La xerrada de’n Arcadi Oliveras a Olesa de Montserrat.
No tenia massa clar el poder anar a veure la xerrada de’n Arcadi Oliveres a Olesa, però al final tot i trobar-me en mig de la diada de Tots Sants les coses han anat millor del que m’esperava.
Així doncs, sumant les meves ganes d’anar-hi a les costes peticions me’n vaig anar cap a la plaça de l’Ajuntament a les 20:00, per descobrir que la xerrada en realitat es feia a l’auditori municipal que hi ha a pocs metres de la plaça. Un punt positiu pels que la van cedir (suposo que el propi ajuntament), el lloc era perfecte i tothom, uns drets i uns altres asseguts vàrem poder seguir perfectament la xerrada.
En Arcadi és un gran orador, i ens mostra tota la seva destresa amb canvis de ritme, i sobretot combina a la perfecció les mil i una dades interessants que sap amb experiències personals, acudits amb autocrítica, i el seu seny a l’hora de plantejar-nos les qüestions amb una explosiva rauxa contra els responsables de les mil injustícies que patim a diari.
No cal dir que el públic permanentment segueix extasiat el seu discurs, no n’hi ha per menys. No cal compartir tot el seu discurs (jo mateix opino de diferent manera en moltes qüestions), però davant de tanta coherència tan sols podem escoltar, aprendre i recapacitar més endavant.
Potser la part que menys m’ha agradat és el format, això de la “xerrada” queda molt interessant, però a l’hora de la veritat hi ha massa gent al públic que més que preguntes fa monòlegs eterns, divagant en excés i fent baixar el ritme, per no dir matant-lo. Ho sigui que per moments quèiem sota la tristament coneguda síndrome de “Banda Ampla”.
A la sortida de la xerrada tothom es mostrava satisfet, però a la vegada amb aquella coneguda sensació de: “si, tot està fet una merda, els polítics, banquers, multinacionals i militars en general son uns delinqüents, però com podem canviar això?”. Que podem respondre a això?, doncs jo ho tinc ben clar: si a Olesa hi ha 23.000 habitants a aquell auditori potser n’érem un 1% d’aquella xifra, això deixa ben clar que la immensa majoria de la població prefereix Tele5 o el futbol (per esmentar un parell d’obsessions de l’Arcadi) que saber alguna coseta sobre que i perquè som on som.
No ens podem enganyar, hi ha una minoria de persones inquietes i inquisitives, la bona notícia és que aquesta minoria poc a poc va creixent i que avui Grècia parla de referèndum, hi ha esperança, alguna cosa es mou. Per qui encara no hagi mai vist a l’Arcadi, us deixo un parell de vídeos:
..: MadeByMiki :.. 
Però home, potser reunir 230 persones no és una xifra tan petita com tot això; pensa que la gent és molt mandrosa a l’hora de sortir de casa. Jo de vegades he assistit a xerrades ben interessants i n’érem… uf, no ho vull recordar. Tanmateix et confesso un pressentiment: fa uns dies l’Arcadi va sortir al Polònia crec que per primera vegada (tranquil, va quedar simpàtic), t’hi vols jugar alguna cosa que si fos un personatge habitual el vostre auditori hauria quedat molt i molt petit?
Montse
2 Novembre 2011 at 3:20 pm
Jo vaig veure l’Arcadi a l’acampada de Sant Cugat i va fer una bona xerrada, responent a les preguntes i tot això. Té raó en força coses de les que diu. El problema és que no serveix de res parlar d’una cosa que no té solució…
minosabe
2 Novembre 2011 at 6:41 pm
Després de xerrades com aquesta jo acabo amb una depressió al damunt que no me l’aguanto. El món està fet una merda i és veritat que ha arribat al moment d’aixecar-nos; però a vegades desanima veure tanta indiferència, tanta manipulació mediàtica i tant de capullo amb poder (perdó per l’expressió). Sense anar més lluny, Grècia proposa un referèndum perquè el poble esculli continuar essent ‘Europa’ o no i tots els governs i, el que és més greu, les televisions, se’ls tiran al damunt.
Per cert, m’ha molat això del síndrome ‘Banda ampla’. Hi estic totalment d’acord.
Crític de cine
3 Novembre 2011 at 5:59 pm
He tingut la sort d’haver vist i sentit anteriors xerrades de l’Arcadi Oliveres en altres posts que sobre el personatge has penjat.
Sempre és un gust sentir-lo, perquè, com dius, sap parlar en públic i una bona part de les coses que diu no són futeses, ben al contrari són grans veritats i si més no, ens invita a pensar.
Pel que fa a Grècia, jo no ho tinc clar. Així i tot, acabo de llegir que el tema del Referèndum potser encara farà una volta i finalment ho solucionaran des del Parlament. Crec que el tema encara no està tancat del tot.
Tomàs
3 Novembre 2011 at 6:55 pm
Sempre es interessant escoltar un punt de vista diferent al que habitualment hi ha als mitjans de comunicació. A mes, un punt de vista coherent i amb credibilitat. Al veure el post, he recordat l’entrevista que li faig fer a l’abril. Per si us pot interessar la podeu trobar a http://www.descobrirelmon.cat o al you tube: http://www.youtube.com/descobrirelmon#p/u/7/7FvZ4Xysugo
Salut!
SalvadorPla
3 Novembre 2011 at 9:46 pm
Estic amb el Tomàs…sobre Grècia jo no ho tinc clar… perquè és el que dius tú…quanta gent està realment interessada en al política i coneix el “terreny” el suficient com per poder decidir? No veig el poble preparat per prendre segons quines decisions, sincerament… i menys demostrant com és el poble, que veu en Belen Esteban la seva reina…
Lu
4 Novembre 2011 at 1:38 pm