..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for Desembre 2011

Els pobres que no tenen res seu.

with 11 comments

En Magneto sembla que atrau el metall...

En Magneto sembla que atrau el metall...

Suposo que tots tenim com a mínim un conegut “a la moda”, aquesta és una vella tradició que mai hem de perdre. Us estic parlant sobre aquell personatge que a totes les xerrades vol que sentim una immensa pena per ell, perquè segons ens diu és molt pobre, els seus motius més o menys sempre son els mateixos:

– No té habitatge propi ell és tan desgraciat que no ha pogut mai gaudir d’una hipoteca, s’ha conformat vivint al pis o la caseta que els seus pares li van comprar.

– El seu cotxe és el cotxe d’empresa, quina putada, mentre la resta gaudim amb un cotxe que hem pagat ell s’ha de conformar amb fer servir aquell cotxe que mai serà seu (ni el seu manteniment o avaries..,).

– De vacances va de gorra a la caseta que els seus pares tenen a Puigcerdà o al apartamentet de Cadaqués. Quina manera de condicionar-los, no és just.

Per sort per a tots aquests que viuen en una situació semblant hi ha una persona que ha donat la cara, hi ha un valent que públicament ha posat les cartes sobre la taula, es tracta del nostre estimat Rei. Ell, pobre, no viu a casa seva, els seus cotxes no son seus, els palaus i palauets tampoc, els seus treballadors son nostres, de fet tot el que té és nostre i ell dels 60 milions que ens costa tan sols en gestiona nou.

La lectura matinal de diaris avui ha estat especialment repugnant, de fet ara mateix estic patint pel cul del nostre estimat monarca, ja després de tantes llepades deu estar ben encetat. Com a mostra us deixo unes frases que avui he pogut llegir a la meva “fre-vanguardia”, que es despenja amb un editorial titulat “Por 19 céntimos de nada”:

-“Tenemos unos reyes ‘low cost’… por 19 céntimos de euro per cápita tenemos una jefatura del Estado que para sí quisiera la ahorradora Merkel”.

-“Ni el Rey ni el Príncipe tienen propiedades”.

-“En el gesto de la Casa del Rey, especialmente pensado para lasngeneraciones más jóvenes, hay un reflejo del 15-M. Pero es muy posible que los teóricos de la indignación no se enteren (o no quieran enterarse)”.

Que bonic, oi?, ens serveixen unes dades més manipulades que les de Grècia al voler entrar a l’euro i a nosaltres ens deixen dues alternatives, o aplaudir o callar. Doncs no m’interessa gens això, la propera vegada que em demanin quan cobro li restaré els meus viatges, totes les despeses en transport, les despeses en habitatge, el que em doni la santa gana i més tard segur que encara puc dir que possiblement no cobro res, ja que tinc més sortides que entrades, quins collons que tenen alguns. No hi ha dubte que pel que respecta a la vida i a la justícia no tots som iguals ni de lluny.

http://politica.elpais.com/politica/2011/12/28/actualidad/1325068042_172333.html

http://www.20minutos.es/noticia/1262722/0/gastos/casa-real/ministerios/

http://www.casareal.es/laCasa/presupuesto-ides-idweb.html

Written by MadeByMiki

29 Desembre 2011 at 10:26 pm

Avui per dinar: escudella amb canvi sistèmic.

with 5 comments

Des de fa un temps no hi ha trobada d’amics o familiar on hi manqui la ja tradicional xerrada sobre economia. Tothom s’ha afegit a aquesta nova tradició, sopar amb amics i crisi immobiliària, escudella amb canvi sistèmic, cigaló de cafè amb retallades…

Tot just fa quatre anys, els que gaudíem “arreglant el món” érem quatre gats, i ara com que no ens en hem sortit ens trobem amb molta nova gent disposada  a ajudar-nos a fer aquesta feina. Potser això no serviran de gran cosa, però si poc a poc hem canviant el tema de les xerrades i passat del Porsche Cayenne del veí a la Família Reial i el seu “salari”,  i de la casa a la Cerdanya del amic al desnonament del veí, crec que serem més persones i alguna cosa haurem guanyat.

Aquí us deixo una infografia creada per la BBC i traduïda pels activistes de la “Acampada Sol” de Madrid. Trobo que és un més que interessant plantejament sobre la crisi a l’eurozona, tot ben claret i resumit de manera que ben segur que us servirà per a petar la xerrada una vegada més sobre la crisi a qualsevol de les properes trobades que ben segur que gaudirem.

Feu un click a la imatge que hi ha aquí sota i gaudiu amb la seva senzillesa i claredat d’exposició.

La versió original:

http://www.bbc.co.uk/news/business-16290598

La traduida:

http://madrid.tomalaplaza.net/2011/12/26/%C2%BFque-causo-realmente-la-crisis-en-la-eurozona/

Bon Nadal (vaig tard, ho sé) i feliç 2012 (és un desitg, no una predicció…).

Written by MadeByMiki

28 Desembre 2011 at 10:46 pm

Arxivat a Economia, Política

Tagged with , , ,

Viure per viure

with 16 comments

Fa uns mesos en el festival de cinema de Sitges se’m va presentar una pel•lícula sobre la força dels vius per a sobreviure, la resistència i l’aferrament per la vida.

La història té com a punt base l’anècdota del cavall que era fuetejat en mig d’una plaça de Torí i que va ser socorregut pel filòsof Nietzsche. L’autor de l’”Anticrist” va veure el patiment de l’animal com el d’una persona i va anar a socórrer aquella pobre criatura torturada. Després de calmar el cavall, el filòsof va caure en una profunda bogeria de la que no sortiria mai més.
I, oi que ho encerteu?, el film tracta de la història d’aquell altre ser viu protagonista de la història, el cavall. Del qual no se sap res.

 

Sota una atmosfera del tot inestable, amb una tempesta de vent que tot s’emporta, veiem un primer plànol del cavall. La lluita per arrossegar un carro pendent amunt mostra uns moviments d’esforç que humanitzen el rostre del cavall. Es veu com esbufega, com passa fred, en definitiva, aquella imatge està dotada de tanta sensibilitat que fa entendre perfectament el que sentí el filòsof.
Com pot ser que una simple imatge en moviment sigui tan fonda, pugui transmetre’ns tant! Només per això val la pena veure aquesta pel•lícula i qualsevol experiència cinematogràfica. Només basta una imatge que realment ens arribi al cor perquè gaudim durant tot el metratge.

Aquí teniu l’inici del metratge, volum alt i pantalla en gran:

Inici El cavall de Torí

No obstant això, no és l’única escena que ens colpirà. Els amos d’aquest cavall són una humil família de camp constituïda per un pare i una filla. Viuen una vida monòtona i a la vora de la subsistència. Cada dia la nena es lleva primer, es vesteix i ajuda al pare a vestir-se, donat que ell no pot tot sol, té un cantó del cos adormit. Després d’això ella va a buscar aigua al pou i comença a bullir una patata per a cadascun. Amb això i un glopet d’aiguardent viuen tot el dia. I així dia a dia els anirem veient durant una setmana en què cada dia el temps i les circumstàncies empitjoren vers una imminent fi. El cavall que viu amb ells arribarà un moment que no voldrà caminar més per més fuetejades que rebi. L’aigua deixarà d’arribar al pou. I quan no queda res fora de casa d’on agafar-se i sostenir-se, que es pot fer?
Això és el fons de El Cavall de Torí, la darrera obra del genial cineasta hongarès Béla Tarr.
Jo proposo la solució de pensar que al menys tenim els nostres i sempre queda esperança si ens donem la mà uns quants.

Aquest film segons el web del distribuidor a Catalunya, Paco Poch, s’estrenarà aquest mes. Serà doncs, el primer cop i últim que s’estreni una pel•lícula d’aquest director. Us encoratjo a que l’aneu a veure. I si us agrada, a l’fnac hi ha quatre obres més seves. La temàtica com veureu, sempre és la degradació del ser humà fins al nivell de l’animal davant les situacions apocalíptiques. Diferents històries que sota un estil cinematogràfic comú ens traslladen a un món trist i bonic alhora, dins la més pura destrucció s’hi veu bellesa.

 

Written by Héctor

23 Desembre 2011 at 2:37 pm