..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

La gran preocupació del Rei (a part de mantenir-se a la poltrona).

with 17 comments


El Rei, el secretari d'Estado d'Economía, José Manuel Campa i el governador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández.

El Rei, el secretari d'Estado d'Economía, José Manuel Campa i el governador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández.

Hi ha gent mal pensada que creu que a la Corona espanyola no li amoïnen gens ni mica els problemes i patiments de la societat espanyola en aquests moment de crisi. No és així, com a demostrat el patriarca Joan Carles I, de la “gran professional” Sofía de moment no en sabem res, i de la resta de la saga tampoc, suposo que tal i com va dir fa temps la futura reina Letizia en aquests moments estàn treballant intensament per Espanya i això no els hi dona temps per a res més.

Però lo important és que Joan Carles I per fí ha parlat, ara tenim unes declaracions del monarca en referència directa a les manifestacions i acampades que encara hi ha per tota Espanya. I que ha dit?, doncs ha fet una crida a donar un “urgente empuje al empleo juvenil” i per això demana aunar el esfuerzo de los agentes sociales y el conjunto de la sociedad, dentro de un marco de modernización del sistema productivo.

I tot això no ho ha demanat a qualsevol lloc, ha triat la seva presència a la clausura de la XXVIII Assambles de Socis del Instituto de la Empresa Familiar, més coneguda com a IEF.

A aquesta trobada també hi era el Secretari d’Estat d’Economia, en José Manuel Campa que va afirmar allò tan original de “el ajuste de la economia no va a ser facil” (us imagineu per qui no serà fàcil?) i va seguir afegint “la débil situación laboral debe obligar a seguir por la senda reformista” (segur que us podeu fer una idea de a qui li tocarà fer aquesta tortuosa senda).

L’IEF, és una organització sense ànim de lucre que agrupa un centenar d’empreses familiars espanyoles amb una facturació mitja per companyia de més de 1000 milions d’euros anuals. Aquesta organització és la interlocutora de la gran empresa d’origen familiar devant les administracions, institucions, medis de comunicació i societat. Entre totes aquestes empreses tenen més d’un 17% del PIB espanyol i més de 825.000 treballadors directes, molts d’ells als cinc continents. Ho sigui que estem parlant d’un lobby de pressió, un descomunal lobby de pressió que presideix en Isaak Andic, el segon home més ric d’Espanya i cap de Mango, a qui fa temps ja vaig dedicar un post.

Estem parlant del lobby que representa a empreses com Inditex, Ferrovial, Acciona, Puig, Planeta, Mercadona,Mango, Barceló, Catalana Occidente… ho sigui una gent molt amiga de Juan Carlos I, i també molt amics dels que ens manen com en José Manuel Campa. De qui no son tan amics és dels treballadors i de la resta de la societat, ja que com ja haureu imaginat o notat a la vostra pell totes les seves propostes van orientades a fotre a quí menys té i a qui menys es pot defendre, com us pensàveu que aquests fan els diners?, doncs amb propostes com aquestes:

  • Fer que les inversions que facin les companyies amb els seus beneficis siguin excloses de tota mena de impostos.
  • Ampliar l’edat de la jubilació, i vincular la pensió a cobrar a tota la vida laboral del treballador.
  • Baixar el tipus general de l’impost de Societats.
  • Caldria que el govern donés subvencions o ajuts fiscals per promoure la contractació de joves, amb una excensió complerta de les cotitzacions a la Seguretat Social durant dos anys.
  • Fer disminuir l’absentisme laboral, es tractaria de eliminar les baixes que no siguin absolutament necessàries.
  • El propi Isak Andic proposa que en la mesura de lo possible, la remuneració dels treballadors sigui “variable”, i que s’iguali el estatus dels nous funcionaria al de la empresa privada.
  • Abaratir al màxim el treball juvenil amb un contracte fet a mida, sense pagar la S.S. Tal i com deia abans però a més amb un salari fora de cap conveni, un salari que es podria pactar entre el jove i l’empresari.

Recordo perfectament quan es va començar a parlar de la globalització econòmica i els seus futurs efectes. Respecte a les multinacionals i a la deslocalització d’empreses, he de reconèixer que tots aquells que deien que els treballadors del tercer món s’acabarien tenint les mateixes condicions laborals que nosaltres estaven en lo cert. El problema és que algú brillantment, se’n ha adonat que per a les empreses és molt més pràctic que passem nosaltres al tercer món en temes laborals, i la caiguda de drets i salaris sembla no tenir límit.

Aquí hi ha un camí marcat i ben estudiat, els grups de pressió de les empreses i bancs, els polítics venuts, i totes les élits del país van a una i saben quin és el seu objectiu. Ens parlen de “modernització del sistema productiu” però del que es tracta és de precaritzar al màxim les nostres condicions laborals i fer el que sigui per mantenir-nos atemorits i obedients, i a poder ser que encara diem allò de “lo important és treballar”.

Articles relacionats: 
https://madebymiki.wordpress.com/2010/11/26/mango-una-marca-o-una-declaracio-dintencions/

http://borradorniloco.blogspot.com/2010/10/carta-de-un-funcionario-isak-andic_26.html


Anuncis

17 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Quan veig a tots aquests “senyors” buscant la fórmula per treure’ns de la pobresa (enfonsant-nos en la misèria?) no puc evitar pensar en una normativa dels funcionaris.

    Segons la llei 30/1984 de mesures per a la Reforma de la Funció Pública, en un dels seus innumerables articles se’n recull un que em sembla de justícia divina: “El sou dels funcionaris del grup A no podrà excedir en més de tres vegades el sou dels funcionaris del grup E”. Per entendre¡’ns, els “A” són els més alts -advocats, arquitectes, enginyers…” i els “E” el més baixos “conserges, notificadors…”. Sembla prou assenyat que si tots tenim les mateixes necessitats vitals i el conserge d’un col·legi pot sobreviure amb un sou X, algú que té un càrrec amb unes responsabilitats que exigeixen una major titulació cobri més, però no abrumadorament més (i ja déu n’hi do x3!)

    I jo em pregunto si no seria preciós pensar que això també es pogués aplicar a l’empresa privada. T’imagines un supermegajefe de telefònica cobrant tres vegades el sou d’una teleoperadora? T’imagines l’Andic cobrant tres vegades el sou d’un empleat de botiga de gran superfície (sóc generosa, ja no parlo de qui cus la roba a l’India)… i t’imagines a the king cobrant tres vegades el sou d’un conserge? Ben mirat, el també és un “treballador públic” 😉

    Montse

    26 Mai 2011 at 4:07 pm

    • Crec que la teva proposta seria aprovada per la majoria de la població, el problema és que ens governa una minoria, i aquesta minoria va contra els nostres legítims interessos.

      MadeByMiki

      26 Mai 2011 at 8:59 pm

  2. Aquests mos han de treure de la crisi? JA! Només veure’ls a la foto… Buf! Estic cansada de tanta gentussa, de debò, com la majoria. Això ja no és aguantador!

    caterina

    26 Mai 2011 at 5:33 pm

    • Queda clar que és el que ens volen fer, espero que hi hagi un munt de gent cansada i fastiguejada que protesti i no es deixi estafar per aquesta colla.

      MadeByMiki

      26 Mai 2011 at 9:01 pm

  3. “Ay que se me cae el culo la poltrona! Ay que se me cae el culo de la poltrona! Ay!!”

    És que en realitat molts som uns esclaus del sistema. Més val admetre-ho i dir-ho en veu alta. Però malgrat tot, i encara que no et sembli, “lo important ÉS treballar”. Està cientificament comprovat que els ratolins que treballen més viuen el doble que els ratolins que no fan res més que menjar i dormir. 😛

    El problema no és haver de treballar, sino que ho facis per servir-te a tu mateix, no als altres.

    ahse

    26 Mai 2011 at 7:20 pm

    • Meditaré sobre el que m’has dit, però tinc la impressió que treballant menys i cobrant també menys d’una manera proporcionada viuríem molt millor, consumint menys però vivint més. Com a mínim m’has fet riure.

      MadeByMiki

      26 Mai 2011 at 9:04 pm

  4. Estic decebut. Aquell dia no hi vaig poder anar a la reunió (estava a Dubai comprant-me una illa d’aquelles artificials que fan) i s’han deixat una de les recomanacions que els vaig passar: doblar la jornada laboral.

    És allò de: doblem les hores i partim per la meitat el sou. Els vaig dir que fins i tot en podien fer samarretes amb el lema.

    No els puc deixar sols. Ho entenc per+o, el Rei està desolat, ha hagut de deixar la vela i aquell vaixell que alguna ment preclara va batejar com a “Bribón”.

    Tomàs

    26 Mai 2011 at 8:02 pm

    • “Bribón”? ho he consultat i es veu que vol dir “bellaco”, i “bellaco” vol dir “Malo, pícaro, ruin”. que consti que això hi diu la RAE i no jo…

      MadeByMiki

      26 Mai 2011 at 9:08 pm

  5. Quantes propostes i què interessants!!!!
    Ara, això sí, no esmenten enlloc la possibilitat de trencar “la lliure circulació de persones i mercaderies” i imposar petits aranzels a les mercaderies produïdes a base de mà d’obra barata asiàtica o africana. Això podria ajudar a mantenir l’estat social…
    Ai no! Segons en Sala Martín i els liberaloides em mereixo que m’excomuniquin per proposar un anatema. Ja sabem que això ens duria a la ruïna…, en canvi les seves propostes ens duran a la pau i justícia social sense cap mena de dubte (sic).

    minosabe

    26 Mai 2011 at 10:17 pm

    • Les teves propostes no son a l’ordre del dia, aquí el que toca és competir baixant els drets i els preus… dels que menys cobren, naturalment.

      MadeByMiki

      26 Mai 2011 at 10:36 pm

  6. I la gent segueix votant al polítics de la dreta, mercenaris del capital i de tots aquests, que retallen drets per a tenir encara mes.
    Fins a on pot arribar l’avarícia, la gent perd el pis, la feina, depenen de familiars, i ells pensant en pagar menys impostos, que en faran de tanta milionada.

    joeyllagrima

    26 Mai 2011 at 10:22 pm

  7. Com diria ell: “Pq no te callas?”
    Pd: ja he publicat l’entrevista al regidor d’ICV!

  8. Molt bona feina Micki! posar de relleu el que és obvi és indispensable, no podem permetre que es passi per sobre dels nostres drets quasi de puntetes, han de saber que se’n sortiran però no som rucs. Ho aguantem per que no tenim més remei.

    samox

    28 Mai 2011 at 12:05 pm

  9. No tengo mucho tiempo para pasarme por aquí, pero me alegra ver que siguen apareciendo posts críticos, con datos, donde se retrata a cada uno en su sitio, sin maquillaje, ni falsas apariencias.
    Pero siguiendo el discurso de la falta de tiempo, de la incapacidad de atender a todo, de tener un opinión bien formada sobre lo que pasa y sobre todo lo que importa saber, a veces sientes que te pesan los brazos, que el ánimo te falta y acabasconlandote por pensar que no eres el único que no llega a todo, que se queda a mitad, acabas reconfortándote con las pocas palabras que tu vida de obrero acomodado te permiten leer, con las pocas opiniones formadas en cuatro artículos de gente que crees es digna de ser leída.
    ¿Qué podemos hacer si estamos atrapados en la vida que nos hemos dado?
    ¿Hace falta un desastre mayor? ¿será necesaria la inconsciencia que guía a los desesperados para que mucha gente se ponga de acuerdo, aunque sea para hacer una barbaridad?
    No estamos para eso, pero no creo que sirvan las medias tintas en estas condiciones. Yo no estoy para esas situaciones desesperadas, pero no se conseguirá nada con estas quejas que se pierden en el aire o en las ondas, en los cables.
    Pero esto es solo un comentario y nadie lo necesita para seguir su lucha. No seré yo quien haga desistir a nadie. Eso dignifica. La lucha, la resistencia vale más que el dejarse llevar aunque, como digo, pocos podrán dedicar una vida, porque vida solo hay una y esta es la que nos ha tocado.

    manquiolo

    1 Juny 2011 at 12:53 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: