Aturats i culpables de la crisi.

Com tots sabeu, pels que manen és molt important tenir sempre a punt un culpable al que assenyalar en cas de crisi.

Els ciutadans som així de senzills, digerim millor els problemes si ens donen algun culpable sobre el que carregar el mort, suposo que tenim una ànsia de justícia innata mal treballada.

Per distreure més i millor al personal, els culpables no son sempre els mateixos, que tot cansa. Si fins ara els assenyalats èren bàsicament els funcionaris (sobretot els de base), detecto que darrerament la “gran culpa” de tot es va diversificant i ara hem trobat un altre grup on focalitzar el nostre despreci, es tracta dels aturats.

La nova manera d’entendre el món, la neo-lliberal ens ensenya que tothom és responsable de la seva situació, per tant, segons això no cal ajudar als desafavorits ja que ho son perquè volen. De la mateixa manera convertim als rics en persones admirables que hem de tenir com a referent, ells son els triomfadors, tots hem de ser emprenedors, emprenedors d’èxit evidentment.

A Galícia i a Múrcia ja han decidit no donar cobertura sanitària als aturats sense prestació, a Catalunya les retallades castiguen especialment als més desafavorits. Certament això és més fàcil de fer si anem suggerint que els aturats ho son perquè volen, o que qui treballa en negre sempre ho fa perquè vol, els autònoms son uns estafadors, els funcionaris no treballen… això si, mentre ens anem fotent hòsties entre nosaltres els veritables culpables van salvant el cul, que li preguntin als dimitits senyors Ricard Pagès i Manuel Troyano president i director de Caixa Penedès respectivament, a ells i als seus plans de pensió blindats de més de 20 milions d’euros…

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/11/25/barcelona/1322211868.html