Arnaud Fleurent-Didier i les seves versions.
Avui no escriure sobre la crisi, crec que tots ens mereixem un descans. Aquest post més aviat és una espècie de minuts musicals. Ja fa temps us vaig parlar d’una jove promesa de la “chanson”, es tracta d’en Arnaud Fleurent-Didier.
Tot voltant pel Youtube, sense voler m’he trobat amb el fantàstic vídeo de la cançó “France Culture”, m’he parat tres minuts i mig a gaudir-lo i aleshores me’n he adonat de que en Arnaud s’ha auto-versionat i ha tret tres versions més del tema. Ha estat interessant el veure el resultat d’aquest experiment, i com sempre m’ha deixat amb ganes de més.
Aquí us deixo la col.lecció de videos , n’estic segur que molts sabreu valorar el talent i les ganes de transmetre de’n Arnaud.
*Pels que preferiu un post sobre la crisi, no us perdeu el retorn del blog “www.ecolnomia.tk“*, al darrer artícle publicat hi hi una reflexió i un aprofundiment en l’estudi sobre les causes de la crisi extremadament interessant, feu-li una visita.
De tant en tant el link funciona, aneu provant…
..: MadeByMiki :.. 
No he pogut evitar la pallassada de posar-los tots alhora (ep, però perfectíssimament ben sincronitzats) per veure què passava i -oh, sorpresa!- no sona malament.
És curiós sentir el mateix en diverses parles; m’ha fet recordar el llibre d’en Jesús Tusón “Mal de llengües” en què parla dels prejudicis linguístics i els estereotips que s’apliquen gratuïtament als idiomes… amb tot, no sé si per prejudici o no, em quedo amb la primera versió. A veure si l’Arnaud s’anima i ja posats a experimentar ho fa amb la parla dels veïns que té a banda i banda dels Pirineus.
Montse
28 Novembre 2011 at 4:59 pm
Ben pensat, jo també prefereixo l’original.
MadeByMiki
28 Novembre 2011 at 6:33 pm
Això sembla com aquells cantants italians que fan les seves versions en castellà (rotllo Laura Pausini o Eros Ramazzotti) o la Shakira, que feia cançons en anglès i castellà. Sigui com sigui, és un bon experiment. Jo també he provat això que diu la Montse (després de llegir que ho ha fet ella, eh; no he estat prou original) i també m’agrada el resultat.
Crític de cine
28 Novembre 2011 at 5:33 pm
Potser que ho faci també, a veure com sona…
MadeByMiki
28 Novembre 2011 at 6:32 pm
Gràcies per fer publicitat del meu blog. Aviat espero mudar-lo a un de wordpress, per tal que el servidor i el joomla no em donin mes sustus… S’hi havien colat la tira de falsos usuaris que feien el que volien per allà dins.
Sobre la música, bé, no sé si hauràs escoltat als també gavatxos Tryo, amb cançons com Merci, France Télécom, que tenen també un toc crític i humorístic.
minosabe
28 Novembre 2011 at 8:33 pm
Gràcies pel descans i per l’enllaç!
Parce
29 Novembre 2011 at 7:31 am
per quan la versió en català?
Pons
29 Novembre 2011 at 9:03 pm
En Miki i les seves sorpreses!
Ens mereixem un descans anticrisi. Jo també m’he proposat alguns posts diferents abans de tornar a parlar de la Crisi.
Tomàs
1 Desembre 2011 at 6:48 pm