La crisi espanyola, italiana, portuguesa i grega solucionada en una setmana.

Potser aquest post us semblarà una mica pretensiós , però no és així, tan sols l’escric per fer un favor a un grup de països que estan passant moltes dificultats financeres, i que quedi clar que ho faig de manera totalment desinteressada, és una espècie de servei públic.

El fet de rebre constantment males noticies dels mercats és molt cansat, i a la llarga sempre et planteges que coi es podria fer per treure’ns a tots d’aquest pou de merda on ens hem enfonsat. I si, ho he trobat, he trobat la solució a la crisi, no ha estat gens fàcil ni tampoc és feina d’un dia, ho tinc tot pensat i la sortida de la crisi seria qüestió tan sols d’una setmana, res de mesos, trimestres o anys esperant “brots verds”, amb un màxim de set dies tot arreglat.

El que proposo és ben senzill i ara mateix ho exposo, tan sols son uns petits passos que ens faran sortir del pou per anar directament cap el cim. I que quedi clar que tot el que proposo d’una manera o altra s’ha demostrat que és viable, que no estem per fantasies en aquests moments d’alarma nacional:

• Espanya com a estat té greus problemes econòmics, un excés d’endeutament tan públic com privat, venim d’una bombolla immobiliària que ningú va preveure i ara mateix som on som, però no estem sols i això és important.
• Tenim uns països germans amb els que ho compartim gairebé tot, sí, tots venim de dictadures feixistes (sovint crec que encara no n’hem sortit…), som del sud d’Europa i tenim maneres de fer i de pensar semblants. Tenim entitat pròpia, pels del nord tots som més o menys iguals, fins hi tot ens van batejar com els P.I.G.S. (Portugal, Italy, Greece, Spain), deixo fora a Irlanda, ja que amb ells compartim menys coses i potser no ens entendríem. Doncs som-hi tots i fem un pas ferm, fusionem-nos, tots sortirem guanyant.
• Les caixes d’estalvis espanyoles ens han mostrat el camí, s’ajunten quatre o cinc entitats endeutades al màxim, a punt de petar i el resultant és una gran entitat més forta que mai. El miracle és possible.
• També ha quedat demostrat que no hi ha problema per canviar les constitucions sense tenir en compte al poble per res, ho sigui que per aquesta banda ho tenim fàcil, tenim la llei de la nostra banda.
• El gran estat resultant s’anomenaria “Pigsland” amb lo que tots ens sentiríem identificats, seria un estat plurinacional, a Espanya en tenim experiència i ens va de conya. I si, ho heu endevinat, no pot ser d’altra manera, penso en una monarquia com a ideal per aquest futur estat, de fet la nostra estimada monarquia és ideal, el Rei va néixer a Roma, la reina és grega, tan sols ens manca una infanta portuguesa… no hi ha dubte, el “regne de Pigsland” seria un estat amb molt de futur.
• Sovint ens diuen que potser Itàlia i Espanya son massa grans per caure, imagineu-vos lo enorme que seria Pigsland, aquesta economia segur que no la poden deixar caure…
• Amb una mica de sort fent una “pirula” molt del estil dels països del sud d’Europa podríem deixar de pagar els bons sobirans que hem emès amb tanta alegria. Pigsland no ha de reconèixer deutes caducades, cal començar de zero i sense motxilles que no ens deixin avançar. Ja ens tornarem a endeutar, que ho portem a la sang…

Que tremoli Alemanya i França, una nova potència s’està gestant a l’ombra, si em feu cas la crisi serà història en quatre dies.