..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Experimentant amb alguns dels escriptoris d’UBUNTU.

with 15 comments


UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Unity.

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Unity.

No fa gaire temps que ha sortit la darrera versió de Ubuntu, el sistema operatiu GNU/linux que té més usuaris al món. Fins avui no he volgut fer una crítica al nou Ubuntu 11.04, crec que és millor passar un temps fent-lo servir a diari per totes les tasques habituals abans de parlar-ne.

Miraré de fer un post vàlid tan pels que feu servir Ubuntu (som una clara minoria), com per a la resta d’usuaris d’altres sistemes operatius.

Doncs anem per feina, quan va sortir la nova versió de Ubuntu vaig actualitzar-me sense pensar-ho gens, és una de les teòriques avantatges d’aquest sistema operatiu, cada sis mesos sense pagar ni cinc pots gaudir d’una nova versió i fer servir les novetats implementades, ideal pels tastaolletes com jo mateix. Doncs com sempre amb més o menys un parell d’horetes d’actualització, ja tenia el nou Ubuntu 11.04 instal·lat sense cap problema, i apa, a familiaritzar-me amb el nou escriptori “Unity”, la darrera gran aposta d’aquesta versió. Quan aprens a moure’t amb Unity, amb les dreceres del teclat, les noves funcionalitats, etc., tot és molt espectacular, si algú t’està veient amb el portàtil es queda

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Gnome 3.

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Gnome 3.

bocabadat sense cap mena de dubte. Però al meu ordinador molt de tant en tant em donava problemes i se’m mig penjava, a més tanta conya gràfica em sobra la veritat, per tant vaig seguir amb els experiments (aquestes coses son molt fàcils de fer amb linux), m’instal·laria el nou i trencador escriptori Gnome 3, un escriptori amb el que els de Gnome porten anys d’estudi i disseny, un pas més enllà pel que respecta als escriptoris.

I res, això és un “plis-plas”, amb minuts ja tinc el Gnome 3 perfectament funcionant al meu portàtil. Vaja, amb aquest el meu ordinador sembla una espècie de “ultra-Mac”, quin desplegament de funcionalitats i parafernàlia, és un concepte ben diferent a l’hora de fer les coses, el comportament de l’escriptori és únic, no es tracta d’una còpia del “estil Apple”, que últimament és el que acostumen a fer des de Ubuntu tot i que no ho diuen explicitament…

Aprenc a funcionar de manera automàtica amb el nou Gnome 3 que no em dona cap problema tècnic i que és totalment estable, m’oblido del Unity sense problemes i al cap d’unes setmanes em paro a pensar sobre el viatge que he fet per aquests escriptoris i prendre una decisió sobre quin és el que realment m’interessa.

I el que desprès de pensar-m’hi molt m’interessa no és ni un ni l’altre, objectivament a mi cap dels dos m’aporta res a part d’uns efectes gràfics molt espectaculars, no entenc com es passen tant de temps re-dissenyant escriptoris per acabar deixant-se portar purament per l’estètica, és ben cert que avui és el que ven, però jo n’estic ben tip i segueixo pensant que la norma de Mies Van Der Rohe segueix vigent, “Menys és més”, a la llarga agraeixes aquest “menys” que et fa la vida més senzilla.

XUBUNTU 11.04, amb tota la seva simplicitat.

XUBUNTU 11.04, amb tota la seva simplicitat.

Per tant he aplicat al meu ordinador una espècie de decreixement informàtic, me’n he anat a l’altre banda i faig servir XUBUNTU, un sistema dissenyat sobre una base de Xfce* per a ordinadors amb molts pocs recursos, sense animacions supèrflues, sense pesats gestors de finestres, vaja, sense farfutalla supèrflua. És un sistema semblant al mític Ubuntu 8.04, però a la vegada sota aquesta simplicitat estètica el seu interior és 100% actual.

*Xfce és una col·lecció de programes que tots junts proporcionen un entorn d’escriptori totalment funcional. Els següents programes formen part del nucli de Xfce:

Gestor de finestres (xfwm4)

Gestiona l’ubicació de finestres a la pantalla.

Panell (xfce4-panel)

Llançadors de programes, botons de finestres, menús d’aplicacions, canviador d’espais de treball i molt més.

Gestor d’escriptori (xfdesktop)

Especifica el color o la imatge de fons amb un menú opcional d’aplicacions o icones per a les aplicacions minimitzades, llençadors, dispositius i carpetes.

Gestor de fitxers (thunar)

Un gestor de fitxers moderns per a escriptoris Unix/Linux que prova de ser fàcil d’utilitzar i ràpid.

Gestor de sessió (xfce4-session)

Recupera la vostra sessió a l’inici i us permet apagar l’ordinador des de Xfce.

Paràmetres del sistema (xfce4-settings)

Un sistema de control de configuracions per controlar els diversos aspectes de l’escriptori, com l’aparença, la pantalla, el teclat i els ajustaments del ratolí.

Cercador d’aplicacions (xfce4-appfinder)

Mostra les aplicacions instaŀlades al vostre sistema ordenades per categories, així podeu cercar-les i llançar-les ràpidament.

Utilitats i scripts (xfce-utils)

Scripts d’inici, diàleg per «executar programa» i diàleg «quant a».

Dimoni d’ajustaments (xfconf)

Sistema d’emmagatzematge de configuracions basat en D-Bus

Xfce també és una plataforma de desenvolupament que proporciona força llibreries que ajuden als programadors a crear aplicacions que s’ajustin amb l’entorn d’escriptori.

Els components de Xfce estan llicenciats amb llicències lliures o de codi oberts; GPL o BSDL per les aplicacions i LGPL o BSDL per les llibreries. Veieu la documentació, el codi font o la pàgina web de Xfce (http://www.xfce.org/) per més informació.

Anuncis

15 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Una vegada vaig llegir de què estava feta la poció del druida Panoramix. També he pogut fer una ullada a la formula secreta de la Coca-cola. Fins i tot vaig veure el detall dels plànols d’un F-15 en CAD i totes les receptes del llibre de la pel•lícula Julia and Julie.

    Dit això, he de confessar que el més difícil d’entendre per a mi ha estat el teu Post.

    Així i tot, qui pot pretendre entendre quan un altre parla d’Amor!!!

    Tomàs

    7 Juliol 2011 at 6:02 pm

    • Ets el millor, que no s’ho prengui malament ningú, però fer un bon comentari del rotllo d’aquest post té molt de mèrit!!

      MadeByMiki

      7 Juliol 2011 at 6:08 pm

  2. Plas-plas-plas!
    Plas-plas-plas-plas-plas!
    Plas-plas-plas!!

    Enhorabona, estàs pel camí del Zen de l’informàtica. 😀

    ahse

    7 Juliol 2011 at 8:11 pm

  3. Ostres, estàs moderant comentaris?!?

    ahse

    7 Juliol 2011 at 9:25 pm

    • Ha sigut el wordpress tot solet, jo no modero res, no tinc ni trolls per no tenir…

      MadeByMiki

      7 Juliol 2011 at 9:32 pm

  4. Jeje, encara me’n recordo, fa molts anys, d’aquelles baralles futils als posts linuxerus sobre “KDE o Gnome?” Feia riure ja llavors, de la mateixa manera que fan riure les personalitzacions carregades de docks i widgets dels windows “de marca” o els “arranjaments” que ens ofereixen els OSX a cada nova versió. Ara Ubuntu també es posa en aquests batibulls… Personalment, l’escriptori m’importa una m… Quan vaig instal·lar el 11.04 ja vaig simplifica’l i configura’l per a que “no aprofités tota la potència de la Geforce!?”. L’ubuntu és el Core, el seu kernel i la filosofia de repositoris, llicències, pubs de col·laboració, així com la possibilitat de veure “transmutar” utilitats “de pagament” de Win o Mac a millors formes i solucions alternatives i cooperatives amb molt de ganxo.
    L’escriptori… Per mi com si hi poses les quatre consoles típiques dels primers UNIX i et fots un tip d’escriure comandos a mà.
    Per cert, quin gran sistema el MsDOS 3.2!!! No es penjava mai. Potser perquè no era precisament multitasca, jeje…

    minosabe

    7 Juliol 2011 at 11:36 pm

    • Doncs totalment d’acord, com a mínim podem estar ben contents els usuaris de linux de tenir on escollir si volem senzillesa o espectacularitat. Que duri!

      MadeByMiki

      8 Juliol 2011 at 8:47 pm

  5. ostres! Micki lo del Xubuntu m’ha deixat de pedra. Anant ala puresa! Si ets un d’aquells inconformistes que no es resisteix a anar cada cop a més puresa et llanço un repte!

    gentoo o archlinux! hi ha collons o que?? Jo amb el 1º no he pogut, 2 setmanes per a fer un install complet és massa però un archlinux no està de més. A pesar de tot mai renuncio al meu ubuntu. Però una canita al aire senta bé.

    samox

    8 Juliol 2011 at 10:29 am

    • He sentit merevelles del Archlinux, accepto el repte!!, a veure si me’n surto.

      MadeByMiki

      8 Juliol 2011 at 8:49 pm

  6. Molta gent parla d’Ubuntu, Linux… No tenc experiència amb cap d’ells però sé que són millors que el Windows. Supòs que tot és acostumar-s’hi. Ara si amb el Windows a vegades ja m’entrebanc… Hehe 🙂

    caterina

    8 Juliol 2011 at 12:41 pm

    • Per provar-ho cal tenir ganes, si ets curiosa de mena i tens temps endavant i a veure que et sembla. Per començar el millor és Ubuntu.

      Salut!!

      MadeByMiki

      8 Juliol 2011 at 8:50 pm

  7. La veritat és que Unity no m’agradava i intentant canviar-lo vaig haver de reinstal·lar Ubuntu perquè es veu que vaig tocar on no tocava, però un cop m’hi he acostumat m’agrada força, tot i que haver de fer un parell de clicks més per tocar els menús em mosqueja bastant.

    anomenatinutil

    8 Juliol 2011 at 6:31 pm

    • No soc anti-Unity,senzillament he triat un altre camí. I la veritat és que m’ho he passat de conya experimentant, ara ja ho he deixat i he triat la senzillesa.

      MadeByMiki

      8 Juliol 2011 at 9:01 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: