..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Entrevista a Jordi Joan Baños versió 2.0 “L’Índia va de reciclatge, més que de reencarnació”

with 6 comments


A petició del propi Jordi Joan Baños, publico una segona versió de la entrevista que li vam fer. Per la seva banda ell ha penjat l’entrevista al seu blog “The Wonder That Was India” http://jordijoan.blogspot.com/.

“L’Índia va de reciclatge, més que de reencarnació”

– A. G.: Creus que la Índia té possibilitats d’esdevenir una potència econòmica de primer ordre? El creixement servirà per disminuir o agreujar les terribles diferències socials?

– L’Arundhati Roy diu que l’Índia no és un “superpower” sinó un “superpoor”. Per a la mentalitat dominant índia, no hi ha cap contradicció en ser les dues coses, superpotència i superpobra. Algun columnista indi ha escrit que l’Anglaterra de Dickens també era així. Ara vés i explica’ls que ja no som al segle XIX sinó al XXI. Es miri com es miri, la meitat del dolor del món, la meitat de la misèria i de la malnutrició infantil, els porta l’Índia en el seu si. Necessita créixer molt i redistribuir molt per posar-hi remei. Però fins i tot així sembla una missió impossible a causa de la corrupció descomunal (Rajiv Gandhi considerava que el 80% dels diners de programes socials es quedaven a les butxaques de polítics i buròcrates).

Els estadístics indis diuen que el seu país creix un 8%, però més aviat sembla que sigui un 8% dels indis el que creix. No, l’Índia en conjunt no serà una societat com la nostra, amb una mediateca i un hospital per a tothom a cada barri, com a mínim en els pròxims quaranta o cinquanta anys. No veig una disminució de les diferències socials, sinó un agreujament. No hi ha un projecte de ciutadania -d’igualtat de drets i d’oportunitats- tal com em va dir un sociòleg.

– Tomàs: El 2050 al Planeta hi haurà 9000 milions de persones i una bona part del creixement tindrà lloc a la Xina i a l’Índia. Si a hores d’ara les grans urbs de l’Índia ja tenen problemes diversos (manca d’atenció sanitària per a tothom, de recursos econòmics, d’habitatges socials, de transport públics), com creus que el país podrà entomar aquest creixement de població?

– La misèria de l’Índia pot ser bastant invisible fins i tot per als mateixos indis urbans. El 69% dels indis encara viuen en pobles i no cal dir que la immensa majoria no passen de la pura subsistència. Durant generacions, els indis han perfeccionat l’aptitud de no veure la immundícia al seu voltant, sobretot les castes bramàniques que encara dominen els partits nacionals (no els regionals), inclòs el comunista. Potser el tercer ull té l’inconvenient de comportar l`atròfia dels dos ulls normals i corrents. I la puresa ritual (que sí que compta) i l’higiene no són ben bé el mateix.

El desenvolupament per a ells no vol dir que els seus carrers i avingudes siguin més nets, amens, habitables i passejables, sinó que proliferin els centres comercials amb aire condicionat i seguretat privada on no hi entrin els pobres. Índia sempre ha estat el campi qui pugui on han trobat inspiració els predicadors de la desigualtat entre els homes, des dels nazis fa tres quarts de segle fins als neocons avui. Una societat de castes, jeràrquica. “Jeden das seine”. A cadascú el que és seu.

– Caterina: Tenc la sensació que des d’Europa tenim la visió que és un lloc molt espiritual però alhora insegur, perillós. Fins a quin punt estam equivocats amb aquesta visió? Quines coses desconeixem de l’Índia, des de la distància, i que valdria la pena saber?

– Per començar, no conec cap poble més materialista que el poble indi, de vegades fins a l’esperpent. Al costat mateix d’edificis corporatius hipermoderns, de gran i brillant arquitectura, a Gurgaon (la ciutat satèl.lit enganxada a Delhi, meca de les multinacionals i de la nova classe mitjana), hi ha barraquisme i corts de porcs. Hi ha centenars d’edificis d’oficines, però gairebé no hi ha voreres, ni semàfors, ni fanals, ni un subministrament d’aigua i electricitat acceptable… Un escenari tremendament hostil per a la dona treballadora, que al nord de l’Índia sempre va amb els ulls ben oberts per por de ser violada (normalment en grup) i assassinada. És en canvi un país sorprenentment segur per als turistes i, ateses les desigualtats socials, per a les classes benestants.

– Ferran: Tenint en compte les enormes diferències socials que hi ha al país, com t’expliques que l’Índia no surti dia si, dia també, als diaris per desordres socials o moviments de protesta?

– L’Índia té bona premsa, com a mínim des de fa vint anys, quan va abandonar, per força, les vel.leïtats tercermundistes no-alineades, que a la pràctica eren una aliança estratègica amb l’URSS (en resposta a l’aliança dels EUA amb el Pakistan i el desgel amb la Xina des de Nixon).

Però si la Xina fes al Xinjiang o al Tibet el que l’Índia fa al Caixmir o a Manipur (ocupació militar descarada, tortura sistemàtica i assassinat freqüent d’innocents fent-los passar per guerrillers, a canvi d’ascensos) hi hauria barra lliure a tota la premsa internacional. Però convé fer creure als països en vies de desenvolupament que el model indi té un èxit comparable al model xinès, cosa que és mentida en la majoria de paràmetres.

La liberalització econòmica de 1991 es pren com a punt de partida del miracle indi. En realitat, entre 1980 i 1990 l’Índia va créixer de mitjana fins i tot un pèl més que entre 1991 i 2002. La premsa britànica, sobretot, no troba prou elogis per al miracle econòmic indi. Però millor que agafin amb pinces els consells de The Economist, perquè sota els britànics l’economia índia se’n va anar en orris entre 1900 i 1947 (literalment 0% de creixement mentre la població es disparava i s’empobria). I, com diuen en anglès, “they don’t walk their talk”. Paradoxalment, els britànics semblen avui dia molt menys presents a l’Índia que francesos o alemanys, i amb tants elogis desmesurats, van aconseguir d’encolomar a Tata companyies ruïnoses com Corus, Jaguar i Land-Rover, tot just abans del daltabaix de 2008, amb preus d’abans de la crisi.

El paper de l’auca que el sistema sembla reservar als capitalistes indis és el de desmantelladors del que ens queda d’indústria a Europa. Ja poden anar, després, els obrers de Liverpool a queixar-se a Bombai. L’Índia va de reciclatge, més que de reencarnació. Ara hi ha, però, un cert refredament en la producció industrial, fins i tot després d’haver canviat fa un parell de mesos els barems de referència, per camuflar aquest refredament. Cal mirar-se els números, però sobretot, cal mirar al voltant, sobretot en un país on fins i tot el cap de l’exèrcit endarrereix un any la seva data de naixement als registres per poder durar un any més al càrrec (acaba de passar).

– Tomàs: El nou govern de Tailàndia és un pas endavant en la reconciliació entre la visió que tenen de la democràcia i de la societat els camises grocs i els camises vermells?

– La visió de la democràcia dels “camises grogues” és que n’hi ha d’haver menys. Tailàndia no és l’únic país d’aquella part d’Àsia on l’elit creu que la democràcia ha anat massa lluny. És possible que la crosta militar, burocràtica i dels negocis (parapetada darrere de sa majestat titella, cada vegada més lesa) no hagués acceptat els resultats, si no hagués vist la reacció internacional davant dels esdeveniments a Tunísia i Egipte.

– Miki: Tens alguna novetat en el la teva producció poètica?, com compagines aquestes dues activitats?

– Pràcticament no escric poesia des de fa set anys, quan vaig marxar de Catalunya. I, si no me’n puc estar, l’impuls poètic molt rarament passa de la primera fase de revelació, d’esbós, de “lletrerada”. El que sí que he fet durant els darrers anys ha estat reescriure material escrit entre els 25 i els 32 anys. D’aquí en surt “La lluerna i l’escala” (2007, Angle) i “L’apamador d’aeròdroms”, que Pagès editors vol publicar l’any que ve. Fet i fet, no és gens extraordinari. L’Albert Roig també seria un cas de poeta reescriptor.

La llunyania potser també va fent malbé la relació íntima amb la llengua. D’altra banda, la mirada del poeta i la mirada del periodista són del tot incompatibles, dues formes completament diferents d’organitzar la realitat. En poesia, per exemple, l’ambigüitat, la polisèmia, la boira és una virtut, mentre que el periodisme exigeix una claredat cristal.lina.

Anuncis

Written by MadeByMiki

25 Juliol 2011 a 1:59 pm

6 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Molt interessant! Sempre és una meravella poder saber més sobre països que mos queden tan lluny i que a vegades la informació que mos pot arribar des d’allà no sempre és la millor imatge que rebem d’ells com a societat. Com que per a mi l’Índia, com tants altres, és un país força desconegut, he trobat molt interessant totes les respostes i he acabat de llegir l’entrevista amb la sensació de saber coses que no sabia abans, com que no és un lloc insegur per als turistes. No ho hagués dit mai…

    caterina

    25 Juliol 2011 at 2:48 pm

    • Gràcies maca, m’ha passat exactament el mateix que a tu, he après molt amb aquesta entrevista.

      MadeByMiki

      25 Juliol 2011 at 8:52 pm

  2. Repeteixo Miki, va estar molt agradable poder llegir les respostes i també les preguntes de les companyes i dels companys.

    He vist el teu Post al seu Bloc, i fa patxoca. Pots estar content Miki amb aquests contactes que tens.

    Tomàs

    25 Juliol 2011 at 7:23 pm

    • I mira que tota aquesta història va venir de manera casual, mai hauria cregut que la cosa aniria tan bé. Mil gràcies de nou.

      MadeByMiki

      25 Juliol 2011 at 8:54 pm

  3. Por favor, en castellano sería posible… el artículo es muy interesante y llegará a más personas. Por favor. Gracias.

    José Manuel Vázquez

    26 Agost 2011 at 1:16 pm

  4. Mil gracias por tu interés, dado que el catalán y el castellano son idiomas muy similares, con una simple traducción de “Google Translator” obtendrás un resultado muy bueno:

    http://translate.google.com/translate?hl=es&sl=ca&tl=es&u=http%3A%2F%2Fmadebymiki.wordpress.com%2F2011%2F07%2F25%2Fentrevista-a-jordi-joan-banos-versio-2-0-lindia-va-de-reciclatge-mes-que-de-reencarnacio%2F

    Evidentemente el hecho de escribir en catalán me resta visitas, pero el hecho es que así practico la escritura en catalán… no hay motivos “políticos” ni nada por el estilo 😉

    MadeByMiki

    26 Agost 2011 at 1:57 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: