..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Metòdic.

with 12 comments


Potser és per no pensar, potser son manies, però la veritat és que soc allò que podem considerar una persona metòdica en gran part de les coses que faig a diari. Normalment ni hi penso, però ara mateix soc al tren assegut a la mateixa cadira de cada dia, amb la mateixa noia al davant a la dreta (també deu ser metòdica), estic escoltant com cada dia a aquesta hora Arnaud Fleurrent-Didier (fins que me’n cansi, però porto molts dies “amb ell”) i escrivint un post amb l’ordinador.

 

Quan arribi a l’estació de Plaça d’Espanya sortiré del tren per la mateixa porta de sempre, em posaré els auriculars del MP3, faré el mateix recorregut cap el metro, i me’n aniré a fer el cafè amb llet i un croissant tot seient al mateix lloc de sempre, amb la mateixa gent (més o menys) que em trobo cada dia… mentre escric això m’estic espantant, no me’n havia adonat de fins a quin punt soc una espècie de robot que repeteix les mateixes operacions una vegada i un altra.

 

Suposo que aquesta manera de fer és la que provoca que gairebé sempre visqui a un núvol, faig les coses sense pensar gens ni mica i així em puc permetre tenir el cap sempre a un altra banda. Depèn de com m’ho miri tot és força coherent, ara mateix estic escoltant la cançó: “Ne suis pas trop exigeant”, i crec que queda prou adient. No soc pas massa exigent, soc força feliç al meu món metòdic de cada dia…

 

 

Anuncis

Written by MadeByMiki

3 Juliol 2011 a 8:48 pm

12 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. jo no m’hi fixo on sec al tren, més igual un lloc que el del costat, com la gent normal, no?

    Pons

    3 Juliol 2011 at 9:06 pm

    • … no ho sé, pel que jo veig la majoria acostuma a seure més o menys als mateixos llocs, tot i així qui vol pertànyer a la majoria?

      MadeByMiki

      3 Juliol 2011 at 9:50 pm

  2. Jo encara no he arribat a ser tan robot. De fet, m’agrada fixar-me en els detalls i recordar les diferències d’un dia a l’altre. Evidentment he d’anar cada dia al treball i tal, però… el robot-isme cansa.

    ahse

    3 Juliol 2011 at 9:30 pm

    • Des de el meu punt de vista ser metòdic et permet tenir el cap a un altre banda, ho sigui que és pràctic.

      MadeByMiki

      3 Juliol 2011 at 9:51 pm

  3. Crec que les teves manies encara no arriben al nivell de patologia. 🙂 A mi em passa exactament el mateix (millor dit, passava, quan encara tenia feina…). Sempre agafo el mateix vagó, provo de seure’m a la mateixa zona, m’hi trobo la mateixa gent… I a la facultat algun cop surt aquest tema: com sense que hi hagi cap norma que ho imposi o ningú que ho suggereixi, la gran majoria dels alumnes tendeix a seure’s al mateix lloc a cada classe. I encara un altre exemple: fa uns anys, quan encara treballava a Portugal, l’empresa tenia un autobús que ens recollia en diversos punts i tothom seia gairebé sempre al mateix lloc.

    Per cert, abans de començar a llegir el post m’he estat un parell de minuts intentant d’endevinar quina relació devia haver-hi entre el títol, “Metòdic”, i la foto, amb tantes parelles morrejant-se… Amb raó no he pogut arribar a cap conclusió… 😀

    David

    3 Juliol 2011 at 9:48 pm

    • La mateixa sensació tinc a diari, la majoria ens portem de manera automàtica i acostumem a seure als mateixos llocs. La foto del disc de Arnaud Florient-Didier és un missatge subliminal que us portarà a escoltar el seu gran disc…

      MadeByMiki

      3 Juliol 2011 at 9:55 pm

  4. Sóc una privilegiada: vaig a la feina a peu. Per fer-ho faig servir cada dia els mateixos carrers i les mateixes voreres. De vegades tinc la sensació de ser en Bill Murray revivint “el dia de la marmota”. També aprofito aquests espais de rutina diària per posar el pilot automàtic i pensar en les meves coses… ep!, i inventar contes; vet aquí per què em surten els bunyols que em surten 😉

    He llegit el teu post amb “France culture” de fons i la veritat és que com a banda sonora també li escau d’allò més bé. És un àlbum magnífic.

    Montse

    4 Juliol 2011 at 5:05 pm

    • Ets una privilegiada per tenir la feina ben a prop, i escrius de meravella. Ara que lo millor de tot és que t’agradi l’Arnaud Fleurent-Didier, això demostra el teu bon gust musical.

      Salut!!

      MadeByMiki

      4 Juliol 2011 at 9:14 pm

  5. Per no caure en el que diu la Montse de la “marmota”, cada cert temps, canvio aquests petits costums.

    A tall d’exemple, ara treballo al Centre de Barcelona des de fa quasi bé 4 anys. Doncs bé, he canviat el lloc dels esmorzars unes 5 vegades.

    Si arribo abans d’hora, m’agrada prendre un tallat i llegir algun diari. Doncs bé, també canvio de diari i de lloc on prendre el tallat.

    Entenc, perquè jo també ho sento, que les Rutines aporten seguretat i tranquil•litat. Allò de trobar les coses al seu lloc. Que ja et coneguin i no hagis d’explicar com vols el tallat…

    No passa res Miki. En algun moment m’he trobat, en arribar a algun lloc conegut, que no sabia dir com hi havia arribat (imagino que els automatismes em fan perdre la noció de la realitat). Això em motiva per anar variant.

    Tomàs

    4 Juliol 2011 at 6:07 pm

    • Tinc un conegut que estudia el cervell i els seus problemes als EEUU, i pel que em diu t’espera una llarga i sana vida com a mínim pel cervell i no és conya…

      Salutacions del robot Miki!

      MadeByMiki

      4 Juliol 2011 at 9:10 pm

  6. Jo et criticaré i et posare a caldo! Ets un “sosu” jajaja . a Barcelona es diu així no?

    I es que ser metódic no té res de dolent a simple vista però a mi el que més m’agrada del món es canviar. Ara esmorzo té i demà café, avui aquí i demà allí. Avui dino a Lleida i demà Artesa i passat a Balaguer i mai al mateix lloc. O quasi mai ja que hi ha llocs que s’han de repetir. La música avui Antonia Font demà Bach i passat Elvis o Kraftwerk. I els camins s’han d’explorar. Tot això m’hes igual sol que acompanyat.

    En realitat m’esforço per que sigui així, ja que el meu cos i ànima hem porten a fer cada dia el mateix recorregut escoltant Johnny Cash i dinant a “Les Comes” de Torrefarrera. I quan això passa començo a imaginar que soc un cyborg. Llavors hem revelo i soc un cyborg rebotat que fa la seva. No vull ser metòdic el Gran Hermano no hem dominarà mai, vull ser lliure i això implica entrenament. ( si, potser soc un paranoide)

    samox

    4 Juliol 2011 at 7:51 pm

    • Ja sé que pels que sou d’Amposta i rodalies tots els que som de més amunt de L’Ametlla de Mar som de Barcelona, però jo no soc de Barcelona, vaig cap a Barcelona, els habitants d’aquesta ciutat no en tenen cap culpa.

      Lo teu és molt meritori, ets tot un lluitador, jo soc més aviat gandul… Però avui estic content, si tinc un comentari teu en un post tan poc interessant, sé que puc comptar amb tu per a les grans ocasions,

      Salut!!!

      MadeByMiki

      4 Juliol 2011 at 9:07 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: