..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

La crisi i la mort.

with 9 comments


Hi ha moltes pistes que ens fan obtenir una mesura justa del drama que estan passant molts ciutadans a l’Europa més afectada per l’atur i la crisi. Una d’elles, sense cap mena de dubte és l’increment de les taxes de suïcidi.

Aquesta crisi sembla que canvia moltes coses que creiem inamovibles, amb l’atur massiu i l’eliminació de molts de suports bàsics pels més desprotegits, per primera vegada hi ha més defuncions per suïcidi que per accidents de trànsit. I pel que sembla, respecte a aquest fet les autoritats no pensen fer res, potser és perquè saben que son responsables indirectes d’aquest fet.

Els països més afectats per aquesta nova plaga son Grècia, Irlanda i Espanya. A aquests països van baixant els accidents de trànsit i les seves conseqüències, suposo que en gran part per la baixada del transport de les mercaderies i per una menor mobilitat dels vehicles particulars amb la reducció d’ingressos i l’augment dels preus de la benzina.

En David Stuckler, sociòleg de la Universitat de Cambridge, en Martin McKee de la Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, i Sanjay Basu de la Universitat de Califòrnia han publicat un estudi on posen de manifest aquest enorme problema.

Entre les moltes conclusions que treuen destaco aquestes: “Estem observant una crisi humana”. “Les dades revelen la velocitat de les conseqüències de la crisi financera sobre la salud”, “els suïcidis tan sols son la punta del iceberg si parlem de problemes de salud mental”, “un increment a Grècia de més d’un 17% en suïcidis és esfereïdor i vol dir alguna cosa”…

Que fàcil és trobar a les víctimes d’aquesta crisi, i que complicat sembla fer el mateix amb els responsables. De fet és ben curiós que mentre ens volen fer sentir a tots com a culpables d’aquesta situació, els estudis sobre l’increment de suïcidis a Europa son ben selectius, i ens mostren clarament que aquests es donen a un sector ben concret i a certs països. No sembla que ni els molts senyors “Millets i Montulls”, ni cap els seus nombrosos amics de tot l’arc parlamentari als que tenen agafats per les parts toves corrin cap perill de caure en tentacions auto-destructives… 

Anuncis

Written by MadeByMiki

19 Juliol 2011 a 9:57 am

9 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. En aquest post deixes constància de la realitat més trista de la crisi actual. Hi ha molts tipus de crisi, encara que la patim tots, però n’hi ha que francament ho deuen passar molt malament, que deuen trobar-se en situacions extremes, tant, que no vegin altra sortida que el suïcidi. I això pot estar passant-li al nostre veinat, a un amic o qui sap si tard o d’hora a nosaltres. Precisament per això encara no entenc molta de la passivitat que hi ha per part de la ciutadania. Malgrat tot encara és més còmode quedar-se a casa mirant la tele que intentar fer alguna cosa per arreglar les coses, encara que sigui anar a una trista manifestació. Mentre la gent surti més al carrer per una victòria futbolística que no pas per queixar-se del sistema, ho veig negre, sincerament.

    caterina

    19 Juliol 2011 at 2:16 pm

  2. Desconeixia aquestes xifres i em sembla fortíssim. Algú que fa una cosa així ha d’haver caigut en un pou de desesperació ben profund. Ja és ben trist que la situació econòmica faci perdre el seny.

    Montse

    19 Juliol 2011 at 4:10 pm

  3. fins i tot els països nòrdics que sempre surten en les parts més altes dels rankings de totes les estadístiques bones, encara ens superen en percentatge de suïcidis. No podem quedar endarrere! motiveu a qui creieu convenient per què acabi amb la seva miserable vida i ens deixi en pau ja!

    Pons

    19 Juliol 2011 at 4:36 pm

  4. Tot el que està passant i Tot el que molta gent està patint, per algun lloc ha de sortir.

    Seria també interessant saber si també s’han incrementat, tot sembla indicar que si, totes aquelles “malalties” que es poden relacionar amb qui més o de més a prop pateix la Crisi, tals com Estres, Mal dormir, Mal descansar, Nervis…

    La vida, en molts moments ja ens regala situacions que ens posen a prova. Ara, amb la Crisi, les persones posades a prova s’han multiplicat.

    Tot aquest “caldo de cultivo” no pot sinó abocar moltes persones a situacions ni pensades abans. La desesperació és un carrer que si el veus sense sortida pot abocar-te a prendre decisions molt desgraciades.

    Mentre, els telenotícies estan més preocupats pel Bo Alemany o per quan s’ha hagut de Devaluar Bankia abans de sortir a borsa.

    Tomàs

    19 Juliol 2011 at 5:54 pm

  5. Si els suicidarien els politics tindriem massa oportunitats de tornar al normal, evidentment això no pot ser! Jo intentaria motivar-los, però sense l’ajuda del Pons dubto que arribi a cap resultat.

    ahse

    19 Juliol 2011 at 6:10 pm

  6. Segons he llegit no fa gaire, un estudi realitzat al nostre país conclou què “augmenten les malalties mentals, i això fa que molta gent tingui alguns trastorns depressius, adaptatius i d’ansietat que fan que augmenti l’automedicació i l’ús d’antidepressius i ansiolítics”. La crisi també afecta les patologies clàssiques com l’esquizofrènia i el trastorn bipolar. Més enllà de les dificultats econòmiques que comporta, l’atur contribueix en gran part a la mala salut mental i fins tot aboca al suicidi.
    Fins i tot malament del cap i a prop del suicidi seguim generant ingresos a les farmacèutiques i als psiquiatres privats i a les funeràries…..

    Natàlia Muñoz

    19 Juliol 2011 at 6:25 pm

    • Aquesta és una de les coses del món occidental que no puc entendre: com pot ser que tinguem 700 marques diferents i subvencionades per al maldecap o per al refredat comú i en canvi sigui tan difícil anar a un psicòleg, psiquiatre o altre terapeuta d’aquest tipus sense que t’hi hagis de deixar la pell??… No valorem gens la importància dels estats anímics i de l’equilibri emocional… En canvi, la filosofia oriental en aquest sentit és molt més holística…

      David

      19 Juliol 2011 at 7:57 pm

  7. Sense Millets i Montulls aquesta vida no tindria gràcia! De qui ens queixaríem? A qui desitjaríem lapidar?

    anomenatinutil

    22 Juliol 2011 at 8:55 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: