..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Richard Stallman,

with 18 comments


En Richard Stallman hauria de ser un activista i intelectual conegut i reconegut per tothom, però va tenir l’ocurrència de prescindir de tota mena de dependència empresarial i econòmica. No hi ha manera, passen els anys i aquest senyor no es rendeix ni ven a ningú, la seva única llei és la llibertat, una veritable llibertat, no parlo de la “llibertat de mercat” ni de mandangues similars. En Stallman és a l’altra banda, tothom coneix a Bill Gates o el recentment difunt Steve Jobs, però Stallman ni gaudeix de la consideració que mereix ni omple pàgines de revistes ni diaris, a ell mai li han interessat el poder, els diners, o les empreses, els seus somnis no han anat mai per aquí.

El que sempre ha volgut en Richard Stallman és ser lliure i que tothom pugui ser-ho, per començar al davant d-un ordinador, i més enllà a tots els aspectes de la nostra més que controlada vida.

Per no fer-ho massa extens en Stallman és i sempre ha estat el més gran defensor i promotor del software lliure, un software que necessàriament cal que acompleixi amb aquestes condicions:

1) Llibertat d’execució del programa per a qualsevol propòsit.

2) Llibertat d’estudiar com funciona el programa i la possibilitat de adaptar-lo de a les necesitats del usuari, evidentment amb lliure acces al codi font del software.

3) Llibertat de distribuir-ne tantes copies com es vulgui sense cap mena de problema.

4) Llibertat de millorar el programa i fer aquestes millores públiques per que ”tota la comunitat en tregui el màxim profit.

Per qui no conegui cap detall d’aquest personatge tan peculiar, us diré que en Stallman mai dorm a cap hotel, quan volta pel món promocionant el software lliure (gairebé ho fa a diari) ell prefereix dormir a cases particulars d’amics o afins a la seva causa.

Suposo que aquest no és un bon exemple a promoure al nostre món capitalista on estem tan acostumats a comprar fins hi tot les cadenes que ens esclavitzen.

Al saber de la mort de Steve Jobs, en Stallman va comentar “no me’n alegro de que hagi mort, me’n alegro de no tenir-lo entre nosaltres”

Per cert, acaba de ser publicada la darrera versió del GNU\linux més popular: UBUNTU 11.10, com sempre bo, bonic i gratis. Us deixo uns links, no sigui cas que algú s’animi…

DESCÀRREGUES DE LES DIFERENTS VERSIONS:

Advertisements

Written by MadeByMiki

14 Octubre 2011 a 10:27 am

18 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Ja em perdonaràs, Miki, però té un aspecte a mig camí entre Jesucrist i Buda que em desconcerta considerablement.

    Montse

    14 Octubre 2011 at 10:49 am

    • Vas ben orientada, fins i tot alguna vegada he sentir a dir: “si Stallman vol”, i si, ell és el messies del software lliure i de la llibertat en general. Amen.

      MadeByMiki

      14 Octubre 2011 at 9:07 pm

  2. A part de subscriure totalment el comentari de la Montse, a mi el que tampoc no m’agrada és aquesta mena de superioritat moral i intel·lectual que s’auto-atribueixen els antisistema. Tenen una argumentació simplista, injusta i m’atreviria a dir que fins i tot perversa. Per començar, el seu comentari relatiu a la mort d’en Steve Jobs és tremendament desagradable. S’alegra que ja no estigui entre nosaltres (és a dir, que no estigui viu, que és una forma eufemística de dir que “estigui mort”) però vés per on: Linux és un “quiero pero no puedo” del Mac OS. Sempre va unes quantes passes al darrere imitant-lo. Si no hagués estat per en Steve Jobs, avui dia potser no tindríem un munt de coses que donem per descomptades a tots els ordinadors i a tots els sistemes operatius, com els ratolins i les interfícies intuïtives basades en finestres. El famós “Windows” potser no existiria, o almenys el seu rumb hauria estat ben diferent.
    Jo treballo majoritàriament amb Mac i trobo que els dos ordinadors que tinc valen cada cèntim del que em van costar. Tots dos funcionen com el primer dia, igual de bé. Són físicament resistents i minimalistes en els detalls, i quan me n’hagi de desfer puc estar ben tranquil perquè són pràcticament 100% reciclables. M’estalvia una parafernàlia de cables darrere la taula i sé que consumeixen la mínima quantitat d’energia necessària perquè funcionin. Tot això és gràcies a la visió d’en Steve Jobs, i si avui dia tenim Androids i tabletes i emmagatzematge en el núvol i coses d’aquestes, això també és gràcies a en Steve Jobs, que fa més de 20 anys que ja preveia que el camí de la informàtica hauria de ser aquest: un camí que tots els altres segueixen i copien, encara que després vagin de sobrats.
    Per cert, a la majoria dels macaires ens encanta el món Linuxaire. Jo mateix, tot just ahir, quan es va alliberar la nova versió d’Ubuntu, me la vaig instal·lar a sobre de la partició que tenia destinada a Fedora. Ja l’he tastat i m’encanta. No entenc per què un cert sector del món linuxaire ha d’anar per la vida amb aquests aires de superioritat immaculada…

    David

    14 Octubre 2011 at 1:15 pm

    • Sense cap mena de dubte els anti-sistema han estat els creadors del software privatiu, el senyor Stallman tan sols és un lluitador pels drets dels usuaris, naturalment això l’ha confrontat amb tots aquells que supediten la llibertat als interessos comercials. Un exemple:

      “El software libre, contrario a lo novedoso que puede ser el término para algunos, precede al software privativo. Antes, cuando Stallman comenzó a programar en los laboratorios universitarios, el único software que existía era aquel que se podía estudiar, copiar, modificar y mejorar con total li-bertad, ya sea dentro de las aulas o afuera median-te Arpanet, la red de computadoras que posterior-mente se convertiría en la red de redes, la internet.
      “Participaba en una comunidad de software libre ya madura, que ya usaba un sistema operativo libre, y me emplearon para participar en su desarrollo. No era tan grande, quizá unos cientos de personas. Teníamos costumbres muy arraigadas, como la consideración ética de los asuntos, tradiciones de cómo colaborar, cooperar con otros”.
      La primera vez que Stallman se topó con su enemigo, el software privativo, fue cuando un programador de la empresa Xerox se negó a darle el código fuente de una impresora. Richard quería modificarlo para que le avisara a los usuarios cuando el papel se había atascado, una modificación sencilla que mejoraría la vida de todos dentro del laboratorio, ya que la impresora estaba muy lejos.
      La segunda vez fue mucho peor. A principios de los ochenta los programadores del laboratorio se dividieron en dos grupos, presionados por quienes querían comercializar lo que producían. Unos fundaron la compañía Symbolics, cuya intención era reemplazar el software libre del laboratorio con su propio software privativo.”

      Jo no soc anti mac o windows, però és una vergonya el tracte que reben i han rebut tots els que lluiten per que siguem cada vegada menys esclaus.

      I com sempre moltes gracies pel comentari.

      MadeByMiki

      14 Octubre 2011 at 9:50 pm

  3. Al final m’hi haurè de passar al ubuntu. Em fa una mica de respecte (i mandra), ho reconec, haver d’aprendre el funcionament d’un nou software. Igualment, m’ho plantejaré seriosament.

    Per cert, Montse, a mi em sembla més al bateria dels Pets, no?

    Crític de cine

    14 Octubre 2011 at 4:19 pm

    • Pots provar de baixar-te el WUBI i instal.lar-te Ubuntu de manera totalment reversible (per si no et convenç). Fes una ullada a google i veuràs lo senzill que resulta fer-ho.

      MadeByMiki

      14 Octubre 2011 at 9:24 pm

    • Osti, sí!!! 😀 😀 😀

      Montse

      16 Octubre 2011 at 8:26 am

      • Ho has fet?, ja ets una més??

        127mustek

        16 Octubre 2011 at 9:03 am

      • Ca! Sóc una covarda integral quan es tracta d’experimentar amb la informàtica 😦 . Ho deia per la semblança dels dos personatges (especialment en els darrers anys que ha “cultivat” més la panxolina)

        Montse

        16 Octubre 2011 at 9:09 am

    • Montse, el proper post te’l dedico, serà “educatiu” i anirà sobre Ubuntu, però no t’espantis encara…

      MadeByMiki

      16 Octubre 2011 at 10:55 am

  4. des de que un dia a la feina vaig voler instal·lar un glassfish a un servidor ubuntu i després d’uns pocs intents no me’n vaig sortir ho vaig deixar per impossible i mai més m’hi he acostat més…

    Pons

    14 Octubre 2011 at 6:18 pm

    • No hi ha problema, si en Stallman pogues veure aquest post em tiraria pedres per sortir junt amb el seu poc estimat Ubuntu…

      MadeByMiki

      14 Octubre 2011 at 9:27 pm

  5. Ja, però van necessitar un estudiant finlandès que els faci el sistema operatiu! És a dir, molt blah-blah però al final igual és el becari qui ha de fer la feina més important. Et sona de res? 😛

    ahse

    14 Octubre 2011 at 11:08 pm

    • El senyor Linus del que parles va cobrar lo mateix que en Stallman i avui és molt més conegut que aquest, fins hi tot li va donar nom a aquella meravella anomenada Linux… per tant no es pot parlar d’un maltracte a aquest “becari”.

      Podríem dir lo mateix d’en Stephen Wozniak?, quanta gent el coneix?…

      MadeByMiki

      15 Octubre 2011 at 6:45 pm

      • El senyor Linus va fer tot el que era necessari per pura passió, sense cobrar un duro, i *a més*, va posar a la disposició de la comunitat internauta el seu nou sistema operatiu. No sé si t’adones, però la colla del Stallman ja feia temps que existia, ja feia temps que tenien aplicacions desenvolupades, ja feia temps que tenien el rotllo del software lliure i la seva necessitat al moment que el Linus va aparèixer i els va rescatar de la seva miseria de hackers perduts al cyberespai. T’has preguntat mai per què el sistema operatiu lliure es diu Linux i no pas Richux o Richardux? Doncs perquè el paio que l’ha fet s’anomenava Linus Torvalds, i no pas Richard Stallman! Què li va faltar al Stallman per fer-ho? Cervell? Collons? Intuició? Habilitats? Qui sap… Una cosa però és ben segura, l’heroi del programari lliure és Linus i no pas Stallman, perquè sense Linus no posaries el logo de l’ubuntu avui dia aquest bloc, ni gaudiries de tots els programes que et pots descarregar i instal-lar en qualsevol moment al tal sistema. Per molts barrets hippy que es posi el Stallman avui dia, no seria més que un ratolí de laboratori desconegut si no fos per l’altre. Per tant, no es parla tant d’ell i això és normal.

        Ja sé que no ets informàtic, però realment creus que et serveix de res una aplicació que no té un sistema operatiu que l’executi? 😛

        ahse

        15 Octubre 2011 at 9:34 pm

      • Per cert, ja sé que no ets enginyer tampoc, però pot ser que per això no sapigues res sobre què vol dir tenir estàndards?

        ahse

        15 Octubre 2011 at 9:38 pm

      • Lo millor de tot és que parlo molt be d’Ubuntu i ho faig des de un “Linux Mint” (m’encanta i em va millor que cap altre…), ho sigui que us costarà molt fer-me passar per fanàtic d’Ubuntu… jo tan sols vull donar altres versions de les coses, si voleu veritats absolutes aquí no les trobareu…

        I lo que més m’agrada de’n Stallman és la seva filosofia i coherència, no pretenc vendre cap moto a ningú,
        tampoc me’n sortiria.

        Salut i bona nit!!

        127mustek

        15 Octubre 2011 at 11:47 pm

  6. Està bé això que en un post hi hagi comentaris complementaris del post i fins i tot que aportin altres visions.

    Jo soc dels que per instal•lar Ubuntu m’ho hauria de fer algú altre. Penseu que fa un any no tenia ni bloc.

    Així i tot, visca el software lliure i tot el que això vol dir i el que comporta.

    Tomàs

    16 Octubre 2011 at 12:07 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: