute, veig que no entens. Imagina’t que em prestes 1000 euros per a un any, amb un cert interes. Passat l’any, resulta que jo m’he mort, els diners me’ls he gastat, no tinc cap propietat, no tinc cap familiar i no t’he deixat cap herencia. Què passa? Baixaràs a l’infern a buscar-me i recuperar el deute? Et quedaràs per sempre més vivint en la miseria? Cauràs en una depressió profunda i decidiràs matar-te? Jo crec que no. Jo crec que passaràs tranquil-lament de la meva mort i et buscaràs la vida, tal com fa la majoria, malgrat la crisi, malgrat el sistema, malgrat l’esclavitut, malgrat tot.

        ahse

        1 Mai 2011 at 2:12 pm

  8. Miki, potser m’escapo del tema – però potser no (i ens posem a pensar en els pactes que signem): tinc una curiositat! Quan dius que “És absolutament sorprenent el veure com l’estat por fer tota mena de trampes amb els seus súbdits”, quin model d’Estat – de pacte – tens en ment!? El de Hobbes, mitjançant el qual cedim el nostre impuls de supervivència al sobirà, o el del Locke, mitjançant el qual autoritzem el joc del capital!? Parlant de pacte, m’has fet recordar un vídeo:

    Kuka

    1 Mai 2011 at 1:18 am

    • Fantàstica, la lletra! Quan tingui un moment la transcriuré per reflexionar-hi tranquil·lament.

      David

      6 Mai 2011 at 11:29 am

  9. No tinc cap mena de dubte que avui dia la soberania de l’Estat Espanyol no es troba dipositada a les institucions parlamentaries ni executives, sinó en despatxos de la UE el BM i l’FMI.
    Ens trobem davant de la mort assistida de la democràcia en mans dels mercats i sense cap alternativa viable. En fi!

  10. Sóc massa jove per saber que Portugal havia estat intervingut feia més de 20 anys! 😛
    El que seria sens dubte interessant és saber quants països no estan intervinguts o “influenciats” per aquesta força externa.

    perplexa1

    1 Mai 2011 at 11:13 am

  11. Ahse,

    Sóc un ignorant, tens raó i estic segur que tu saps molt millor que jo del que estàs parlant, en la meva modèstia només intento aprendre una mica cada dia. T’agraeixo la teva ajuda.

    Sobre el deute, és cert també, no he estès res. Gràcies per aclarir-m’ho. Ara intenta-ho si us plau sense tots aquests supòsits, suposem que no t’has mort o que tens hereus o que el deute no només el tens tu sinó que està repartit entre milions de persones.

    I finalment, em sembla perfecte tot el que prediques, i ho pots fer per internet i altres mitjans i unir-te amb milers de persones i cridar ben fort, però hi insisteixo, planta’t davant d’un aturat o d’una parella que ha perdut el pis i digue’ls que els seus problemes es solucionen fent desaparèixer el deute perquè de fet no existeix, fent desaparèixer el diner, cridant tots junts ben fort o fent un món millor.

    Jaume

    1 Mai 2011 at 3:12 pm

    • Veig que com a mínim això dels aturats ho has entes bé. És la cosa que han de fer si volen sobreviure sense arribar a matar a ningú, o com a mínim, no de manera individual. Els diners desapareixeran o no, segons com vulgui la majoria. I en teoria no cal repetir l’experiencia de l’Auschwitz… Per què creus que els alemanys volien matar als jueus? Perquè els alemanys són uns bojos dolents? Doncs no!! Ho van fer perquè el poble alemany s’estava morint de fam mentre els jueus en tenien la pasta dels molts. Potser ja és hora que els hipotecats aturats aprenguin una mica d’història. Per moltes barbaritats que s’hagin fet no sembla que estiguessim visquent a un mon millor.

      Personalment, et recomano que deixis de banda el derrotisme, no et portarà enlloc. Si tens hipoteca, fills i “deutes”, has d’acceptar que part de la culpa és teva, per haver-t’ho cregut tot, i l’altra és del sistema, que et va enganyar. T’han estafat, t’han venut fum, són ells qui et deuen a tu, reacciona!! Pots escollir enfonsar-te o pots aprendre a dir No, que ja seria hora. No entenc què no entens.

      ahse

      1 Mai 2011 at 11:36 pm

      • Ahse, només hi ha dues alternatives: o viure a dins del sistema o no viure del tot. El que no pot ser és viure fora del sistema a dins del sistema (bé, hi ha alguns antisistema que es pensen que per ocupar pisos buits i colar-se als transports públics ja han prescindit del sistema, però aquests sí que no en saben res de res).
        A veure si m’explico: tu estàs dient fonamentalment que el canvi de sistema és possible i que l’individu pot marcar la diferència. Això, en valors absoluts i deixant de banda tota la resta de factors, potser és cert, però és impracticable. Primer, perquè el sistema en concret que tu proposes no està pensat per a persones –per a unes quantes, potser sí, però no per a l’espècie humana–, perquè l’ésser humà és essencialment conflictiu (fixa’t, sinó, en el to de la teva argumentació amb en Jaume) i competitiu, i estic convençut que una moneda de canvi (digues-li moneda, digues-li punts, digues-li unitats de temps…) sempre farà falta. El que passa és que el sistema hauria de ser net, hauria de funcionar segons unes normes clares, sense trampes, i hauria d’haver-hi una forma d’assegurar-nos que els pocs que manen sobre els molts no es passen aquestes normes pel forro.
        Segon: les utopies són transversals en el temps. La realitat, en canvi, es fa dia a dia, minut a minut, es materialitza ara mateix. Em sembla molt interessant que l’aturat es rebel·li i que ho faci en grup i per internet; és gairebé de pel·lícula, però quan la càmera no el mira, l’aturat igualment haurà de menjar, haurà de pagar mensualment el telèfon i la connexió a internet que farà servir per buscar feina, haurà de pagar l’aigua per dutxar-se, haurà de pagar el sostre que el protegeix a ell i a la seva família, haurà de seguir pagant els estudis dels fills… Em sembla que la pregunta d’en Jaume sobre què podem fer de concret té tot el sentit. Podem tenir moltes iniciatives i moltes ganes de canvi i molta energia per rebel·lar-nos i ser molt positius, però vivim en una realitat concreta pràcticament indefugible que ens exigeix coses a canvi d’unes altres, i això és imperatiu.

        PD: Per cert, el tema del nazisme val més no tocar-lo. Els motius de fons van ser molt més complexos del que dónes a entendre i hauríem d’anar amb compte per no frivolitzar-los.

        David

        6 Mai 2011 at 11:25 am

  12. El cap i a la fi, nomes hi ha un partit de govern en aquesta “democràcia”, el PPSOE, i en politica econòmica son exactament el mateix. Segueixen les lines marcades pel FMI si hi hagues un govern que decidis comencar a nacionalitzar empreses, ja veuries el boicot que es faria desde les institucions europees o EUA… Però be, tot això tu ja ho saps, jeje.

    (Perdona per les faltes, però estic fora i al teclat li falten accents i lletres)

    http://unaminoriaradical.wordpress.com/

    unaminoriaradical

    1 Mai 2011 at 4:12 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: