Archive for Setembre 2011
“Singulars” torna al 33 amb Santiago Niño Becerra i Arcadi Oliveres
Vaja!, dos economistes barbuts a MadeByMiki!. Doncs sí, aquí teniu aquest parell d’economistes emprenyadors per a molts i molt instructius per a altres.
No puc dir gaire més, si us interessa saber on som i cap on podem anar mireu-vos aquesta entrevista.
Aquesta és la promo del programa:
“Cap a on va tot plegat? Això és el que preguntem als nostres dos convidats, Santiago Niño Becerra i Arcadi Oliveres, dos economistes lúcids i rigorosos acostumats a dir les coses pel seu nom. Els demanem, amb la seva capacitat d’anàlisi, que ens ajudin a saber com pot evolucionar la situació en els pròxims mesos.”
http://www.tv3.cat/videos/3709490/Cara-a-cara-Arcadi-Oliveres-i-Santiago-Nino-Becerra
Retallades valentes?
Hi ha moltes coses que resulten em extremadament sorprenents, i per més que li poso ganes no acabo de compartir amb la majoria social per dir-li d’alguna manera.
No entenc com el nou Govern d’Artur Mas es dedica a fer unes retallades salvatges que tan sols afecten a les classes més desafavorides i pels medis i de passada molta altra gent això és interpretat com a unes retallades valentes i necessàries. No puc entendre com amb unes poques excuses barates i amb quatre temes identitaris ens maregen de tal manera que acceptem resignadament aquestes retallades com si fossin la única via possible.
Les coses no es fan així, o com a mínim si ho fas així et mereixes el menyspreu més profund dels teus ciutadans i no una comprensió cuinada a foc lent pels medis afins al poder (no ens enganyem, els majoritaris).
La famosa auditoria de CiU cap els comptes del tripartit serveix de poc més que d’excusa per aplicar la doctrina “neocon” que estem patint. La millor excusa dels convergents (que gairebé ningú discuteix), és que retallen en sanitat i educació perquè aquestes son les dues partides més grans del pressupost, vaja, quina manera tan poc racional de gestionar, i si ho féssim més racionalment?, us deixo algunes pistes:
- Abans d’aplicar res el que caldria és fer una auditoria i un bon estudi per saber que és lo realment necessari per a la societat i on hi ha
despeses retallables o fins hi tot suprimibles sense que això afecti als desafavorits. - Caldria estudiar la necessitat o no de tots els alts càrrecs i la possibilitat no tan sols de reduir-los en quantitat, també en salaris i privilegis.
- Reconsiderar tots els acords que té la Generalitat i que ara no podem pagar, subvencions a tort i dret, medis audiovisuals, oci…
- Tampoc és gaire revolucionari, però potser ens sobren totes aquelles entitats que serveixen de poc més que de “cementiri d’elefants”, aquells pàrkings on passen a millor vida els polítics caducats. Una abraçada des de aquí al nou senador Montilla, segur que hi ha molt per fer i molt per cobrar.
- Ja estic arribant amb el tren, per tant us deixo que entre tots penseu amb quines son les prioritats i on hi ha veritables nius de despesa innecessària, no crec que costi gaire de fer-ho de manera més racional.
Dit d’un altra manera, si a casa gastem mensualment 250€ en menjar, 50€ en internet, 100€ en el cotxe, 120€ en oci, 40€ en roba… i fixar-nos en la despesa superior (la del menjar) i dir que allà és el problema i cal menjar menys és immoral. No totes les despeses tenen la mateixa entitat ni importància, dir o fer això hauria de ser delicte.
Per riure o per plorar, us deixo un link sobre les retallades, em fot una mica que sigui d’un partit polític,(intenteu prescindir d’això) però és molt didàctic:
Política i Ports.
El monestir de Benifassà.
Si us agrada la natura, un dels millors llocs on podeu anar és als Ports de Tortosa-Beseit. Aquestes passades vacances he tingut l’oportunitat de donar tota la volta sencera a aquestes impressionants i no massa conegudes muntanyes, donar un tomb per força pobles i gaudir dels seus ferestecs paisatges.
Sense cap mena de dubte aquesta ha estat la part interessant, però com sempre també hi ha molt per a millorar, i el que més m’ha desesperat és la política. Suposo que sona estrany, però tan sols se’m acudeix anomenar-ho aixi.
Jo no soc un d’aquells viatgers previnguts que abans de sortir de casa ja ho porten tot estudiat i saben exactament on aniran i que faran. Més aviat acostumo a deixar-me portar i improvisar molt les sortides, per tant en casos com aquests el que faig és saber quan i per on començaré el viatge i a partir d’aqui tota la resta “ja sortirà”.
Per tant com sempre el viatge previst va començar sense mapes i obert a tota mena de variacions, si va funcionar a l’hora d’escapar-nos cap a Escandinàvia Els Ports no haurien de portar problemes.
El viatge de Godall a Horta de Sant Joan passant per Tortosa és molt bonic pels
Vall-de-roures.
paisatges i amb molt bona carretera, Horta és un bonic i amistós poble amb unes vistes privilegiades i molt per veure, però una vegada visitat al ser ben d’hora vaig pensar que seria bonic fer el viatge de tornada per l’altre banda dels ports. Així doncs ens vàrem dirigir cap el poble veí d’Arnes, concretament cap a la seva oficina turística amb l’intenció d’obtenir un mapa dels Ports, però això resulta que és impossible, tal i com vaig poder comprovar més endavant els mapes que vaig rebre a totes bandes eren “autistes”, al Català tan sols sortia la part catalana, al d’Aragó l’aragonesa i al Valencià la valenciana. Ho sigui que pobles amb molt en comú, en certa manera eren separats de manera política.
Convent de Sant Salvador a Horta de Sant Joan.
A Fredes, Vall de Roures i Arnes juguen al guinyot, beuen xampú (clara pels barcelonins i gironins) i viuen a un entorn semblant, però algú se’n cuida de que de manera totalment artificial tinguin ben clar que hi ha fronteres, i a ells i als visitants se’ls fa viure aquesta patètica experiència.
Per sort això no passa a totes bandes tot i que és un fet habitual, més cap el sud, hi ha tres comarques que han trencat amb aquesta tendència, es tracta de gran part de les comarques de: El Montsià (Tarragona), Els Ports (Castelló) i La Matarranya (Terol). Aquestes comunitats han format una espècie de mancomunitat on es promou el que uneix aquests territoris, que és molt més que el que els separa, es tracta de la “Taula del Sènia”, una iniciativa que potser no anirà gaire lluny, però que trenca amb una trista tendència separadora que porta anys dividint pobles de manera implacable i amb motius purament polítics.
*La Mancomunitat de la TAULA del SÉNIA és un ens local, format per 27 municipis (15 valencians: Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Cervera del Maestre, Herbés, la Jana, Morella, la Pobla de Benifassà, Rossell, San Rafael del Río, Sant Jordi/San Jorge, Traiguera, Vallibona i Vinaròs), (9 catalans: Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona) (i 3 aragonesos: Beseit, Pena-roja de Tastavins i Vall de Roures), situats al voltant del riu Sénia i del massís dels Ports, que tots junts superen els 117.000 habitants. Els seus Alcaldes perteneixen a diferents grups polítics: PP, socialistes (PSPV, PSC i PSA), CiU, ERC, PAR i IpC.
..: MadeByMiki :.. 