..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Sempre que venen eleccions, Goebbels reneix.

with 16 comments


Una parella com cal.

Una parella com cal.

Joseph Goebbels en certa manera no ha mort, ell i la seva manera d’entendre la política reneix.

El responsable del Ministeri d’Educació Popular i Propaganda de l’Alemanya Nazi, perfectament avui podria treballar al pentàgon, a la Casa Blanca o a qualsevol dels nostres partits polítics majoritaris.

Quan ens parlen de “la mort” d’Osama Bin Laden, Goebbels riu a la seva tomba.

Quan en Camps parla de l’avi de Zapatero, Goebbels riu a la seva tomba.

Quan Obama guanya el premi Nobel de la Pau, Goebbels riu a la seva tomba.

I n’estic ben segur de que cada vegada que “es celebren” eleccions, Goebbels riu a la seva tomba.

A veure si trobeu familiars els principis de la propaganda utilitzats per en Goebbels:

1.- Principi de simplificació i de l’enemic únic.

Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.

2.- Principi del mètode de contagi.

Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada.

3.- Principi de la transposició.

Carregar sobre l’adversari les pròpies errades o defectes, responent a l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventen d’altres que distreguin”.

4.- Principi de l’exageració i de la desfiguració.

Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.

5.- Principi de la vulgarització.

Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.

6.- Principi de l’orquestració.

La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí també ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat”.

7.- Principi de renovació.

S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.

8.- Principi de la versemblança.

Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els ” globus sondes” o “informacions fragmentaries”.

9.- Principi de l’acallament.

Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l’adversari, també contraprogramant amb l’ajut dels mitjans de comunicació afins.

10.- Principi de la transfusió.

Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

11.- Principi de la unanimitat.

Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Goebbels

Anuncis

Written by MadeByMiki

9 Mai 2011 a 3:38 pm

16 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. un altre post mestre que arriba al millor moment. Merci Miki! 🙂

    jordi

    9 Mai 2011 at 3:52 pm

    • I una enorme alegria el veure que encara ets “on-line”, gràcies per donar moral per allà on passes.

      Salut!!

      MadeByMiki

      9 Mai 2011 at 8:20 pm

  2. Gran post!!!
    Només un comentari: els qui rebeu propaganda electoral a les bústies, no creieu que a la foto de l’equip que es presenta hi ha molta més gent que abans??? Igual només eés una mania meva, però em sembla que sóc dels pocs que no es presenta.

    minosabe

    9 Mai 2011 at 8:01 pm

    • Gràcies, lo de la propaganda electoral és ben lògic, suposo que és com fer una mena d’oposicions però amb més possibilitats de poltrona… potser que ens ho anem plantejant.

      MadeByMiki

      9 Mai 2011 at 8:22 pm

    • Tens tanta raó!! Jo també ja m’hi havia fixat! M’imagino que abans la figura del líder (fort, carismàtic, decidit) era la que venia, i ara potser ens sentim més còmodes amb un cap de llista que gairebé es dissol en el seu equip com un més, com si això el fes més proper, més democràtic, més equànime. Molt bona observació!

      David

      9 Mai 2011 at 9:08 pm

  3. Miki! l’has clavat! has posat veu i lletra a tot allò que ensumava a l’ambient i no sabia pas definir.
    Acabes de fer un anàlisi de la situació política tan clar que tothom ho veurem reflectit. Estem rodejats de dictadors que ens volen fer creure lo be que estem amb aquesta democracia. Aquesta idea també em sona d’alguna altra dictadura.

    A tope!

    samox

    9 Mai 2011 at 8:22 pm

  4. Vaja, mil gràcies pel comentari, jo m’esperava veus més crítiques tot fent una defensa d’aquesta “meravellosa democràcia” que gaudim…

    Jo també sento sovint aquesta sensació de dictadura insuportable que patim a diari.

    Un plaer llegir-te Samox, tant als comentaris com al teu blog.

    MadeByMiki

    9 Mai 2011 at 8:29 pm

  5. I el cas és que emprar les armes de la demagògia deu funcionar perquè veig que tots (uns més que d’altres) les fan servir amb certa alegria. Em pregunto què passaria si algun decidís ser sincer i no prometre el que sap que no pot complir… potser el votarien quatre gats; de vegades tinc la sensació que la gent té ganes que els menteixin. El cas és que ara per ara em semblen més sincers els polítics que veig al Polònia que no pas els dels telenotícies. No anem bé, no.

    Montse

    9 Mai 2011 at 8:53 pm

  6. Jo faig meves les paraules d’en Samox. Feia temps que veia alguns d’aquests principis en acció però no els hauria sabut definir ni molt menys sistematitzar. Fantàstic post! Moltes gràcies!

    David

    9 Mai 2011 at 9:14 pm

    • A vosaltres, la veritat és que em feia una mica de respecte el tema de Goebbels, i no cal que tothom hi estigui d’acord, però crec que és bo no perdre la perspectiva.

      És fantastic tenir uns comentaristes tan participatius, gràcies David!

      MadeByMiki

      9 Mai 2011 at 9:19 pm

  7. És que, de fet, no enganyaven a ningú, el nom del Ministeri ja era claríssim: d’Educació Popular i Propaganda.

    Tens raó, fins el dia 22 ens queda molta tralla que tragar. Ara bé, estem en precampanya des de fa anys i el dia 22 solament és una estació intermèdia fins les Generals de 2012. Això no hi ha que ho suporti.

    Crec que ara hi ha alguns mitjans de comunicació i un determinat equip de futbol que està utilitzant un mètode similar.

    Molt bona feina amb aquest post. Oportú i clar.

    Tomàs

    9 Mai 2011 at 9:23 pm

    • Em foten una mandra les eleccions, em posa d’una mala llet allò de “treballarem pels ciutadans”, “lluitem per [posa-li el nom de poble que vulguis]”, “solucionarem els problemes reals”, la veritat és que cada vegada s’incideix més en el principi nº5, la vulgarització.

      Salut!

      MadeByMiki

      9 Mai 2011 at 9:38 pm

  8. Reprenent el comentari de la Montse trencaré una llança en favor del sistema.
    La societat en general pot ser mesquina.
    Sabem que ens menteixen, som conscients, tot i això els votem.
    Si ens diguessin la veritat no els podriem donar la culpa de res.
    Necessitem culpables i a ells els va bé així.

    samox

    9 Mai 2011 at 9:37 pm

  9. Sembla que estiguessis descrivint al govern dels estats units…

    En llenguatge programator-istic tota aquesta llista es descriu breu i clarament com a “treure les coses del context”. Generalment, a la gent li encanta fer-ho. Als ordinadors no. 😀

    ahse

    9 Mai 2011 at 10:19 pm

  10. Així neix aquella opinió abstracta a la qual li diem pública: allò que la majoria pensa que la majoria pensa: la justificativa del món. =:o(

    Kuka

    10 Mai 2011 at 2:35 am

  11. Caram! Havia sentit a parlar d’en Goebbles però no en sabia tant com en sé ara… vaja, que era un Geni de la Manipulació de masses… i els simpàtics polítics que ara omplen els nostres telenotícies i carrers se n’aprofiten de la seva saviesa…!!!!!!!!! ECS!

    Reflexionem-hi

    10 Mai 2011 at 3:56 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: