..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Mentides, silencis i excuses barates.

with 19 comments


Curiosament sempre hi ha notícies que des de el meu modest punt de vista son extremadament importants, però no surten als titulars dels diaris (o potser soc jo, que no me’n assabento…) ni se’n parla per en lloc. La setmana passada vaig poder llegir una d’aquestes notícies: el cap del Govern andorrà Toni Martí, deia que el model econòmic del país estava totalment esgotat i calia fer un canvi radical a l’economia andorrana, de fet ho començarien a fer d’immediat.

Em vaig quedar absolutament hipnotitzat davant aquell titular, mai havia llegit res igual, ja sé que Andorra és un país molt petit i amb unes condicions molt diferents a les nostres… però aquest titular és el que m’agradaria llegir per aquí, no ens aniria gens malament començar-nos a plantejar quina és la nostra estructura econòmica i que podem fer per fer front i gestionar la situació actual i la que ens està venint al damunt. Potser convindria deman ar més valentia als nostres polítics i menys tacticisme de curtes mires…

El Govern andorrà potser s’equivocarà amb les seves noves mesures econòmiques, però com a mínim ells ja han fet un pas més enllà i se’n han adonat de que les coses no rutllen i que no n’hi ha prou amb paraules tranquil·litzadores (i buides) i amb un anar esperant a veure si miraculosament les coses s’arreglen soles.

És ben possible que els motius per no fer res siguin molt forts, actuar implicaria un reconeixement de que moltes coses no s’han fet gens encertadament, deixar clar que hi ha uns recursos limitats a l’hora de canviar la situació i dir-li la veritat a una societat que no sembla molt interessada en obrir els ulls.

No sembla gens possible que un titular semblant surti de la boca dels nostres polítics, ells prefereixen les mentides, els silencis o les excuses barates, i quan se’ls hi escapa la veritat se’n penedeixen immediatament del que han dit, tal i com li ha passat a en Artur Mas amb el seu famós “si tot no peta abans…”. No hi ha dubte, si “tot peta” tornarem a sentir lo de sempre: mentides, silencis i excuses barates. El que sigui per no fer front a la realitat.

http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=14868&Itemid=380

Written by MadeByMiki

19 Setembre 2011 a 8:38 am

19 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Home, la població d’Andorra equival a quatre carrers d’un barri del disctricte de Bellvitge a Hospitalet, normal, que no s’en parli gaire!

    Per altre banda, el model neoliberal i de paradís bancari que havia dominat fins ara Andorra era necessari que finalitzés definitivament. Sabies que no existeix ni el dret a vaga?

    Arqueòleg Glamurós

    19 Setembre 2011 at 11:20 am

    • No comparo Andorra amb Catalunya, és més aviat una mostra que hi ha coses que poden canviar encara que sembli impossible…

      MadeByMiki

      20 Setembre 2011 at 9:48 am

  2. vols dir que deixaran de vendre el formatge de barret de copa?

    Pons

    19 Setembre 2011 at 3:01 pm

    • No ho sé, però ja fa temps que “La Casa del Formatge” no és el que era…

      MadeByMiki

      20 Setembre 2011 at 9:48 am

  3. La clau és la mida: en un país petit tot es pot gestionar molt millor. On cal signar per demanar que Andorra ens annexioni o ens envaeixi o alguna cosa? Jo, vist el panorama, prometo rendir-me incondicionalment 😦

    Montse

    19 Setembre 2011 at 4:45 pm

    • M’hi apunto, deixem-nos absorbir per Andorra, pitjor no ens anirà…

      MadeByMiki

      20 Setembre 2011 at 9:50 am

      • O sí… Un país que viu de ser un paradís fiscal, de la neu i dels paquets de tabac que ven… Amb raó es plantegen canviar de soca-rel les seves estructures econòmiques. I, a més, té raó l’Arqueòleg. Tenen una Constitució una mica estranya… No és casualitat que no formin part de la Unió Europea. No sé vosaltres com ho veieu, però jo no hi vull tenir res a veure…

        David

        20 Setembre 2011 at 12:02 pm

      • I doncs, David, quin problema té el tabac? Ja sabem que mata, però si tenim en compte que Ejpaña l’any passat era el novè país exportador d’armes… jo prefereixo apuntar-me als veïns del nord, que maten més a poc a poc i a sobre sé que no em tocaran la pera amb el tema lingüístic 😀

        PS: I ara el David em demostrarà que el 95% de les empreses armamentístiques es localitzan a casa nostra i, com sempre, em farà callar 😦 Ai, que n’és de dura la vida de les bocamolles!

        Montse

        20 Setembre 2011 at 3:27 pm

  4. La Montse té raó. Jo penso que les coses ens anirien molt millor si la instància major de govern per a una col·lectivitat fós, per exemple, la comarca. Ja hem vist a quin desastre ens ha portat la mundialització i encara hi ha qui sospira per un govern mundial. El problema és que els grans estats són un gran negoci per a una casta, la política, que no vol veure com el seu pastís se’ls hi escapa de les mans redimensionant els aparells de poder.
    També seria un canvi positiu per tal que la gent deixés de pensar que el creixement pot seguir sense treva ja que sempre hi haurà altres llocs on anar, verges i plens d’oportunitats. Les societats també han de ser responsables del seu creixement i de la seva autogestió. Quan en la revolució francesa es van repartir i “cristal·litzar” les terres conreables, els pagesos, ja propietaris, van redimensionar el seu creixement demogràfic: ja no convenia tenir molts fills-jornalers, perquè si un és amo ha d’ajustar la seva progènie a la mida de les seves possessions. Això explica, en part, que certs països hagin expulsat “masses” afamades arreu del món, ja siguin anglesos, irlandesos, gallecs, italians…, mentre que a França la demografia es va estabilitzar molt més ràpid i no es va donar aquest efecte.

    minosabe

    19 Setembre 2011 at 8:03 pm

    • Se’n hauria de parlar d’això que proposes, trobo molt interessant la “des-globalització” és tot un concepte a tenir en compte.

      MadeByMiki

      20 Setembre 2011 at 12:02 pm

      • Si t’agrada aquest concepte, llegeix la contraportada de La Vanguardia d’avui. 😉

        David

        20 Setembre 2011 at 12:03 pm

    • Això que dius de la comarca com a col·lectivitat ideal em sembla molt interessant. Fa gairebé 2 anys que visc en un poble i tinc la nítida sensació de viure en una unitat definida, com una illa en què tothom es coneix, les relacions interpersonals funcionen d’una manera molt natural, molt propera… No sé descriure-ho però és molt agradable. Dit això, crec que el camí de la globalització és un camí sense retorn. Considerant la forma com ens desplacem, com fem circular la informació, etc, el concepte de la comarca ja no és factible. S’ha de trobar l’equilibri. Una cosa que he après a apreciar moltíssim, per exemple, és el mercat de proximitat. Això ja ho he comentat a la Imma, la que porta el petit súper d’aquí: abans la gent vivia a les seves masies i els diumenges era quan baixava al poble per anar a missa. Aleshores l’església era el centre de la vida col·lectiva, on tothom es trobava, s’explicaven les novetats i s’hi tafanejava. Avui dia això es fa al súper. T’hi trobes amb la gent, xerres… Hi ha un caliu que no es troba a les grans superfícies. És només un exemple…

      David

      20 Setembre 2011 at 12:17 pm

  5. Carai, Miki! Mira que tot sovint mirem el món a través de prismes diferents però aquest cop convergim en gairebé tot!! 😉

    Dius “Potser convindria demanar més valentia als nostres polítics i menys tacticisme de curtes mires…”. Si el govern català estigués només pendent d’agradar i fer la pilota a la ciutadania (“tacticisme de curtes mires”, com molt mé ho anomenes), no hauria empès certes mesures valentes que li estan sortint cares pel fet de no ser gaire populars.

    Dius “El Govern andorrà potser s’equivocarà […] però com a mínim ells ja han fet un pas […]”. Això és el que jo defenso davant l’allau de crítiques a les mesures a casa nostra. Entenc que alguns puguin dir que els mateixos resultats es podrien obtenir d’una altra manera, però per això hi ha forces polítiques diferents amb formes de pensar pròpies. De tota manera, actuar amb valentia té mèrit i, al final, el temps s’encarregarà de valorar-ho.

    Dius que alguns prefereixen no actuar perquè això “[…] implicaria un reconeixement de que moltes coses no s’han fet gens encertadament […]”. Tens tota la raó. Per això alguns prefereixen no pactar i quedar-se a l’oposició i després criticar que el govern pacta amb la dreta (ja ho he dit en un altre comentari: aquesta actitud, per mi, és d’una mala fe repulsiva). Prefereixen no fer-ho per covardia, per tacticisme polític, per voluntat d’arraconar el govern i per falta d’esperit crític: és a dir, per no haver de reconèixer que si ara estem en aquesta situació és, en part, per culpa seva, i que si depenguéssim de la seva actuació estaríem abocats a la ruïna.

    M’ha reconfortat molt la teva referència a “[…] una societat que no sembla molt interessada en obrir els ulls”. Oh, com t’entenc… 🙂

    On no estic gens d’acord amb tu és en la manera com avalues aquella expressió d’en Mas, allò de “si tot no peta abans”. No és que se li hagi escapat la veritat; no es tracta de “[…] mentides, silencis i excuses barates”. Es tracta justament de “[…] fer front a la realitat”. El discurs d’en Mas ve a dir que l’esforç, el sacrifici econòmic, s’ha de fer ara, amb la confiança que a mig o llarg termini això ens hagi tret del forat on ens havien ficat, però en sortirem “si tot no peta abans”! Crec que no t’adones del mèrit que té dir això. En un moment en què el gruix dels polítics no fa més que dir “[…] mentides, silencis i excuses barates” (tens tota la raó), ve ni més ni menys que el president del Govern, la persona que espera tornar a guanyar les eleccions d’aquí a 4 anys, i diu que hem de fer esforços per intentar sortir de la crisi però que, malgrat aquests esforços, res no ens assegura que en sortim, que l’únic que està clar és que si no fem res d’agosarat ara, si seguim com estem esperant que les coses s’arreglin soles, malament rai!… Home, això té mèrit. Mira que li seria fàcil de fer com en Zapatero i assegurar a la ciutadania que d’aquí a 3, 6 o 8 mesos ja estaríem remuntant…

    Ai, ara m’adono: parlàvem d’Andorra!… 😉

    David

    20 Setembre 2011 at 9:33 am

    • Em cansa que em demanin allò de “l’esforç, el sacrifici econòmic”, quan porto tota la vida així i tampoc he arribat enlloc. És exactament això el que podem retreure els que la crisi la portem amb nosaltres des de fa anys… i potser per això em queixo de que tan sols sento: “mentides, silencis i excuses barates”.

      Tot i així me’n alegro de coincidir amb el que penses, no tot han de ser divergències…

      MadeByMiki

      20 Setembre 2011 at 1:24 pm

  6. A mi també m’agraderia llegir aquesta noticia dels nostres gobernants, però es qui ni ells ens gobernen, sols segueixen els dictats dels mercats. Canviar de model, voldria dir trencar amb aquests mercats i amb la globalitzaciò, i no se si la nostre societat (es a dir tots) età disposada a no poder gaudir d’alguns luxes de nou ric, que segurament no ens pertoquen.

    joeyllagrima

    20 Setembre 2011 at 11:18 am

  7. No té res a veure, però m’acabo d’adonar que no sé per què Andorra és independent… com s’ho van arreglar??? No sé res de la història dels altres països!

    Reflexionem-hi

    20 Setembre 2011 at 12:56 pm

  8. Interessant aquest país petit que s’anomena Andorra. Ja se m’ha despertat la curiositat d’anar a veure’l un dia.

    ahse

    20 Setembre 2011 at 10:56 pm

    • Allò és gairebé com “Las Vegas”, ves-hi i gaudeix del paradís del consumisme. I si això no et va cap a les muntanyes, que valen molt la pena.

      MadeByMiki

      21 Setembre 2011 at 8:45 am

  9. Recordem que fa uns pocs anys Europa els ha dit als andorrans que s’ha acabat tanta màniga ample. S’ha d’anar acabant amb el xollo d’Andorra paradís de tot (des de la neu, al diner negre o opac com a mínim).
    A mesura que els han anat tallant històries estranyes que han tingut que anar introduint paràmetres de normalitat, com pagar impostos.
    Passats uns pocs anys ja comencen a tenir problemes econòmics a nivell de País.
    Bé, segur que se’n sortiran i sinó, el Bisbe de la Seu i en Sarkozi que s’ho parlin.

    Tomàs

    22 Setembre 2011 at 7:03 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: