Diaspora*, una xarxa social lliure i respectuosa amb les teves dades.
Potser ja us en heu adonat de que no soc massa amic de les xarxes socials, les he tastat gairebé totes, però no m’hi enganxo. Potser lo més semblant que faig és això que fem molts d’anar per WordPress relacionant-me amb blogs i bloggers que admiro.
Tot i això no perdo la curiositat i si hi ha alguna novetat a priori atractiva, no me’n estic de fer-li una ullada. Això és el que vaig voler fer amb la xarxa social Diaspora, per començar el nom em va semblar atractiu, a més és una xarxa totalment lliure i respectuosa amb les teves dades, tot en principi tenia bon aspecte.
Així doncs, ara fa uns mesos m’hi vaig apuntar i sorpresa!, no hi ha alta immediata, rebs un mail que et diu que ja s’ho miraran… i més o menys cada mes et trobes un altre mail que et recorda que encara son vius, no pateixis…
I aquest passat divendres he rebut la confirmació de l’alta a Diaspora, per començar la sensació és molt bona, he estat acceptat!, han trigat mesos però ja soc un dels escollits, potser que ara faci resum del que és i les sensacion a aquesta xarxa tan alternativa.
Aquesta xarxa ha estat creada per quatre estudiants de entre 19 i 22 anys, Dan Grippi, Max Salzberg, Raphael Sofaer i Ilya Zhitomirskiy, tots quatre, estudiants de l’Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la Universitat de Nova York. La seva intenció va ser crear una xarxa social que respectés la intimitat dels seus usuaris i en el caràcter obert de la plataforma.
Diaspora compta amb una interfície en català i el seu disseny és més semblant a Google+ que no pas a Facebook. Admet l’ús de pseudònims, no inclou anuncis publicitaris i en cap cas es venen les dades que hi introdueixen els usuaris. Diaspora és una xarxa distribuïda en què ordinadors del tot separats es connecten entre si directament, i això permet als usuaris d’intercomunicar-se sense perdre el control de la intimitat. Els usuaris tenen el control total de les dades personals que vulguin compartir a la xarxa i la possibilitat de desar-les, si volen, en un servidor propi i no als de Diaspora.
De moment els pocs minuts que he passat a Diaspora han estat agradables i interessants, és una xarxa on la població masculina és abrumadora, amb una presència enorme de gent alternativa amb uns interessos molt orientats cap el software lliure, ecologia, ciència, natura, idiomes…
Si voleu, us puc enviar invitacions per aquesta xarxa, entenc que això de les xarxes socials ja cansa, però Diaspora és un altre història.
Us deixo amb la dedicatòria que li van fer a en Ilya Zhitomirskiy, un dels fundadors de Diaspora prematurament desaparegut.
Ilya Zhitomirskiy, 1989 – 2011
This weekend we lost one of the brightest minds of the technology world, and one of our best friends. Ilya Zhitomirskiy was a crusader—or, as he called himself, a Dragonslayer—for freedom, privacy, and openness on the Internet. He believed in the power of technology to make the world a better place. And through the creation of Diaspora, he did.
His passions were infectious. His parties epic. He “dreamed a better, freer future, and threw himself completely into building what he dreamed.”[1] The thousands of tweets and hundreds of news articles reporting his passing are a testament to the influence of his words and the strength of Diaspora’s vision. “Every time I saw Ilya, he had a new plan to save the world. He was optimistic without irony.”[2] It pains us greatly that we will no longer be graced by the bright-eyed idealist in the American flag shirt making us all believe in the open web.
As Ilya himself said, “There’s something deeper than making money off stuff, being a part of creating stuff for the universe is awesome.”
While his life ended, his vision and passion live on. The world needed his voice. We’ll miss you Ilya.
There are memorials planned for Friday, Nov. 18 in San Francisco, and Sunday, Nov. 20 in Philadelphia. In life, Ilya brought people together. In death, he would have wanted the same thing. Everyone is welcome.
If you would like to speak, share a memory, or anything else, please email us at remembering_ilya@joindiaspora.com
Written by MadeByMiki
5 Desembre 2011 a 9:09 am
Arxivat a Informàtica, Internet
Tagged with Dan Grippi, Diaspora, Ilya Zhitomirskiy, linux, Max Salzberg, Raphael Sofaer, software lliure, xarxa social
14 Respostes
Subscribe to comments with RSS.
vols que m’apunti a una xarxa social on sembla que hi ha un serial killer que es va carregant a la gent que està apuntada?
Pons
5 Desembre 2011 at 10:36 am
No home no!, en Ilya es va matar tot solet!
MadeByMiki
5 Desembre 2011 at 3:44 pm
I quin és el motiu pel que tarden mesos en acceptar-te?
Curiositat eh
perplexa1
5 Desembre 2011 at 11:01 am
No ho sé, però això va donar-li més valor al mail amb la invitació, soc raret, que hi farem…
MadeByMiki
5 Desembre 2011 at 3:45 pm
Jo era antifacebook i he acabat caient. I tot i que no m’agrada, cada dia m’hi connecto. Ho sé, inexplicable. Així que no sé si vull tenir una altra finestra oberta al Mozilla. Amb el facebook i el wordpress ja en tinc prou. Pel que fa a la privacitat de dades, la clau està en ser-ne conscient del tema. Al facebook no hi tinc informació ni hi penjo fotografies (només hi han les que m’etiqueten i prou). Si no vols, pots ser un fantasma.
Crític de cine
5 Desembre 2011 at 6:04 pm
Doncs jo vaig fugir al veure com un munt de persones volien fer-me retornar a l’adolescència… uf!, quina por.
MadeByMiki
6 Desembre 2011 at 12:41 am
Amb tu Miki s’aprenen moltes coses.
Jo tampoc soc massa de xarxes socials, tret del WP. No tinc més temps, ni massa humor per seguir les dinàmiques d’algunes xarxes o grups.
Em preocupa això que dius d’una gran presència masculina a Diàspora. El diàleg amb les dones a WP em resulta d’allò més enriquidor.
Si et demanaria que si t’enganxes, no ens deixis.
L’altre dia comentaves sobre el tema de les visites. No et preocupis massa. En molt bona part és la temàtica la que no té audiència ( en té menys). Si tinguessis un bloc de cuina al•lucinaries amb les visites, Ni t’ho podries creure.
Tomàs
5 Desembre 2011 at 6:05 pm
Tomàs, i la diferència enriquidora radica en… ???
Montse
5 Desembre 2011 at 10:35 pm
M’encanta el punt de vista femení sobre els temes. Quan dic femení no vull dir “pack femení”, sinó totes i cadascuna de vosaltres per separat.
De vegades i trobo punts de vista que en a mi no se m’havien acudit o que els veia d’una altra manera, i en aquest sentit dic “enriquidors”.
Tomàs
7 Desembre 2011 at 7:55 pm
No hi ha perill, dubto molt que m’enganxi. En tot cas seguiré informant!. Respecte al tema de les visites, no m’amoina gaire, les agraeixo totes però mai he tingut l’espectativa de tenir trascendència ni res per l’estil, això em condicionaria massa.
MadeByMiki
6 Desembre 2011 at 12:45 am
I el twitter? Has provat el twitter? Està molt bé, a mi m’ha enganxat força, cosa que no ha aconseguit el facebook (no acabo d’entendre que algú em convidi a “galletitas” i no sé quines altres coses).
I dius que és ple de gent alternativa amb uns interessos molt orientats cap el software lliure, ecologia, ciència, natura, idiomes… i amb una presencia abrumadorament masculina? o el que és el mateix, amb una presència ínfimament femenina? 😦 😦 😦
Montse
5 Desembre 2011 at 10:33 pm
He provat el Twiter i tampoc m’hi ha enganxat, tot i així m’ha agradat molt més que els Facebook…
MadeByMiki
6 Desembre 2011 at 12:47 am
Pel que diu pinta prou bé. Ara, si el nom fa referència als fugitius del Facebook, li està fent propaganda gratis a la competència.
Lo rat
6 Desembre 2011 at 1:13 pm
Passo, passo de ser l’esclava d’una xarxa social…a part de WordPress, que no és ben bé xarxa però com molt bé dius ens connecta a uns quants personajillos!! Ni Facebook, ni Twitter, ni Twenty, ni What’s up!! No m’agrada tant de control 😦
Reflexionem-hi
19 Desembre 2011 at 12:51 pm