..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Jo no hi jugo.

with 18 comments


Hi ha coses que crec que venen de lluny, no sé com funciona ara, però quan ja anava a allò que abans s’anomenava EGB a tots els cursos hi havia moltes classes d’alumnes, i la classe dominant (eren com els “machos alfa”), feia i desfeia sempre a la seva conveniència.

Un dels moments estel·lars d’aquest domini era l’elecció dels escollits per a jugar el partit de futbol, per una banda es posaven els “líders” del Barça i per un altra els del Madrid, i allà a dit s’anaven seleccionant els onze integrants per banda dels equips. Entre la classe A i la B érem uns 80 alumnes i més o menys la meitat eren nenes, ho sigui que de uns 40 es seleccionaven 22 “afortunats”, i la resta era exclosa per la seva manca d’habilitat futbolística o per no tenir l’amic adequat.

Crec que allà és on vaig començar la meva etapa abstencionista, jo veis que allò no era de cap manera just i que aquells paios abusaven d’un poder que ells mateixos s’havien donat, per tant quan jo era seleccionat per l’anhelat 11 titular feia el meu particular acte de protesta, una cosa que potser no serveix de res, però no per això deixaria de fer-ho, quan deien el meu nom jo responia allò tan infantil i conegut de “doncs jo, no jugo”.

Això és exactament el que sento quan tothom i per totes bandes té la curiosa intenció de fer-me sentir malament pel fet de no anar a votar, no sé vosaltres, però jo a aquest joc no hi jugo, ni m’agraden les normes ni veig per enlloc res que em motivi a participar d’aquest circ.

Ja sé que tan sols es tracta d’un gest, però per a mi els gestos son importants i ni puc ni vull deixar de comportar-me d’una manera acceptable per a la meva consciència.

Advertisements

Written by MadeByMiki

21 Novembre 2011 a 9:40 am

18 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. En aquesta vegada discrepo amb tu, crec que hi ha altres maneres de fer aquest gest, i és igual de reivindicatiu i, a més a més, no té una repercussió negativa, com si que ho té l’abstenció.

    Podria ser una alternativa al teu abstensionisme, votar nul, que també es podria equivaler a una rabieta de nen petit segons aquesta metàfora, però que, sense tenir més raó de ser, les repercussions són diferents, tan sols perquè el sistema està muntat així. I l’altra, una mica menys alternativa, és votar escons en blanc, tot i que ara per ara, el resultat de votar-los és el mateix de votar qualsevol altre partit minoritari, com enguany, anticapitalista, que no obtenen ni un escó; en canvi, la simbologia seria diferent i equivaldria filosòficament a la representació de l’abstenció.

    No sé, trobo que ambdues alternatives són bastant bones per passar a l’acció de ficar una papereta en una urna a propera vegada. És com si als nens que escollien equip i t’escollien com a onzé titular, enlloc de dir-lis només “doncs jo no jugo”, i passar al joc de sorra (per cert, des del punt de vista educatiu molt més creatiu que el futbol) haguessis dit: “doncs jo no jugo perquè ja tinc el meu propi equip”, i posar-te a jugar amb els altres no escollits. Al pati de la meva escola havia vist múltiples equips i pilotes jugant alhora amb tan sols dues porteries. Semblava mentida!

    aficionatsalssenders

    21 Novembre 2011 at 10:35 am

  2. La meva segona opció era votar “simbòlicament”, ho trobo perfectament legítim. M’agrada la teva discrepància, i has endevinat perfectament l’orientació de la meva abstenció.

    Salut!

    MadeByMiki

    21 Novembre 2011 at 11:06 am

  3. La meva escola també era un caos de multiples partits alhora… a més, la majoria de vegades s’ajuntaven els de fútbol i els de bàsquet al mateix camp i malgrat tot ningú en sortia ferit, només alguna empenteta o una pilota a la cara.
    Amb l’abstenció no els hi envies cap pilota a la cara.

    perplexa1

    21 Novembre 2011 at 2:38 pm

    • Totes les escoles eren semblants, és ben veritat que hi havia un batibull descomunal…

      MadeByMiki

      21 Novembre 2011 at 8:49 pm

  4. jo hi jugo per què es gratis… eh

    Pons

    21 Novembre 2011 at 2:51 pm

  5. Miki, coneixies la candidatura d’Anticapitalistes, una coalició de petitts grups troskistes amb gent del 15M? O les propostes democratistes del Partit Pirata per una democràcia 4.0?

    No sé, jo crec que hi han candidatures absolutament per tots els gustos…

    Arqueòleg Glamurós

    21 Novembre 2011 at 6:45 pm

  6. No sé si volen fer-te sentir malament, però en tot cas no te n’has de sentir. De fet, haurien de ser els polítics qui haurien de reflexionar per què cada cop hi ha menys il·lusió. Potser l’explicació està en una frase que va dir en Josep Maria Espinàs: Falten polítics i sobra gent que es dedica a la política.

    Montse

    21 Novembre 2011 at 8:05 pm

    • Els nostres polítics per norma general no hi veuen més enllà de la menjadora…

      MadeByMiki

      21 Novembre 2011 at 9:02 pm

  7. La Montse ha penjat una frase molt ben assenyada.

    Jo no he votat i no em sento malament. Ara bé, segur que hi ha persones que no ho entenen o que m’ho recriminen. Com si hagués de fer el que aquestes volen!

    Crec que no votar és una opció, quan es fa amb convicció i arguments. D’acord que el meu vot anirà al mateix calaix que el que no ha anat a votar per mandra (per exemple), però bé, és que el que no ha anat per mandra és que no volia anar o no ha trobat cap candidatura que el motivés suficientment com per vèncer la mandra i fer-lo anar a votar.

    Jo no li dono tantes voltes. Aquesta vegada no he anat a votar i prou. En una propera ocasió, doncs ja veurem.

    Discutir sobre això no té final. En definitiva és com si el vot s’hagués convertit en una obligació més d’aquestes democràcies de pa sucat amb oli. Amb l’imperi dels Mercats, amb Governs que no saben el que fan, amb un TC manipulat pels partits, amb una banca que cobra i no dona crèdit, amb 5 milions d’aturats, amb una Europa que permet els paradisos fiscals, amb una Europa que no penalitza les operacions especulatives…, i encara hi ha algú que em fot bronca per no anar a votar?

    Tomàs

    21 Novembre 2011 at 8:41 pm

    • Els abstencionistes som blanc de moltes crítiques per part dels votants, tot i així jo crec que la nostra opció és tan respectable com qualsevol altra.

      MadeByMiki

      21 Novembre 2011 at 11:53 pm

    • I aleshores quina solució hi ha? Ells no cambiaran per si sols, i l’abstencionisme es veu que no els dóna per reflexionar. Potser els dóna per reflexionar que molta gent vagi a votar però no a ells.
      No sé, és com si no ho haguessim ni intentat si no es va votar no?
      Ningú ens pregunta res durant els quatre anys de mandat, però un cop que ens pregunten i és com di no diguessim res, encara que filosóficament no sigui així, com que només els importen els resultats comptabilitzats doncs no sé, només li veig solució anant a votar.
      També penso que s’hauria de tenir en compte l’abstenció, però com que no ho fan, no sé, no li veig la solució.

      aficionatsalssenders

      22 Novembre 2011 at 9:16 pm

  8. Una puntualització: a l’escola que vas anar mai va haver-hi grups de més de 30 alumnes. En aquella època això només passava en les escoles de ‘hermanos’ i monges, que estaven plenes fins la bandera. Ho sé de bona tinta, creu-me.

    Una altra cosa: a la meva classe hi havia força empollons i a mi sempre m’escollien en 4t, 5è o 6è lloc, depèn de qui triés. Jo mai volia triar, però lo més bo es que a mi m’agradava jugar sempre amb els que perdien -o perdrien- perquè només així el joc tenia alguna emoció. Deu ser per això que sóc de l’Espanyol.

    A més, recordo que, de vegades, una vegada havia començat el partit jo me n’anava a parlar amb un alumne friki-empollón durant 5 o 10 minuts i tornava quan ja hi havia un bàndol que perdia per 3 o 4 gols. Llavors, m’hi afegia, seguien perdent però s’equilibrava una mica la cosa. Era emocionant.

    Amb les eleccion memocràtiques passa lo mateix: si voto, cosa que no faig gaire sovint, espero fins l’últim moment a veure quin candidat ha sigut més maltractat per la premsa, l’opinió pública o tot això. Aquest cop he votat pel partit “En blanc”, que ha sigut més silenciat que fins i tot el partit Pirata.

    minosabe

    21 Novembre 2011 at 9:10 pm

    • Pel que recordo érem més de 30, anàvem per ordre alfabètic, jo tenia el número 28 i fins arribar a la “Z” d’un tal Zapata encara quedava força gent…

      Pel que he pogut veure el partit “En Blanc” ha tret uns resultats força dignes.

      MadeByMiki

      21 Novembre 2011 at 11:59 pm

      • A veure, t’ho explico: aquell ‘cole’ en qüestió estava plagat de ex-franquistes que tenien un tracte preferencial pel fet de que la major part dels seus ‘profes i senyoretes’ formaven part d’un col·lectiu que havia obtingut plaça abans de la reforma ‘aperturista’ d’un tal Villar Palasí. Per aquest motiu eren absolutament ‘intocables’ i els inspectors de la democràcia no visitaven mai el centre. Tant és així que es permetien el luxe de mantenir les aules sempre per sota dels 28-30 alumnes i SOBRETOT descartaven bona part dels que els semblava que no podrien pagar les hores de ‘permanències’ de 5,30 a 7, que es d’on es treien més calerons. Per això, el nombre d’alumnes que no es quedaven a fer ‘extraescolars’ era testimonial (sempre calia tenir-ne alguns perquè no fós dit) i s’aconseguien ‘miracles’ com per exemple, que a 5è fóssim 3 grups, A, B i C, amb classes de 22, 24 i 25 alumnes cadascuna (jo anava al B).
        Pel que fa al ‘batibull’ que dieu que hi havia als patis… vinga va! No em facis riure! Si hi havia dos camps de futbol reglamentaris, una pista de futbol sala, amb un pati interior al costat, i el pati del davant de l’escola, a més d’uns passadissos i unes classes gegantines, tot per A MENYS DE 600 ALUMNES!!!!!
        Avui dia, el mateix cole té menys de la meitat de patis i de cadascuna de les antigues aules n’han sortit 2 o 3 de les noves i reglamentàries per a un total de uns 700 alumnes…

        minosabe

        22 Novembre 2011 at 12:22 am

  9. Jo sempre era l’últim a ser escollit, encara que els equips fossin de 30 persones. Què hi farem, el meu esport és el bàsquet. Però no per això he deixat d’anar a votar. Cadascú té els seus motius, i tot són igualment vàlids. El que realment és important és ser coherent amb el que cadascú pensa i no deixar-se arrossegar per la voràgine que és a vegades la societat.

    Crític de cine

    22 Novembre 2011 at 5:38 pm

  10. Jo quan voto, voto convençuda que el meu vot no val per a res, però almenys deixo la consciència tranquil·la. Si tu fas el que et sembla, és això el que has de fer! Sense complexes!!

    Per cert, molt malament, aquesta tria de jugadors!!! Jo sóc ben dona i he trencat més d’unes sabates jugant a futbol!! Aish…

    Reflexionem-hi

    29 Novembre 2011 at 2:15 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: