..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Jo també vull ser un High Net Worth Individual.

with 12 comments


Sovint es compara la crisi actual amb un vaixell, allà estaríem tots en primera classe, en segona o en tercera. Però la veritat és que les coses no van així, no és que els rics acaparin els bots salvavides mentre la orquestra del “Titànic” segueix tocant per distreure’ns. En realitat ni anem ni mai hem anat al mateix vaixell.

 

Els rics son més en número i en riquesa, actualment son més de 11 milions de persones al món i se’ls anomena tècnicament HNWI (High Net Worth Individual), formen part d’aquest club els posseïdors de fortunes superiors al milió de dòlars en efectiu (no cal que et miris a les butxaques…).

 

Els informes de Merril Lynch destaquen com els HNWI des de la crisi del 2008 han vist augmentar de manera continuada en un 10% anual la seva fortuna, les seves inversions (això si que ha de ser especular!) tampoc han parat de créixer.

Dintre d’aquest grup de milionaris hi ha un reduït grup, format per menys d’un 1% que tenen a les seves mans el 36% de la riquesa total del conjunt dels HNWI, fins hi tot entre els rics hi ha unes diferències enormes.

 

Tot això lligaria perfectament amb una teoria que parla de la “curiositat assignable”, es suposa que en origen tots venim de fàbrica amb molta curiositat natural, però aquesta es deriva cap els estudis on l’estudiant és un idealista i cal contrarestar això mitjançant la pressió i una gran exigència (aquests estudis segur que no son d’aquest país…) que vagi domesticant aquesta perillosa curiositat innata.

 

Més tard aquests nens seran convertits en professionals i l seva curiositat es centrarà en els treballs que els hi son assignats per altres persones. Es tracta de castrar les seves inquietuds i ara re-orientar-les cap a la feina, dit d’un altra manera son recompensats amb un salari per oblidar-se de quins eren els seus objectius inicials. Els nous objectius seran el culte al diner i la defensa de tot el que representa el capitalisme-consumisme, amb això es demostrarà que la feina està ben feta i que sense adonar-nos de res ens hem adaptat perfectament al “sistema”.

Suposo que això és el que fa que els nostres polítics cobrin tant, a ells els hi cal cobrar aquest bon salari per compensar la seva enorme obediència i la eliminació de tot rastre d’imaginació.

[no, no em prenc res per escriure això, tan sols vaig mig dormit al tren i no rellegeixo els posts…]

Advertisements

Written by MadeByMiki

13 Juliol 2011 a 10:45 pm

12 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Interessant i lúcida reflexiò, quan l’entengui la faré meva (amb el teu permis, clar)

    joeyllagrima

    13 Juliol 2011 at 11:12 pm

    • La reflexió no és del tot meva, jo tan sols hi coincideixo i el que és pitjor miro d’explicar-la… i aquí crec que és on tens el problema.

      MadeByMiki

      14 Juliol 2011 at 8:17 pm

  2. I en quin col·legi han estudiat els HNWI? En el meu no, oi? 😉

    M’has fet recordar aquella escena de The Wall en què agafen els nens, els posen a tots la mateixa màscara i finalment en fan botifarres. Sort que de tant en tant algun se n’escapa i és capaç de fer bones reflexions bo i adormit (m’has arrencat un somriure, amb això de la imaginació dels polítics)

    Montse

    13 Juliol 2011 at 11:32 pm

    • Ja se sap, l’ascensor social és una fal·làcia, els veritables rics ho son de manera hereditària, això no acostuma a canviar mai.

      MadeByMiki

      14 Juliol 2011 at 8:19 pm

  3. No he acabat d’entendre la relació entre riquesa i curiositat, però jo també estic mig adormit… Deu ser per això.
    Avui he anat a una entrevista de feina (ja en porto unes quantes) i no paro de sorprendre’m quan em volen vendre la moto dient-me que allò és una molt bona feina. Resulta que ara el paràmetre per qualificar una feina és el sou: si cobres uns 1000 euros al mes tens una bona feina. I ja està. No importa si et realitza, si et permet créixer, si és agradable, si et permet compaginar amb uns estudis o amb la vida familiar, si l’entorn és bo, si aporta alguna cosa tangible a la societat…
    Jo també vull ser un HNWI…

    David

    14 Juliol 2011 at 5:27 pm

    • Els diners son un premi que et donen per oblidar-te dels teus principis. La imaginació es domestica i es limita al màxim, el que en realitat es vol és la especialització, i aquesta és totalment castradora.

      Un bon exemple de tot això és el que dius al teu comentari, queda clar que son 1000€ a canvi de prostitució emocional, això sempre ha passat, però avui encara sembla que tinguem que donar-ne les gràcies…

      MadeByMiki

      14 Juliol 2011 at 8:28 pm

  4. Jo proposo una dècima part dels polítics que tenim actualment però molt millor pagats. És la manera en que crec funcionarien millor. Sense un bon salari no hi haurà polítics a l’alçada del que esperem quan votem 8si és que votem).

    Penso que els salaris d’ara no serveixen per això i a més estan mal explicats i són un insult per a la resta de la societat. Més que els sous en si mateixos, el tema de les dietes, de les pensions…

    Estic bastant d’acord amb el tema dels cervells disciplinats que expliques. Crec que hi ha molt d’això.

    Va haver un llibre que fa uns anys es va convertir en un best seller, aquell de “Dónde está mi queso” (el vaig llegir en castellà). Doncs jo em vaig quedar amb la idea contrària a la del 99% de les persones amb les quals he parlar d’aquest tema.

    Per a mi és una manipulació, què en resum (seria molt més llarg explicar el meu punt de vista i els arguments), vindria a dir que et facin el que et facin has de saber trobar la part positiva per impossible que sembli, per difícil que t’ho posin, per pringat que et tinguin. Et diuen que els que no s’adapten, cauen…, es queden pel camí…

    Tot això podria estar bé en el pla personal, el problema és quan se l’aplica a la feina i el que et mou el formatge és la teva empresa. Però cap problema! El llibre et diu que passi el que passi, no has de queixar-te, t’has d’adaptar.

    M’he sortit del guió, però prefereixo pensar que encara ens queda imaginació. Salut Miki, bon Post.

    Tomàs

    14 Juliol 2011 at 5:31 pm

    • No estic massa d’acord amb això de tenir polítics molt més ben pagats, crec que això tan sols els allunya dels problemes quotidians, però si que me’n sobren 9 de cada 10, o potser 10 de cada 10…

      Jo també vaig llegir el despreciable i reduccionista “Dónde está mi queso”, i certament és literatura neo-liberal de camuflatge.

      MadeByMiki

      14 Juliol 2011 at 8:34 pm

  5. Només cal veure com als pobles -on tot això passa a petita escala però més evident i per tant més intens- , els regidors tan i tan idealistes de Partitsquejasabem, a la que tenen oportunitat d’entrar al govern perquè el majoritari de torn s’ha quedat a les portes per governar despòticament, comencen a donar suport a les propostes de l’alcalde, propostes que quan eren a l’oposició rebutjaven de ple. Poden arribar a donar suport a una autopujada de sou de l’alcalde del 113%, però és clar, com que han passat de cobrar uns 100 euros d’oposició a cobrar-ne quasi 1000, qui no es deixa temptar! I més si al seu ofici privat la cosa està cardada!

    Iaiapunkarra

    15 Juliol 2011 at 7:06 am

    • Benvinguda Iaiapunkarra, fa temps que segueixo amb devoció el teu blog, per tant és un plaer tenir-te per aquí. La teva reflexió és clara, tan clara com trista, aquests son els que ens diuen que ens administren…

      MadeByMiki

      15 Juliol 2011 at 8:48 am

  6. Jo que esperava trobar en aquest post la clau per convertir-me en un HNWI, quina decepció…

    Pons

    15 Juliol 2011 at 3:54 pm

  7. Tant de bo que aquesta diferència tan accentuada entre els HNWI pugui arribar a crear disputes entre baix, mig i alt HNWI tal i com durant la resta d ela historia ha passat entre les classes baixes, mitjanes i altes. És idealista, però si no puedes con ellos, dividelos!

    anomenatinutil

    20 Juliol 2011 at 12:04 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: