MadeByMiki se’n va de vacances.

Sembla que ara ja començo a veure les vacances ben a prop, fins ara no havia volgut ni pensar-hi, no soc d’aquells que van restant dies al calendari, però ara que tan sols falten un parell de dies, ja ho veig a tocar.

Encara que sembli difícil de creure, no sé exactament quants dies serè “fora” de vacances, hem llogat una casa (sense veure-la) i l’estada és variable, serà tota una experiència nova això de tenir un dia fixe d’anada però no de tornada.

Quan la gent em pregunta on vaig de vacances, sovint no sé que contestar, si els hi dic que al Montsià la majoria no sap on para això, si dic al Delta de l’Ebre menteixo, ja que no és ben bé allà on vaig… per tant normalment els hi dic una cosa més aviat genèrica tipus “entre el Delta de l’Ebre i els Ports” amb lo que no en tenen ni idea de on vaig però queden més satisfets. I si dic la veritat al 100% tan sols en Samox sap de quin poble parlo, ja que ell és d’aquella poc poblada comarca (65.000 hab.) que sembla ser tan desconeguda pels barcelonins i gent del voltant.

Aquest any he trobat una manera de que aquesta gent que em demana de manera persistent on vaig de vacances (es veu que això desperta un gran interès) sàpiga de quin lloc parlo, és fàcil tan sols cal pensar perquè surten als diaris per aquells pobles i ja està, problema solucionat. Ho

Ni xalets ni mandangues, pedra de la bona.

sigui que ara responc una cosa semblant a això: “Me’n vaig de vacances allà on li posen foc a les banyes dels toros”, no dic bous ,que a Barcelona cal vigilar amb el català que fas servir, és millor que sigui de baixa intensitat, que si no, igual no t’entenen. La resposta de la gent és casi perfecta, d’una tirada els hi parles d’alguna cosa que saben, ja no pregunten res més i si hi ha tema, la cosa deriva cap el salvatgisme “d’aquella gent”. M’ho passo tan bé que ni me’n adono i ja estic en el paper de defensor dels correbous, el bou capllaçat, el bou a la mar i de passada l’embolat que és el més mediàtic.

Tampoc cal que la gent sàpiga el que no té cap interès en saber, és ben evident que hi ha alguna cosa més enllà del que es veu per la tele i llegeix als diaris. Tal i com molt sabiament diu una amiga meva la Joana d’Alcanar: “a Alcanar no som el últim poble de Catalunya, som el primer”. Quina mania que hi ha amb el centralisme dels barcelonins…