..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Propostes contra la crisi, 2ª part.

with 22 comments


Estimat poble, avui és el gran dia, a la primera part d’aquest post vaig proposar l’eliminació de la propaganda de totes les entitats públiques, amb l’objectiu de l’abolició total de la publicitat. Com que m’heu fet arribar el vostre neguit sobre el futur que li desitjo a TV3, de moment aplaçarem la prohibició de la televisió, però em reservo aquesta opció per més endavant si és necessari. Encara no m’heu convençut de la prioritat de la tele per sobre de la salut i l’educació.

Vist això, passo a la segona i més important part de les mesures per combatre la crisi i fer d’aquest un món millor. Tal i com vaig fer al primer post tan sols faré un parell de propostes, això em permetrà concretar més i millor les idees i fer un post d’una mida assumible.

Primera proposta, el salari màxim.

Som-hi de nou, la primera proposta és ben clara, cal imposar per llei el salari màxim dels nostres funcionaris, quan parlo de funcionaris em refereixo a tots aquells que son fora de l’empresa privada. Cal fer una nova escala salarial amb una distribució més equitativa dels diners. Per exemple, si el salari mínim interprofessional és més o menys de 630€ mensuals, el màxim el podríem posar en cinc vegades aquesta xifra, i pel mig segons la feina i la responsabilitat caldria graduar dins d’aquests marges un salari just.

Hem de garantir que les persones que son al servei de la societat no hi son purament per enriquir-se, posem un exemple molt de moda, els nostres sagrats diputats, ells van a la feina per servir-nos, i de manera secundària per fer-se d’or. Com a mínim això és el que sembla al veure les seves actuals remuneracions anuals:

Presidència

130.011,19€

Vicepresidència

99.765,52€

Secretaria

81.311,63 €

Assignació per al president de grup parlamentari

37.143,12€

Assignació per al portaveu de grup i subgrup parlamentari

39.328,01€

Assignació per a la resta de diputats

40.201,96€

Despeses de viatge per a residents a Barcelona o àrea metropolitana

21.605,22€

Resident a menys de 80 quilòmetres de Barcelona

28.090,02€

Resident entre 81 i 190 quilòmetres de Barcelona

30.156,56€

Evito esmentar les despeses en: Comissions legislatives o creades per llei . Comissions de seguiment, estudi o investigació, suplements per a portaveus, presidents, vicepresidents de grup i les subvencions a grups i subgrups parlamentaris…

Això s’acabaria ben depresa amb el salari màxim, evidentment aquest salari no seria combinable -com passa ara- amb mil assignacions per tota mena de variables. El salari màxim seria un límit inviolable per llei.

L’objectiu final d’aquesta mesura seria fer-la arribar a l’empresa privada, però per començar seria important aplicar-la en principi a la professió pública. Més endavant s’hauria de legislar considerant delicte cobrar o obtenir xifres de beneficis immorals.

Segona proposta, les necessitats mínimes.

Les necessitats bàsiques mínimes haurien de ser gratuïtes sota subvenció per a cada familia o individu. Caldria fer un estudi a fons de quines son aquestes necessitats. Com a necessitats mínimes em refereixo purament a allò indispensable per a una subsistència digna i saludable. Una persona o família que visqui de manera absolutament frugal, consumint un mínim d’aigua, llum i gas, sense cap tipus de despeses en luxes i capricis, això hauria de ser considerat un dret universal.

Evidentment a partir d’aquestes despeses mínimes subvencionades, tot luxe hauria de ser de manera progressiva cada vegada més i més car. No podem considerar de cap manera lògic el pagar al mateix preu l’aigua per a un consum racional de subsistència que per omplir piscines o regar camps de golf. Qui vulgui tenir capricis cal que els pagui ben cars, la tendència hauria d’anar cap aquí en tots els aspectes, cal carregar d’impostos extra i sense manies els cotxes que gasten massa, les segones residències, l’aire condicionat, els vols en avió, la cirurgia estètica, les assecadores elèctriques, el AVE, les carreres de cotxes i motos, les autovies… totes aquelles coses que de cap manera necessitem i que a més acaben fent un mal enorme al medi ambient.

Amb aixo qui malbaratés acabaria pagant molt més i hi hauria diners per dedicar-los a cobrir els mínims per una vida digna de tota la població, la renda bàsica universal, un transport públic eficient i més universal, la sanitat, l’educació…

Crec que hi ha molt de camp a estudiar i aprofundir, però una societat amb els mínims coberts, és una societat sense por i molt més lliure per fer el que vulgui perquè té una xarxa de protecció que elimina la possibilitat de l’exclusió social. Això ens donaria molta més llibertat per dedicar temps a formar-nos o deixar una feina sense patir per la nostra subsistència.

No em faré més pesat, deixo aquest segon post aquí amb la intenció de debatre amb vosaltres aquestes idees. Si heu arribat fins aquí, mil gràcies per la vostra paciència i dedicació.

Uns links per fer una ullada: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Renda_b%C3%A0sica 

http://www.slideshare.net/notleaving/el-qu-es-podria-fer-amb-els-diners-de-la-frmula-1

22 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Ei, a què esperes per presentar-te com a cap de llista d’algun partit??😀

    Això del salari màxim és complicat… Has de pensar que el mínim de 4 anys que pots estar al govern (de conseller, posem per cas) és un període que crema moltíssim. Si volem que els bons ens governin –és a dir, els millors economistes, els millors advocats…– hem de fer que la perspectiva d’entrar al govern sigui mínimament atractiva. Si no, qui amb dos dits de front deixaria la seva feina a l’empresa privada, una feina estable, molt ben pagada, segura, per cremar-se durant 4 anys al govern, creant enemistats i cobrant una centèsima part del que cobrava, i sense saber si després tornarà a trobar feina?
    Això sí, estic d’acord que no podem ser laxos en aquest tema. Hauria d’haver-hi total transparència i s’hauria d’analitzar molt bé allò que tu tan bé descrius com a “mil assignacions per tota mena de variables”.

    David

    27 Juny 2011 at 11:48 pm

    • David, estàs segur que els sous espectaculars estan posats per atraure els millors tècnics? Pensa que les llistes estan formades per polítics a qui no se’ls demana una prova d’aptitud per accedir al seu càrrec… i depenent de quina administració parlem ja t’avanço que millor que no els la demanin si volen ocupar els despatxos😦

      Qui sí ha de passar un munt d’examens i demostrar el que saben són els funcionaris i aquests sí tenen un màxim establert per llei.

      Montse

      28 Juny 2011 at 12:21 pm

      • No tothom que forma govern és polític. Jo tenia en ment el govern d’en Mas, concretament. El seu “govern dels millors”. El que passa és que ha acabat formant govern amb les segones i terceres opcions, per no anar més lluny. En Mas-Colell, per exemple, actual conseller d’economia, és un “coco” però no va ser la primera opció. El que passa és que ell no hi té res a perdre. És catedràtic i el seu sou, per molt que alt si tenim en compte els mileuristes (i els inframileuristes), no és comparable al que tindria a l’empresa privada. A més té la feina assegurada un cop plegui de l’escenari polític. No tothom pot dir el mateix. Molts no s’arrisquen, molts no tenen potser tant d’esperit de servei, molts simplement es volen estalviar els maldecaps que comporta formar part d’un govern… Això és lògic.
        Una cosa s’ha de dir a favor dels polítics, i és que han de tenir l’esquena molt ampla perquè la seva feina crema molt… En Zapatero mateix, per exemple. Jo, si fos ell, només per la forma com parlen de les seves filles, ja hauria maleït el dia que m’hi havia ficat. Hi ha coses que no tenen preu i aquesta, jo trobo que n’és una.

        David

        28 Juny 2011 at 1:45 pm

    • Hi ha moltes coses que a priori eren complicades però s’apliquen sense gaire problemes: les retallades a sanitat i educació, la rebaixa de drets dels treballadors…
      I tal com dic al post aquest hauria de ser el primer pas per establir un salari màxim a la empresa privada, per altra banda crec que hi ha gent preparada i vàlida que podrien i voldrien ser alts funcionaria a un sou just.

      MadeByMiki

      28 Juny 2011 at 3:12 pm

  2. Jo no et votaré pas. Què dius que vols fer amb les autovies? amb l’AVE? amb els vols? no podrè anar de vacances ara? Ni l’aire acondicionat? estem a 30ºC graus, eh?

    Pons

    28 Juny 2011 at 7:25 am

    • Prefereixo aquests “sacrificis”, que retallar la sanitat i l’educació, però això va a gustos…

      MadeByMiki

      28 Juny 2011 at 3:14 pm

  3. Sobre els recarregs a cotxes que gasten o contaminen, hi ha gent que es veu obligada a portar un cotxe de mes de 15 anys, ja que no es pot comprar un model actual ecologic i de baix consum.
    Una altra proposta es reduir ajuntaments, i institucions, eliminar les diputacions i els consells comarcals, eliminar determinats serveis infrautilitzas, compartint recursos entre poblacions.

    joeyllagrima

    28 Juny 2011 at 7:36 am

  4. Miki, no t’aturis, home! Es pot seguir sense massa problemes amb el tema dels sous fins i tot en l’empresa privada. Els sous públics els paguem entre tots, però els dels banquers, els dels directius de telefònica… aquests també acaben sortint de les nostres pobres butxaques (o butxaques pobres) i he sentit que són unes xifres prou immorals. Tanmateix admeto que és una idea utòpica, però posats a somniar…

    Montse

    28 Juny 2011 at 12:27 pm

    • El que tampoc no pot ser és que entrem en una dialèctica de dimonitzar els que tenen èxit. Estimulem els estudiants a ser els millors, a ser competitius, però després els posem traves pel que fa la seva remuneració… No em sembla just. Molta gent ha arribat a acumular una certa riquesa –malauradament no és el meu cas…– gràcies a la seva intel·ligència i a la capacitat d’arriscar-se. Molts s’ho perden tot en aquestes aventures; d’altres es fan d’or. Fa ràbia? Potser sí, però hem de ser humils i entendre que ells han treballat per això. Nosaltres podíem haver fet el mateix. Jo mateix estic buscant feina –si en sabeu d’alguna cosa, digueu-m’ho! :)–, però ja m’agradaria tenir idees per muntar-m’ho pel meu compte. Mentre la inspiració no arriba m’he de satisfer amb les ofertes que m’arriben i els sous que se’m proposen. Què hi farem?…

      David

      28 Juny 2011 at 1:54 pm

      • Si vols muntar alguna cosa pel teu compte el que et cal son diners, diguin el que diguin tret d’un miraculós 5% d’emprenedors, si no hi ha peles no hi ha res a fer.

        I posats a parlar de gent vàlida a la política, m’esvero menys amb els salaris de la gent amb molts estudis i preparada que amb alguns semi-analfabets a sou públic.

        Un link per riure o plorar…

        http://www.votoenblanco.com/Para-critica-a-los-politicos-la-de-Perez-Reverte_a2095.html

        MadeByMiki

        28 Juny 2011 at 3:19 pm

      • Ser polític crema molt??? Doncs es poden comptar amb els dits d’una mà els polítics que abandonen la política a voluntat. De fet, a nivell fins i tot municipal, hi ha mastegots per arribar al ple de l’ajuntament i cobrar. Si fós veritat això dels polítics preparats, no s’haurien autoassignat l’atur per després de no ser reelegits, ni les pensions vitalícies, ni les pensions de jubilació fora del límit màxim establert pel comú dels mortals. Quan sortíssin de la vida política, els empresaris s’esbarallarien pels seus serveis i no necessitarien aquests ajuts.

        Això de dir que el govern d’en Mas és de gent qualificada és una bajanada. En Mas-Colell no és més que un d’aquests catedràtics amb renom però que van treure’s la plaça quan gairebé no hi havia aspirants i fent cua, que és com s’aconsegueixen les places de catedràtic aquí. Això sí, després defensarà la mobilitat laboral, la meritocracia i blablablà; tot lo que ell i, per descomptat, els qui hi eren abans no han experimentat mai.
        És més, et diré que si es presentessin els millors a una elecció, els votants en general no els escollirien. Dirien massa coses pel seu nom i exigirien responsabilitat i coherència.I, com diu la dita popular, la gent “s’estima més que mil savis, un que els faci bones reverències”.

        minosabe

        28 Juny 2011 at 11:20 pm

  5. Miki, t’has carregat no sé quants paradigmes i no sé quants sistemes econòmico-socials.

    No és el mateix els funcionaris que els polítics.

    Així i tot, si rasques en els funcionaris, trauràs allò que se’n diu el “chocolate del loro”, tret d’alguns casos que hi puguin haver que segurament són prescindibles.

    On estan els diners és a la banca, a les empreses financeres i a la Borsa, on la gent juga amb milers de milions d’Euros ficticis, que venen i que van segons els convé.

    El domini de les borses i dels moviments especulatius, allà és on són els diners de veritat.

    Tomàs

    28 Juny 2011 at 10:13 pm

  6. Ja ho sé això de que els polítics no son funcionaris, si fos així haurien de guanyar-se el lloc mitjançant oposicions, i molts no se’n sortirien…

    També és ben cert que les peles es mouen virtualment per tot el món de manera lliure i instantània, i de aquí és de on venen molts dels nostres mals.

    MadeByMiki

    28 Juny 2011 at 10:22 pm

  7. Per mi que la gent patirà molt sense els camps de golf… Ja pots ser president!😀

    ahse

    29 Juny 2011 at 6:50 am

  8. Minosabe, la meva intenció tampoc no és la de fer d’advocat de defensa dels polítics, dels rics i dels poderosos. Sé que hi ha moltes coses a criticar i que el sistema no és pròpiament just. Les pensions vitalícies són, per mi, un exemple claríssim. De fet, els critico més que no pas els defenso, sobretot els que jo anomeno “polítics professionals”, els que hi són per la comoditat, per la cadira, els que no han fet res més a la vida, els que no han sortit mai del debat ideològic i que mai no s’han embrutat les mans treballant com el comú dels mortals. Irònicament, la major part d’aquests són precisament els que s’autoanomenen d’esquerres…
    Dit això, quan ens posem a carregar contra els polítics de vegades perdem la perspectiva. Quan els considerem “els altres”, com si fossin una entelèquia, uns personatges de ficció, gent gairebé amoral que no viu en el mateix món que nosaltres, quan fem això crec que ja ens hem distanciat del debat seriós, i trobo que això passa molt sovint.
    T’explico una petita anècdota. La meva parella va estar de regidor a l’Ajuntament del poble. És una persona molt ben considerada per tothom, tant per la seva forma de ser com per l’estima que sent pel poble, i que és molt evident. Ara es dedica sobretot a estudiar-ne la història, que està bastant ignorada però resulta que és una mina. Rasques una mica i sempre surten coses dignes d’investigació. Fa un parell de dies va encapçalar una visita guiada al casc antic del poble i al públic hi havia una dona que havia estat a l’oposició mentre ell era regidor, i diu ella a la meva sogra “Ho fa molt bé! Seria un excel·lent alcalde.” Li contesta la meva sogra “Apa, no li desitgis mal, que allà només rebria crítiques”, i vet aquí la resposta, que no té preu, de la dona “És veritat, perquè quan jo hi era també el vaig criticar, com que ell era dels altres“…
    Això és per dir que qualsevol de nosaltres, per molt benintencionats que siguem, el moment que entrem en la política, encara que sigui municipal, passem a pertànyer a aquella categoria estranya “dels altres, els polítics”, com si no fóssim nosaltres també persones. Crec que hem d’anar amb compte de no perdre la perspectiva.

    David

    29 Juny 2011 at 9:57 am

  9. Em sorprèn molt que ningú parli de la segona proposta, la de les necessitats mínimes. Tan bona és???

    MadeByMiki

    29 Juny 2011 at 11:39 am

  10. És que pel que fa la segona em costa molt de ficar-m’hi sense aixecar una discussió, i només la feinada que implicaria argumentar la meva opinió ja em desanimo…🙂
    Et diré que estic d’acord amb algunes premisses bàsiques que esmentes. Per exemple, que s’ha de cuidar el medi ambient, que l’aigua és un ben escàs i, per tant, el seu ús s’ha de regular, que ningú hauria de morir de gana i que hauria d’haver-hi subsidis solidaris perquè la gent no acabi al carrer, però tot això va amanit amb molts “peròs”…🙂 No crec en un Estat massa paternalista que estigui sempre allà per quan et caiguis perquè trobo que és important que aprenguem a caure i a aixecar-nos sense l’ajut de tercers. No crec que l’Estat hagi d’ajudar la gent que no s’ajuda a ella mateixa. No estic gaire segur on s’estableix la línia entre el que és una necessitat bàsica o un ús racional, i el que és un luxe, perquè no ens enganyem, el sou d’un mileurista és un sou fabulós per molta gent… No crec que determinades coses hagin de ser gratuïtes, com els transports, per exemple. De fet, crec que no tenim la noció del que suposa a l’Estat i no ho valorem prou, sobretot la gent que fa actes vandàlics als trens, al metro… Crec que hi ha d’haver un mínim de competitivitat, que es paga amb diners, perquè només així s’arriba a l’excel·lència… I crec que s’hauria d’educar més la societat en assignatures de ciutadania: els nostres drets i obligacions, com funcionen les finances d’un govern, què significa ser “subvencionat”, ser “gratuït”, d’on vénen els diners, i fer-nos entendre que un Estat també pot declarar fallida, com està a punt de passar a Grècia, i que davant d’una situació d’aquestes pot ser necessària prendre mesures dràstiques i absolutament impensables en èpoques més “normals”.

    Entens ara per què potser no hauria d’haver comentat la teva segona proposta…?😉

    David

    29 Juny 2011 at 3:45 pm

    • Doncs per no voler argumentar ho fas força bé. Ja hi han estudis sobre la renda bàsica, la quantitat teòrica a percebre seria d’uns 210€, amb això no es desincentiven les ganes de buscar feina i a la vegada fa de coixí pels que es queden sense res.

      Jo si que crec que certes coses haurien de ser més barates o gratuïtes i unes altres molt més cares del que ara son, senzillament és una qüestió d’interès social, si ens convé que la gent faci servir el transport públic perquè contamina menys, doncs premiem-ho sense manies. I si hi ha coses que contaminen massa o malbaraten matèries primes doncs carreguem-hi molts més impostos per reduir el seu efecte nociu. No es tracta de prohibir, senzillament cal racionalitzar, no veig lògic que hi hagi vols a Londres per 20€ o cotxes que gastin més de 10 litres de benzina als 100km.

      Com sempre és un plaer debatre amb tu David.
      Salut!!

      MadeByMiki

      29 Juny 2011 at 10:28 pm

  11. Jo crec que els polítics han de tenir sous dignes, que els permetin dedicar-s’hi a temps complert i que han d’estar equiparats al d’un funcionari de categoria A (professor de secundaria) per exemple.

    També cal dir que molts polítics donen la meitat del seu sou (o més) al partit per finançar el local, secretaries i campanyes. Sense aquest finançament els partits dependrien exclusivament de subvencions privades de lobbies i seria infinitament pitjor. No tot és tan fàcil!

    Demà tinc una trobada oberta a ICV amb simpatitzants i Joan Herrera per parlar del 15M. Tinc molt clar que diré, peró accepto suggerències!

    Arqueòleg Glamurós

    29 Juny 2011 at 10:00 pm

  12. Aixó m’ho sembla a mi o s’ha convertit en Anarquia! jajajaja. molt bones les teves reflexions i amb l’advocat del diable ( David) la Montse, i tots els altres. A quedat molt clar que això no hi ha qui ho pari, la meva mentalitat de poble hem fa pensar, però no gaire, sembla que la tendencia ha de ser un canvi radical de model social, politic i democratic ( i economic com a conseqüència). En cas contrari, en 4 dies serem la 1º espècie animal que involuciona

    samox

    30 Juny 2011 at 11:36 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: