..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

La teoria del caos.

with 12 comments


Cada vegada ho tinc més clar, això deu ser lo que anomenen “la teoria del caos”. Que més o menys per qui no ho recordi, és aquella coneguda teoria que diu que una papellona movent les seves ales a Tailàndia (per posar un lloc) pot provocar un huracà als Estats Units, o dit d’una altra manera que els fets petits no sempre porten conseqüències petites.

I això és el que m’ha passat darrerament, des de fa un mes el meu horari laboral ha canviat d’una manera mínima, senzillament començo 15 minutets abans i els recupero al plegar també 15 més d’hora. Oi que sembla un petit canvi?, doncs he quedat totalment sorprès de les conseqüències que s’en han derivat.

Naturalment em tinc que llevar més d’hora, però en lloc del tren ara agafo l’autobus per una qüestió purament logística. Allà m’he trobat amb molts “exiliats” del tren, i tots plegats enlloc d’anar fins a la Plaça d’Espanya parem a Palau o Maria Cristina. El viatge és més curt i còmode però també comporta certs problemes com el fet d’impossibilitar l’ús del ordinador per fer els posts mentre escolto música (no hi ha prou espai), això ho he solventat amb el meu ara indispensable tablet, però al ser el viatge més curt els posts encara son més precaris i la producció baixa. S’ha acabat allò de tenir posts guardats a la recàmera per treure’ls en moments d’increment de feina o de manca d’inspiració.
El fet de baixar a Maria Cristina també m’ha obligat a “gaudir” de més dosi de metro, un lloc improductiu i que no em motiva gens. Tot i així al pujar al principi de la línia puc seure i llegir-me l’exemplar de “La Vanguardia” que regalen cada dia al bus, gràcies, per cert.

Lo millor de tot ha estat que a l’hora de plegar sovint faig un llarg. passeig de mitja horeta ben bona, sempre variant el trajecte per fer-ho més interessant i cap al bus. Prefereixo això a anar a buscar un tren que per prop que em quedi, ara veig com a massa incòmode i massa pròxim a la feina, Ja hi aniré quan plogui i no vulgui passejar.

Ja ho deia el “Capità Enciam”, “els petits canvis son poderosos”.

Anuncis

Written by MadeByMiki

24 Octubre 2011 a 10:44 pm

12 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. home…

    jo quan vaig canviar de feina i pis vaig buscar aquest últim de manera que NO hagués d’agafar metro. L’odio. Trobo que és dels pitjors invents que ha parit l’home en quant a transport.

    Ara vaig amb bici o amb tram. Una meravella 🙂

    salut amic!

    j¢rdi

    24 Octubre 2011 at 10:53 pm

    • El meu besavi al visitar Barcelona i veure el metro deia que entrar a aquells forats era d’animals, que les persones no feien aquestes coses. Quanta raó!!

      MadeByMiki

      25 Octubre 2011 at 8:31 am

  2. Eing? En el bus regalen La Vanguardia? Tota sencera? I mitja hora de passeig és un passeig llarg? I aquest quart d’hora et destarota d’escriure posts? Ui, no, no, no. Això no ho podem pas “permitir”. Ara mateix, aprofitant que el tema està de bon rotllo, proposo una iniciativa popular perquè el corredor mediterrani connecti Olesa amb el passeig de Gràcia. I amb un servei de wifi com cal. Només faltaria que ara que a algunes se’ns han eixugat les quatre neurones que ens quedaven a d’altres se’ls acabi els espais de temps lliure per escriure. 😦

    Montse

    24 Octubre 2011 at 11:02 pm

    • Si cada dia ens regalen La Vanguardia íntegra en castellà, i des de el meu punt de vista anar de la Gran Vía a Maria Cristina és un passeig llarg… va a gustos. El que em trenca més a l’hora d’escriure és el passar dels 60 minuts de cada viatge en tren als 35 del bus, em resta 50 minuts de possible escriptura!!.

      No vull viatjar amb més rapidesa (preferiria que fos més econòmic), i de passada admeto que les meves neurones des de les vacances son en una alarmant crisi creativa. Segur que us en heu adonat, vigila que s’encomana!

      MadeByMiki

      25 Octubre 2011 at 8:38 am

  3. Ahhhh, ara entenc d’on treus tant de temps per dedicar-lo al blog. Així qualsevol!! Amb les llargues esperes dels trens….
    Sigui com sigui, el que importa dels posts no és la quantitat sinó la qualitat; i les llargues passejades segur que també et porten grans idees.

    Crític de cine

    25 Octubre 2011 at 4:46 pm

    • Doncs encara que sembli estrany, jo crec que és molt important publicar encara que el post no sigui fantàstic, si t’hi mires massa sovint perds la disciplina d’actualitzar i això (almenys a mí em passa) et genera una engoixa contraproduent. Va a gustos.

      MadeByMiki

      26 Octubre 2011 at 8:35 am

  4. si és per estalviar-te plaça Espanya vas a millor segur!

    paraulespetites

    25 Octubre 2011 at 8:06 pm

  5. aquests blocaires de pa sucat amb oli aprofiten qualsevol excusa per baixar la qualitat i la quantitat dels posts…

    Pons

    25 Octubre 2011 at 9:02 pm

  6. Pel que veig aquest petit canvi ha provocat en tu canvis que potser ni tu mateix ja observat.

    Recordo en algun post teu que deies que en algunes coses t’agradava ser de costums “fixes”, com allò d’anar a esmorzar al mateix lloc, allò de demanar el mateix…

    En canvi ara va a fer una volta passejant i canvies de ruta…, què ha passat?

    Tomàs

    27 Octubre 2011 at 7:39 pm

    • Doncs si, soc força metòdic, i no trigaré (espero) a digerir els canvis i adaptar-me a la nova situació. Respecte als canvis de ruta, ara em ve força de gust, em relaxa el passeig… potser estic canviant de costums.

      MadeByMiki

      27 Octubre 2011 at 9:22 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: