..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Pobres de pel·lícula.

with 6 comments


Llegia fa un parell de dies que el coordinador autonòmic de la Creu Roja, Enric Morist, que ha manifestat que “les xifres de pobresa a Catalunya s’han disparat de tal manera que plantegen un desafiament humanitari sense precedents, només comparable amb la postguerra”.Resulta que a la Catalunya actual ja hi ha més d’un 20% de pobres, i és ben evident que la clara tendència és anar ampliant aquesta xifra.
Davant aquesta dramàtica evidència, costa molt entendre com no és aquesta la prioritat absoluta dels nostres governants.No hi ha problema, podem fer com el senyor Garcia Albiol a Badalona i tancar les fonts públiques perquè no puguin ni veure, podem fer uns contenidors blindats per evitar la mala imatge que donen tants pobres a la recerca de matèries primes, podem retornar alguns estrangers pobres al seu país, podem fer el que sigui menys reconèixer la veritat i actuar en coseqüència.

Amb lo fàcil que era vendre aquella “Catalunya motor d’Europa” (algú avui encara s’ho creu) i lo be que avui ens estan venent la “Catalunya responsable i sacrificada de les retallades”, ens aniria molt be que algú fos capaç de fer-nos entendre que el veritable lema a assumir és “la Catalunya que prioritza la lluita contra la pobresa”.

Potser la part més preocupant de tot plegat és com sempre la tendència, i queda clar quina és la deriva que portem. Jo treballo davant d’una cabina telefònica i d’uns contenidors, i us puc assegurar que “les visites” que reben porten tres o quatre anys augmentant constantment. Sovint crec que soc al mig del rodatge de “The Road”, em passo el dia veient gent amb els seus carretons del super recaptant el que sigui per anar subsistint, fins hi tot de tant en tant apareix un que va amb el seu fill petit (com en Viggo Mortensen a “The Road”), i penso: “això si que és una activitat extraescolar”…

Advertisements

Written by MadeByMiki

6 Octubre 2011 a 8:06 am

6 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. El govern d’aquí i de molts altres països la varen cagar a l’hora d’interpretar la que se’ns venia a sobre. I ara crec que l’han tornat a cagar amb les retallades. Espero que les polítiques econòmiques canviïn de rumb i passin de la no-despesa a la inversió pública.

    Ara el xou de les pagues de nadal. I què més?

    Aviat ens explicaran que el rescat de Grècia ens l’hem de menjar. Ningú pot pensar seriosament que Grècia serà capaç de pagar el que deu. Primer varen allargar el període de devolució del deute, ara ja hi ha qui pensa que potser caldrà condonar almenys el 50% del que se’ls ha deixat. D’aquí uns mesos això empitjorarà.

    Contra més pufos externs hi hagi que sumar als pufos interns que se segueixen descobrint, redundarà en la pobresa interna que ja comença a castigar a percentatges preocupants de la població.

    Tomàs

    6 Octubre 2011 at 6:22 pm

  2. La veritat és que l’industria podria haver-se quedat aquí en lloc de marxar-se a Xina. Amb una altra mena de polítics…

    ahse

    6 Octubre 2011 at 8:44 pm

  3. No donis idees amb això de l’activitat extra-escolar, perquè amb la mania que li tenen alguns a l’educació per a la ciutadania, potser comencen a pensar en substituir-la per Educació pera la pobresa. Seria una assignatura trencadora… i es podrien fer pràctiques que, de segur, els hi encantarien als nanos.

    Ferran

    7 Octubre 2011 at 4:45 pm

  4. Tens tota la raó. M’hi he estat fixant, i cada cop s’hi veu més gent buscant pels contenidors o esperant a les portes dels supermercats per agafar les sobre que s’hi llencen al final del dia. Un símptoma més de cap on estan anant les coses.

    Per cert, feia temps que no em passava per aquí. M’agrada el nou look del teu bloc. De tant en tant va bé un rentat de cara, oi?

    Crític de cine

    13 Octubre 2011 at 10:05 am

  5. La veritat és que sí, fa l’efecte que cada cop hi ha més pobresa visible (la que es veu al carrer, diguem-ne). Però tant o més preocupant és, al meu entendre, l’increment de la pobresa que no es veu. La pobresa que, malgat estar representada per persones que viuen (vivim?) sota un sostre, avança amb passos d’elefant cap a una direcció que, si bé no sabem on ens durà, sí que sabem que el destí al qual ens condueix no és excessivament òptim…
    Alerta, que no em queixo de res. Simplement vull dir que tinc la impressió que la mal anomenada ‘classe mitjana’ és cada cop menys mitjana.
    Salut Miqui!

    jordi

    14 Octubre 2011 at 12:19 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: